-
<p>El mite d’Antígona travessa la història d’Occident, des de l’Atenes de Sòfocles fins avui, per recordar-nos la cruïlla entre legalitat i legitimitat. I aquest dilema tan antic, el de la separació entre dret i justícia, el reprenem avui conscients que és el marc des del qual prenen sentit moltes de les accions dels moviments socials i l’esquerra anticapitalista en la praxi política quotidiana.<br /> <br /> Antígona emmordassada és un projecte sorgit de la voluntat d’explicar la cultura política comuna que ressegueix els nostres carrers, eminentment desobedient, i forjada per pràctiques que contraposen la legitimitat de causes justes a una legalitat forjada en l’obediència al poder.<br /> <br /> Per això el conjunt d’articles que conformen Antígona emmordassada no és només un recull d’experiències i de fites, sinó que respon a la voluntat de construir relat sobre la desobediència i la lluita antirepressiva a casa nostra, relat que posi en valor les trajectòries i doni sentit col·lectiu a un projecte de contrapoder viu avui als Països Catalans.</p> -
<p><font size="2" face="Tahoma">A través de <span style="font-style: italic;">Catalunya Nord. La llesqueta del septentrió</span>, el periodista nord-català Aleix Renyé ens explica, en un relat amè i irònic, com, a mesura que es recupera la consciència de catalanitat a la Catalunya Nord –molt lligada al procés de ruptura amb l’Estat espanyol a la del sud i a la prepotència francesa que ha eliminat qualsevol referència nominal catalana en la seva organització territorial– l’ús social i públic de la llengua catalana es troba al límit de la seva desaparició, puix que el francès ha esdevingut, ja, la llengua materna dels catalans sota administració francesa.</font></p> -
<div class="field field-name-field-ressenya field-type-text-with-summary field-label-hidden"> <div class="field-items"> <div class="field-item even"> <p>La Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià (PdaD) és un espai cívic de debat i acció. Un espai en què la ciutadania valenciana reflexiona sobre la realitat política del moment i fa projectes de país. El procés de país participatiu no pot ser sinó transversal: apel·la a tothom que vulga defensar la dignitat individual i col·lectiva i aposta per un País Valencià solidari i divers.</p> <p>Amb el llibre<em> El País Valencià que volem</em>, la PDaD vol precisament aportar opinions, anàlisis i idees sobre la situació actual del País Valencià, valorar les oportunitats de futur i descriure l’avenir desitjat i imaginat.</p> <p>Sense pretendre que siga una representació de tots els aspectes de la societat valenciana, les idees que hi apareixen són peces del trencaclosques que és el futur d’un poble; i les paraules amb què està expressat són el nou relat cap a la sobirania del País Valencià.</p> </div> </div> </div> -
<p>El llibre que tens a les mans vol ser una reflexió col·lectiva sobre el moment polític que vivim. Un moment de molta intensitat i de gran profunditat política. Un moment que gira al voltant d’una eina molt concreta: el referèndum. El món cupaire reescriu en aquestes pàgines, de manera amena i pedagògica, algunes de les principals idees que s’amaguen dins d’aquest referèndum amb voluntat de reforçar-lo i de proclamar-ne la naturalesa transformadora. D’on venim, on som i quin futur volem construir en un procés constituent per bastir una república al sud d’Europa. Una autèntica oportunitat de canvi descrita per la coralitat de veus i mirades que hi ha en la llarga llista d’autors d’aquest opuscle des de la humilitat de creure que un referèndum pot ser la clau que obri tots els panys.</p> -
<p>Aquest llibre pretenia omplir un buit en l'obra política d'Andreu Nin desprès que la seva sobtada desaparició no li permetés finalitzar un esudi complet sobre la perspecti sobre la perspectiva marxista entorn a la qüestió de les nacionalitats. I més concretament, sobre l'aplicació d'aquesta teoria a la realitat complexa de l'Estat espanyol. </p> <p>El llibre que avui reedita Lo Diable Gros és un deure històric per recuperar les reflexions d'un dels polítics i personatges més importants de la nostra història comtemporània. Un deure que encara és més gran davant l'oblit intencionat de la seva figura per les ferides que a dia d'avui encara perduren.</p> <p>Sobretot, però, ofereix una argumentació i unes reflexions que avui són més vives que mai en el debat sobre la qüestió nacional des de l'esquerra revolucionària (o transformadora o rupturista en termes actuals). </p> -
<p>Quan ens acostem als antecedents de l’esclat sobiranista que avui dia ocupa un lloc central dins l’agenda política del nostre país, resulta fins a cert punt sorprenent constatar com una de les primeres i, sens dubte, més clares reivindicacions històriques favorables a la independència de Catalunya sorgí a l’ílla de Cuba.<br /> <br /> Ens referim concretament a les expressions explícites recollides entre l’octubre del 1906 i l’abril del 1907 a las pàgines de la publicació de Santiago Fora grillons! i, només uns mesos més tard, el setembre del mateix any 1907, a l’article primer dels estatuts fundacionals del Catalunya. Grop Nacionalista Radical d’aquesta mateixa ciutat oriental de l’illa, on s’afirmava taxativament que “el preferente objeto y finalidad de esta entidad es, y ha de ser, trabajar con ahínco para obtener la absoluta Independencia de Catalunya”.<br /> <br /> L’historiador Fermí Rubiralta analitza els antecedents, circumstàncies de la fundació i la trajectòria del Catalunya. Grop Nacionalista Radical fins a l’any 1932, quan el pas del temps doni una mínima maduresa al sempre poc consistent separatisme y amb la constitució de la Generalitat republicana es produeixi una breu però important modificació del panorama polític català.</p> -
