-
<p>El coneixement d’una llengua, més enllà de l’aprenentatge reglat, és la suma d’experiències que ens ajuden a entendre’n la funció social. En aquest llibre, resultat del bagatge acumulat durant anys d’estudi, l’autor ens presenta un objectiu doble: dominar adequadament la llengua i familiaritzar-nos amb els conceptes bàsics de la sociolingüística.</p> <p>Les llengües són un testimoni imprescindible de la història de la humanitat i, com a tals, cal preservar-les. Amb aquest convenciment se’ns desbrossa el camí cap a la consciència lingüística, un procés de conscienciació d’especial importància en situacions d’opressió i minorització, com és la que pateix el català.</p> <p>Volem una llengua viva. Però no n’hi ha prou amb la repetició d’aquesta proclama: la vitalitat depèn de factors que van més enllà de la intenció individual; ha de ser un esforç d’afermament i d’intel·ligència col·lectius. Perquè l’única llengua que es perd és la que no es defensa, i per a defensar-la cal conèixer-la.</p> <p>«Carles Castellanos ens proposa un projecte d’alliberament lingüístic. Com tot alliberament, no és precisament una tasca fàcil, i per això és especialment útil una guia per estar alerta i no caure en els paranys, atès que, com diu l’autor, trobarem molts obstacles per a la presa de consciència» —Pròleg de <strong>Carme Junyent</strong></p>
-
<p>Este libro apuesta por una reconciliación entre saharauis y marroquíes, solo posible con el diálogo directo entre el Frente Polisario y el Reino de Marruecos. La desdemonización de las partes y un espíritu democrático son condiciones imprescindibles. Por eso el autor ha afirmado en los artículos recogidos en este libro, y publicados entre 1999 y 2022 en diarios y revistas de España y Marruecos, que «la democracia es la clave de la solución del dosier del Sáhara». </p> <p>Los artículos que se recogen en este libro exploran la que se llamó tercera vía y tratan de contar las vicisitudes por las que la cuestión del Sáhara está imbricada en la historia de las relaciones entre España y Marruecos, actuando como elemento separador de gobiernos y pueblos. La apuesta de la opinión pública española por la autodeterminación e independencia del pueblo saharaui como única salida está arraigada en un sentimiento antimarroquí alimentado por el carácter autocrático del régimen de Hassan II que su hijo Mohamed VI no ha logrado revertir. </p> <p>Los gobiernos españoles han ido siempre a remolque de esa opinión pública que ha condicionado la falsa neutralidad positiva de la España oficial en la cuestión, mientras la realidad cotidiana impelía a una política de vecindad pragmática obligando a un difícil equilibrio con los humores de una Argelia vecina y militante a favor de los saharaui.</p>
-
<p>Sabies que l’alcalde de Figueres Abdó Terrades va ser destituït i deportat a Andalusia per negar-se a jurar fidelitat a la monarquia? O que l’inventor del submarí era Narcís Monturiol, un dels primers comunistes catalans?</p> <p>Les 'Memòries d’un veterà de la República', dictades des del llit de mort pel republicà federal Antoni Feliu i Codina, van ser publicades a principis de segle pel diari republicà barceloní El Diluvio. Fil Roig ha compilat i traduït al català aquestes memòries, que són un retrat de la Barcelona republicana, revolucionària i popular de mitjans del segle XIX.</p> <p>A través d’anècdotes i vivències, però sense abandonar el rigor històric, aquestes Memòries ens submergeixen en una etapa fonamental per entendre l’aparició del catalanisme i l’articulació de l’esquerra republicana i obrera. Des de l’assassinat d’un empresari per part d’un grup d’obrers fins a l’adveniment del Sexenni Revolucionari i la divisió dels republicans federalistes entre «intransigents» i «benèvols». Escenes tan sonades com la baralla a cops de puny entre Anselm Clavé i el capità general de Catalunya, l’escridassada a Joan Prim a Barcelona, o com un grup liderat per Valentí Almirall va ocupar l’Ajuntament de Barcelona i va llançar el retrat de la reina pel balcó, troben el seu context en aquest volum imprescindible.</p>
