Liberación nacional

  • <p>Des de la perspectiva del discurs dels catalanoparlants d'adopci&oacute;, <em>Amb Q de formatge</em> planteja arguments de mediaci&oacute; en una societat que encara arrosega prejudicis ling&uuml;&iacute;stics dels quals mereix alliberar-se. &Eacute;s un llibre sincer, assertiu i original que, tot explicat les experi&egrave;ncies i les reflexions de l'adopci&oacute; ling&uuml;&iacute;stica de la seva autora, commou, fa pensar i aporta arguments en defensa de la diversitat ling&uuml;&iacute;stica. Amb un llenguatge i un to divulgatius &eacute;s, a m&eacute;s a m&eacute;s, un gran actiu i un bon argumentari en defensa de la inmersi&oacute; ling&uuml;&iacute;stica a totes les aules del nostre pa&iacute;s.</p>
  • <p>El moviment nacional catal&agrave; es troba en un moment d&rsquo;efervesc&egrave;ncia i s&rsquo;enfronta a un futur dif&iacute;cil per&ograve; alhora esperan&ccedil;ador. I ho fa amb uns instruments d&rsquo;an&agrave;lisi escassos i ben sovint poc elaborats i amb unes orientacions estrat&egrave;giques vacil&middot;lants o contradict&ograve;ries, expressi&oacute; d&rsquo;una certa feblesa argumentativa.</p> <p><em>El fenomen nacional</em> vol aportar elements per a l&rsquo;an&agrave;lisi de la q&uuml;esti&oacute; nacional i per al tractament pol&iacute;tic del proc&eacute;s de construcci&oacute; dels Pa&iuml;sos Catalans. El present llibre t&eacute;, doncs, un objectiu ben delimitat: incidir en la conjuntura actual amb noves eines. Som conscients que actualment ens juguem bona part de les possibilitats de futur en el repte independentista, unes possibilitats que van lligades, des de la nostra perspectiva d&rsquo;an&agrave;lisi, a la conquesta de l'hegemonia de l'independentisme d'esquerres com a pr&agrave;ctica operativa al si del moviment popular catal&agrave;.</p>
  • <p>El conflicte basc ha estat un objecte d&rsquo;estudi for&ccedil;a silenciat i manipulat, ja que darrere d&rsquo;aquest sempre ens hem trobat un munt d&rsquo;interessos partidistes. Les lectures de confrontaci&oacute; en termes de derrota o vict&ograve;ria deixen de costat altres elements molt importants per a construir la hist&ograve;ria del que va passar en l&rsquo;&uacute;ltima p&agrave;gina del conflicte armat. En aquest treball no sols es pret&eacute;n assolir el relat de l&rsquo;enfrontament i la conseg&uuml;ent viol&egrave;ncia, sin&oacute; que m&eacute;s b&eacute; se centra en com va ser possible resoldre la confrontaci&oacute; armada i continuar amb la via pol&iacute;tica.</p> <p>Quins van ser els elements principals que van possibilitar la fi del conflicte armat a Euskal Herria i qu&egrave; els feia diferents dels altres intents d&rsquo;assolir la pau? Quines s&oacute;n les motivacions que faran n&agrave;ixer en l&rsquo;Esquerra Abertzale diverses reflexions sobre el menester d&rsquo;un canvi d&rsquo;estrat&egrave;gia? Quin pes tenen els actors internacionals en la mediaci&oacute; i resoluci&oacute; del conflicte basc?</p> <p>Totes aquestes interrogants s&oacute;n investigades des de la disciplina de la Hist&ograve;ria del M&oacute;n Actual per construir una petita cr&ograve;nica des del nostre present sobre com han estat els &uacute;ltims anys de la confrontaci&oacute; entre ETA i l&rsquo;estat espanyol (2007-2011).</p> <p>Aquest llibre, a m&eacute;s d&rsquo;incorporar un pr&ograve;leg de Martxelo Otamendi (director del diari Berria) i una introducci&oacute; d&rsquo;Antoni Segura (catedr&agrave;tic d'Hist&ograve;ria Contempor&agrave;nia de la Universitat de Barcelona), ha estat guardonat amb el Premi Temps, Espai i Forma d&rsquo;assaig en catal&agrave; que atorga la Facultat de Geografia i Hist&ograve;ria de la Universitat de Barcelona a l&rsquo;edici&oacute; de 2015, avalant i garantint el rigor de la recerca.</p>