<p>Terra de Ningú és un llibre col·lectiu amb contribucions de feministes i activistes LGTBI que explora les relacions entre els feminismes i la independència. Veus diverses reflexionen sobre els processos d’alliberament nacional, centrat en el cas català, i aporten propostes que poden esdevenir llavors per un debat fructífer entorn les identitats, les sobiranies, la llengua i la cultura, la participació política, l’economia o la solidaritat internacionalista.</p> -
<div class="product-body"> <p>Este volumen colectivo presenta, con una panorámica amplia, visiones diferentes e inéditas del llamado 'conflicto catalán'. Son aportaciones hechas desde dentro y todas ellas nos ayudan sin duda a comprender qué ha pasado (y qué está pasando) en esta parte del mundo.</p> <p>La lucha por un cambio de dependencia más que por una independencia, el conflicto entre élites, la fe irracional en la idea de nación, las cuestiones económicas, la participación en las movilizaciones de determinados colectivos anarquistas o la mercantilización de la lengua son algunas de las espinosas cuestiones que se abordan en estas páginas.</p> <p>Estos textos buscan no solo atizar el debate entre aquellos que viven en Cataluña —al margen de que hayan participado o no en las movilizaciones— sino servir a todos aquellos que —allende Cataluña— quieran entender lo que está ocurriendo.</p> <p>La mayoría de las informaciones aquí expuestas no se han visto reflejadas en los medios de comunicación. Tampoco los enfoques con los que los hechos se abordan. Y ahí radica el valor este libro (además de la importancia documental de los propios textos, escritos en caliente): ofrece los puntos de vista sobre el llamado 'conflicto catalán' de una corriente de pensamiento que sigue viva aunque se la quiera invisibilizar.</p> <p>Los autores de este libro viven (o han vivido) en Barcelona. Todos ellos llevan décadas impulsando el pensamiento crítico y participando en diferentes grupos y espacios antiautoriatarios.</p> </div> -
<p>Si un tret distintiu sobresurt en Xavier Romeu (1941-1983) és la seva personalitat polifacètica: jove aventurer i honest; lingüista acurat, treballador i poliglota; autor i traductor d’obres dramàtiques; professor de dicció i d’història del teatre; escriptor de relats breus, novel·les i articles d’assaig periodístic; i, al mateix temps, lluitador per la independència, la unitat nacional i el socialisme. Calia, doncs, deixar constància de la vida, l’obra i la lluita d’aquest intel·lectual català compromès, escriptor de la generació dels 70 del segle xx, una figura que emergeix en un context històric força convuls: el de la recuperació dels Països Catalans al si de la lluita antifranquista i el de l’anomenada «transició cap a la democràcia». I calia fer-ho des d’una anàlisi rigorosa i a frec de la seva amistat</p> -
<p class="p1"><span class="s1">Gent de rius, de mars i de muntanyes,<br /> </span>tindran mar i prats i rius i boscos.<br /> Ho tindran tot i es parlarà de vida.</p> <p class="p2">Ovidi Montllor</p> <p class="p3"><br /> Les paraules de l’Anna Gabriel sempre ens donen esperança i ens esperonen a lluitar. En aquest llibre hem volgut condensar elements importants del seu pensament revolucionari. L’esquerra independentista catalana ha estat i és un moviment polític revolucionari que ha prioritzat la intervenció sobre la realitat política i social, i que sovint no ha tingut temps per a la reflexió pausada. És per aquest motiu que conserva en el format oral algunes de les seves millors aportacions. El llibre imprès és un format idoni per perdurar en el temps i perquè els seus continguts puguin esdevenir veritables consignes que germinin en pràctiques transformadores. Els discursos i conferències que comprèn aquest llibre (2013-2018) són intervencions que cal contextualitzar en el moment polític més convuls que han viscut els Països Catalans des de la mort del dictador. Un moment polític del qual l’Anna, militant incansable de tants anys ençà, és un dels exponents individuals en el marc d’un fenomen essencialment col·lectiu. Un fenomen que ha implicat milers de persones en una lluita que és particular, però que alhora és universal per a l’emancipació humana.</p> <p class="p5">La greu involució democràtica i repressiva impulsada per l’Estat espanyol l’ha portat a l’exili, i des de Tigre de Paper hem volgut aportar el nostre gra de sorra al que entenem que ara és una necessitat col·lectiva: promoure projectes solidaris que permetin difondre les idees i les pràctiques que ha defensat l’Anna Gabriel, i amb ella tantes altres, i que alhora permetin recollir diners per a la campanya a favor del seu retorn. Perquè, com ella ha dit en alguna ocasió: «Què és rendir-se? No ho sabem, nosaltres som dones».</p> <p>Els beneficis d’aquest llibre es destinaran íntegrament a la campanya «Free Anna Gabriel».</p> -