-
<p>¿Cuáles fueron los imperios africanos más poderosos? ¿Quiénes fueron los pioneros del jazz? ¿Qué provocó el movimiento Black Lives Matter? Este libro responde a estas y otras muchas preguntas, explorando la rica y compleja historia de los pueblos de África y de la diáspora africana, y las luchas y los triunfos de las comunidades negras de todo el mundo.</p> <p><em>El libro del poder negro</em> proporciona explicaciones claras y concisas de importantes sucesos y fenómenos culturales, acompañadas de ingeniosas ilustraciones y esclarecedores esquemas. Pone de relieve historias a menudo ignoradas, y recoge citas memorables de grandes figuras de la cultura negra. Tanto el interesado en el tema como el estudiante de historia que desee ampliar sus conocimientos o el lector curioso hallarán en este libro muchos datos e ideas interesantes.</p>
-
<p>L’Ainhoa neix de miracle a La Paz (Bolívia) després de la mort, en atemptat parapolicial, de la seva mare Amanda. Creix a Cuba i el 1988, als 21 anys, viatja al País Basc per conèixer la terra del seu pare, en Manex. En ple conflicte repressiu, coneix la Josune, una periodista compromesa, i la seva quadrilla d’amigues i amics. Quan un mor per sobredosi d’heroïna, Ainhoa i Josune parteixen en un viatge iniciàtic que les portarà pel Líban, l’Afganistan i la ciutat de Marsella. Són els darrers anys de la Guerra Freda i totes dues s’endinsaran en el fosc món de les xarxes de narcotràfic i els seus estrets vincles amb les trames polítiques.</p>
-
<p>Aquest llibre és la segona part d’un altre, <em>Visca la Terra i Visca l’Anarquia</em>, publicat en aquesta mateixa col·lecció, en què l’autor exposava els seus pensaments, les seves teories, sobre l’anarquisme i el fet nacional als Països Catalans. <em>Visca la Terra i Visca l’Anarquia (2)</em> consta de dues parts.</p> <p>La primera amb el títol “L’anarquisme catalunyès i el Procés”, inclou un llarg text inèdit titulat originalment “1-3 Octobre 2017, the Anarchist and Disobedience in Catalonia” que Jordi Martí Font va escriure per al Congrés “Anarchism and the National Question-Contemporany Perspectives” que hi havia de tenir lloc a Leiden (Països Baixos) del 18 al 21 de març de 2020 però que la COVID-19 va impedir que es realitzés.</p> <p>La segona part, amb el títol “Un anarquista a la cort del rei Procés”, aplega articles escrits per l’autor, de 2017 a 2020, sobre el “Procés” d’alliberament nacional desenvolupat a l’espai catalunyès. És la continuació de la secció inclosa en el llibre Visca la Terra i Visca l’Anarquia. El llibre inclou dos pròlegs, de Carlos Taibo, Parla de nacionalisme d’Estat”, i de Carme Abril “Juntes farem nostra la nit”.</p> <p>La portada ha estat creada, tal com el primer volum, per la dissenyadora Nerea Borrell.</p>
-
<p>Quan els focs s’encenen és un exercici de memòria, de justícia i també de generositat. L’anomenada kale borroka a Euskal Herria, les detencions i tortures impartides per les forces (oficials i no) de l’Estat, la lluita d’una joventut, la basca, incansable i mirall de les lluites juvenils del món sencer, han estat protagonitzades per una generació àgrafa. Ara, podem agrair a Mikel Soto que, a través de la seva poesia, ens puguem adentrar en una de les lluites i les èpoques més apassionants dels darrers 50 anys.</p> <p>Després de 10 anys fent d’editor a Txalaparta, Mikel Soto passa “a l’altra banda” i ens sorpren amb el seu primer llibre, un llibre apassionant i apassionat traduït al català per Jon Elordi</p>
-