  • <p>El conflicto vasco ha sido un objeto de estudio bastante silenciado y manipulado, puesto que detr&aacute;s de este siempre nos hemos encontrado un mont&oacute;n de intereses partidistas. Las lecturas de confrontaci&oacute;n en t&eacute;rminos de derrota o victoria dejan de lado otros elementos muy importantes para construir la historia de lo que pas&oacute; en la &uacute;ltima p&aacute;gina del conflicto armado. En este trabajo no s&oacute;lo se pretende lograr el relato del enfrentamiento y la consiguiente violencia, sino que m&aacute;s bien se centra en c&oacute;mo fue posible resolver la confrontaci&oacute;n armada y continuar con la v&iacute;a pol&iacute;tica.</p> <p>&iquest;Cu&aacute;les fueron los elementos principales que posibilitaron el fin del conflicto armado en Euskal Herria y que los hac&iacute;a diferentes de los otros intentos de lograr la paz? &iquest;Cu&aacute;les son las motivaciones que har&aacute;n nacer en la Izquierda Abertzale varias reflexiones sobre la necesidad de un cambio de estrategia? &iquest;Qu&eacute; peso tienen los actores internacionales en la mediaci&oacute;n y resoluci&oacute;n del conflicto vasco?</p> <p>Todos estos interrogantes son investigados desde la disciplina de la Historia del Mundo Actual para construir una peque&ntilde;a cr&oacute;nica desde nuestro presente sobre c&oacute;mo han sido los &uacute;ltimos a&ntilde;os de la confrontaci&oacute;n entre ETA y el estado espa&ntilde;ol (2007-2011).</p> <p>Este libro, adem&aacute;s de incorporar un pr&oacute;logo de Martxelo Otamendi (director del diario Berria) y una introducci&oacute;n de Antoni Segura (catedr&aacute;tico de Historia Contempor&aacute;nea de la Universitat de Barcelona), ha sido galardonado con el premio Temps, Espai i Forma de ensayo en catal&aacute;n que otorga la Facultad de Geograf&iacute;a e Historia de la Universitat de Barcelona en la edici&oacute;n de 2015, avalando y garantizando el rigor de la investigaci&oacute;n.</p>
  • <p>Descobreix la nostra hist&ograve;ria com mai ning&uacute; te l'ha explicat! Un relat on plasmem alguns dels grans reptes i reflexions que hem fet al llarg d'aquests deu anys. Una firma renovada del nostre comprom&iacute;s amb la revoluci&oacute;. Terroristes, kale borroka catalana, <em>cachorros </em>de la CUP, malfollades, ganduls, totalitaris, v&agrave;ndals, etc. Han estat moltes les paraules que mitjans de comunicaci&oacute; i altres agents pol&iacute;tics han utilitzat per definir-nos. Ara, despr&eacute;s de deu anys d'organitzaci&oacute; juvenil i d'acci&oacute; pol&iacute;tica a peu de carrer (i de barricada), Arran prenem la paraula.</p> <p>Volem explicar a totes les joves, per&ograve; tamb&eacute; a la resta de la societat, qui som i qu&egrave; fem. Per qu&egrave; defensem l'acci&oacute; directa? Quin objectiu persegu&iacute;em assaltant un bus tur&iacute;stic, ocupant la seu del PP o tirant a terra un toro d'Osborne gegant? Per qu&egrave; som independentistes, socialistes i feministes? En definitiva, volem explicar per qu&egrave; la lluita &eacute;s l'&uacute;nic cam&iacute;.</p>