<p>Una compilación de voces diversas que aportan nuevos elementos al debate actual sobre la independencia.<br /> Tierra de Nadie es un libro colectivo con contribuciones de feministas y activistas LGTBI que explora las relaciones entre los feminismos y la independencia. Voces diversas reflexionan sobre los procesos de liberación nacional, centrado en el caso catalán, y aportan propuestas que pueden acontecer entonces por un debate fructífero en torno las identidades, las soberanías, la lengua y la cultura, la participación política, la economía o la solidaridad internacionalista.<br /> Con textos de:<br /> Nira Yuval-Davis (pròleg), Maria Olivares, Aina Torres Rexach, Montserrat Otero Vidal, Aida Cortès i Monera, Meral Çiçek. Tona Gusi, Mercè Otero Vidal, Maria Rodó de Zárate, Nerea Eizagirre Telleria, Özgür Güneş Öztürk, Sara Cuentas Ramírez, Helena Miguélez-Carballeira, Marta Jorba, Teresa Forcades i Vila, Núria Comerma i Cortada, Nora Miralles Crespo, Fina Birulés, Daniela Ortiz, Bàrbara Ramajo Garcia, Núria Sadurní Balcells, Fatiha El Mou, Marta Estella Clota, Emylse Mas Mir, Júlia Serrasolsas, Bel Olid, Paul Preciado, Laura Macaya-Andres, Miquel Missé. Marc Garriga, Rosa Ferrer Mulet, Natza Farré, Encarna Bodelón González, Betlem C. Bel, Laia Estrada, Anna Gabriel i Sabaté, Mª Josep Martínez, Marina Sánchez Cid, Mireia Foradada, Carla Vall, Patsili Toledo Vásquez, Marina Sagastizabal , Jule Goikoetxea, Maria Rovira, Sabrina Sánchez, Estela Rodríguez Godoy, Imma Milan, Ares Batlle, Ainhoa Etxaide Amorrortu, Montserrat Cervera, Amaia Pérez Orozco.</p> -
<p>Partiendo de una breve panorámica de la historia, la articulación social y la cultura del País Vasco, el libro se adentra en los fundamentos sobre los que se ha levantado y evolucionado el nacionalismo vasco en general y el abertzale en particular.</p> <p>A continuación se centra en la historia de ETA propiamente dicha, desde el preámbulo de la formación del Consejo Vasco de Resistencia de 1947 hasta 1965: un relato en el que toman la palabra algunos de sus protagonista directos y en el que se ponen de relieve las relaciones de la incipiente organización con el pueblo, los intelectuales y los trabajadores vascos. A partir de aquí se desarrolla la parte principal del libro, en la que se irán encadenando las principales historias del terrorismo de ETA, en sucesión cronológica, contrapunteadas por otros testimonios sobre las represiones legales o ilegales, y su impacto siempre sobre la población, en un relato redactado de forma descriptiva, como si se tratara de un informe policial basado siempre en hechos reales y contrastados, pero ofrecidos en forma continuada de una manera atractiva y rigurosa, cuidada en el lenguaje, no burocrática e incidiendo en el factor humano. Así hasta llegar a la fase final en busca de la paz, en la que adquiere especial relevancia la voz del propio Sorel en tanto que participante en buena parte de esos debates.</p> <p>El resultado es un libro incómodo que se aleja de la narrativa dominante que tratan de imponer desde las instituciones oficiales; que no oculta el papel lleno de sombras (y de actuaciones ilegales y torturas) desempeñado por las fuerzas de seguridad del Estado; que tampoco quiere contemporizar con el sector abertzale; un relato que bebe de fuentes directas obviadas intencionadamente por quienes han escrito y promovido esa historia de buenos y malos, de vencedores y vencidos, en que se ha convertido el relato oficial.</p> -
<p>This book bringstogether the political strategies and aspirations of the anti-capitalist, feminist and socialist movement for self-determination in Catalonia. It presents a rich history of the current struggle for self-determination movements around the world. The contributors to this book include some of the best known leaders of the left independence movement in Catalonia. Some of the people who can read here are incredibly brave, and risk criminalization for their actions and their words. Some have been exiled or imprisioned for their political activities and views. At the same time, the book you have in your hands represents a remarkable statement of hope and determination to build a fairer, more equal and just society; a society in wich people can enjoy true sovereignty and autonomy over their daily lives.</p> -
<p>El llibre que tens a les mans no pretén ser un text tancat, sinó una eina que permeta generar o reprendre uns determinats debats sobre la identitat valenciana. Què/qui som els valencians i les valencianes, des d’on hem de construir la nostra identitat i amb qui ho hem de fer són algunes de les preguntes que s’intenten contestar, per mitjà de diversos textos, a partir del procés sobiranista del Principat de Catalunya, un escenari del qual no podem fugir des del País Valencià, ja que ens afecta per molts motius. Les diverses anàlisis que ací s’apleguen són textos escrits per persones que representen alguns dels molts col·lectius que lluiten per la construcció de la valencianitat fora de l’ofrena de noves glòries a Espanya. S’hi ha pretés representar el País Valencià de sud a nord, així com les diverses sensibilitats ideològiques del territori. Tot açò, amb la intenció de contribuir a la construcció d’un discurs col·lectiu, propi i des del sud, amb tot el que aquesta paraula implica.</p> <p>Escriuen: Cesk Freixas, Vicent Galiana, Jordi Vila, Anna Garcia, Julia Martín, Arrap, Aure Silvestre, Joves pel Dret a Decidir del País Valencià, Andreu Ginés, Mercè Martínez, Toni Infante, Enric Sorribes, Assemblea de Nules, Christian Úbeda, Jordi Garcia, Enric Pallarés, Jordi Querol, Víctor Tormo i Maria Nebot, Marc Lorca i Toni Rico.</p> -
