-
<p>Thomas Sankara continua sent una figura revolucionària de primer ordre per al joven africà en lluita. Durant el seu pas breu però fulgurant al capdavant de Burkina Faso, interromput pel seu assassinat el 1987, el jove oficial va marcar la història del país i de l’Àfrica, així com la memòria de les lluites antiimperialistes.</p> <p>En aquest recull es poden trobar, més enllà dels discursos principals de Sankara, discursos inèdits. A banda de fer un balanç regular a la revolució, aborda temes molt importants per a ell: el neocolonialisme, l’alliberament de les dones, la lluita contra el deute, la defensa del medi ambient i la lluita contra la desertització o el moviment de països no alineats.</p> <p>A banda d’aquests discursos, convenientment contextualitzats per Bruno Jaffré, especialista en la revolució burkinesa i biògraf de Sankara, s’inclouen, per completar-ne la perspectiva, una biografia del dirigent burkinès, la presentació del seu projecte polític i un balanç sobre el seu assassinat. Una obra completa que permet fer-se una idea profunda de l’experiència revolucionària inaudita que hi va haver a Burkina Faso, i del seu líder, Thomas Sankara.</p> <p>«No és una pèrdua de temps, en aquest període de commemoració, rellegir Sankara per apropiar-se de la seva reflexió, que en molts temes (ecologia, feminisme, deute...) va estar avançat al seu temps, i també del seu balanç: fracassos de vegades dramàtics i èxits molt de temps subestimats.» —Rémi Carayol, <em>Le Monde Diplomatique</em></p>
-
<p>Mikel Laboa, el cantant basc més admirat i estimat, és el reflex d’una època, d’una geografia i d’una societat. Són innegables el seu instint per apropiar-se de la tradició, el seu coratge transgressor i la seva capacitat per convertir en una catarsi el dolor de la comunitat, a través de la seva veu.</p> <p>Però com enfrontar-se al repte de dibuixar la vida d'un xaman? És impossible explicar d'una manera rigorosa allò que habia estat juganer i transgressor. Fugint dels models de les biografies habituals, en aquesta novel·la gràfica, els autors prenen com a companys de viatge, l'esperit, l'ànim i l'humor de les cançons de Laboa, convidant-nos a fer una capbussada allà on el corrent dolç del rierol de la realitat es barreja amb les aigües marines de la imaginació.</p> <p><em>Jo no soc Mikel Laboa</em> és un còmic sobre la vida i obra del cantautor basc escrit per Harkaitz Cano i Unai Iturriaga i il·lustrat per Joseba Larratxe (Josevisky). Publicat originàriament en èuscar i castellà i publicat per Elkar, aquesta n’és una molt bona traducció de Jon Elordi.</p>
-
<p>De Pau Claris a Lerroux. De l’heroi de la defensa de les institucions catalanes durant la Guerra dels Segadors (1640-1659) al dirigent republicà de retòrica demagògica i ferotgement anticatalanista. Aquesta antítesi, que també és una metàfora, és el fil conductor de la història del procés d’espanyolització de Catalunya que ens presenta l’historiador Xavier Deulonder i Camins. </p> <p>Amb una obra que abasta el període comprès entre la Monarquia Hispànica i la Segona República Espanyola, l’autor esgrana el seguit de fets socials, polítics i econòmics que expliquen la instauració del projecte nacional espanyol a Catalunya. Un projecte bastit sobre dos pilars inseparables: l’estructura centralista del poder, i la castellanització lingüística i cultural. </p> <p>Finalment, Deulonder també aporta una gènesi del concepte «lerrouxisme». Així, el lector s’aproximarà a la narrativa espanyolista de rebuig frontal als signes d’identitat dels catalans promoguda pel fundador del Partido Republicano Radical, una figura que resulta imprescindible per comprendre la vida política barcelonina dels primers anys del segle XX.</p>
-
<p>Los esfuerzos por "derrotar al terrorismo" de ETA o "resolver el conflicto vasco", según las distintas interpretaciones, se demoraron más de tres décadas. Este libro nos presenta un relato detallado de este camino hasta la declaración del fin definitivo de la actividad armada de ETA en octubre de 2011, y una revisión actualizada del proceso hasta nuestros días.</p> <p>Se ofrece una reconstrucción de la historia de la organización, un tratamiento único de las complejidades políticas del conflicto y los escenarios de futuro. El caso vasco ha sido citado como ejemplo de los peligros de 'hablar con terroristas'. Basándose en una extensa investigación, Teresa Whitfield argumenta que, si bien las negociaciones no prosperaron, uno de los elementos del proceso de paz que complementó la acción policial y la condena social fue una forma inusual de mediación indirecta.</p>