  • <p>A la primera postguerra, una colla d'intel&middot;lectuals i prohoms catalans s'apleguen per formar una companyia d'elit de dansa tradicional: l'Esbart Verdaguer. Es tracta, en realitat, d'una eina perempt&ograve;ria de resist&egrave;ncia cultural en el clos ofegador del franquisme. La consigna: &quot;Si no podem cantar en catal&agrave;, ballarem en catal&agrave;&quot;. El primer director ser&agrave; el mestre Manuel Cubeles i Sol&eacute;, al qual succe&iuml;r&agrave; Salvador Mel&middot;lo i Nicola (1930-2001), core&ograve;graf brillant i personatge pol&egrave;mic. Seguit amb fervor per desenes de joves dansaires, envoltat dels artistes m&eacute;s destacats del moment, Salvador Mel&middot;lo portar&agrave; fins a les darreres conseq&uuml;&egrave;ncies el seu amor per la dansa rera una bella quimera: la creaci&oacute; del ballet catal&agrave;. <em>Papallones i roelles</em>, reivindicaci&oacute; del controvertit Salvador Mel&middot;lo, &eacute;s la hist&ograve;ria ver&iacute;dica d'un lliurament forassenyat a l'art, per&ograve; tamb&eacute; &eacute;s una reflexi&oacute; sobre la vig&egrave;ncia de la nostra cultura tradicional i els dif&iacute;cils viaranys de la posteritat.</p>
  • <p>Des dels inicis de la seva activitat armada, Terra Lliure va esdevenir el s&iacute;mbol de la lluita independentista del poble catal&agrave;. Les consignes i la simbologia de l'organitzaci&oacute; armada van ser &agrave;mpliament difoses i no era estrany veure-les reprodu&iuml;des a les parets d'arreu dels Pa&iuml;sos Catalans. Terra Lliure ha jugat un paper important&iacute;ssim a l'hora de configurar l'independentisme modern, a l'hora d'estendre socialment el discurs rupturista d'aquest nou independentisme que sorgia del desencant i de la farsa que supos&agrave; la transici&oacute; &quot;democr&agrave;tica&quot;. Malgrat ser una pe&ccedil;a d'innegable import&agrave;ncia a l'hora d'entendre l'actual independentisme catal&agrave;, Terra Lliure continua condemnada a l'oblit i a l'ostracisme. Sembla, doncs, que el record de Terra Lliure continu&iuml; molestant, que hi hagi qui no est&agrave; interessat a recuperar aquesta part de la nostra hist&ograve;ria recent. Aquest llibre pret&eacute;n donar la veu a Terra Lliure. Pret&eacute;n recuperar els pensaments daquells homes i dones que van decidir lluitar, amb les armes a les mans, per la llibertat del nostre poble. Aquest llibre pret&eacute;n, en definitiva, aclarir aquest per&iacute;ode obscur de la nostra hist&ograve;ria m&eacute;s immediata i situar al lloc on es mereixen aquells i aquelles que des de Terra Lliure van lliurar-se a la causa de la just&iacute;cia i l'alliberament dels Pa&iuml;sos Catalans.</p>
  • <p>Pa&iuml;sos Catalans Segle XXI &eacute;s una profunda reflexi&oacute; entorn de temes relacionats amb els aspectes m&eacute;s importants de la naci&oacute; catalana en aquest tombant de segle. El llibre recull les resolucions i propostes sobre una quinzena de temes que tenen com a objectiu, tal com assenyala el manifest de convocat&ograve;ria del III Congr&eacute;s de Cultura Catalana, saber &quot;si la llengua i la cultura catalanes poden afrontar en condicions m&iacute;nimes el nou ordre mundial que ara es configura. Si volem ocupar un lloc en la realitat internacional com a cultura efectiva i reconeguda ens cal avaluar, ara mateix, a quina dist&agrave;ncia hi som i qu&egrave; necessitem per arribar-hi&quot;.Les resolucions i propostes ens exposen an&agrave;lisis ajustades de temes cabdals que concerneixen la societat i la cultura catalanes, com s&oacute;n el dret a l'autodeterminaci&oacute;, la situaci&oacute; de la llengua en diferents &agrave;mbits, la viabilitat econ&ograve;mica dels Pa&iuml;sos Catalans, l'equilibri territorial, els drets socials i el sindicalisme, els drets de la dona, els fonaments d'una cuina nacional; aborden aspectes simb&ograve;lics i conceptuals relacionats amb la identitat nacional en l'&egrave;poca de la