<p>Un recull magnífic d'una veu que, alhora que beu de la traició insurreccional catalana i rebel mundial, sona com a individual alhora que aporta molt combustible a les opinions col·lectives compartides que des d'aquí i ara això que anomenem «Esquerra Independentista» ha construït, desenvolupa, aixeca i expandeix en forma d'idees directament dirigides a fer, a transformar i a gestionar de forma col·lectiva i revolucionària, és a dir dirigides a canviar les coses a benefici del cent per cent de la població de totes i cada una de les persones. </p> -
<p>Des d’Emilio Botín fins a Standard & Poor’s alertaven que les amenaces democratitzadores contra el règim eren dues: el procés català i un possible tomb polític a l’Estat. Visibilitzats (i sap greu) la incapacitat, l’abast i les limitacions de la segona (a qui tant s’ha combatut des del mateix Estat), només queda l’esquerda catalana com a marc operatiu i com a opció de ruptura democràtica que superi els cadenats del 78. Ningú va dir que fos fàcil, però més difícil i refotut serà quedar-nos igual i al mateix lloc. Memòria i esperança, ahir com avui, cal obrir per baix i a la perifèria el que pretenen tornar a tancar per dalt i al centre. Qui vulgui fer-ho trobarà estris; qui no, excuses.</p> <p>El món ens mira. Veus desobedients sobre l’autodeterminació i emancipació de Catalunya és un recull de 35 articles de diferents activistes internacionals i nacionals sobre l’autodeterminació de Catalunya.</p> <p> </p> -
<p>L’any 1995 es publicava El llibre negre de Catalunya –de Felip V a l’ABC– de l’historiador i polític Josep M. Ainaud de Lasarte, un recull de textos que documentaven els atacs que havia sofert Catalunya des de 1714 i fins al 1994. L’èxit del llibre feu que, fins i tot, altres pobles en copiessin la intencionalitat, el format i l’estructura –de lectura i consulta fàcils. Gairebé vint-i-cinc anys després, aquestes “cròniques negres” que teniu a les mans volen fer-ne una actualització, aquest cop, però, centrada en el món de l’ensenyament, que, com es pot comprovar, s’ha convertit, conjuntament amb la ràdio i la televisió públiques catalanes, en el camp de batalla polític i mediàtic, com en els anys 90, de tots aquells qui no volen que la llengua catalana sigui primera llengua en algun àmbit de la societat catalana, de tots aquells qui no volen que la llengua espanyola perdi, per poc que sigui, posicions, de tots aquells qui creuen, en el fons, que Catalunya, i per extensió la resta dels Països Catalans, no és més que una mera extensió d’un projecte espanyol, d’arrel bàsicament castellana… Per tant, en aquest llibre trobareu disposicions legals, escrits periodístics, assajos sociolingüístics pretesament científics, declaracions de polítics, etc. que evidencien la voluntat explícita d’anar contra el català a l’escola. També hi trobareu fets que han afectat negativament la presència de la nostra llengua en algun dels sistemes educatius de la nostra comunitat lingüística.</p> <p>Per tant, un llibre que vol fer conèixer els atacs que ha rebut la nostra llengua a l’escola de Catalunya, del País Valencià, de les Illes Balears i Pitiüses, de la Catalunya Nord, de la Franja, de l’Alguer i, fins i tot, a Andorra. Un llibre que l’autor “dedica” a tots aquells que dia sí i dia també ataquen l’escola catalana.</p> -
<p>Els CDR es van crear arran del referèndum de l’1 d’Octubre. A partir d’aleshores es van estendre ràpidament amb un model local i assambleari que ha estat capaç d’autoorganitzar milers de persones d’arreu del territori i de sensibilitats polítiques diverses. Però, quins van ser els seus antecedents? En què es diferencien de l’històric associacionisme veïnal? Són un nou 15-M o la llavor d’una transformació que vol anar més enllà? L’historiador, periodista i activista social Xavier Milian tracta de donar resposta a aquests interrogants en un llibre prologat pel politòleg Jordi Muñoz.</p> -
<p><em>Les paraules de la nació</em> és un diccionari del fet nacional i de la qüestió nacional. Té dos usos. D’una banda, és un recull terminològic: aplega la terminologia de la matèria amb plena actualització temàtica; en fixa la forma concreta (amb criteris de funcionalitat, genuïnitat lingüística i transparència semàntica); defineix cadascun dels termes amb precisió; i encara, en els casos pertinents, analitza l’origen i evolució del terme i del concepte. D’altra banda, és un tractat compacte sobre la matèria, només que presentat en forma d’articles ordenats alfabèticament.</p> <p>Fruit de tota una vida d’estudi, recerca i reflexió, el diccionari és d’àmbit universal, i no es limita a la teoria abstracta, sinó que l’acompanya d’exemples concrets de cada fenomen estudiat, exposició esquemàtica (però suficient) de múltiples casos d’arreu, i multitud de dades útils amb observacions orientadores. En conjunt, l’obra ofereix una visió panoràmica de la qüestió nacional en el món d’avui, és a dir, de la complexa dialèctica entre fet nacional i opressió nacional tal com es presenta en les teories en curs i, més encara, en la praxi sobre el terreny. Hi aporta una perspectiva internacional amb òptica catalana.