Liberación nacional

  • <p>Inscrit en la mem&ograve;ria amb les lletres del vent&hellip; S&oacute;n uns versos&nbsp;del poeta &Agrave;lvar Valls escri ts el 1977 en r&egrave;gim d&rsquo;incomunicaci&oacute; a la cinquena galeria de la pres&oacute; Model i, per tant, apresos de mem&ograve;ria,&nbsp;donada la impossibilitat de comptar amb paper i llapis.</p> <p>Aquest recull d&rsquo;articles remet a una mem&ograve;ria m&eacute;s viscuda&nbsp;que escrita, una mem&ograve;ria de ven&ccedil;uts i d&rsquo;obstinats. Mem&ograve;ria hist&ograve;rica,&nbsp;mem&ograve;ria sentimental i mem&ograve;ria de combat. I dif&iacute;cilment&nbsp;podrem discernir en aquestes p&agrave;gines la funci&oacute; de l&rsquo;historiador&nbsp;del viatge vital com a home, ni escindir el seu paper militant del&nbsp;seu pas pel temps com a persona, com a company, camarada, familiar&nbsp;o saludat.</p> <p>L&rsquo;autor evoca o recupera la vida de lluitadors i lluitadores&nbsp;de l&rsquo;independentisme catal&agrave;, explica moments transcendentals&nbsp;d&rsquo;aquest moviment pol&iacute;tic, o n&rsquo;analitza els encerts i les&nbsp;marrades. A ell li devem el rescat de l&rsquo;oblit de molts dels protagonistes&nbsp;de la nostra hist&ograve;ria petita: Josep Tramunt, Mag&iacute; Colet,&nbsp;Joan Layret, Jaume Fortuny, Esteve Albert i Corp, Ocatavi Viladrosa,&nbsp;Mait Carrasco, Ramon Subirats, Josep de Calassan&ccedil; Serra<br /> &ldquo;Cala&rdquo;, etc&egrave;tera.</p> <p>Tanmateix, no es tracta d&rsquo;una compilaci&oacute; de semblances i notes&nbsp;obitu&agrave;ries. Inscrit en la mem&ograve;ria hist&ograve;rica, obra d&rsquo;un inusual&nbsp;intel&middot;lectual-militant, aporta grans dosis d&rsquo;an&agrave;lisi, experi&egrave;ncia i&nbsp;interpretaci&oacute; d&rsquo;una important part de la hist&ograve;ria nacional, v&agrave;lides&nbsp;com les claus que ens obren tots els panys.</p>
  • <p>La rebeli&oacute;n catalana de 1640 fue un acontecimiento capital en la Europa del siglo XVII. Sus antecedentes y sus causas &ndash;uno de los ejes de este magistral y cl&aacute;sico estudio&ndash; iluminan extraordinariamente la cuesti&oacute;n, largamente debatida, de la decadencia de Espa&ntilde;a.</p> <p>John H. Elliott perfila con trazo firme el progresivo deterioro de las relaciones entre el Principado de Catalu&ntilde;a y el gobierno de la monarqu&iacute;a en Madrid a lo largo de la primera mitad del siglo XVII. De la feroz represi&oacute;n del bandolerismo catal&aacute;n a la presi&oacute;n que supon&iacute;an las nuevas pol&iacute;ticas centralizadoras de Olivares, la tensi&oacute;n creciente acab&oacute; desembocando en una rebeli&oacute;n que, en &uacute;ltima instancia, desempe&ntilde;&oacute; un papel crucial en el declive espa&ntilde;ol. Investigaci&oacute;n ejemplar y obra fundamental, <em>La rebeli&oacute;n de los catalanes</em> no solo es una lectura esencial para comprender las razones del declive espa&ntilde;ol sino que constituye, igualmente, un caso paradigm&aacute;tico de la lucha perenne entre las libertades regionales y las necesidades de los gobiernos centrales.</p> <div>La presente edici&oacute;n ha sido revisada en su totalidad e incluye, adem&aacute;s, un nuevo pr&oacute;logo del autor y un estudio de los profesores Pablo Fern&aacute;ndez Albaladejo y Julio Pardos Mart&iacute;nez sobre la obra e influencia de J. H. Elliott.</div>
