Liberación nacional

  • <p>Anarquisme i Catalunya s&oacute;n dos conceptes que la hist&ograve;ria universal ha aplegat. Internacionalment Barcelona &eacute;s coneguda com la capital de la &laquo;divina acr&agrave;cia&raquo; o la Rosa de Foc. Tamb&eacute; va ser la capital on es constitu&iacute; el 1907 la Solidaritat Obrera, i tres anys m&eacute;s tard la Confederaci&oacute; Nacional del Treball, el sindicat de car&agrave;cter anarquista m&eacute;s important del m&oacute;n pel que fa a l&rsquo;afiliaci&oacute; i la transcend&egrave;ncia hist&ograve;rica.</p> <p>Malgrat aix&ograve;, estem avesats als t&ograve;pics contemporanis que presenten els habitants de Catalunya com a gent treballadora, ordenada i profundament assenyada, llocs comuns que redueixen la realitat a la m&iacute;nima expressi&oacute; i es presenten com una tergiversaci&oacute; interessada amb un p&ograve;sit de veracitat, un instrument de propaganda subtil al servei d&rsquo;un objectiu. Per a molts observadors dels segles XVII i XVIII, els catalans s&oacute;n violents perqu&egrave; no es volen sotmetre a una l&ograve;gica pol&iacute;tica imposada, perqu&egrave; no comparteixen els valors dominants de submissi&oacute; i desigualtat. En canvi, els c&agrave;nons anal&iacute;tics elaborats des de mitjans del XIX presenten els catalans com a amants del treball, de l&rsquo;ordre i el seny perqu&egrave; els grups dominants locals, que tamb&eacute; dominen els discursos intel&middot;lectuals, anhelen un pa&iacute;&shy;s modelat pels valors de l&rsquo;ordre i el progr&eacute;s propis de la burgesia.</p> <p>Encara que una minoria poderosa, aliada amb un estat ali&egrave;, i amb prou capacitat per bastir un imaginari col&middot;lectiu i una hegemonia cultural, hagi expulsat de la mem&ograve;ria hist&ograve;rica el m&oacute;n llibertari o l&rsquo;hagi redu&iuml;t a categories inferiors, el fet &eacute;s que aquest llegat hi &eacute;s. Hi &eacute;s i propici&agrave; una revoluci&oacute; que il&middot;lumin&agrave; (o aterr&iacute;) el m&oacute;n, viscuda (o patida) pels nostres avis. Malgrat aquest proc&eacute;s d&rsquo;invisibilitzaci&oacute;, el p&ograve;sit es pot percebre en bona part de les pr&agrave;ctiques, creences i actituds de la societat catalana.</p>
  • <p>The idea for this book came out of a concern that solidarity movements have a tendency only to engage with Palestinians about their fight against the Israeli occupation. Sometimes this can be a barrier to seeing them as comrades in our intersecting struggles for a better world and against authoritarianism, white supremacy, patriarchy, capitalism and state control. 10 radical Palestinian women spoke to the authors between 2018-2021. Listening to their voices will help people outside of Palestine better understand them as allies in our global struggles for freedom.</p> <p>Hear more about it in <a href="https://www.thecanary.co/feature/2021/09/30/a-new-book-brings-together-ten-interviews-with-radical-palestinian-women/">this audio article</a>.</p>
  • <p>El hecho catal&aacute;n de <strong>Pierre Vilar</strong>&nbsp;</p> <p>El hecho portugu&eacute;s de <strong>Joxe Azurmendi</strong></p>
  • A printing of the compilation of anarchist writings about Palestine put together by Seditionist Distribution in the UK.
  • <p>- Cuesti&oacute;n nacional y movimiento obrero.</p> <p>- Entrevista con Joseba Intxausti: Cuesti&oacute;n nacional y movimiento obrero</p> <p>- Pueblos, naciones, estados</p>
  • <p>Amb les eleccions del 25 de novembre del 2012 la Candidatura d'Unitat Popular entrava al Parlament de Catalunya. Ho feia al primer intent, i despr&eacute;s d'haver descartat, en anteriors ocasions, la possibilitat de presentar-se a unes eleccions auton&ograve;miques. </p> <p>L'emoci&oacute; pels resultats no podia amagar la necessitat de l'organitzaci&oacute;, del moviment pol&iacute;tic al qual pertany i dels altres actors de l'Alternativa d'Esquerres de cercar una nova eina que fes possible planificar, controlar i decidir des de fora del Parlament la tasca dels tres diputats dins la cambra. Era important tractar les tasques institucionals amb rigor per&ograve; tamb&eacute; calia procurar que la din&agrave;mica parlament&agrave;ria -que ja s'intu&iuml;a fren&egrave;tica- no col&middot;laps&egrave;s els &ograve;rgans de debat pol&iacute;tic de la CUP.&nbsp;Per aix&ograve; sorgia el Grup d'Acci&oacute; Parlament&agrave;ria, el GAP. </p> <p>L'&egrave;xit dels resultats electorals, 126.000 i 3 diputats per la circumpscripci&oacute; de Barcelona, fou possible gr&agrave;cies al bagatge acumulat, a les legitimitats guanyades poble a poble, per&ograve; tamb&eacute; a una campanya electoral innovadora que va defugir dels par&agrave;metres convencionals i que esbudellava la CUP de dalt a baix: qu&egrave; era, qu&egrave; feia, qu&egrave; faria, com ho faria, quants serien, quant cobrarien, etc. Era la l&ograve;gica del codi obert de la CUP. Com aquest llibre, que vol ser, tamb&eacute;, un exercici de transpar&egrave;ncia. </p>
  • <p>- Antonio Cuesta Mar&iacute;n: Negociaci&oacute;n pol&iacute;tica en Euskal Herria. El camino hacia la paz</p>
  • <p>- Danny Morrison: El IRA y la paz en Irlanda: de los derechos civiles a la lucha armada</p> <p>- Fito Rodriguez Bornaetxea: Los conflictos irlandes z vasco. An&aacute;lisis comparativo</p>
  • Palestina

    5,00
    <p>- Joseba Mac&iacute;as: Palestina. S&iacute;mbolos, claves y desaf&iacute;os</p> <p>- Noam Chomsky: El control del pensamiento en los EE.UU. El caso de Oriente Medio</p>
Ir a Arriba