</p> <p>Es tracta, doncs, d’una obra general introductòria a l’abast de tothom, alhora que àmpliament documentada i amb voluntat de rigor. Per motius idèntics és, també, una obra militant, en defensa dels drets de les nacions, de l’alliberament nacional i de classe i de la solidaritat internacionalista. Una obra de combat per a un període estratègic, enfront la ideologia hegemònica (l’etnocidisme postmodern) i el seu cúmul de mites i distorsions, infiltrat avui dia, de manera insidiosa i corrosiva, al si dels moviments d’alliberament nacional mateixos. Amb dues-centes setanta-vuit entrades que s’enllacen amb remissions, és probable que el present diccionari sigui el de més gruix mai produït en català sobre aquesta matèria.</p> -
<p>Onejar la bandera és un recull de textos a través del qual es pretén explicar el canvi del discurs i de les pràctiques nacionalistes en un temps convuls com l'actual. Assistim a la transformació d'un nacionalisme més banal, desapercebut i concebut com a natural (mijantánt les banderes que onegen als edificis públics, la reproducció diària del mapa estatal en la previsió meteorològica, les pràctiques esportives de la selecció nacional...), cap a un altre més explícit que, en moltes ocasions, es presenta en la seua versió més violenta. En aquestes línies s'analitza la situació dels nacionalismes als Països Catalans i en altres països per tal d'esbrinar les conseqüències d'aquest fenomen i com podem actuar per aturar l'avanç d'aquesta idiologia. </p> -
<p>La transformación mayoritaria de los sectores nacionalistas catalanes en independentistas y su objetivo de alcanzar la secesión con un Estado propio originó un grave conflicto político en España que alcanzó su clímax en el otoño de 2017 con un intento de independencia unilateral. Fracasada dicha tentativa, no obstante, el conflicto persiste en el tiempo sin que se vislumbre una solución clara.</p> <p>Esta obra tiene por objetivo analizar dicho conflicto dentro de unas coordenadas extensas tanto teóricas como geográficas y temporales. Para ello la obra se divide en cuatro partes diferenciadas. En la primera parte se plantea una discusión más teórica y amplia sobre teorías, doctrinas y conceptos que servirá de contexto teórico para el análisis de las tres partes posteriores. En la segunda parte se hace un análisis de los modos en que los nacionalismos intervienen en la política e impactan en los Estados mediante la autodeterminación, la secesión o el federalismo, refiriéndose para ello a diferentes casos históricos. En la tercera parte se busca un acercamiento al estudio de los principales nacionalismos presentes en España, el español, el catalán y el vasco, sus evoluciones, relaciones, conflictos y ensayos de articulación. Finalmente, en la cuarta parte, se entra en el análisis del propio conflicto catalán hasta el mismo momento en que esta obra fue finalizada a principios de 2020.</p> -
<p>Eva Serra i Puig (1942-2018) va ser una intel·lectual militant. Historiadora principalment de l'època moderna, va contribuir a obrir noves perspectives sobre la història agrària i la història de les institucions catalanes, partint de les eines del marxisme i aportant visions trencadores i suggeridores sobre les nostres característiques com a poble al llarg dels segles. </p> <p>En el camp pròpiament polític, Eva Serra pertany a la generació que va aixecar l'independentisme des de la precarietat i li va anar obrint espai en la societat catalana fins a esdevenir una autèntica alternativa popular. </p> <p>Tots dos vessants queden trenats en una mateixa vida de militància i reflexió, que maldava per fer que l'estudi teòric tingués una efectivitat política pràctica. </p> -
<p>¿Se puede crear una entidad contradictoria, cuyo sentido político es un contrasentido? Por supuesto que sí. La política no se rige por las normas que evoca, sino que apela a reglas y a lógicas que luego ignora. Este volumen trata sobre uno de esos arquetípicos contrasentidos. A lo largo del siglo XX, concretamente entre la dos guerras mundiales (1912-1939), han sido varios los intentos de crear grandes coaliciones europeas o globales de nacionalismos, tanto movimientos nacionalistas subestatales o anticoloniales como irredentismos y reivindicaciones de minorías nacionales. En definitiva, «internacionales de patriotas» o «alianzas transnacionalistas» que llevaran a la colaboración de realidades más o menos próximas geográficamente o con un mismo enemigo. Desde el espacio común de las ansias de liberación nacional en los extremos del Imperio británico o del ruso-soviético a los planteamientos del nacionalismo italiano irredento, pasando por la mirada y colaboraciones en la escena internacional del catalanismo o las intervenciones de la política exterior francesa y alemana en diversos nacionalismos subestatales antes y durante la Gran Guerra.</p> <p>Con frecuencia, se ha ridiculizado el planteamiento, tenido por una irresoluble paradoja, un disparate absurdo, una evidente incompatibilidad o una antítesis en pie, entre otras lindezas. Pero las paradojas en política no son extrañas, aunque, sin duda, difíciles de llevar a buen término.</p> -
