-
<p>Anarquisme i Catalunya són dos conceptes que la història universal ha aplegat. Internacionalment Barcelona és coneguda com la capital de la «divina acràcia» o la Rosa de Foc. També va ser la capital on es constituí el 1907 la Solidaritat Obrera, i tres anys més tard la Confederació Nacional del Treball, el sindicat de caràcter anarquista més important del món pel que fa a l’afiliació i la transcendència històrica.</p> <p>Malgrat això, estem avesats als tòpics contemporanis que presenten els habitants de Catalunya com a gent treballadora, ordenada i profundament assenyada, llocs comuns que redueixen la realitat a la mínima expressió i es presenten com una tergiversació interessada amb un pòsit de veracitat, un instrument de propaganda subtil al servei d’un objectiu. Per a molts observadors dels segles XVII i XVIII, els catalans són violents perquè no es volen sotmetre a una lògica política imposada, perquè no comparteixen els valors dominants de submissió i desigualtat. En canvi, els cànons analítics elaborats des de mitjans del XIX presenten els catalans com a amants del treball, de l’ordre i el seny perquè els grups dominants locals, que també dominen els discursos intel·lectuals, anhelen un paí­s modelat pels valors de l’ordre i el progrés propis de la burgesia.</p> <p>Encara que una minoria poderosa, aliada amb un estat aliè, i amb prou capacitat per bastir un imaginari col·lectiu i una hegemonia cultural, hagi expulsat de la memòria històrica el món llibertari o l’hagi reduït a categories inferiors, el fet és que aquest llegat hi és. Hi és i propicià una revolució que il·luminà (o aterrí) el món, viscuda (o patida) pels nostres avis. Malgrat aquest procés d’invisibilització, el pòsit es pot percebre en bona part de les pràctiques, creences i actituds de la societat catalana.</p> -
<p>The idea for this book came out of a concern that solidarity movements have a tendency only to engage with Palestinians about their fight against the Israeli occupation. Sometimes this can be a barrier to seeing them as comrades in our intersecting struggles for a better world and against authoritarianism, white supremacy, patriarchy, capitalism and state control. 10 radical Palestinian women spoke to the authors between 2018-2021. Listening to their voices will help people outside of Palestine better understand them as allies in our global struggles for freedom.</p> <p>Hear more about it in <a href="https://www.thecanary.co/feature/2021/09/30/a-new-book-brings-together-ten-interviews-with-radical-palestinian-women/">this audio article</a>.</p> -
<p>El hecho catalán de <strong>Pierre Vilar</strong> </p> <p>El hecho portugués de <strong>Joxe Azurmendi</strong></p> -
A printing of the compilation of anarchist writings about Palestine put together by Seditionist Distribution in the UK. -
<p>Un còmic sobre la sentència contra els joves d’Altsasu des d’una mirada única, grande i libre. Tal com a vosté li ho han contat des de totes les tribunes mediàtiques d’aquest país. Per a no perdre l’oportunitat, una vegada més, de corroborar les mateixes certeses de sempre. Ideal per a resoldre temes de conversa acalorada, gràcies a un argumentari de pes.</p> <p>Però, sobretot, perquè pense dues vegades a qui està enaltint quan crida: Altsasukoak Aske!</p> <p>A l’altre costat de la línia, la brotxa d’Elías Taño no sols escolta sinó que, a més, respon. I ho fa amb una mirada pròpia, desprejudiciada i compromesa. El que abans era una paret de silenci ara porta els colors d’un carrer del Carme de València o d’una façana de Sagunt. La veu dels que no tenen dret a ser escoltats.</p> <p>Ho diu José El Cabrero: “per molt que ens empresonen, la veu no l’aturaran. Ni reixes ni parets”.</p> -
<p>- Cuestión nacional y movimiento obrero.</p> <p>- Entrevista con Joseba Intxausti: Cuestión nacional y movimiento obrero</p> <p>- Pueblos, naciones, estados</p> -
