Liberación nacional

  • <p>&laquo;Estic dret sobre les ru&iuml;nes d'una casa a la ciutat de Gaza, observant l'horitz&oacute;&raquo;. Aquestes s&oacute;n les paraules inicials d'aquest llibre, finalitzat amb notes de veu mentre Gaza, on viu l'autor, &eacute;s aniquilada. <em>Descolonitzant la ment palestina</em> no tracta del darrer atac israeli&agrave; sobre Gaza. &Eacute;s una cr&iacute;tica aguda als Acords d'Oslo, als territoris creats per l'imperialisme en nom de la soluci&oacute; dels dos Estats. Tamb&eacute; &eacute;s un text, d&rsquo;urg&egrave;ncia, sobre la folkloritzaci&oacute; de la lluita i l'emancipaci&oacute; palestines, que han esdevingut una conducta habitual per part de les organitzacions hist&ograve;riques que lluiten per l'alliberament de Palestina.</p> <p>Haidar Eid es basa en l'obra d'Edward Said, a qui els palestins aprecien per la seva cr&iacute;tica implacable de la seva situaci&oacute;, per fer una crida per un canvi de consci&egrave;ncia. Albira, des de les ru&iuml;nes de Gaza, un nou per&iacute;ode d'amena&ccedil;a sense precedents sobre la cultura, la identitat i el futur del poble palest&iacute;.</p>
  • <p>&laquo;Estoy de pie sobre las ruinas de una casa en la ciudad de Gaza, oteando el horizonte&raquo;. Estas son las palabras iniciales de este libro, finalizado mediante mensajes de voz mientras Gaza, donde vive el autor, est&aacute; siendo aniquilada. Descolonizar la mente palestina no trata del &uacute;ltimo ataque israel&iacute; sobre Gaza. Es una cr&iacute;tica aguda a los Acuerdos de Oslo, a los territorios creados por el imperialismo en nombre de la soluci&oacute;n de los dos Estados. Tambi&eacute;n es un texto, escrito a quemarropa, sobre la folklorizaci&oacute;n de la lucha y la emancipaci&oacute;n palestinas, que se han convertido en una conducta habitual por parte de las organizaciones hist&oacute;ricas que luchan por la liberaci&oacute;n de Palestina.</p> <p>Haidar Eid se basa en la obra de Edward Said, a quien los palestinos aprecian por su implacable cr&iacute;tica de su situaci&oacute;n, para hacer un llamamiento por un cambio de conciencia. Vislumbra, desde las ruinas de Gaza, un nuevo per&iacute;odo de amenaza sin precedentes sobre la cultura, la identidad y el futuro del pueblo palestino.</p>
  • <p>Durant els &uacute;ltims quatre-cents anys, les cultures del m&oacute;n han estat dominades per un conjunt d&rsquo;estats occidentals, que han arribat a veure&rsquo;s a si mateixos com a centre de l&rsquo;univers, un centre des del qual han controlat, a m&eacute;s del poder econ&ograve;mic i pol&iacute;tic, el poder cultural. Un dels efectes m&eacute;s devastadors d&rsquo;aquest domini ha estat l&rsquo;anihilaci&oacute; i la repressi&oacute; de les cultures africanes. Si la cultura que est&agrave; al servei del poble &eacute;s m&eacute;s feble, la lluita del campesinat i el proletariat pels drets humans fonamentals i per la redistribuci&oacute; de la riquesa &eacute;s m&eacute;s dif&iacute;cil.</p> <p>A <em>Despla&ccedil;ar el centre</em> wa Thiong&rsquo;o es preocupa de &ldquo;despla&ccedil;ar&rdquo; aquest centre en dos sentits per tal d&rsquo;alliberar no nom&eacute;s les cultures africanes, sin&oacute; les de tot el m&oacute;n: internacionalment cal despla&ccedil;ar-lo des d&rsquo;Occident cap a la resta d&rsquo;esferes culturals, i nacionalment s&rsquo;ha d&rsquo;apartar de les minories de poder i portar-lo cap a l&rsquo;aut&egrave;ntic centre creatiu, les classes treballadores, en condicions d&rsquo;igualtat racial, religiosa i de g&egrave;nere.</p>
  • <p>Difon la idea &eacute;s un llibre sobre la hist&ograve;ria de l&rsquo;Esquerra Independentista dels Pa&iuml;sos Catalans (1969-2019) a trav&eacute;s dels seus adhesius. La mem&ograve;ria gr&agrave;fica d&rsquo;un moviment pol&iacute;tic divers i plural, des de la fundaci&oacute; del PSAN (1968-1969) fins a la lluita antirepressiva despr&eacute;s de la r&agrave;tzia contra militants independentistes o les detencions arran de les protestes contra la sent&egrave;ncia dels presos pol&iacute;tics (2019). Agrupats tem&agrave;ticament (Nacional, Social, Feminismes, Defensa del territori, Lluita, Cultura, Joves, habitatge i drogues, Eleccions i institucions, i Bloc negre), el llibre reprodueix m&eacute;s de 1.000 adhesius (en el color original) de les diverses lluites en les que l&rsquo;Esquerra Independentista s&rsquo;ha vist abocada. A m&eacute;s, junt a l&rsquo;edici&oacute; d&rsquo;aquest llibre, s&rsquo;ha reimpr&egrave;s un lot amb les r&egrave;pliques d&rsquo;alguns dels adhesius m&eacute;s significatius.</p>