<p>«Nos partimos la cara… pero al final nos la acabaron rompiendo.» «Yo he nacido aquí, creo en un proyecto.» «Me pegaron doce tiros. A mi compañero, diecinueve. Yo, al menos, conseguí sobrevivir.» A través del testimonio de antiguos combatientes de la Izquierda Abertzale es posible rastrear los orígenes ideológicos de ETA en su reivindicación de una Euskadi independiente y, sobre todo, en la defensa de los intereses de clase y en la lucha contra la dictadura de Franco en el País Vasco, llegando a ser un agente emancipador para la España reprimida. Cincuenta años después, viviendo en democracia y habiendo asesinado a más de 800 personas, ETA ya no representa lo mismo para los españoles, que celebraron en 2011 el alto el fuego de la organización terrorista como uno de los mayores triunfos de la democracia. Buscando un relato que descubre ángulos desde los que nunca se ha mirado, Nicolás Buckley da voz a quienes hicieron uso de la violencia como medio para alcanzar la autodeterminación de Euskal Herria. Al ceder la palabra a antiguos militantes de ETA, Del sacrifico a la derrota trasciende la reconstrucción del relato del conflicto armado y político ahondando en la historia reciente de España y Euskadi.</p> -
<p>El marxismo ha venido tratando lo nacional como un “problema” o “cuestión”, sin desarrollar un concepto propio de nación. Contribuyó negativamente a ello la noción simplista de Stalin, descriptiva y cerrada. Imperó el interés puramente político y externo al hecho nacional. En el libro de Carlos Barros, partiendo de la intuición del judío bolchevique Ber Borojov sobre el uso del concepto “condiciones de producción”, profusamente utilizado por Marx y Engels, se investigan todos sus escritos, tanto teóricos-metodológicos como periodísticos o cartas, a fin de sacar a la luz la noción subyacente de nación, materialista y dialéctica, que informaba sus posicionamientos sobre los hechos nacionales de su tiempo, que les llevó a apoyar con entusiasmo al nacionalismo irlandés y polaco, al tiempo que la unificación alemana. Combinaron los fundadores con destreza lo material-objetivo (geográfico y económico) con lo ideal-subjetivo (histórico, político y cultural), con sus frecuentes y paradójicos cruces, partiendo de la división histórica de la humanidad en clases y naciones, devolviendo al primer plano explicativo las condiciones económicas, entrelazadas con las condiciones naturales e históricas, para aprehender la historicidad, la viabilidad y la durabilidad de las naciones.</p> -
<p>Presentem una de les obres cabdals del pensament anticolonial. Fanon és un dels intel·lectuals que més ha treballat l’anàlisi crítica de la colonització política, ideològica i cultural. <em>Els condemnats de la terra</em>, publicada el 1961, després de la seva mort, és la seva obra més emblemàtica i es considera el seu testament polític. L’alliberament nacional, per a Fanon, anava molt més enllà de la independència dels poders colonials, implicava un procés d’autoalliberament i reconeixement.</p> <p>L’anàlisi d’'Els condemnats de la terra' i la seva proposta política continuen tenint una vigència indiscutible, un clàssic per a tot moviment revolucionari. El llibre inclou a més una valuosa anàlisi del trauma del colonitzat en el marc del sistema colonial. L'edició en català conserva el pròleg de l’intel·lectual francès Jean-Paul Sartre i n'afegeix un d'actual de la historiadora i professora karo moret-miranda.</p> <p>«Les nacions europees es rebolquen en l’opulència més ostentosa. El benestar i el progrés d’Europa han estat construïts amb la suor i els cadàvers dels negres, els àrabs, els indis i els grocs. Hem decidit no oblidar-ho.» <br /> —Frantz Fanon</p> <p>«Descobrir Fanon és internar-se en una metodologia ambivalent. Fanon en un mateix text escriu per als dos contrincants del joc colonial: colonitzadors i colonitzats, i sobre els seus estats mentals, i és potser aquí on radica la major de les complexitats i les seves respectives controvèrsies.» <br /> —karo moret-miranda, epiloguista</p> -
<p>Dice Iulen de Madariaga: "La principal preocupación de la mayoría de los fundadores de ETA fue ésta: «Tenemos que hacer algo». Y me explico: durante el siglo pasado, hacia 1950 y los años posteriores, no veíamos más que la tragedia de la sociedad vasca. Se había perdido la guerra de 1936-37, el euskera estaba agonizante, la independencia del país borrada totalmente del mapa, y una lista interminable de ruinas.</p> <p>Como es lógico, no sabíamos por dónde empezar a reparar tanta destrucción. "<em>En honor a la verdad</em>" es la autobiografía de Iulen de Madariaga, abogado y político vasco que, junto con José Luis Álvarez Emparantza Txillardegi, José María Benito del Valle, Manu Agirre, Iñaki Gaintzarain, Alfonso Irigoyen, Rafa Albizu i Iñaki Larramendi, fundó ETA a mediados del siglo XX. Su autobiografía, pues, es también una historia de ETA. Como dice el periodista Antoni Batista en el prólogo: «De la 'memoria' a la 'historia' sólo existe la mínima distancia de dos prefijos, y las une el común denominador de la inclusión de lo personal en lo colectivo. En el caso de Madariaga, bien podemos afirmar que su texto es una memoria de la historia: es la historia contada en la primera persona de quien antes de escribirla, la hizo.»</p> -