mundialitzaci&oacute; i la multiculturalitat; i esbrinen els aspectes ideol&ograve;gics i tecnol&ograve;gics que emmarquen l'espai comunicacional catal&agrave; i el mercat cultural. Fent en tots els casos propostes concretes pel compliment de les quals treballar&agrave; el Congr&eacute;s de Cultura Catalana. Pa&iuml;sos Catalans Segle XXI ens informa tamb&eacute;, de manera detallada, de les experi&egrave;ncies associatives existents arreu del pa&iacute;s, m&eacute;s nombroses del que hom creu normalment i massa sovint mal conegudes, i fa propostes concretes per tal d'avan&ccedil;ar en la seva coordinaci&oacute;.</p>
  • <p>El libro cuenta la lucha que las mujeres kurdas han emprendido en favor de su independencia y de su capacidad para tomar decisiones. Las mujeres kurdas cuentan sus deseos y sus sue&ntilde;os y recuerdan c&oacute;mo empez&oacute; todo. Sus huellas nos conducen a las monta&ntilde;as atravesadas por los dos famosos r&iacute;os del Antiguo Testamento, el Tigris y el Eufrates, donde se esconde la guerrilla del PKK; a los barrios perif&eacute;ricos de la ciudad de Diyarbakir, donde se hacinan miles de refugiados kurdos; a las c&aacute;rceles de Turqu&iacute;a, tristemente famosas por sus torturas; a las &quot;madres de los s&aacute;bados&quot; de Estambul. Mujeres en permanente estado de vigilia aprenden a re&iacute;r en contra del patriarca que dirije sus casas y tambi&eacute;n contra el muec&iacute;n de las mezquitas.</p>
  • <p>Aquest llibre explica com els Grups de Defensa de la Llengua (GDL) van aplicar a l&rsquo;activisme ling&uuml;&iacute;stic les teories i conceptes desenvolupats o creats pel conegut socioling&uuml;ista valenci&agrave; Llu&iacute;s Vicent Aracil. S&rsquo;hi analitzen i comparen diversos textos produ&iuml;ts per aquest autor amb els que van produir els GDL, aix&iacute; com amb les declaracions, fetes en exclusiva, per testimonis i protagonistes d&rsquo;aquella &egrave;poca (N&uacute;ria Camps, Carles Castellanos, Josepa Huguet, Bernat Joan, Teresa Marb&agrave; i Blanca Serra), les quals es reprodueixen &iacute;ntegrament a l&rsquo;apartat d&rsquo;annexos.</p> <p>La relaci&oacute; dels GDL i la socioling&uuml;&iacute;stica cr&iacute;tica amb les teories aracilianes constitueix un exemple molt clar d&rsquo;aprofitament i aplicaci&oacute; d&rsquo;un corpus te&ograve;ric a l&rsquo;objectiu de capgirar la subordinaci&oacute; ling&uuml;&iacute;stica d&rsquo;una naci&oacute; sense Estat, unint pensament i acci&oacute;, socioling&uuml;&iacute;stica araciliana i voluntat de mobilitzaci&oacute;.</p> <p>L&rsquo;acci&oacute; dels GDL es proposava conscienciar el poble catal&agrave; de la necessitat de reivindicar la llengua en tots els &agrave;mbits d&rsquo;&uacute;s, a difer&egrave;ncia de la Crida (organitzaci&oacute; que els era coet&agrave;nia i que va tenir molt m&eacute;s ress&ograve; medi&agrave;tic), que feia una reivindicaci&oacute; m&eacute;s propera als postulats dels estaments oficials. Tal com remarca Blanca Serra a l&rsquo;entrevista, els GDL van pretendre canviar la realitat, trencar el pacte de silenci establert durant la Transici&oacute;, mitjan&ccedil;ant el qual la llengua catalana havia de continuar subordinada socialment en els aspectes fonamentals.</p> <p>El llibre permet entendre per qu&egrave; el llegat dels GDL va fructificar als anys 90 amb la superaci&oacute;, dins la societat catalana, del discurs biling&uuml;ista oficial de l&rsquo;autonomisme.</p> <p>En uns moments convulsos com els actuals, en qu&egrave; la llengua catalana rep atacs frontals en les diverses zones del territori nacional &mdash;incloent-hi la Catalunya estricta&mdash; i en qu&egrave;, per altra banda, es produeix una revifalla de l&rsquo;independentisme, escau revisitar les activitats dels GDL i la socioling&uuml;&iacute;stica cr&iacute;tica, i fer pal&egrave;s el servei que van fer a la llengua i la naci&oacute; catalanes en els moments incerts de despr&eacute;s del franquisme.</p>