-
<p>L’obra de James Connolly representa l’intent més reeixit d’unir la lluita republicana per l’alliberament nacional d’Irlanda amb la lluita de la classe obrera. Organitzador polític i sindical infatigable, els seus textos resulten sorprenentment pioners i alhora actuals. El combat contra l’imperialisme i el capitalisme, la crítica de la monarquia i la vinculació del republicanisme i la sobirania nacional amb la garantia material dels mitjans d’existència social del conjunt de la ciutadania mitjançant la constitució d’una república socialista independent, els límits dels miratges autonomistes, la denúncia de la burgesia irlandesa i de les pràctiques xovinistes de les cúpules del moviment obrer britànic com a còmplices de l’opressió nacional o els riscos de la partició d’Irlanda són alguns dels motius que travessen aquests escrits.</p> <p>Selecció d'articles d'Àngel Ferrero i Daniel Escribano. Introducció de Daniel Escribano.</p>
-
<p><em>El procés de Burgos. Revolució i viure!</em> És un còmic de Mikel Antza i Adur Larrea sobre l’anomenat Procés de Burgos, el consell de Guerra que va jutjar, entre el 3 i el 9 de desembre del 1970, setze persones, acusades, entre altres delictes, de pertànyer a l’organització armada Euskadi Ta Askatasuna (ETA). El procés, alhora que va suposar un desprestigi al règim franquista, va situar la lluita del poble basc a l’escena internacional.</p> <p><em>Burgos. Desembre de 1970. Els jutges militars franquistes jutjaran setze militants d’ETA. Sis d’ells s’enfronten a la pena de mort. Què fer per salvar les seves vides? Com es pot donar a conèixer al món la repressió del País Basc? </em></p> <p>Però no només això… Aquesta novel·la gràfica, publicada en la commemoració del 50è aniversari del Procés de Burgos, ha estat creada per Mikel Antza (pseudònim de Mikel Albisu Iriarte) i l’il·lustrador Adur Larrea al voltant d’un dels fets més decisius de la història del País Basc, i que d’alguna manera va marcar un punt d’inflexió en la pèrdua de suport internacional del franquisme.</p> <p>L’anomenat Procés de Burgos fou el consell de Guerra que va jutjar, entre el 3 i el 9 de desembre del 1970, setze persones, acusades, entre altres delictes, de pertànyer a l’organització armada Euskadi Ta Askatasuna (ETA), i que marcaria un abans i un després en la història del franquisme. Els fets jutjats representaven un atac al règim totalitari del general Franco, i tot i que no van mancar veus que demanaven un judici civil per a jutjar delictes civils, finalment, fou la justícia militar l’encarregada del procés. Tanmateix, cridava l’atenció l’elevat nombre d’encausats, així com les penes sol·licitades: sis penes de mort i 752 anys de presó.</p>
-
<p>El coneixement d’una llengua, més enllà de l’aprenentatge reglat, és la suma d’experiències que ens ajuden a entendre’n la funció social. En aquest llibre, resultat del bagatge acumulat durant anys d’estudi, l’autor ens presenta un objectiu doble: dominar adequadament la llengua i familiaritzar-nos amb els conceptes bàsics de la sociolingüística.</p> <p>Les llengües són un testimoni imprescindible de la història de la humanitat i, com a tals, cal preservar-les. Amb aquest convenciment se’ns desbrossa el camí cap a la consciència lingüística, un procés de conscienciació d’especial importància en situacions d’opressió i minorització, com és la que pateix el català.</p> <p>Volem una llengua viva. Però no n’hi ha prou amb la repetició d’aquesta proclama: la vitalitat depèn de factors que van més enllà de la intenció individual; ha de ser un esforç d’afermament i d’intel·ligència col·lectius. Perquè l’única llengua que es perd és la que no es defensa, i per a defensar-la cal conèixer-la.</p> <p>«Carles Castellanos ens proposa un projecte d’alliberament lingüístic. Com tot alliberament, no és precisament una tasca fàcil, i per això és especialment útil una guia per estar alerta i no caure en els paranys, atès que, com diu l’autor, trobarem molts obstacles per a la presa de consciència» —Pròleg de <strong>Carme Junyent</strong></p>