  • <p>Charles Taylor, profesor titular de filosof&iacute;a y ciencias pol&iacute;ticas de la Universidad de McGill, es ampliamente conocido po sus aportaciones en una amplia gama de materias: filosof&iacute;a de la psicolog&iacute;a y el lenguaje, epistemolog&iacute;a de las ciencias humanas, estudio del pensamietno alem&aacute;s desde el siglo <span class="caps">XVIII</span> hasta nuestros d&iacute;as, interpretaci&oacute;n de la civilizaci&oacute;n moderna y desarrollo de una filosof&iacute;a pol&iacute;tica original.</p> <p>En esta obra se recogen sus trabajos m&aacute;s importantes sobre el federalismo y el nacionalismo en Canad&aacute;, analizando las complejas y conflictivas relaciones entre el Quebec franc&eacute;s y el Canad&aacute; ingl&eacute;s y exponiendo las bases de un modelo de sociedad que trate de respetar las exigencias de lo que &eacute;l llama &ldquo;diversidad profunda&rdquo;</p> <p>Adem&aacute;s, como se&ntilde;ala Javier de Lucas, Taylor plantea dos hilos conductores que atraviesan el libro: la prioridad de pensar a fondo el pluralismo como elemento de legitimiidad democr&aacute;tica y la importancia del disenso.</p> <p>El conocimiento de estas reflexiones puede ser de gran utilidad en un momento como el actual en el que el marco jur&iacute;dico-pol&iacute;tico est&aacute; cuestionado como modelo satisfactorio para encajar la plurinacionalidad del estado espa&ntilde;ol.</p>
  • <p>Aquest llibre recull les mom&ograve;ries de milit&agrave;ncia, pres&oacute; i exili d'&Agrave;lvar Valls, que a la d&egrave;cada de 1970 va ser un independentista enquadrat primer al Front Nacional de Catalunya i despr&eacute;s a l'organitaci&oacute; militar EPOCA. </p> <p>Seguint el fil autobiogr&agrave;fic de l'autor, se'ns fan presents, narratas per un tetimoni de primera m&agrave;, els convulsos anys del final del franquisme i el comen&ccedil;ament de la transici&oacute;, l'acci&oacute; unit&agrave;ria dels partits democr&agrave;tics clandestins i la lluita particular de l'independentisme, el pas de l'acci&oacute; pol&iacute;tica a la lluita armada, la quotidianitat dels militants armats alliberats, la detenci&oacute; i l'empresonament de l'autor i, m&eacute;s tard, el seu llarg exili de vint anys, primer a Par&iacute;s i despr&eacute;s a Andorra. </p>
  • <p>La gran pregunta que ens formulen els autors &eacute;s la seg&uuml;ent: &laquo;D&rsquo;acord, &eacute;s possible que assolim una Catalunya independent. Per&ograve; a partir d&rsquo;aquell dia, de qu&egrave; omplirem aquest fastu&oacute;s futur?&raquo; (...) <br /> Tradici&oacute; i Llibertat &eacute;s una gran aportaci&oacute; a aquest futur col&bull;lectiu perqu&egrave;, per sobre de totes les condicions necess&agrave;ries, a una Naci&oacute; que vol construir-se li cal un requisit suprem, previ a tots els altres: pensar-se (...) <br /> Vet aqu&iacute; la clau de volta, la profunda originalitat de Tradici&oacute; i Llibertat: una invocaci&oacute; a tots els elements no materials que envolten el proc&eacute;s sobiranista. <br /> <br /> Del pr&ograve;leg d&rsquo;Albert S&agrave;nchez Pi&ntilde;ol </p> <p>&nbsp;</p>