  • <p>La independ&egrave;ncia pol&iacute;tica de Catalunya &eacute;s condici&oacute; necess&agrave;ria per&ograve; no suficient per construir un pa&iacute;s just, democr&agrave;tic i sostenible. Necessitem aplicar el dret a decidir que, com tot poble, ens correspon, a tots els dominis de la vida col&middot;lectiva, incloent-hi l&rsquo;economia. La hist&ograve;ria demostra que molts pobles que s&rsquo;han dotat d&rsquo;estats independents no han pogut disposar lliurement dels seus recursos, sin&oacute; que han continuat al servei d&rsquo;altres estats o de les elits. Si volem ser un poble lliure, no podem limitar el proc&eacute;s de decisi&oacute; col&middot;lectiva a la independ&egrave;ncia pol&iacute;tica; necessitem tamb&eacute; posar l&rsquo;economia al servei de les nostres necessitats. Perqu&egrave; sense sobirania econ&ograve;mica no hi haur&agrave; mai veritable sobirania pol&iacute;tica.</p> <p>El nou model socioecon&ograve;mic de la futura Rep&uacute;blica Catalana ha d&rsquo;estar guiat per valors com la cooperaci&oacute;, la qualitat de vida, la sostenibilitat, l&rsquo;equitat i la participaci&oacute;. Tots ells es troben en el nucli del que anomenem economia social i solid&agrave;ria, una economia que &eacute;s democr&agrave;tica, que arrela al territori i que sorgeix de l&rsquo;autoorganitzaci&oacute; de la societat civil, precisament les mateixes bases que sostenen qualsevol proc&eacute;s d&rsquo;alliberament nacional.</p> <p>Aquest llibre explora les relacions entre emancipaci&oacute; nacional i economia solid&agrave;ria, i formula un conjunt de propostes per a la futura organitzaci&oacute; socioecon&ograve;mica de la Catalunya independent. Tenim davant nostre un gran repte: saber aprofitar tota l&rsquo;energia col&middot;lectiva que genera el proc&eacute;s independentista per reconstruir la societat catalana sobre fonaments m&eacute;s democr&agrave;tics, equitatius, solidaris i sostenibles.</p> <p>Els autors son cooperativistes i membres de la Xarxa d&acute;Economia Solid&agrave;ria<i>.</i></p>
  • Procés

    12,00
    <p><em>PROC&Eacute;S</em> &eacute;s el primer Dossier CR&Iacute;TIC. Una revista de 100 p&agrave;gines dedicada al proc&eacute;s sobiranista, amb reportatges, entrevistes, articles d&rsquo;opini&oacute; i tamb&eacute; un c&ograve;mic sobre la hist&ograve;ria de l&rsquo;independentisme.<img border="0" width="1" height="1" alt="" src="https://www.paypalobjects.com/es_ES/i/scr/pixel.gif" /></p> <p>&middot; Els perqu&egrave;s de tot plegat <br /> &middot; L'&uacute;ltima lluita dels altres catalans<br /> &middot; Tamb&eacute; &eacute;s la butxaca<br /> &middot; Una revoluci&oacute; a l'esquerra<br /> &middot; El proc&eacute;s i la transformaci&oacute; social<br /> &middot; El tsunami pol&iacute;tic de la consulta<br /> &middot; Diaris en proc&eacute;s<br /> &middot; L'&egrave;pica del &quot;melindrisme&quot;<br /> &middot; La burgesia escindida<br /> &middot; Arrels i raons del federalisme<br /> &middot; L'altra Espanya que es trenca<br /> &middot; Entrevistes amb: Antonio Ba&ntilde;os, &Iacute;&ntilde;igo Errej&oacute;n, Iolanda Fresnillo, Gemma Gald&oacute;n, M&ograve;nica Oltra, Arg&egrave;lia Queralt, Pere Rusi&ntilde;ol y Joan Manuel Tresserras</p>
Ir a Arriba