-
<p>Este libro apuesta por una reconciliación entre saharauis y marroquíes, solo posible con el diálogo directo entre el Frente Polisario y el Reino de Marruecos. La desdemonización de las partes y un espíritu democrático son condiciones imprescindibles. Por eso el autor ha afirmado en los artículos recogidos en este libro, y publicados entre 1999 y 2022 en diarios y revistas de España y Marruecos, que «la democracia es la clave de la solución del dosier del Sáhara». </p> <p>Los artículos que se recogen en este libro exploran la que se llamó tercera vía y tratan de contar las vicisitudes por las que la cuestión del Sáhara está imbricada en la historia de las relaciones entre España y Marruecos, actuando como elemento separador de gobiernos y pueblos. La apuesta de la opinión pública española por la autodeterminación e independencia del pueblo saharaui como única salida está arraigada en un sentimiento antimarroquí alimentado por el carácter autocrático del régimen de Hassan II que su hijo Mohamed VI no ha logrado revertir. </p> <p>Los gobiernos españoles han ido siempre a remolque de esa opinión pública que ha condicionado la falsa neutralidad positiva de la España oficial en la cuestión, mientras la realidad cotidiana impelía a una política de vecindad pragmática obligando a un difícil equilibrio con los humores de una Argelia vecina y militante a favor de los saharaui.</p>
-
<p>Sabies que l’alcalde de Figueres Abdó Terrades va ser destituït i deportat a Andalusia per negar-se a jurar fidelitat a la monarquia? O que l’inventor del submarí era Narcís Monturiol, un dels primers comunistes catalans?</p> <p>Les 'Memòries d’un veterà de la República', dictades des del llit de mort pel republicà federal Antoni Feliu i Codina, van ser publicades a principis de segle pel diari republicà barceloní El Diluvio. Fil Roig ha compilat i traduït al català aquestes memòries, que són un retrat de la Barcelona republicana, revolucionària i popular de mitjans del segle XIX.</p> <p>A través d’anècdotes i vivències, però sense abandonar el rigor històric, aquestes Memòries ens submergeixen en una etapa fonamental per entendre l’aparició del catalanisme i l’articulació de l’esquerra republicana i obrera. Des de l’assassinat d’un empresari per part d’un grup d’obrers fins a l’adveniment del Sexenni Revolucionari i la divisió dels republicans federalistes entre «intransigents» i «benèvols». Escenes tan sonades com la baralla a cops de puny entre Anselm Clavé i el capità general de Catalunya, l’escridassada a Joan Prim a Barcelona, o com un grup liderat per Valentí Almirall va ocupar l’Ajuntament de Barcelona i va llançar el retrat de la reina pel balcó, troben el seu context en aquest volum imprescindible.</p>
-
<p>¿Cuáles fueron los imperios africanos más poderosos? ¿Quiénes fueron los pioneros del jazz? ¿Qué provocó el movimiento Black Lives Matter? Este libro responde a estas y otras muchas preguntas, explorando la rica y compleja historia de los pueblos de África y de la diáspora africana, y las luchas y los triunfos de las comunidades negras de todo el mundo.</p> <p><em>El libro del poder negro</em> proporciona explicaciones claras y concisas de importantes sucesos y fenómenos culturales, acompañadas de ingeniosas ilustraciones y esclarecedores esquemas. Pone de relieve historias a menudo ignoradas, y recoge citas memorables de grandes figuras de la cultura negra. Tanto el interesado en el tema como el estudiante de historia que desee ampliar sus conocimientos o el lector curioso hallarán en este libro muchos datos e ideas interesantes.</p>
-
<p>L’Ainhoa neix de miracle a La Paz (Bolívia) després de la mort, en atemptat parapolicial, de la seva mare Amanda. Creix a Cuba i el 1988, als 21 anys, viatja al País Basc per conèixer la terra del seu pare, en Manex. En ple conflicte repressiu, coneix la Josune, una periodista compromesa, i la seva quadrilla d’amigues i amics. Quan un mor per sobredosi d’heroïna, Ainhoa i Josune parteixen en un viatge iniciàtic que les portarà pel Líban, l’Afganistan i la ciutat de Marsella. Són els darrers anys de la Guerra Freda i totes dues s’endinsaran en el fosc món de les xarxes de narcotràfic i els seus estrets vincles amb les trames polítiques.</p>
