-
<p><em>Catalunya, one nation, two states. Un estudi etnogràfic de la resistència no violenta a l’assimilació</em>, és un llibre d’Alexander Alland Jr. i Sonia Alland que recull una recerca etnogràfica feta a la Catalunya Nord, durant 10 anys, sobre la resistència pacífica de la gent a l’assimilació cultural, a banda i banda de la frontera.</p> <p>Per les seves pàgines desfilen centenars de situacions que ens ajuden a comprendre com les persones estipulen la seva identitat, a favor o en contra d’idees, realitats i somnis. En poques paraules, no és fàcil viure en català i sentir-se d’una nació, quan dos Estats més grans treballen per ofegar la realitat cultural i social d’un grapat d’homes i dones.</p> <p>En paral·lel, els autors afegeixen tot un seguit de lúcides reflexions sobre aquest racó de món, i les comparen amb d’altres llocs amb problemàtiques semblants. Reflexions, en tot cas, que són actuals, però que falquen les seves arrels en un passat complex. La Catalunya Nord vindria a ser el laboratori on comprovar l’anorreament cultural i social que es practica en diverses parts del món.</p> <p>Al llibre trobareu el tractament acurat de la història catalana, la Nova Cançó, la llengua, els costums, la vida quotidiana, la política i l’esport, el batec social, el tremp de l’activisme cultural, els vaivens econòmics, fins i tot l’oblit institucional d’una realitat que pugna per no desaparèixer.</p> <p>L’historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte n’ha fet el pròleg; i la traducció va a càrrec de l’antropòloga Laura Cardús i Font.</p>
-
<p>Del desenlace del conflicto de Chechenia depende en gran medida la continuidad o desaparición de Rusia como Estado y entidad cultural. Y a nadie se le escapan las importantes consecuencias que esto tendría a nivel mundial. Este libro rompe polémicamente con la inmensa mayoría de los tópicos y de la información que circula por Occidente, y pretende contribuir a una reflexión sobre la utilización del caos y la manipulación de la conciencia social como tecnología aplicada a los conflictos contemporáneos, algo que particularmente se viene aplicando en la URSS/Rusia desde los años de la perestroika. Por sus particularidades étnicas, históricas, religiosas, sociales y culturales Chechenia fue elegida como polígono para la instigación de un conflicto que, en el marco de la perestroika y de las reformas de Rusia, debería contribuir a la desestabilización de la URSS y de Rusia.</p>
-
<p>Publicado por primera vez en El Viejo Topo en 1979, <em>Clases y naciones en el materialismo histórico</em> lleva décadas completamente agotado. Antes de su inesperado fallecimiento, Amin había manifestado a la editorial su interés por rescatar este antiguo clásico. Y así lo hemos hecho. <em>Clases y naciones en el materialismo histórico</em> fue publicado por El Viejo Topo hace pues más de cuarenta años. En aquella portada, además del título y el nombre del autor, una leyenda daba cuenta de su contenido: Un estudio sistemático sobre el papel de las naciones y las clases en el desarrollo desigual de las sociedades. Y eso es, exactamente. Obviamente, desde que Samir Amin dio por acabado el manuscrito, han pasado muchas cosas. Ha desaparecido la URSS; China ha dejado de ser maoísta para convertirse en una potencia que compite –se diría que ya con ventaja– con EEUU y la Unión Europea; el capitalismo internacional ha superado una de sus crisis instaurando una globalización que ahora empieza a hacer aguas, y el mundo ha experimentado un cambio radical a través de una revolución entonces inesperada: la revolución digital. Y, sin embargo, asombra la lucidez del análisis de Samir Amin en este Clases y naciones en el materialismo histórico es absolutamente vigente en lo esencial. Pero también podría decirse que es profético en cuanto al porvenir de la izquierda y del propio capitalismo. El Viejo Topo recupera este libro por su interés objetivo y como homenaje a su autor, fallecido inesperadamente en agosto de 2018.</p>
-