  • <p>La independ&egrave;ncia pol&iacute;tica de Catalunya &eacute;s condici&oacute; necess&agrave;ria per&ograve; no suficient per construir un pa&iacute;s just, democr&agrave;tic i sostenible. Necessitem aplicar el dret a decidir que, com tot poble, ens correspon, a tots els dominis de la vida col&middot;lectiva, incloent-hi l&rsquo;economia. La hist&ograve;ria demostra que molts pobles que s&rsquo;han dotat d&rsquo;estats independents no han pogut disposar lliurement dels seus recursos, sin&oacute; que han continuat al servei d&rsquo;altres estats o de les elits. Si volem ser un poble lliure, no podem limitar el proc&eacute;s de decisi&oacute; col&middot;lectiva a la independ&egrave;ncia pol&iacute;tica; necessitem tamb&eacute; posar l&rsquo;economia al servei de les nostres necessitats. Perqu&egrave; sense sobirania econ&ograve;mica no hi haur&agrave; mai veritable sobirania pol&iacute;tica.</p> <p>El nou model socioecon&ograve;mic de la futura Rep&uacute;blica Catalana ha d&rsquo;estar guiat per valors com la cooperaci&oacute;, la qualitat de vida, la sostenibilitat, l&rsquo;equitat i la participaci&oacute;. Tots ells es troben en el nucli del que anomenem economia social i solid&agrave;ria, una economia que &eacute;s democr&agrave;tica, que arrela al territori i que sorgeix de l&rsquo;autoorganitzaci&oacute; de la societat civil, precisament les mateixes bases que sostenen qualsevol proc&eacute;s d&rsquo;alliberament nacional.</p> <p>Aquest llibre explora les relacions entre emancipaci&oacute; nacional i economia solid&agrave;ria, i formula un conjunt de propostes per a la futura organitzaci&oacute; socioecon&ograve;mica de la Catalunya independent. Tenim davant nostre un gran repte: saber aprofitar tota l&rsquo;energia col&middot;lectiva que genera el proc&eacute;s independentista per reconstruir la societat catalana sobre fonaments m&eacute;s democr&agrave;tics, equitatius, solidaris i sostenibles.</p> <p>Els autors son cooperativistes i membres de la Xarxa d&acute;Economia Solid&agrave;ria<i>.</i></p>
  • <p>El moviment nacional catal&agrave; es troba en un moment d&rsquo;efervesc&egrave;ncia i s&rsquo;enfronta a un futur dif&iacute;cil per&ograve; alhora esperan&ccedil;ador. I ho fa amb uns instruments d&rsquo;an&agrave;lisi escassos i ben sovint poc elaborats i amb unes orientacions estrat&egrave;giques vacil&middot;lants o contradict&ograve;ries, expressi&oacute; d&rsquo;una certa feblesa argumentativa.</p> <p><em>El fenomen nacional</em> vol aportar elements per a l&rsquo;an&agrave;lisi de la q&uuml;esti&oacute; nacional i per al tractament pol&iacute;tic del proc&eacute;s de construcci&oacute; dels Pa&iuml;sos Catalans. El present llibre t&eacute;, doncs, un objectiu ben delimitat: incidir en la conjuntura actual amb noves eines. Som conscients que actualment ens juguem bona part de les possibilitats de futur en el repte independentista, unes possibilitats que van lligades, des de la nostra perspectiva d&rsquo;an&agrave;lisi, a la conquesta de l'hegemonia de l'independentisme d'esquerres com a pr&agrave;ctica operativa al si del moviment popular catal&agrave;.</p>
  • <p>El hecho catal&aacute;n de <strong>Pierre Vilar</strong>&nbsp;</p> <p>El hecho portugu&eacute;s de <strong>Joxe Azurmendi</strong></p>
  • <p>La transformaci&oacute;n mayoritaria de los sectores nacionalistas catalanes en independentistas y su objetivo de alcanzar la secesi&oacute;n con un Estado propio origin&oacute; un grave conflicto pol&iacute;tico en Espa&ntilde;a que alcanz&oacute; su cl&iacute;max en el oto&ntilde;o de 2017 con un intento de independencia unilateral. Fracasada dicha tentativa, no obstante, el conflicto persiste en el tiempo sin que se vislumbre una soluci&oacute;n clara.</p> <p>Esta obra tiene por objetivo analizar dicho conflicto dentro de unas coordenadas extensas tanto te&oacute;ricas como geogr&aacute;ficas y temporales. Para ello la obra se divide en cuatro partes diferenciadas. En la primera parte se plantea una discusi&oacute;n m&aacute;s te&oacute;rica y amplia sobre teor&iacute;as, doctrinas y conceptos que servir&aacute; de contexto te&oacute;rico para el an&aacute;lisis de las tres partes posteriores. En la segunda parte se hace un an&aacute;lisis de los modos en que los nacionalismos intervienen en la pol&iacute;tica e impactan en los Estados mediante la autodeterminaci&oacute;n, la secesi&oacute;n o el federalismo, refiri&eacute;ndose para ello a diferentes casos hist&oacute;ricos. En la tercera parte se busca un acercamiento al estudio de los principales nacionalismos presentes en Espa&ntilde;a, el espa&ntilde;ol, el catal&aacute;n y el vasco, sus evoluciones, relaciones, conflictos y ensayos de articulaci&oacute;n. Finalmente, en la cuarta parte, se entra en el an&aacute;lisis del propio conflicto catal&aacute;n hasta el mismo momento en que esta obra fue finalizada a principios de 2020.</p>
  • <p>- Danny Morrison: El IRA y la paz en Irlanda: de los derechos civiles a la lucha armada</p> <p>- Fito Rodriguez Bornaetxea: Los conflictos irlandes z vasco. An&aacute;lisis comparativo</p>
  • <p>&iquest;Cu&aacute;les fueron los imperios africanos m&aacute;s poderosos? &iquest;Qui&eacute;nes fueron los pioneros del jazz? &iquest;Qu&eacute; provoc&oacute; el movimiento Black Lives Matter? Este libro responde a estas y otras muchas preguntas, explorando la rica y compleja historia de los pueblos de &Aacute;frica y de la di&aacute;spora africana, y las luchas y los triunfos de las comunidades negras de todo el mundo.</p> <p><em>El libro del poder negro</em> proporciona explicaciones claras y concisas de importantes sucesos y fen&oacute;menos culturales, acompa&ntilde;adas de ingeniosas ilustraciones y esclarecedores esquemas. Pone de relieve historias a menudo ignoradas, y recoge citas memorables de grandes figuras de la cultura negra. Tanto el interesado en el tema como el estudiante de historia que desee ampliar sus conocimientos o el lector curioso hallar&aacute;n en este libro muchos datos e ideas interesantes.</p>