-
<p>Aquest llibre és la segona part d’un altre, <em>Visca la Terra i Visca l’Anarquia</em>, publicat en aquesta mateixa col·lecció, en què l’autor exposava els seus pensaments, les seves teories, sobre l’anarquisme i el fet nacional als Països Catalans. <em>Visca la Terra i Visca l’Anarquia (2)</em> consta de dues parts.</p> <p>La primera amb el títol “L’anarquisme catalunyès i el Procés”, inclou un llarg text inèdit titulat originalment “1-3 Octobre 2017, the Anarchist and Disobedience in Catalonia” que Jordi Martí Font va escriure per al Congrés “Anarchism and the National Question-Contemporany Perspectives” que hi havia de tenir lloc a Leiden (Països Baixos) del 18 al 21 de març de 2020 però que la COVID-19 va impedir que es realitzés.</p> <p>La segona part, amb el títol “Un anarquista a la cort del rei Procés”, aplega articles escrits per l’autor, de 2017 a 2020, sobre el “Procés” d’alliberament nacional desenvolupat a l’espai catalunyès. És la continuació de la secció inclosa en el llibre Visca la Terra i Visca l’Anarquia. El llibre inclou dos pròlegs, de Carlos Taibo, Parla de nacionalisme d’Estat”, i de Carme Abril “Juntes farem nostra la nit”.</p> <p>La portada ha estat creada, tal com el primer volum, per la dissenyadora Nerea Borrell.</p>
-
<p>Quan els focs s’encenen és un exercici de memòria, de justícia i també de generositat. L’anomenada kale borroka a Euskal Herria, les detencions i tortures impartides per les forces (oficials i no) de l’Estat, la lluita d’una joventut, la basca, incansable i mirall de les lluites juvenils del món sencer, han estat protagonitzades per una generació àgrafa. Ara, podem agrair a Mikel Soto que, a través de la seva poesia, ens puguem adentrar en una de les lluites i les èpoques més apassionants dels darrers 50 anys.</p> <p>Després de 10 anys fent d’editor a Txalaparta, Mikel Soto passa “a l’altra banda” i ens sorpren amb el seu primer llibre, un llibre apassionant i apassionat traduït al català per Jon Elordi</p>
-
<p>Joseba Sarrionandia, <em>Sarri</em>, fugit de la presó l'estiu de 1985, va viure temporades amagat en cases que li oferien refugi, i en moltes d elles, hi havia nenes i nens petits. A una nena li va ensenyar a caminar, a un altre a acolorir dibuixos, a una altra la va ajudar a fer tasques escolars, no sense el temor que la policia, que el perseguia a ell, pogués també danyar aquells nens i nenes. Una vegada que se n'anava no els tornava a veure, però, passat el temps, imaginant que anaven creixent, els va identificar amb el nom d'Ainhoa i els va escriure una sèrie de 28 cartes plenes de vivències, d'afecte i d'idees sobre el món.</p>
-
<p>Els valencians hem vist com el nostre deute públic creixia fins a gairebé la meitat del PIB. El propòsit d’aqueix estudi és disseccionar l’anatomia i el funcionament del sistema-deute al País Valencià. Tal com escriu Éric Toussaint en el pròleg: «els autors analitzen rigorosament el procés d’endeutament del País Valencià i vinculen el diagnòstic a l’acció pràctica per a modificar l’escàndol del deute acumulat de manera majoritàriament il·legítima pels governants, especialment pels governs del PP».</p>
-
<p>Se han contado muchas historias sobre Euskadi y sobre ETA y la Guardia Civil, la mayoría sustentadas en ciertas ideas o prejuicios que todos hemos absorbido perezosamente para explicarnos qué ha sucedido en las últimas décadas. El problema es que las ideas o prejuicios con que suele explicarse el llamado conflicto vasco no sirven del todo para esta historia. Esta es una historia sobre ETA y sobre la Guardia Civil que no se parece a las habituales.</p> <p>Un joven guardia civil granadino es destinado forzosamente a Bizkaia en 1971. Con este punto de partida, y marcado por los atributos de la crónica de investigación, el thriller y el ensayo, Por un túnel de silencio se adentra en los turbulentos años finales de la dictadura franquista para retratar el momento en que la aparente calma social del régimen se viene definitivamente abajo: los primeros asesinatos de ETA, la agitación sindical y antifranquista, los tenebrosos episodios de violencia policial.