<p>Si me pregunto por mi vida, por un hilo conductor de ella, en seguida, irreflexivamente busco un origen y una trayectoria que son de naturaleza política. En el entorno familiar proliferaban comentarios que no tardaron en hacer mella en la educación que el otro entorno, el social y colegial (León y Padres Agustinos), habían imbuido. El choque, aunque yo no lo supiera entonces, estaba escrito y surgió en el terreno de las ciencias naturales, en aquel bachillerato de los años sesenta. Sin casi darnos cuenta, en la clase apareció un pequeño partido de evolucionistas que batía con ardor a los no menos ardorosos creacionistas.</p> <p>Actualmente (Madrid, 2004, otoño), con cinco décadas a mis espaldas, veo el tiempo transcurrido bajo un prisma generacional. Creo que he pertenecido a aquella oleada que embocó su juventud hacia la política revolucionaria, pensando que las revoluciones las traía el viento de la Historia y que sólo había que maniobrar con algo de pericia y eso sí, mucho tesón. Luego, ante la conciencia del laberinto que es la Historia y que es la vida, un pelotón grande de aquella juventud echó el ancla y comenzó a despreocuparse de lo que no fueran sus asuntos personales. Poco a poco iba comprendiendo qué era eso del exilio interior (vivir en Madrid y creer que Euskadi estaba en lo cierto) y paulatinamente, año a año, suscripción a suscripción, (<em>Egin</em>, <em>Gara</em>) fui educándome en los entresijos de un movimiento popular vigoroso que echaba un pulso al poder en una sociedad burguesa.</p> <p>Creo que fue el fuerte contraste entre mi entorno y lo que interiormente vivía, lo que me obligó a escribir una tesis, una explicación. En mi primer libro (<em>El problema español</em>) argumenté lo mejor que pude sobre lo endeble de la narración llamada "Historia de España" y sobre su función de argamasa ideológica para unas clases dominantes que se habían ido forjando en los últimos siglos. Si he contribuido, y creo que sí, a la noble tarea de socavar un discurso reaccionario que oprime y molesta a millones de semejantes, me congratulo y me felicito. Este nuevo libro es la segunda salida; esta vez, más que para desfacer el entuerto de la malhadada "Historia de España", para ir en busca del malandrín que la urdió y encontrallo, y allí donde lo hallare hacerle confesar sus yerros. Bueno, bromas aparte, creo que queda mucho por hacer hasta recuperar todo lo que perdimos en 1939 y que este libro es una aportación a la necesaria configuración de una historiografía antitética a la que desde entonces nos gobierna.</p>
-
<p>El llibre que teniu a les mans sota el títol de Cròniques recull tot un seguit d'articles de Manuel de Pedrolo publicats al llarg dels anys 80 al Diario de Barcelona i al diari Avui, i que foren publicats anteriorment, per separat, com a Cròniques colonials i Cròniques d’una ocupació. En aquests articles, Manuel de Pedrolo hi denuncia les conseqüències que per als Països Catalans es derivaren d'aquella transició de pactes i renúncies, i alhora mostra el seu compromís inequívoc amb la lluita per l'alliberament nacional, per la independència, dels Països Catalans. D’aquesta manera, els textos de Pedrolo que conformen aquest llibre descriuen, d'una banda, la misèria política dels primers anys d'aquella reforma i la seua consolidació, que significà la frustració de bona part d'aquelles expectatives nacionals i socials covades en la dura lluita contra la dictadura, i de l'altra, l'ascens i l'expansió d'un independentisme d'esquerres i combatiu que intentaria plantejar alternatives i combatre el nou escenari polític fruit de la malanomenada transició al llarg dels anys vuitanta. Amb Cròniques Edicions el Jonc ofereix als seus lectors el primer títol del que serà la Biblioteca Manuel de Pedrolo que, amb el suport inestimable de la Fundació Manuel de Pedrolo, pretén recuperar l'obra i sobretot l'actitud política i vital d'un autor que, en paraules seves, mai renuncià a la plenitud de la seua cultura, és a dir, a bastir un discurs i una pràctica independentista.</p>
-
<p>L’any 1995 es publicava El llibre negre de Catalunya –de Felip V a l’ABC– de l’historiador i polític Josep M. Ainaud de Lasarte, un recull de textos que documentaven els atacs que havia sofert Catalunya des de 1714 i fins al 1994. L’èxit del llibre feu que, fins i tot, altres pobles en copiessin la intencionalitat, el format i l’estructura –de lectura i consulta fàcils. Gairebé vint-i-cinc anys després, aquestes “cròniques negres” que teniu a les mans volen fer-ne una actualització, aquest cop, però, centrada en el món de l’ensenyament, que, com es pot comprovar, s’ha convertit, conjuntament amb la ràdio i la televisió públiques catalanes, en el camp de batalla polític i mediàtic, com en els anys 90, de tots aquells qui no volen que la llengua catalana sigui primera llengua en algun àmbit de la societat catalana, de tots aquells qui no volen que la llengua espanyola perdi, per poc que sigui, posicions, de tots aquells qui creuen, en el fons, que Catalunya, i per extensió la resta dels Països Catalans, no és més que una mera extensió d’un projecte espanyol, d’arrel bàsicament castellana… Per tant, en aquest llibre trobareu disposicions legals, escrits periodístics, assajos sociolingüístics pretesament científics, declaracions de polítics, etc. que evidencien la voluntat explícita d’anar contra el català a l’escola. També hi trobareu fets que han afectat negativament la presència de la nostra llengua en algun dels sistemes educatius de la nostra comunitat lingüística.