  • <p>Des d&rsquo;Emilio Bot&iacute;n fins a Standard &amp; Poor&rsquo;s alertaven que les amenaces democratitzadores contra el r&egrave;gim eren dues: el proc&eacute;s catal&agrave; i un possible tomb pol&iacute;tic a l&rsquo;Estat. Visibilitzats (i sap greu) la incapacitat, l&rsquo;abast i les limitacions de la segona (a qui tant s&rsquo;ha combatut des del mateix Estat), nom&eacute;s queda l&rsquo;esquerda catalana com a marc operatiu i com a opci&oacute; de ruptura democr&agrave;tica que superi els cadenats del 78. Ning&uacute; va dir que fos f&agrave;cil, per&ograve; m&eacute;s dif&iacute;cil i refotut ser&agrave; quedar-nos igual i al mateix lloc. Mem&ograve;ria i esperan&ccedil;a, ahir com avui, cal obrir per baix i a la perif&egrave;ria el que pretenen tornar a tancar per dalt i al centre. Qui vulgui fer-ho trobar&agrave; estris; qui no, excuses.</p> <p>El m&oacute;n ens mira. Veus desobedients sobre l&rsquo;autodeterminaci&oacute; i emancipaci&oacute; de Catalunya &eacute;s un recull de 35 articles de diferents activistes internacionals i nacionals sobre l&rsquo;autodeterminaci&oacute; de Catalunya.</p> <p>&nbsp;</p>
  • <div class="field field-name-field-ressenya field-type-text-with-summary field-label-hidden"> <div class="field-items"> <div class="field-item even"> <p>La Plataforma pel Dret a Decidir del Pa&iacute;s Valenci&agrave; (PdaD) &eacute;s un espai c&iacute;vic de debat i acci&oacute;. Un espai en qu&egrave; la ciutadania valenciana reflexiona sobre la realitat pol&iacute;tica del moment i fa projectes de pa&iacute;s. El proc&eacute;s de pa&iacute;s participatiu no pot ser sin&oacute; transversal: apel&middot;la a tothom que vulga defensar la dignitat individual i col&middot;lectiva i aposta per un Pa&iacute;s Valenci&agrave; solidari i divers.</p> <p>Amb el llibre<em> El Pa&iacute;s Valenci&agrave; que volem</em>, la PDaD vol precisament aportar opinions, an&agrave;lisis i idees sobre la situaci&oacute; actual del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, valorar les oportunitats de futur i descriure l&rsquo;avenir desitjat i imaginat.</p> <p>Sense pretendre que siga una representaci&oacute; de tots els aspectes de la societat valenciana, les idees que hi apareixen s&oacute;n peces del trencaclosques que &eacute;s el futur d&rsquo;un poble; i les paraules amb qu&egrave; est&agrave; expressat s&oacute;n el nou relat cap a la sobirania del Pa&iacute;s Valenci&agrave;.</p> </div> </div> </div>
  • <p><em><font face="Tahoma" size="2">El pensament i l'acci&oacute;. De Marx a Gramsci en Joan Fuster</font></em><font face="Tahoma" size="2"> t&eacute; la intenci&oacute; d'aproximar el lector a la influ&egrave;ncia que el pensament marxista, i especialment el gramsci&agrave;, tingu&eacute; en les reflexions de l'escriptor de Sueca. No &eacute;s casual que Edicions El Jonc dediqui un llibre a aquest tema, ja que tant Fuster com Gramsci han estat dos referents fonamentals per a l'esquerra dels Pa&iuml;sos Catalans. La proposta nacional del primer i la reformulaci&oacute; del marxisme per part del segon marcaren, sense cap mena de dubte, les l&iacute;nies t&agrave;ctiques i estrat&egrave;giques de les diferents cultures pol&iacute;tiques dels nostres pa&iuml;sos. <br /> <br /> Amb un to divulgatiu i alhora acad&egrave;mic, el llibre que teniu a les mans servir&agrave; al lector novell en la tem&agrave;tica per tenir una perspectiva general de tots dos autors i a l'especialitzat per continuar, o tancar, amb el debat sobre la recepci&oacute; real que Gramsci tingu&eacute; tant en Fuster com en els partits marxistes de casa nostra.</font></p>
  • <p>Els CDR es van crear arran del refer&egrave;ndum de l&rsquo;1 d&rsquo;Octubre. A partir d&rsquo;aleshores es van estendre r&agrave;pidament amb un model local i assambleari que ha estat capa&ccedil; d&rsquo;autoorganitzar milers de persones d&rsquo;arreu del territori i de sensibilitats pol&iacute;tiques diverses. Per&ograve;, quins van ser els seus antecedents? En qu&egrave; es diferencien de l&rsquo;hist&ograve;ric associacionisme ve&iuml;nal? S&oacute;n un nou 15-M o la llavor d&rsquo;una transformaci&oacute; que vol anar m&eacute;s enll&agrave;? L&rsquo;historiador, periodista i activista social Xavier Milian tracta de donar resposta a aquests interrogants en un llibre prologat pel polit&ograve;leg Jordi Mu&ntilde;oz.</p>
  • <p>El autor da la vuelta a los t&oacute;picos sobre un &laquo;problema vasco&raquo; y, desmitificando la historia, nos propone audazmente la cara desnuda de la verdad en un lenguaje sencillo y muy propio para los estudiantes, a los que generalmente se enga&ntilde;a en las aulas, de las que tantas veces salen m&aacute;s ignorantes que cuando entraron en ellas.</p>