</p> <p>Pocos textos tienen el calado de esta rigurosa obra de no ficción en la que el protagonismo es para las personas comunes, para las vidas que ni siquiera sus actores creían que mereciera la pena contar, las voces anónimas acalladas bajo los grandes relatos de la historia y la política. <em>Por un túnel de silencio</em> aborda una historia compleja con una mirada rigurosa y limpia, poniendo de manifiesto que en los hechos siempre hay múltiples matices y que los seres humanos no estamos hechos de una sola pieza.</p> <p>Hijo de los ochenta, Arturo Muñoz pertenece a una generación que trata de entender qué ha pasado en España en las últimas décadas sin esas anteojeras ideológicas que siempre imponen una respuesta antes incluso de que sea formulada la pregunta.</p>
-
<p>Xavier Milian, en una tasca titànica, sintetitza per primera vegada els textos dels principals dirigents, organitzacions i mitjans que han desenvolupat una proposta política que vincula la lluita nacional amb la lluita social al nostre país al llarg dels últims 100 anys de la nostra història (1910-2010). El resultat, dos volums amb un total de més de 1000 pàgines que condensen un segle d’història, compromís i lluita per la llibertat.</p> <p>Amb més de 400 autors i autores citats, 300 partits ressenyats i l'aportació de més de 400 òrgans d'expressió, el llibre aconsegueix reconstruir i sintetitzar fidelment les principals aportacions d'una tendència fins ara menystinguda en l'estudi la història política contemporània dels Països Catalans. És amb una clara voluntat que l'autor encara aquest repte: recuperar els principals debats, aportacions i discussions que s'han donat en el si d'aquesta àmplia i extensa tradició, fa possible que el debat avanci i que la proposta política s'enforteixi.</p> <p>Aprenent dels errors i calibrant els encerts, el llibre ens ofereix una panoràmica de gran valor i inèdita fins ara. Amb el ferm convenciment que conèixer la nostra pròpia història és el primer pas cap a la presa de consciència col·lectiva, aquest llibre és una nova eina per a l'articulació de la proposta emancipadora per al conjunt del poble català.</p>
-
<p>The idea for this book came out of a concern that solidarity movements have a tendency only to engage with Palestinians about their fight against the Israeli occupation. Sometimes this can be a barrier to seeing them as comrades in our intersecting struggles for a better world and against authoritarianism, white supremacy, patriarchy, capitalism and state control. 10 radical Palestinian women spoke to the authors between 2018-2021. Listening to their voices will help people outside of Palestine better understand them as allies in our global struggles for freedom.</p> <p>Hear more about it in <a href="https://www.thecanary.co/feature/2021/09/30/a-new-book-brings-together-ten-interviews-with-radical-palestinian-women/">this audio article</a>.</p>
-
<p>Hay pocos ensayos fundacionales, aquellos que suponen una antes y un después, cuyas ideas fecundas germinan y dan pie a debates fértiles y ramificaciones profundas. <em>Los jacobinos negros </em>es uno de ellos. Su lectura sobre la única rebelión esclava exitosa de la historia, la revolución haitiana de finales del siglo XVIII, es un parteaguas en la comprensión de la historia del colonialismo y del capitalismo. Más de dos siglos después, la poblacion descendiente todavía paga el precio de enfrentarse victoriosamente a las imperios francés, español e inglés.</p> <p>¿Qué hace tan decisiva la interpretación de C. L. R. James sobre los acontecimientos desencadenados, a sangre y fuego, en esa isla del Caribe entre 1793 y 1804? El hecho de que su mirada desplazara el foco, por primera vez, de los victimarios europeos blancos a los centenares de miles de seres humanos que padecieron el secuestro, la deportación, la violación, la tortura y el asesinato a escala industrial. Un texto publicado en 1938, todavía plenamente vigente, y que cambió para siempre la historiografía de la lucha contra la esclavitud.</p>