  • <p>De la irrupci&oacute; d&rsquo;ETA fins al cessament de la seva activitat armada, passant pel naixement de Sortu, l&rsquo;Esquerra Abertzale ha tingut el poder d&rsquo;influ&egrave;ncia per instal&middot;lar en l&rsquo;agenda espanyola un conflicte nacional de manera permanent. &Eacute;s l&rsquo;&egrave;xit de tot un moviment amb una particular forma d&rsquo;organitzar-se, i d&rsquo;una ideologia, unes pr&agrave;ctiques pol&iacute;tiques i uns objectius que s&oacute;n una refer&egrave;ncia per a moviments d&rsquo;arreu del m&oacute;n.</p> <p>El treball que teniu a les mans parla d&rsquo;aquest fenomen i de la seva capacitat per connectar amb una part important de la ciutadania basca desplegant un discurs i unes pr&agrave;ctiques ben allunyades de la pol&iacute;tica tradicional. A partir del relat de dirigents i de militants de base es descriu la traject&ograve;ria hist&ograve;rica, estrat&egrave;gica i vital de l&rsquo;Esquerra Abertzale.</p> <p>De l&rsquo;Esquerra Abertzale se n&rsquo;ha parlat molt. Sovint, a causa de l&rsquo;ombra que de manera constant ETA ha projectat sobre ella. Ens referim a la presumpta relaci&oacute; i/o coordinaci&oacute; entre ETA i l&rsquo;Esquerra Abertzale civil, un vincle que no &eacute;s f&agrave;cil d&rsquo;escatir completament. La clandestinitat dels seus activistes, els interessos amagats o declarats de mitjans de comunicaci&oacute; i de partits pol&iacute;tics, la desinformaci&oacute; i el context pol&iacute;tic &ndash;sempre cruel&ndash;, no ajuden a treure&rsquo;n del tot l&rsquo;entrellat. Parlem d&rsquo;un espai sociopol&iacute;tic divers i m&uacute;ltiple. ETA &eacute;s Esquerra Abertzale, per&ograve; no tota l&rsquo;Esquerra Abertzale &eacute;s ETA.</p> <p>Aquest llibre demostra que nom&eacute;s es pot entendre l&rsquo;Esquerra Abertzale si s&rsquo;estudia de forma din&agrave;mica, tenint en compte la relaci&oacute; i les interconnexions que es donen entre tots aquests grups i els seus discursos, i tamb&eacute; els fets hist&ograve;rics que ha viscut. Aquesta radiografia de l&rsquo;Esquerra Abertzale. S&rsquo;ha escrit a vuit mans, combinant l&rsquo;aportaci&oacute; acad&egrave;mica amb la periodistica.</p>
  • <p>L&rsquo;objectiu d&rsquo;aquesta introducci&oacute; a la hist&ograve;ria dels Pa&iuml;sos Catalans &eacute;s oferir uns elements per a endinsar-se en el coneixement de la formaci&oacute; i el desenvolupament de la naci&oacute; catalana, descrivint-ne les estructures socials i intentant sempre d&rsquo;analitzar els fets des d&rsquo;un enfocament global.</p> <div> <p>L&rsquo;obra &eacute;s una interpretaci&oacute; concreta de la hist&ograve;ria esdevinguda als Pa&iuml;sos Catalans, des dels temps dels primers pobladors fins a l&rsquo;&egrave;poca contempor&agrave;nia, i en cada cap&iacute;tol no s&rsquo;ha volgut pas amagar l&rsquo;orientaci&oacute; que inspira els autors. Com &eacute;s prou sabut, tota hist&ograve;ria respon a una orientaci&oacute; ideol&ograve;gica ben determinada, per molt que es vulgui&nbsp;disfressar aquest inevitable alineament. Aix&iacute; doncs, tota interpretaci&oacute; hist&ograve;rica, tota selecci&oacute; i ordenaci&oacute; de fets, t&eacute; relaci&oacute; amb una visi&oacute; social determinada.</p> <p>Els autors de l&rsquo;obra han procurat sempre de mantenir-se en un nivell de rigor m&agrave;xim en la descripci&oacute; dels fets passats, i alhora no han volgut mai reduir la seva tasca a una simple enumeraci&oacute;. Conscientment, han volgut avan&ccedil;ar en el cam&iacute; de fer una introducci&oacute; a una hist&ograve;ria nacional i popular i, en aquest sentit, hi destaquen aquells factors que donen testimoniatge d&rsquo;una continu&iuml;tat del nostre pa&iacute;s, i d&rsquo;aspectes d&rsquo;una unitat nacional, aix&iacute; com de la resist&egrave;ncia popular a la submissi&oacute;.</p> </div>