  • <p><em>El proc&eacute;s de Burgos. Revoluci&oacute; i viure!</em> &Eacute;s un c&ograve;mic de Mikel Antza i Adur Larrea sobre l&rsquo;anomenat Proc&eacute;s de Burgos, el consell de Guerra que va jutjar, entre el 3 i el 9 de desembre del 1970, setze persones, acusades, entre altres delictes, de pert&agrave;nyer a l&rsquo;organitzaci&oacute; armada Euskadi Ta Askatasuna (ETA). El proc&eacute;s, alhora que va suposar un desprestigi al r&egrave;gim franquista, va situar la lluita del poble basc a l&rsquo;escena internacional.</p> <p><em>Burgos. Desembre de 1970. Els jutges militars franquistes jutjaran setze militants d&rsquo;ETA. Sis d&rsquo;ells s&rsquo;enfronten a la pena de mort. Qu&egrave; fer per salvar les seves vides? Com es pot donar a con&egrave;ixer al m&oacute;n la repressi&oacute; del Pa&iacute;s Basc? </em></p> <p>Per&ograve; no nom&eacute;s aix&ograve;&hellip; Aquesta novel&middot;la gr&agrave;fica, publicada en la commemoraci&oacute; del 50&egrave; aniversari del Proc&eacute;s de Burgos, ha estat creada per Mikel Antza (pseud&ograve;nim de Mikel Albisu Iriarte) i l&rsquo;il&middot;lustrador Adur Larrea al voltant d&rsquo;un dels fets m&eacute;s decisius de la hist&ograve;ria del Pa&iacute;s Basc, i que d&rsquo;alguna manera va marcar un punt d&rsquo;inflexi&oacute; en la p&egrave;rdua de suport internacional del franquisme.</p> <p>L&rsquo;anomenat Proc&eacute;s de Burgos fou el consell de Guerra que va jutjar, entre el 3 i el 9 de desembre del 1970, setze persones, acusades, entre altres delictes, de pert&agrave;nyer a l&rsquo;organitzaci&oacute; armada Euskadi Ta Askatasuna (ETA), i que marcaria un abans i un despr&eacute;s en la hist&ograve;ria del franquisme. Els fets jutjats representaven un atac al r&egrave;gim totalitari del general Franco, i tot i que no van mancar veus que demanaven un judici civil per a jutjar delictes civils, finalment, fou la just&iacute;cia militar l&rsquo;encarregada del proc&eacute;s. Tanmateix, cridava l&rsquo;atenci&oacute; l&rsquo;elevat nombre d&rsquo;encausats, aix&iacute; com les penes sol&middot;licitades: sis penes de mort i 752 anys de pres&oacute;.</p>
  • <p>Presentem una de les obres cabdals del pensament anticolonial. Fanon &eacute;s un dels intel&middot;lectuals que m&eacute;s ha treballat l&rsquo;an&agrave;lisi cr&iacute;tica de la colonitzaci&oacute; pol&iacute;tica, ideol&ograve;gica i cultural. <em>Els condemnats de la terra</em>, publicada el 1961, despr&eacute;s de la seva mort, &eacute;s la seva obra m&eacute;s emblem&agrave;tica i es considera el seu testament pol&iacute;tic. L&rsquo;alliberament nacional, per a Fanon, anava molt m&eacute;s enll&agrave; de la independ&egrave;ncia dels poders colonials, implicava un proc&eacute;s d&rsquo;autoalliberament i reconeixement.</p> <p>L&rsquo;an&agrave;lisi d&rsquo;'Els condemnats de la terra' i la seva proposta pol&iacute;tica continuen tenint una vig&egrave;ncia indiscutible, un cl&agrave;ssic per a tot moviment revolucionari. El llibre inclou a m&eacute;s una valuosa an&agrave;lisi del trauma del colonitzat en el marc del sistema colonial. L'edici&oacute; en catal&agrave; conserva el pr&ograve;leg de l&rsquo;intel&middot;lectual franc&egrave;s Jean-Paul Sartre i n'afegeix un d'actual de la historiadora i professora karo moret-miranda.</p> <p>&laquo;Les nacions europees es rebolquen en l&rsquo;opul&egrave;ncia m&eacute;s ostentosa. El benestar i el progr&eacute;s d&rsquo;Europa han estat constru&iuml;ts amb la suor i els cad&agrave;vers dels negres, els &agrave;rabs, els indis i els grocs. Hem decidit no oblidar-ho.&raquo; <br /> &mdash;Frantz Fanon</p> <p>&laquo;Descobrir Fanon &eacute;s internar-se en una metodologia ambivalent. Fanon en un mateix text escriu per als dos contrincants del joc colonial: colonitzadors i colonitzats, i sobre els seus estats mentals, i &eacute;s potser aqu&iacute; on radica la major de les complexitats i les seves respectives controv&egrave;rsies.&raquo; <br /> &mdash;karo moret-miranda, epiloguista</p>
  • <p>En aquesta magna obra, Francesc Serra rescata de l&rsquo;anonimat els veritables herois del 1714, els quals, amb noms i cognoms, ens parlen de com varen lluitar en una guerra decisiva per al futur de la naci&oacute;. Un conflicte en qu&egrave; els catalans, abandonats per les pot&egrave;ncies internacionals, varen continuar sols la lluita, conscients del que comportaria la rendici&oacute;.</p> <p>L&rsquo;historiador Francesc Serra, especialista en aquest per&iacute;ode, ens presenta el resultat de les seves darreres investigacions, amb moltes informacions encara in&egrave;dites. M&eacute;s d&rsquo;un centenar de biografies dels lluitadors per les llibertats nacionals en contra de la pol&iacute;tica centralitzadora de Felip V, el primer Borb&oacute; de la Monarquia Hisp&agrave;nica. Per les p&agrave;gines del llibre desfilen vides extraordin&agrave;ries, algunes de patriotes que el temps havia relegat a l&rsquo;oblit.</p> <p>L&rsquo;obra dignifica la mem&ograve;ria de tots aquells catalans que fa 300 anys varen lluitar per defensar les llibertats del pa&iacute;s. Tres segles despr&eacute;s, encara en plena ofensiva contra la naci&oacute; catalana pels hereus dels que varen voler esborrar Catalunya del mapa, cal tenir ben present la perseveran&ccedil;a i l&rsquo;esfor&ccedil; de tots aquests herois del 1714 que varen defensar Catalunya fins a les &uacute;ltimes conseq&uuml;&egrave;ncies.</p>