</p> <p>Per tant, un llibre que vol fer conèixer els atacs que ha rebut la nostra llengua a l’escola de Catalunya, del País Valencià, de les Illes Balears i Pitiüses, de la Catalunya Nord, de la Franja, de l’Alguer i, fins i tot, a Andorra. Un llibre que l’autor “dedica” a tots aquells que dia sí i dia també ataquen l’escola catalana.</p>
-
<p>«El treball de Marc Santasusana presenta, indubtablement, un interès transversal en diversos aspectes que afecten la història de Catalunya del segle XX: més enllà de la biografia política de Pere Curtiada -l'eix vertebrador del treball i síntesi de les diverses emancipacions-, ens ofereix la història d'un moviment obrer especialment bel·ligerant i l'evolució del separatisme català més colpidor i combatiu durant els anys de la República.<br /> Alhora s'endinsa dins la història local d'una localitat amb moltes peculiaritats, com fou Sitges, i en uns anys especialment convulsos, fins a penetrar obertament en la història de Catalunya. Pocs treballs com el de Marc Santasusana presenten una varietat d'objectes d'interès tan divers.»</p> <p>Pelai Pagès i Blanch (Professor d’història contemporània de la Universitat de Barcelona)</p>
-
<p>De Pau Claris a Lerroux. De l’heroi de la defensa de les institucions catalanes durant la Guerra dels Segadors (1640-1659) al dirigent republicà de retòrica demagògica i ferotgement anticatalanista. Aquesta antítesi, que també és una metàfora, és el fil conductor de la història del procés d’espanyolització de Catalunya que ens presenta l’historiador Xavier Deulonder i Camins. </p> <p>Amb una obra que abasta el període comprès entre la Monarquia Hispànica i la Segona República Espanyola, l’autor esgrana el seguit de fets socials, polítics i econòmics que expliquen la instauració del projecte nacional espanyol a Catalunya. Un projecte bastit sobre dos pilars inseparables: l’estructura centralista del poder, i la castellanització lingüística i cultural. </p> <p>Finalment, Deulonder també aporta una gènesi del concepte «lerrouxisme». Així, el lector s’aproximarà a la narrativa espanyolista de rebuig frontal als signes d’identitat dels catalans promoguda pel fundador del Partido Republicano Radical, una figura que resulta imprescindible per comprendre la vida política barcelonina dels primers anys del segle XX.</p>
-
<p>«Nos partimos la cara… pero al final nos la acabaron rompiendo.» «Yo he nacido aquí, creo en un proyecto.» «Me pegaron doce tiros. A mi compañero, diecinueve. Yo, al menos, conseguí sobrevivir.» A través del testimonio de antiguos combatientes de la Izquierda Abertzale es posible rastrear los orígenes ideológicos de ETA en su reivindicación de una Euskadi independiente y, sobre todo, en la defensa de los intereses de clase y en la lucha contra la dictadura de Franco en el País Vasco, llegando a ser un agente emancipador para la España reprimida. Cincuenta años después, viviendo en democracia y habiendo asesinado a más de 800 personas, ETA ya no representa lo mismo para los españoles, que celebraron en 2011 el alto el fuego de la organización terrorista como uno de los mayores triunfos de la democracia. Buscando un relato que descubre ángulos desde los que nunca se ha mirado, Nicolás Buckley da voz a quienes hicieron uso de la violencia como medio para alcanzar la autodeterminación de Euskal Herria. Al ceder la palabra a antiguos militantes de ETA, Del sacrifico a la derrota trasciende la reconstrucción del relato del conflicto armado y político ahondando en la historia reciente de España y Euskadi.</p>
-
<p>Un recull magnífic d'una veu que, alhora que beu de la traició insurreccional catalana i rebel mundial, sona com a individual alhora que aporta molt combustible a les opinions col·lectives compartides que des d'aquí i ara això que anomenem «Esquerra Independentista» ha construït, desenvolupa, aixeca i expandeix en forma d'idees directament dirigides a fer, a transformar i a gestionar de forma col·lectiva i revolucionària, és a dir dirigides a canviar les coses a benefici del cent per cent de la població de totes i cada una de les persones. </p>