  • <p>El modelo territorial es un problema hist&oacute;ricamente no resuelto ni siquiera en la Transici&oacute;n. La voluntad de la mayor&iacute;a de la sociedad catalana de ejercer el derecho a decidir su futuro mediante una consulta no vinculante choca con las interpretaciones dominantes de la Constituci&oacute;n de 1978. Sin embargo, experiencias como las de Quebec y Escocia demuestran que es posible llegar a acuerdos para su reconocimiento legal, una vez agotadas las v&iacute;as de &ldquo;acomodo&rdquo; posible de esas realidades nacionales dentro de los estados de los que forman parte. Ese es el caso de Catalu&ntilde;a, sobre todo despu&eacute;s de la sentencia que adopt&oacute; el Tribunal Constitucional en julio de 2010 sobre el nuevo Estatut.<br /> <br /> En este libro se aborda una explicaci&oacute;n hist&oacute;rica de c&oacute;mo ha ido evolucionando la relaci&oacute;n entre el proceso de construcci&oacute;n del Estado espa&ntilde;ol y la progresiva formaci&oacute;n de una identidad nacional catalana, hasta llegar al momento actual de conflicto abierto. Se analizan tambi&eacute;n las posiciones de los principales actores pol&iacute;ticos y sociales al respecto, as&iacute; como los factores que ayudan a entender el ascenso de un movimiento soberanista-independentista plural y transversal catal&aacute;n en el marco de la actual crisis del r&eacute;gimen pol&iacute;tico espa&ntilde;ol.</p>
  • Procés

    12,00
    <p><em>PROC&Eacute;S</em> &eacute;s el primer Dossier CR&Iacute;TIC. Una revista de 100 p&agrave;gines dedicada al proc&eacute;s sobiranista, amb reportatges, entrevistes, articles d&rsquo;opini&oacute; i tamb&eacute; un c&ograve;mic sobre la hist&ograve;ria de l&rsquo;independentisme.<img border="0" width="1" height="1" alt="" src="https://www.paypalobjects.com/es_ES/i/scr/pixel.gif" /></p> <p>&middot; Els perqu&egrave;s de tot plegat <br /> &middot; L'&uacute;ltima lluita dels altres catalans<br /> &middot; Tamb&eacute; &eacute;s la butxaca<br /> &middot; Una revoluci&oacute; a l'esquerra<br /> &middot; El proc&eacute;s i la transformaci&oacute; social<br /> &middot; El tsunami pol&iacute;tic de la consulta<br /> &middot; Diaris en proc&eacute;s<br /> &middot; L'&egrave;pica del &quot;melindrisme&quot;<br /> &middot; La burgesia escindida<br /> &middot; Arrels i raons del federalisme<br /> &middot; L'altra Espanya que es trenca<br /> &middot; Entrevistes amb: Antonio Ba&ntilde;os, &Iacute;&ntilde;igo Errej&oacute;n, Iolanda Fresnillo, Gemma Gald&oacute;n, M&ograve;nica Oltra, Arg&egrave;lia Queralt, Pere Rusi&ntilde;ol y Joan Manuel Tresserras</p>
  • <p>Aprofitant l&rsquo;experi&egrave;ncia de m&eacute;s de trenta anys de doc&egrave;ncia i direcci&oacute; en les escoles catalanes de Catalunya Nord, la Bressola, l&rsquo;autor explica les t&egrave;cniques pedag&ograve;giques i organitzatives emprades per aconseguir que els alumnes nord-catalans recuperin l&rsquo;&uacute;s normal d&rsquo;una llengua socialment gaireb&eacute; perduda.