  • <p>La nova edici&oacute; d'aquest llibre d'Andreu Nin, publicat per primera vegada durant la Segona Rep&uacute;blica, &eacute;s una de les formulacions pioneres de la relaci&oacute; entre el moviment nacional catal&agrave; i el moviment obrer de Catalunya. Lluita obrera i lluita per l'alliberament nacional es relacionen de manera molt estreta en el pensament de l'autor. <em>Els moviments d'emancipaci&oacute; nacional</em> &eacute;s un llibre, &uacute;nic en el seu g&egrave;nere, en qu&egrave; s'estudien i es critiquen les distintes posicions dels cl&agrave;ssics del marxisme i dels corrents principals del moviment obrer davant el problema de les nacionalitats. Tots els exemplars d'aquesta obra varen ser destru&iuml;ts quan els ex&egrave;rcits de Franco ocuparen Catalunya. L'edici&oacute; de 1970 es va haver de fer a l'exili i tingu&eacute; una difusi&oacute; molt redu&iuml;da.</p> <p>Per tant, la present reedici&oacute; &eacute;s un aut&egrave;ntic esdeveniment editorial, i ha estat enriquida amb l'estudi preliminar del professor Pelai Pag&egrave;s, que se suma al de Wilebaldo Solano de l'edici&oacute; de Par&iacute;s de 1970.</p> <p>EN RESUM &mdash; Es tracta de la primera edici&oacute; a Catalunya d'un llibre que fou destru&iuml;t per Franco el 1939. &mdash; Ens dona una visi&oacute; clara de la relaci&oacute; entre el moviment nacional catal&agrave; i el moviment obrer a Catalunya &mdash; &Eacute;s l'obra d'un marxista assassinat pels comunistes. &mdash; Traductor de Dostoievski, Tx&egrave;khov i Tolstoi al catal&agrave;. &mdash; Va fundar Esquerra Comunista, que el 1935 es va unir al BOC per constituir el POUM. &mdash; Una reedici&oacute; molt esperada i imprescindible per entendre els conflictes pol&iacute;tics durant la Rep&uacute;blica i la Guerra Civil.</p>
  • <p>Quan ens acostem als antecedents de l&rsquo;esclat sobiranista que avui dia ocupa un lloc central dins l&rsquo;agenda pol&iacute;tica del nostre pa&iacute;s, resulta fins a cert punt sorprenent constatar com una de les primeres i, sens dubte, m&eacute;s clares reivindicacions hist&ograve;riques favorables a la independ&egrave;ncia de Catalunya sorg&iacute; a l&rsquo;&iacute;lla de Cuba.<br /> <br /> Ens referim concretament a les expressions expl&iacute;cites recollides entre l&rsquo;octubre del 1906 i l&rsquo;abril del 1907 a las p&agrave;gines de la publicaci&oacute; de Santiago Fora grillons! i, nom&eacute;s uns mesos m&eacute;s tard, el setembre del mateix any 1907, a l&rsquo;article primer dels estatuts fundacionals del Catalunya. Grop Nacionalista Radical d&rsquo;aquesta mateixa ciutat oriental de l&rsquo;illa, on s&rsquo;afirmava taxativament que &ldquo;el preferente objeto y finalidad de esta entidad es, y ha de ser, trabajar con ah&iacute;nco para obtener la absoluta Independencia de Catalunya&rdquo;.<br /> <br /> L&rsquo;historiador Ferm&iacute; Rubiralta analitza els antecedents, circumst&agrave;ncies de la fundaci&oacute; i la traject&ograve;ria del Catalunya. Grop Nacionalista Radical fins a l&rsquo;any 1932, quan el pas del temps doni una m&iacute;nima maduresa al sempre poc consistent separatisme y amb la constituci&oacute; de la Generalitat republicana es produeixi una breu per&ograve; important modificaci&oacute; del panorama pol&iacute;tic catal&agrave;.</p>
  • <p>Dice Iulen de Madariaga: &quot;La principal preocupaci&oacute;n de la mayor&iacute;a de los fundadores de ETA fue &eacute;sta: &laquo;Tenemos que hacer algo&raquo;. Y me explico: durante el siglo pasado, hacia 1950 y los a&ntilde;os posteriores, no ve&iacute;amos m&aacute;s que la tragedia de la sociedad vasca. Se hab&iacute;a perdido la guerra de 1936-37, el euskera estaba agonizante, la independencia del pa&iacute;s borrada totalmente del mapa, y una lista interminable de ruinas.</p> <p>Como es l&oacute;gico, no sab&iacute;amos por d&oacute;nde empezar a reparar tanta destrucci&oacute;n. &quot;<em>En honor a la verdad</em>&quot; es la autobiograf&iacute;a de Iulen de Madariaga, abogado y pol&iacute;tico vasco que, junto con Jos&eacute; Luis &Aacute;lvarez Emparantza Txillardegi, Jos&eacute; Mar&iacute;a Benito del Valle, Manu Agirre, I&ntilde;aki Gaintzarain, Alfonso Irigoyen, Rafa Albizu i I&ntilde;aki Larramendi, fund&oacute; ETA a mediados del siglo XX. Su autobiograf&iacute;a, pues, es tambi&eacute;n una historia de ETA. Como dice el periodista Antoni Batista en el pr&oacute;logo: &laquo;De la 'memoria' a la 'historia' s&oacute;lo existe la m&iacute;nima distancia de dos prefijos, y las une el com&uacute;n denominador de la inclusi&oacute;n de lo personal en lo colectivo. En el caso de Madariaga, bien podemos afirmar que su texto es una memoria de la historia: es la historia contada en la primera persona de quien antes de escribirla, la hizo.&raquo;</p>
  • EPOCA

    14,00
    <p>Durant la d&egrave;cada dels setanta, en el decurs dels darrers anys de la dictadura i al llarg del proc&eacute;s de transici&oacute; que es clogu&eacute; amb la reforma pol&iacute;tica espanyola i la mutaci&oacute; del r&egrave;gim franquista en una monarquia parlament&agrave;ria, una colla d&rsquo;activistes independentistes catalans organitzaren la resist&egrave;ncia armada al r&egrave;gim i al pacte de ren&uacute;ncies i claudicacions posterior, amb la constituci&oacute; d&rsquo;una organitzaci&oacute; militar clandestina i secreta, disposada a actuar al servei del pa&iacute;s quan els seus serveis fossin requerits.</p> <p>El grup que en una de les r&agrave;tzies repressives de qu&egrave; fou objecte va ser batejat per la policia espanyola amb el nom d&rsquo;Ex&egrave;rcit Popular Catal&agrave; (EPOCA), suposava el nexe de continu&iuml;tat hist&ograve;rica entre el vell separatisme resistent, bastit durant el primer ter&ccedil; de segle XX, amb l&rsquo;oposici&oacute; antifranquista i el nou independentisme modern que s&rsquo;estaven gestant, gr&agrave;cies a la influ&egrave;ncia dels moviments d&rsquo;alliberament nacional, que arreu del planeta emprenien el cam&iacute; de la lluita anticolonialista i antiimperialista.</p> <p>Amb <em>EPOCA, l&rsquo;ex&egrave;rcit a l&rsquo;ombra</em>, Edicions el Jonc pret&eacute;n recuperar la hist&ograve;ria oblidada d&rsquo;aquella colla d&rsquo;activistes que van lliurar-se a la causa de la just&iacute;cia i de l'alliberament dels Pa&iuml;sos Catalans, situant la seva lluita, despr&eacute;s de molts anys d&rsquo;ostracisme, al lloc que pertoca en la mem&ograve;ria col&middot;lectiva del pa&iacute;s.</p>