-
<p>«Estic dret sobre les ruïnes d'una casa a la ciutat de Gaza, observant l'horitzó». Aquestes són les paraules inicials d'aquest llibre, finalitzat amb notes de veu mentre Gaza, on viu l'autor, és aniquilada. <em>Descolonitzant la ment palestina</em> no tracta del darrer atac israelià sobre Gaza. És una crítica aguda als Acords d'Oslo, als territoris creats per l'imperialisme en nom de la solució dels dos Estats. També és un text, d’urgència, sobre la folklorització de la lluita i l'emancipació palestines, que han esdevingut una conducta habitual per part de les organitzacions històriques que lluiten per l'alliberament de Palestina.</p> <p>Haidar Eid es basa en l'obra d'Edward Said, a qui els palestins aprecien per la seva crítica implacable de la seva situació, per fer una crida per un canvi de consciència. Albira, des de les ruïnes de Gaza, un nou període d'amenaça sense precedents sobre la cultura, la identitat i el futur del poble palestí.</p>
-
<p>«Estoy de pie sobre las ruinas de una casa en la ciudad de Gaza, oteando el horizonte». Estas son las palabras iniciales de este libro, finalizado mediante mensajes de voz mientras Gaza, donde vive el autor, está siendo aniquilada. Descolonizar la mente palestina no trata del último ataque israelí sobre Gaza. Es una crítica aguda a los Acuerdos de Oslo, a los territorios creados por el imperialismo en nombre de la solución de los dos Estados. También es un texto, escrito a quemarropa, sobre la folklorización de la lucha y la emancipación palestinas, que se han convertido en una conducta habitual por parte de las organizaciones históricas que luchan por la liberación de Palestina.</p> <p>Haidar Eid se basa en la obra de Edward Said, a quien los palestinos aprecian por su implacable crítica de su situación, para hacer un llamamiento por un cambio de conciencia. Vislumbra, desde las ruinas de Gaza, un nuevo período de amenaza sin precedentes sobre la cultura, la identidad y el futuro del pueblo palestino.</p>
-
<p>Durant els últims quatre-cents anys, les cultures del món han estat dominades per un conjunt d’estats occidentals, que han arribat a veure’s a si mateixos com a centre de l’univers, un centre des del qual han controlat, a més del poder econòmic i polític, el poder cultural. Un dels efectes més devastadors d’aquest domini ha estat l’anihilació i la repressió de les cultures africanes. Si la cultura que està al servei del poble és més feble, la lluita del campesinat i el proletariat pels drets humans fonamentals i per la redistribució de la riquesa és més difícil.</p> <p>A <em>Desplaçar el centre</em> wa Thiong’o es preocupa de “desplaçar” aquest centre en dos sentits per tal d’alliberar no només les cultures africanes, sinó les de tot el món: internacionalment cal desplaçar-lo des d’Occident cap a la resta d’esferes culturals, i nacionalment s’ha d’apartar de les minories de poder i portar-lo cap a l’autèntic centre creatiu, les classes treballadores, en condicions d’igualtat racial, religiosa i de gènere.</p>
-
<p>Difon la idea és un llibre sobre la història de l’Esquerra Independentista dels Països Catalans (1969-2019) a través dels seus adhesius. La memòria gràfica d’un moviment polític divers i plural, des de la fundació del PSAN (1968-1969) fins a la lluita antirepressiva després de la ràtzia contra militants independentistes o les detencions arran de les protestes contra la sentència dels presos polítics (2019). Agrupats temàticament (Nacional, Social, Feminismes, Defensa del territori, Lluita, Cultura, Joves, habitatge i drogues, Eleccions i institucions, i Bloc negre), el llibre reprodueix més de 1.000 adhesius (en el color original) de les diverses lluites en les que l’Esquerra Independentista s’ha vist abocada. A més, junt a l’edició d’aquest llibre, s’ha reimprès un lot amb les rèpliques d’alguns dels adhesius més significatius.</p>
-