<p>Amb les eleccions del 25 de novembre del 2012 la Candidatura d'Unitat Popular entrava al Parlament de Catalunya. Ho feia al primer intent, i després d'haver descartat, en anteriors ocasions, la possibilitat de presentar-se a unes eleccions autonòmiques. </p> <p>L'emoció pels resultats no podia amagar la necessitat de l'organització, del moviment polític al qual pertany i dels altres actors de l'Alternativa d'Esquerres de cercar una nova eina que fes possible planificar, controlar i decidir des de fora del Parlament la tasca dels tres diputats dins la cambra. Era important tractar les tasques institucionals amb rigor però també calia procurar que la dinàmica parlamentària -que ja s'intuïa frenètica- no col·lapsès els òrgans de debat polític de la CUP. Per això sorgia el Grup d'Acció Parlamentària, el GAP. </p> <p>L'èxit dels resultats electorals, 126.000 i 3 diputats per la circumpscripció de Barcelona, fou possible gràcies al bagatge acumulat, a les legitimitats guanyades poble a poble, però també a una campanya electoral innovadora que va defugir dels paràmetres convencionals i que esbudellava la CUP de dalt a baix: què era, què feia, què faria, com ho faria, quants serien, quant cobrarien, etc. Era la lògica del codi obert de la CUP. Com aquest llibre, que vol ser, també, un exercici de transparència. </p> -
<p>- Antonio Cuesta Marín: Negociación política en Euskal Herria. El camino hacia la paz</p> -
<p>- Danny Morrison: El IRA y la paz en Irlanda: de los derechos civiles a la lucha armada</p> <p>- Fito Rodriguez Bornaetxea: Los conflictos irlandes z vasco. Análisis comparativo</p> -
<p>- Joseba Macías: Palestina. Símbolos, claves y desafíos</p> <p>- Noam Chomsky: El control del pensamiento en los EE.UU. El caso de Oriente Medio</p> -
<p>En los 90, una nueva generación accede a la palestra elaborando un particular estilo de entender las cosas. La década anterior sujeta a una lógica de resistencia/ofensiva militar será sustituida por la acción simbólica situacional que replantea, en el conjunto del movimiento de la izquierda abertzale, la necesidad de retomar en su sentido más cotidiano la dinámica autodeterminativa. Esto implica la conveniencia de terminar con las estructuras piramidales para poder desarrollar microprácticas de base, interaccionadas en forma de red comunicativa, que evidencien la potencia del movimiento en una multiplicidad de prácticas y confluyan en momentos de acumulación de fuerzas, a su vez anticipadores de posteriores instantes de intensidad.</p> <p>El estilo que va a caracterizar a la nueva generación es el de la recomposición indirecta de los polos antagónicos del enfrentamiento de clase y comunitario. La profundización de las distancias sociales y la brecha abierta en torno al hecho nacional (temática de las dos comunidades), hace que la lectura en cada plano del conflicto esté sujeta a varios cortes. El nuevo proletariado vasco estará fracturado, además de por sus variados niveles reproductivos, por los condicionantes de identificación con un marco específico, y la misma lectura habrá de realizarse en lo que se refiere a los estratos de clase burgueses. Ahora podemos detectar, en su variedad práctica (sujeta a distintos planos de estratificación social) y en su sentido puro, a un proletariado independentista y a otro estatista, además de a una burguesía autonomista y a otra centralista, sectores que en sus escaramuzas reinventan la multilateralidad de los polos del conflicto.</p> <p>La generación de los 90 se abre paso por un escenario complejo, no es extraño por tanto que su lectura, dentro de su multiplicidad interpretativa, recomponga los niveles extremos de un conflicto social y nacional. De la lógica tribal parcelaria hemos pasado a una recombinatoria mestiza de elementos que prefiguran maneras antagónicas de entender tanto la pertenencia a una comunidad como la ubicación de clase.</p>
CONSULTA CONDICIONES DE DISTRIBUCIÓN!ENVÍOS GRATIS A PARTIR DE 60€HAZTE VÍRICA Y APOYA EL PROYECTO APROVECHA AHORA PARA REALIZAR TU PEDIDO
Contacta
Contacta
Editorial
Distribuidora
Legal
© Creative Commons. • Desarrollo de Coma Comunicación Creativa para Edita
Editorial
Distribuidora
Legal
© Creative Commons. • Desarrollo de Coma Comunicación Creativa para Edita