<p>En aquestes pàgines no hi trobareu narracions èpiques ni contes a la vora del foc com els que ens arriben de les narracions sorgides de les cuines de l'engany. Hi trobareu, en canvi, la realitat crua d'uns fets i la narració d'un compromís de centenars i milers de persones que el poder establert ha volgut oblidar durant anys, però que ara es troben protagonitzant fets singulars.</p> <p>Aquest llibre vol ser -i és- la narració, des d'una experiència personal, d'uns aspectes amagats del ressorgiment de tot un poble; l'explicació d'allò que alguns qualifiquen de miracle, però que no és cap altra cosa que l'acumulació de vides compromeses que pensen i lluiten per l'alliberament col·lectiu.</p> <p>"El llibre d'en Carles són unes memòries dures, amb un punt d'amargor en alguns passatges, però tenen el valor de representar seixanta anys de trajectòria incombustible. De ser-hi sempre, sense esperar res a canvi." Del pròleg d'Albert Botran, historiador. </p> -
<p>Un còmic sobre la sentència contra els joves d’Altsasu des d’una mirada única, grande i libre. Tal com a vosté li ho han contat des de totes les tribunes mediàtiques d’aquest país. Per a no perdre l’oportunitat, una vegada més, de corroborar les mateixes certeses de sempre. Ideal per a resoldre temes de conversa acalorada, gràcies a un argumentari de pes.</p> <p>Però, sobretot, perquè pense dues vegades a qui està enaltint quan crida: Altsasukoak Aske!</p> <p>A l’altre costat de la línia, la brotxa d’Elías Taño no sols escolta sinó que, a més, respon. I ho fa amb una mirada pròpia, desprejudiciada i compromesa. El que abans era una paret de silenci ara porta els colors d’un carrer del Carme de València o d’una façana de Sagunt. La veu dels que no tenen dret a ser escoltats.</p> <p>Ho diu José El Cabrero: “per molt que ens empresonen, la veu no l’aturaran. Ni reixes ni parets”.</p> -
<p>Publicado por primera vez en El Viejo Topo en 1979, <em>Clases y naciones en el materialismo histórico</em> lleva décadas completamente agotado. Antes de su inesperado fallecimiento, Amin había manifestado a la editorial su interés por rescatar este antiguo clásico. Y así lo hemos hecho. <em>Clases y naciones en el materialismo histórico</em> fue publicado por El Viejo Topo hace pues más de cuarenta años. En aquella portada, además del título y el nombre del autor, una leyenda daba cuenta de su contenido: Un estudio sistemático sobre el papel de las naciones y las clases en el desarrollo desigual de las sociedades. Y eso es, exactamente. Obviamente, desde que Samir Amin dio por acabado el manuscrito, han pasado muchas cosas. Ha desaparecido la URSS; China ha dejado de ser maoísta para convertirse en una potencia que compite –se diría que ya con ventaja– con EEUU y la Unión Europea; el capitalismo internacional ha superado una de sus crisis instaurando una globalización que ahora empieza a hacer aguas, y el mundo ha experimentado un cambio radical a través de una revolución entonces inesperada: la revolución digital. Y, sin embargo, asombra la lucidez del análisis de Samir Amin en este Clases y naciones en el materialismo histórico es absolutamente vigente en lo esencial. Pero también podría decirse que es profético en cuanto al porvenir de la izquierda y del propio capitalismo. El Viejo Topo recupera este libro por su interés objetivo y como homenaje a su autor, fallecido inesperadamente en agosto de 2018.</p> -
<p>El Sáhara Occidental y la situación del pueblo saharaui, es, como todas, una realidad poliédrica, un paisaje con múltiples caras, aristas, vértices… matices. Un sistema complejo, cambiante y dinámico. Un panorama en el que influimos con nuestras miradas. En esta antología, el lector encontrará una colección de textos que son y se sienten libres, y que reflejan algún aspecto de cada una de esas “realidades”. Relatos que, compilados y editados, ojalá contribuyan a visualizar este complejo poliedro que cada uno de los autores cree ser capaz de vislumbrar o intuir de alguna manera.</p> <p>Entre los firmantes hay saharauis (7), nassaranis (8), mujeres (6), hombres (9), mexicanas (1), cubanas (1), investigadores eruditos, escritores de prestigio y debutantes entusiastas. Algunos desempeñaron su actividad profesional durante los últimos años de presencia española en el territorio, otros vivieron en persona el éxodo y el genocidio, o fueron enviados a estudiar lejos de sus familias, o nacieron en España de padres saharauis, o en el Sáhara de padres españoles, o conocieron los campamentos de refugiados desde el ámbito de la solidaridad y la ayuda humanitaria. Todos llevan dentro su paisaje íntimo, su propia saharauidad.</p> <p>Que nadie se confunda. Este libro no es una publicación pensada desde la rigurosidad histórica, la crónica periodística, o la militancia. Lo que deseamos los autores, de corazón, es conmover la conciencia del lector y despertar su simpatía hacia una causa justa (una realidad injusta) que merece mayor atención por parte de la opinión pública.</p> -