  • <p>Aprofitant l&rsquo;experi&egrave;ncia de m&eacute;s de trenta anys de doc&egrave;ncia i direcci&oacute; en les escoles catalanes de Catalunya Nord, la Bressola, l&rsquo;autor explica les t&egrave;cniques pedag&ograve;giques i organitzatives emprades per aconseguir que els alumnes nord-catalans recuperin l&rsquo;&uacute;s normal d&rsquo;una llengua socialment gaireb&eacute; perduda.<br /> <br /> En un moment hist&ograve;ric en qu&egrave; a la Catalunya que encara dep&egrave;n de l&rsquo;Estat espanyol esperem grans canvis, ens &eacute;s imprescindible con&egrave;ixer i valorar degudament els resultats d&rsquo;&egrave;xit que s&rsquo;han fet en altres parts de la naci&oacute; per recuperar l&rsquo;&uacute;s espontani de la llengua catalana entre els infants. Perqu&egrave;, malgrat els enormes esfor&ccedil;os que aquests darrers trenta anys s&rsquo;han fet aqu&iacute; per aconseguir que la catalana sigui la llengua vehicular majorit&agrave;ria en l&rsquo;ensenyament, no hem aconseguit, ni de bon tros, que en la major part del territori sigui la llengua natural i espont&agrave;nia dels alumnes entre ells, la qual cosa ens acabaria abocant tard o d&rsquo;hora a una substituci&oacute; ling&uuml;&iacute;stica en tota regla. La prova &eacute;s que el percentatge a Catalunya de persones que coneixen la llengua catalana no para de cr&eacute;ixer, per&ograve; en canvi el percentatge dels joves que l&rsquo;usen espont&agrave;niament no para de baixar.<br /> <br /> La verticalitat de diferents edats d&rsquo;alumnes dins de cada aula &eacute;s un dels punts determinants de l&rsquo;estrat&egrave;gia ling&uuml;&iacute;stica de l&rsquo;escola, ja que permet que el nen petit que inicia l&rsquo;escolaritzaci&oacute; vegi la llengua no nom&eacute;s com la llengua dels mestres, sin&oacute; tamb&eacute; com la llengua del grup de nens m&eacute;s grans on ell es voldr&agrave; integrar. A m&eacute;s a m&eacute;s, la idone&iuml;tat dels professors per fer la tasca d&rsquo;atenci&oacute; a la llengua &eacute;s indispensable per garantir-ne l&rsquo;&egrave;xit. Finalment, un cap&iacute;tol dedicat a la familiaritzaci&oacute; dels alumnes amb l&rsquo;ampli ventall dialectal catal&agrave; clou aquest text absolutament imprescindible en la nova etapa historicopol&iacute;tica catalana que tants desitgem encetar.</p>
  • ETA

    20,00
    <p>Partiendo de una breve panor&aacute;mica de la historia, la articulaci&oacute;n social y la cultura del Pa&iacute;s Vasco, el libro se adentra en los fundamentos sobre los que se ha levantado y evolucionado el nacionalismo vasco en general y el abertzale en particular.</p> <p>A continuaci&oacute;n se centra en la historia de ETA propiamente dicha, desde el pre&aacute;mbulo de la formaci&oacute;n del Consejo Vasco de Resistencia de 1947 hasta 1965: un relato en el que toman la palabra algunos de sus protagonista directos y en el que se ponen de relieve las relaciones de la incipiente organizaci&oacute;n con el pueblo, los intelectuales y los trabajadores vascos. A partir de aqu&iacute; se desarrolla la parte principal del libro, en la que se ir&aacute;n encadenando las principales historias del terrorismo de ETA, en sucesi&oacute;n cronol&oacute;gica, contrapunteadas por otros testimonios sobre las represiones legales o ilegales, y su impacto siempre sobre la poblaci&oacute;n, en un relato redactado de forma descriptiva, como si se tratara de un informe policial basado siempre en hechos reales y contrastados, pero ofrecidos en forma continuada de una manera atractiva y rigurosa, cuidada en el lenguaje, no burocr&aacute;tica e incidiendo en el factor humano. As&iacute; hasta llegar a la fase final en busca de la paz, en la que adquiere especial relevancia la voz del propio Sorel en tanto que participante en buena parte de esos debates.</p> <p>El resultado es un libro inc&oacute;modo que se aleja de la narrativa dominante que tratan de imponer desde las instituciones oficiales; que no oculta el papel lleno de sombras (y de actuaciones ilegales y torturas) desempe&ntilde;ado por las fuerzas de seguridad del Estado; que tampoco quiere contemporizar con el sector abertzale; un relato que bebe de fuentes directas obviadas intencionadamente por quienes han escrito y promovido esa historia de buenos y malos, de vencedores y vencidos, en que se ha convertido el relato oficial.</p>