<p>Joseba Sarrionandia, <em>Sarri</em>, fugit de la presó l'estiu de 1985, va viure temporades amagat en cases que li oferien refugi, i en moltes d elles, hi havia nenes i nens petits. A una nena li va ensenyar a caminar, a un altre a acolorir dibuixos, a una altra la va ajudar a fer tasques escolars, no sense el temor que la policia, que el perseguia a ell, pogués també danyar aquells nens i nenes. Una vegada que se n'anava no els tornava a veure, però, passat el temps, imaginant que anaven creixent, els va identificar amb el nom d'Ainhoa i els va escriure una sèrie de 28 cartes plenes de vivències, d'afecte i d'idees sobre el món.</p>
-
<p>Els valencians hem vist com el nostre deute públic creixia fins a gairebé la meitat del PIB. El propòsit d’aqueix estudi és disseccionar l’anatomia i el funcionament del sistema-deute al País Valencià. Tal com escriu Éric Toussaint en el pròleg: «els autors analitzen rigorosament el procés d’endeutament del País Valencià i vinculen el diagnòstic a l’acció pràctica per a modificar l’escàndol del deute acumulat de manera majoritàriament il·legítima pels governants, especialment pels governs del PP».</p>
-
<p>Xavier Milian, en una tasca titànica, sintetitza per primera vegada els textos dels principals dirigents, organitzacions i mitjans que han desenvolupat una proposta política que vincula la lluita nacional amb la lluita social al nostre país al llarg dels últims 100 anys de la nostra història (1910-2010). El resultat, dos volums amb un total de més de 1000 pàgines que condensen un segle d’història, compromís i lluita per la llibertat.</p> <p>Amb més de 400 autors i autores citats, 300 partits ressenyats i l'aportació de més de 400 òrgans d'expressió, el llibre aconsegueix reconstruir i sintetitzar fidelment les principals aportacions d'una tendència fins ara menystinguda en l'estudi la història política contemporània dels Països Catalans. És amb una clara voluntat que l'autor encara aquest repte: recuperar els principals debats, aportacions i discussions que s'han donat en el si d'aquesta àmplia i extensa tradició, fa possible que el debat avanci i que la proposta política s'enforteixi.</p> <p>Aprenent dels errors i calibrant els encerts, el llibre ens ofereix una panoràmica de gran valor i inèdita fins ara. Amb el ferm convenciment que conèixer la nostra pròpia història és el primer pas cap a la presa de consciència col·lectiva, aquest llibre és una nova eina per a l'articulació de la proposta emancipadora per al conjunt del poble català.</p>
-
<p>Se han contado muchas historias sobre Euskadi y sobre ETA y la Guardia Civil, la mayoría sustentadas en ciertas ideas o prejuicios que todos hemos absorbido perezosamente para explicarnos qué ha sucedido en las últimas décadas. El problema es que las ideas o prejuicios con que suele explicarse el llamado conflicto vasco no sirven del todo para esta historia. Esta es una historia sobre ETA y sobre la Guardia Civil que no se parece a las habituales.</p> <p>Un joven guardia civil granadino es destinado forzosamente a Bizkaia en 1971. Con este punto de partida, y marcado por los atributos de la crónica de investigación, el thriller y el ensayo, Por un túnel de silencio se adentra en los turbulentos años finales de la dictadura franquista para retratar el momento en que la aparente calma social del régimen se viene definitivamente abajo: los primeros asesinatos de ETA, la agitación sindical y antifranquista, los tenebrosos episodios de violencia policial.</p> <p>Pocos textos tienen el calado de esta rigurosa obra de no ficción en la que el protagonismo es para las personas comunes, para las vidas que ni siquiera sus actores creían que mereciera la pena contar, las voces anónimas acalladas bajo los grandes relatos de la historia y la política. <em>Por un túnel de silencio</em> aborda una historia compleja con una mirada rigurosa y limpia, poniendo de manifiesto que en los hechos siempre hay múltiples matices y que los seres humanos no estamos hechos de una sola pieza.</p> <p>Hijo de los ochenta, Arturo Muñoz pertenece a una generación que trata de entender qué ha pasado en España en las últimas décadas sin esas anteojeras ideológicas que siempre imponen una respuesta antes incluso de que sea formulada la pregunta.</p>