<p>Difon la idea és un llibre sobre la història de l’Esquerra Independentista dels Països Catalans (1969-2019) a través dels seus adhesius. La memòria gràfica d’un moviment polític divers i plural, des de la fundació del PSAN (1968-1969) fins a la lluita antirepressiva després de la ràtzia contra militants independentistes o les detencions arran de les protestes contra la sentència dels presos polítics (2019). Agrupats temàticament (Nacional, Social, Feminismes, Defensa del territori, Lluita, Cultura, Joves, habitatge i drogues, Eleccions i institucions, i Bloc negre), el llibre reprodueix més de 1.000 adhesius (en el color original) de les diverses lluites en les que l’Esquerra Independentista s’ha vist abocada. A més, junt a l’edició d’aquest llibre, s’ha reimprès un lot amb les rèpliques d’alguns dels adhesius més significatius.</p> -
<p>¿Vivimos en una democracia? ¿Es esto un Estado de Derecho? No hay ningún país perfecto, que lo sea democráticamente al cien por cien. Pero la democracia no se conquista una vez y ya está, no se tiene una vez del todo y dura para siempre. Se puede tener un poco, limitadamente, o mucho. Aunque puede perderse en cualquier momento. Todo, o solamente una parte. Son muchísimas las evidencias de que está en juego nuestro futuro. Estamos en peligro!</p> -
<p>Este libro se centra en el posicionamiento de Rosa Luxemburg sobre la cuestión nacional y el derecho de autodeterminación y el debate en el seno del marxismo entre 1848 y 1918. Los autores han pasado del examen de las posiciones de la autora al análisis de los debates en torno a esa cuestión en el mundo del movimiento obrero de raíz socialdemócrata anterior e inmediatamente posterior a la Gran Guerra. Han comprobado que en el mundo del pensamiento teórico-político inspirado por Marx y Engels el tratamiento de la cuestión nacional, lejos de ser homogéneo y consensuado, llevó a posturas divergentes e incluso antagónicas que no solo tuvieron que ver con las coordenadas teóricas del marxismo sino también con el contexto histórico político de cada coyuntura.</p> <p>El libro muestra cómo Rosa Luxemburg se ocupó inicialmente de modo muy activo en el rechazo a la independencia de Polonia y culminó la evolución de su pensamiento rechazando el derecho de autodeterminación en el ámbito europeo, y especialmente respecto a la situación en Rusia. El libro muestra y analiza los debates que mantuvo con Kazimierz Kelles-Krauz, Karl Kautsky y V.I. Lenin.</p> -
<p>Reconocer la identidad nacional y considerar sus derechos fue una de las cuestiones problemáticas que tuvo que abordar la socialdemocracia, en debates que produjeron propuestas dispares. Lenin lo abordó desde el plano y la perspectiva de la lucha contra el Imperio zarista, con una composición nacional múltiple en la que la hegemonía correspondía a la nación del Zar, la rusa; elaboró en ese contexto y con la mirada puesta siempre en las exigencias de la lucha una doctrina compleja de la autodeterminación, sobre la base de la preeminencia de la identidad de clase y la unidad de las clases trabajadoras en esa lucha y en el nuevo estado que de ella habría de surgir. El tránsito de la toma del poder a la construcción del estado revolucionario le llevó a añadir la consideración del federalismo como medio para establecer y mantener su unidad. Tras la muerte de Lenin, Stalin manipuló aquella doctrina compleja, reduciéndola y desnaturalizándola, llegando a oponer autodeterminación y federalismo, en el transcurso de una transformación sectaria de la política de la Internacional Comunista establecida hasta 1922. La rectificación de ese curso sectario a partir de 1935, el giro del Frente Popular, llevó no solo a la recuperación del sentido inicial del autodeterminismo leninista sino a ampliar la mirada de la Internacional Comunista hacia las identidades nacionales mayoritarias, cuyo contenido popular y democrático estaba amenazado por la eclosión de los nacionalismos, de manera particular por los fascistas.</p> -
<p>Durant els últims quatre-cents anys, les cultures del món han estat dominades per un conjunt d’estats occidentals, que han arribat a veure’s a si mateixos com a centre de l’univers, un centre des del qual han controlat, a més del poder econòmic i polític, el poder cultural. Un dels efectes més devastadors d’aquest domini ha estat l’anihilació i la repressió de les cultures africanes. Si la cultura que està al servei del poble és més feble, la lluita del campesinat i el proletariat pels drets humans fonamentals i per la redistribució de la riquesa és més difícil.</p> <p>A <em>Desplaçar el centre</em> wa Thiong’o es preocupa de “desplaçar” aquest centre en dos sentits per tal d’alliberar no només les cultures africanes, sinó les de tot el món: internacionalment cal desplaçar-lo des d’Occident cap a la resta d’esferes culturals, i nacionalment s’ha d’apartar de les minories de poder i portar-lo cap a l’autèntic centre creatiu, les classes treballadores, en condicions d’igualtat racial, religiosa i de gènere.</p>
CONSULTA CONDICIONES DE DISTRIBUCIÓN!ENVÍOS GRATIS A PARTIR DE 60€HAZTE VÍRICA Y APOYA EL PROYECTO VIRUS CIERRA DEL 10 AL 25 DE AGOSTOAPROVECHA AHORA PARA REALIZAR TU PEDIDO
Contacta
Contacta
Editorial
Distribuidora
Legal
© Creative Commons. • Desarrollo de Coma Comunicación Creativa para Edita
Editorial
Distribuidora
Legal
© Creative Commons. • Desarrollo de Coma Comunicación Creativa para Edita