<br /> <br /> En un moment hist&ograve;ric en qu&egrave; a la Catalunya que encara dep&egrave;n de l&rsquo;Estat espanyol esperem grans canvis, ens &eacute;s imprescindible con&egrave;ixer i valorar degudament els resultats d&rsquo;&egrave;xit que s&rsquo;han fet en altres parts de la naci&oacute; per recuperar l&rsquo;&uacute;s espontani de la llengua catalana entre els infants. Perqu&egrave;, malgrat els enormes esfor&ccedil;os que aquests darrers trenta anys s&rsquo;han fet aqu&iacute; per aconseguir que la catalana sigui la llengua vehicular majorit&agrave;ria en l&rsquo;ensenyament, no hem aconseguit, ni de bon tros, que en la major part del territori sigui la llengua natural i espont&agrave;nia dels alumnes entre ells, la qual cosa ens acabaria abocant tard o d&rsquo;hora a una substituci&oacute; ling&uuml;&iacute;stica en tota regla. La prova &eacute;s que el percentatge a Catalunya de persones que coneixen la llengua catalana no para de cr&eacute;ixer, per&ograve; en canvi el percentatge dels joves que l&rsquo;usen espont&agrave;niament no para de baixar.<br /> <br /> La verticalitat de diferents edats d&rsquo;alumnes dins de cada aula &eacute;s un dels punts determinants de l&rsquo;estrat&egrave;gia ling&uuml;&iacute;stica de l&rsquo;escola, ja que permet que el nen petit que inicia l&rsquo;escolaritzaci&oacute; vegi la llengua no nom&eacute;s com la llengua dels mestres, sin&oacute; tamb&eacute; com la llengua del grup de nens m&eacute;s grans on ell es voldr&agrave; integrar. A m&eacute;s a m&eacute;s, la idone&iuml;tat dels professors per fer la tasca d&rsquo;atenci&oacute; a la llengua &eacute;s indispensable per garantir-ne l&rsquo;&egrave;xit. Finalment, un cap&iacute;tol dedicat a la familiaritzaci&oacute; dels alumnes amb l&rsquo;ampli ventall dialectal catal&agrave; clou aquest text absolutament imprescindible en la nova etapa historicopol&iacute;tica catalana que tants desitgem encetar.</p>
  • <p>Anatomia d&rsquo;una ruptura. Espanya, Catalunya, 1975-2014. En els darrers anys hem viscut una efervesc&egrave;ncia pol&iacute;tica que ens ha condu&iuml;t a un punt de ruptura entre Catalunya i Espanya que podria concloure amb una separaci&oacute; poc amistosa. L&rsquo;autor indaga sobre els motius profunds que han portat bona part de la societat catalana a alimentar les files de l&rsquo;independentisme, i han obligat milions de residents catalans a desitjar la construcci&oacute; d&rsquo;un estat propi i a distanciar-se irreversiblement del regne d&rsquo;Espanya. Tot obviant explicacions simplistes d&rsquo;ordre econ&ograve;mic, pol&iacute;tic, hist&ograve;ric o cultural, la tesi de fons &eacute;s que s&oacute;n motius molt relacionats amb el passat recent els que han refor&ccedil;at aquesta decisi&oacute; col&middot;lectiva de trencar amb Espanya.</p> <p>L&rsquo;actual implosi&oacute; del r&egrave;gim de la Segona Restauraci&oacute; espanyola ha deixat al descobert una estructura estatal corcada, amarada de franquisme i involuci&oacute; pol&iacute;tica, social i nacional. El projecte reformador de la Transici&oacute;, que des de l&rsquo;inici mostrava les seves car&egrave;ncies, ha perm&egrave;s constatar que, davant la ruptura frustrada del 1975, els sectors m&eacute;s reaccionaris s&rsquo;han apropiat del relat espanyol. Paral&middot;lelament, d&egrave;cades de normalitat institucional en una Catalunya sociol&ograve;gicament antifranquista, pol&iacute;ticament democr&agrave;tica i nacionalment plural han anat desenvolupant el seu propi projecte nacional, creixentment allunyat de l&rsquo;Espanya mon&agrave;rquica, uniformista i autorit&agrave;ria. La crisi de les relacions entre Catalunya i Espanya de les darreres d&egrave;cades ha comportat un xoc de cultures pol&iacute;tiques, socials i nacionals. La independ&egrave;ncia representa la gran oportunitat de la ruptura pendent i definitiva.</p>
Ir a Arriba