  • <p>Los esfuerzos por &quot;derrotar al terrorismo&quot; de ETA o &quot;resolver el conflicto vasco&quot;, seg&uacute;n las distintas interpretaciones, se demoraron m&aacute;s de tres d&eacute;cadas. Este libro nos presenta un relato detallado de este camino hasta la declaraci&oacute;n del fin definitivo de la actividad armada de ETA en octubre de 2011, y una revisi&oacute;n actualizada del proceso hasta nuestros d&iacute;as.</p> <p>Se ofrece una reconstrucci&oacute;n de la historia de la organizaci&oacute;n, un tratamiento &uacute;nico de las complejidades pol&iacute;ticas del conflicto y los escenarios de futuro. El caso vasco ha sido citado como ejemplo de los peligros de 'hablar con terroristas'. Bas&aacute;ndose en una extensa investigaci&oacute;n, Teresa Whitfield argumenta que, si bien las negociaciones no prosperaron, uno de los elementos del proceso de paz que complement&oacute; la acci&oacute;n policial y la condena social fue una forma inusual de mediaci&oacute;n indirecta.</p>
  • <p>El conflicte basc ha estat un objecte d&rsquo;estudi for&ccedil;a silenciat i manipulat, ja que darrere d&rsquo;aquest sempre ens hem trobat un munt d&rsquo;interessos partidistes. Les lectures de confrontaci&oacute; en termes de derrota o vict&ograve;ria deixen de costat altres elements molt importants per a construir la hist&ograve;ria del que va passar en l&rsquo;&uacute;ltima p&agrave;gina del conflicte armat. En aquest treball no sols es pret&eacute;n assolir el relat de l&rsquo;enfrontament i la conseg&uuml;ent viol&egrave;ncia, sin&oacute; que m&eacute;s b&eacute; se centra en com va ser possible resoldre la confrontaci&oacute; armada i continuar amb la via pol&iacute;tica.</p> <p>Quins van ser els elements principals que van possibilitar la fi del conflicte armat a Euskal Herria i qu&egrave; els feia diferents dels altres intents d&rsquo;assolir la pau? Quines s&oacute;n les motivacions que faran n&agrave;ixer en l&rsquo;Esquerra Abertzale diverses reflexions sobre el menester d&rsquo;un canvi d&rsquo;estrat&egrave;gia? Quin pes tenen els actors internacionals en la mediaci&oacute; i resoluci&oacute; del conflicte basc?</p> <p>Totes aquestes interrogants s&oacute;n investigades des de la disciplina de la Hist&ograve;ria del M&oacute;n Actual per construir una petita cr&ograve;nica des del nostre present sobre com han estat els &uacute;ltims anys de la confrontaci&oacute; entre ETA i l&rsquo;estat espanyol (2007-2011).</p> <p>Aquest llibre, a m&eacute;s d&rsquo;incorporar un pr&ograve;leg de Martxelo Otamendi (director del diari Berria) i una introducci&oacute; d&rsquo;Antoni Segura (catedr&agrave;tic d'Hist&ograve;ria Contempor&agrave;nia de la Universitat de Barcelona), ha estat guardonat amb el Premi Temps, Espai i Forma d&rsquo;assaig en catal&agrave; que atorga la Facultat de Geografia i Hist&ograve;ria de la Universitat de Barcelona a l&rsquo;edici&oacute; de 2015, avalant i garantint el rigor de la recerca.</p>
  • <p>El conflicto vasco ha sido un objeto de estudio bastante silenciado y manipulado, puesto que detr&aacute;s de este siempre nos hemos encontrado un mont&oacute;n de intereses partidistas. Las lecturas de confrontaci&oacute;n en t&eacute;rminos de derrota o victoria dejan de lado otros elementos muy importantes para construir la historia de lo que pas&oacute; en la &uacute;ltima p&aacute;gina del conflicto armado. En este trabajo no s&oacute;lo se pretende lograr el relato del enfrentamiento y la consiguiente violencia, sino que m&aacute;s bien se centra en c&oacute;mo fue posible resolver la confrontaci&oacute;n armada y continuar con la v&iacute;a pol&iacute;tica.</p> <p>&iquest;Cu&aacute;les fueron los elementos principales que posibilitaron el fin del conflicto armado en Euskal Herria y que los hac&iacute;a diferentes de los otros intentos de lograr la paz? &iquest;Cu&aacute;les son las motivaciones que har&aacute;n nacer en la Izquierda Abertzale varias reflexiones sobre la necesidad de un cambio de estrategia? &iquest;Qu&eacute; peso tienen los actores internacionales en la mediaci&oacute;n y resoluci&oacute;n del conflicto vasco?</p> <p>Todos estos interrogantes son investigados desde la disciplina de la Historia del Mundo Actual para construir una peque&ntilde;a cr&oacute;nica desde nuestro presente sobre c&oacute;mo han sido los &uacute;ltimos a&ntilde;os de la confrontaci&oacute;n entre ETA y el estado espa&ntilde;ol (2007-2011).</p> <p>Este libro, adem&aacute;s de incorporar un pr&oacute;logo de Martxelo Otamendi (director del diario Berria) y una introducci&oacute;n de Antoni Segura (catedr&aacute;tico de Historia Contempor&aacute;nea de la Universitat de Barcelona), ha sido galardonado con el premio Temps, Espai i Forma de ensayo en catal&aacute;n que otorga la Facultad de Geograf&iacute;a e Historia de la Universitat de Barcelona en la edici&oacute;n de 2015, avalando y garantizando el rigor de la investigaci&oacute;n.</p>
  • <p>Eva Serra i Puig (1942-2018) va ser una intel&middot;lectual militant. Historiadora principalment de l'&egrave;poca moderna, va contribuir a obrir noves perspectives sobre la hist&ograve;ria agr&agrave;ria i la hist&ograve;ria de les institucions catalanes, partint de les eines del marxisme i aportant visions trencadores i suggeridores sobre les nostres caracter&iacute;stiques com a poble al llarg dels segles.&nbsp;</p> <p>En el camp pr&ograve;piament pol&iacute;tic, Eva Serra pertany a la generaci&oacute; que va aixecar l'independentisme des de la precarietat i li va anar obrint espai en la societat catalana fins a esdevenir una aut&egrave;ntica alternativa popular.&nbsp;</p> <p>Tots dos vessants queden trenats en una mateixa vida de milit&agrave;ncia i reflexi&oacute;, que maldava per fer que l'estudi te&ograve;ric tingu&eacute;s una efectivitat pol&iacute;tica pr&agrave;ctica.&nbsp;</p>