<p>La independència política de Catalunya és condició necessària però no suficient per construir un país just, democràtic i sostenible. Necessitem aplicar el dret a decidir que, com tot poble, ens correspon, a tots els dominis de la vida col·lectiva, incloent-hi l’economia. La història demostra que molts pobles que s’han dotat d’estats independents no han pogut disposar lliurement dels seus recursos, sinó que han continuat al servei d’altres estats o de les elits. Si volem ser un poble lliure, no podem limitar el procés de decisió col·lectiva a la independència política; necessitem també posar l’economia al servei de les nostres necessitats. Perquè sense sobirania econòmica no hi haurà mai veritable sobirania política.</p> <p>El nou model socioeconòmic de la futura República Catalana ha d’estar guiat per valors com la cooperació, la qualitat de vida, la sostenibilitat, l’equitat i la participació. Tots ells es troben en el nucli del que anomenem economia social i solidària, una economia que és democràtica, que arrela al territori i que sorgeix de l’autoorganització de la societat civil, precisament les mateixes bases que sostenen qualsevol procés d’alliberament nacional.</p> <p>Aquest llibre explora les relacions entre emancipació nacional i economia solidària, i formula un conjunt de propostes per a la futura organització socioeconòmica de la Catalunya independent. Tenim davant nostre un gran repte: saber aprofitar tota l’energia col·lectiva que genera el procés independentista per reconstruir la societat catalana sobre fonaments més democràtics, equitatius, solidaris i sostenibles.</p> <p>Els autors son cooperativistes i membres de la Xarxa d´Economia Solidària<i>.</i></p>
-
<p>El moviment nacional català es troba en un moment d’efervescència i s’enfronta a un futur difícil però alhora esperançador. I ho fa amb uns instruments d’anàlisi escassos i ben sovint poc elaborats i amb unes orientacions estratègiques vacil·lants o contradictòries, expressió d’una certa feblesa argumentativa.</p> <p><em>El fenomen nacional</em> vol aportar elements per a l’anàlisi de la qüestió nacional i per al tractament polític del procés de construcció dels Països Catalans. El present llibre té, doncs, un objectiu ben delimitat: incidir en la conjuntura actual amb noves eines. Som conscients que actualment ens juguem bona part de les possibilitats de futur en el repte independentista, unes possibilitats que van lligades, des de la nostra perspectiva d’anàlisi, a la conquesta de l'hegemonia de l'independentisme d'esquerres com a pràctica operativa al si del moviment popular català.</p>
-
<p>La transformación mayoritaria de los sectores nacionalistas catalanes en independentistas y su objetivo de alcanzar la secesión con un Estado propio originó un grave conflicto político en España que alcanzó su clímax en el otoño de 2017 con un intento de independencia unilateral. Fracasada dicha tentativa, no obstante, el conflicto persiste en el tiempo sin que se vislumbre una solución clara.</p> <p>Esta obra tiene por objetivo analizar dicho conflicto dentro de unas coordenadas extensas tanto teóricas como geográficas y temporales. Para ello la obra se divide en cuatro partes diferenciadas. En la primera parte se plantea una discusión más teórica y amplia sobre teorías, doctrinas y conceptos que servirá de contexto teórico para el análisis de las tres partes posteriores. En la segunda parte se hace un análisis de los modos en que los nacionalismos intervienen en la política e impactan en los Estados mediante la autodeterminación, la secesión o el federalismo, refiriéndose para ello a diferentes casos históricos. En la tercera parte se busca un acercamiento al estudio de los principales nacionalismos presentes en España, el español, el catalán y el vasco, sus evoluciones, relaciones, conflictos y ensayos de articulación. Finalmente, en la cuarta parte, se entra en el análisis del propio conflicto catalán hasta el mismo momento en que esta obra fue finalizada a principios de 2020.</p>
-
<p>¿Cuáles fueron los imperios africanos más poderosos? ¿Quiénes fueron los pioneros del jazz? ¿Qué provocó el movimiento Black Lives Matter? Este libro responde a estas y otras muchas preguntas, explorando la rica y compleja historia de los pueblos de África y de la diáspora africana, y las luchas y los triunfos de las comunidades negras de todo el mundo.</p> <p><em>El libro del poder negro</em> proporciona explicaciones claras y concisas de importantes sucesos y fenómenos culturales, acompañadas de ingeniosas ilustraciones y esclarecedores esquemas. Pone de relieve historias a menudo ignoradas, y recoge citas memorables de grandes figuras de la cultura negra. Tanto el interesado en el tema como el estudiante de historia que desee ampliar sus conocimientos o el lector curioso hallarán en este libro muchos datos e ideas interesantes.</p>