  • <p>Aquest llibre parteix d&rsquo;una doble constataci&oacute;: afirma la import&agrave;ncia que ha tingut per a la voluntat popular de la naci&oacute; catalana el moviment pol&iacute;tic que, covat al llarg d&rsquo;uns anys de grans mobilitzacions, es manifest&agrave; d&rsquo;una manera oberta i contundent el Primer d&rsquo;Octubre de 2017; i, en contraposici&oacute;, mostra la clara involuci&oacute; d&rsquo;Espanya com a estructura de poder immergida en una crisi democr&agrave;tica creixent.</p> <p>Per a entendre el present, per&ograve;, conv&eacute; aprofundir en els fets esdevinguts d&rsquo;en&ccedil;&agrave; dels anys seixanta del segle passat. Partint d&rsquo;aquesta conjuntura, i sense abandonar del tot la perspectiva hist&ograve;rica, se situen els antecedents i la traject&ograve;ria del moviment d&rsquo;alliberament nacional dels Pa&iuml;sos Catalans, i s&rsquo;aporten les claus que constaten que l&rsquo;Estat espanyol &eacute;s irreformable en les condicions presents.</p> <p>En els cap&iacute;tols darrers, l&rsquo;autor, un referent de l&rsquo;independentisme, ens exposa un cam&iacute; cap a la conquesta de la Rep&uacute;blica Catalana Independent. I ho fa amb una proposta de l&iacute;nies d&rsquo;acci&oacute; que supera diverses limitacions ideol&ograve;giques actuals, com la incapacitat d&rsquo;analitzar correctament el sistema espanyol de dominaci&oacute;, la impossibilitat de desempallegar-se de les pr&agrave;ctiques autonomistes o el temor a la repressi&oacute;.</p> <p>&laquo;Entre els guiatges personals que un assumeix com a definitius en la lluita per l&rsquo;alliberament nacional i social de Catalunya, el d&rsquo;en Carles Castellanos, n&rsquo;ha sigut molt, d&rsquo;important. I despr&eacute;s de llegir el llibre, el qualificaria de guiatge perenne.&raquo;</p>
  • <p>Un llibre que recupera les vides dels grans referents de l'&Agrave;frica revolucion&agrave;ria. Figures menystingudes i amagades, per&ograve; que van canviar la hist&ograve;ria de tot un continent. Jomo Kenyatta, Aim&eacute; C&eacute;saire, Ruben Um Nyob&egrave;, Frantz Fanon, Patrice Lumumba, Kwame Nkrumah, Malcolm X, Mehdi Ben Barka, Am&iacute;lcar Cabral, Thomas Sankara&hellip;</p> <p>Considerats amb menyspreu durant molt de temps per aquells que, al llarg d&rsquo;aquestes &uacute;ltimes tres d&egrave;cades, han decretat la mort del tercermundisme i el triomf del neoliberalisme, aquestes figures majors de l&rsquo;alliberament afric&agrave; avui susciten un inter&egrave;s creixent entre les noves generacions, gr&agrave;cies a l&rsquo;atmosfera de revolta que augmenta arreu del m&oacute;n. Sa&iuml;d Bouamama torna a donar carn i ossos a aquests pensadors de primera fi la, que tamb&eacute; van ser homes d&rsquo;acci&oacute;, per&ograve; que massa sovint han estat redu&iuml;ts a icones. Les seves vides recorden que la batalla per l&rsquo;alliberament, la just&iacute;cia i la igualtat no &eacute;s nom&eacute;s una q&uuml;esti&oacute; de conceptes i de teories: tamb&eacute; &eacute;s una guerra, on de vegades es cometen errors i en la qual alguns se sacrifiquen.</p> <p>L&rsquo;autor, amb tot, no els converteix en m&agrave;rtirs absoluts: per aix&ograve; aquest llibre s&rsquo;esfor&ccedil;a, amb molta pedagogia, a inscriure aquestes traject&ograve;ries en els seus contextos socials, geogr&agrave;fics i hist&ograve;rics. En un moment en qu&egrave; ens demanem com tenir influ&egrave;ncia sobre el m&oacute;n, aquest retrat pol&iacute;tic col&middot;lectiu recorda que sempre ha estat possible, avui com ahir, canviar el curs de les coses.</p>
  • <p>La nit del 19 de maig de 1972 un grup de joves a la punta oest de la Diagonal de Barcelona distreu una parella de vigilants. En aquells moments, explota una bomba sota les columnes del monument A los ca&iacute;dos. El soroll travessa tota la ciutat. L&rsquo;endem&agrave;, els feixistes hi posen flors mentre exigeixen detencions i m&agrave; dura. La bomba, la pedra esmicolada, &eacute;s l&rsquo;expressi&oacute; d&rsquo;un poble enva&iuml;t, executat, silenciat. Un poble que expressa de manera contundent el f&agrave;stic, la r&agrave;bia i els anhels.</p> <p>Aquesta obra ens explica la trepidant hist&ograve;ria del Front d&rsquo;Alliberament Catal&agrave;. En el seu si, un grup de joves s&rsquo;aboca a la lluita clandestina sense esperar res de concret: desitjant nom&eacute;s la llibertat. Un grup que ser&agrave; perseguit, jutjat i dispersat. Que patir&agrave; la tortura, la pres&oacute;, la tra&iuml;ci&oacute; i l&rsquo;exili. Un grup, una veu, que cridar&agrave; a trav&eacute;s d&rsquo;atemptats contra s&iacute;mbols feixistes la seva convicci&oacute; en una Catalunya lliure i igualit&agrave;ria. Que pensar&agrave; en el Maci&agrave; que intent&agrave; alliberar Catalunya i en el Companys que la voldr&agrave; sobirana; i somiar&agrave; en la independ&egrave;ncia, com tants altres abans i despr&eacute;s. Aquesta &eacute;s la seva cr&ograve;nica. S&iacute;, no hi ha dubte que la hist&ograve;ria pot ser vibrant.</p> <p>Aquest llibre d&oacute;na veu a una lluita tants cops silenciada. Deixeu-vos submergir en la clandestinitat de la m&agrave; dels mateixos que la van patir. La lluita armada a Catalunya exist&iacute;. El FAC n&rsquo;&eacute;s el millor testimoni.</p>
Ir a Arriba