Liberación nacional

  • <p>&laquo;El treball de Marc Santasusana presenta, indubtablement, un inter&egrave;s transversal en diversos aspectes que afecten la hist&ograve;ria de Catalunya del segle XX: m&eacute;s enll&agrave; de la biografia pol&iacute;tica de Pere Curtiada -l'eix vertebrador del treball i s&iacute;ntesi de les diverses emancipacions-, ens ofereix la hist&ograve;ria d'un moviment obrer especialment bel&middot;ligerant i l'evoluci&oacute; del separatisme catal&agrave; m&eacute;s colpidor i combatiu durant els anys de la Rep&uacute;blica.<br /> Alhora s'endinsa dins la hist&ograve;ria local d'una localitat amb moltes peculiaritats, com fou Sitges, i en uns anys especialment convulsos, fins a penetrar obertament en la hist&ograve;ria de Catalunya. Pocs treballs com el de Marc Santasusana presenten una varietat d'objectes d'inter&egrave;s tan divers.&raquo;</p> <p>Pelai Pag&egrave;s i Blanch (Professor d&rsquo;hist&ograve;ria contempor&agrave;nia de la Universitat de Barcelona)</p>
  • <p>Des de la perspectiva del discurs dels catalanoparlants d'adopci&oacute;, <em>Amb Q de formatge</em> planteja arguments de mediaci&oacute; en una societat que encara arrosega prejudicis ling&uuml;&iacute;stics dels quals mereix alliberar-se. &Eacute;s un llibre sincer, assertiu i original que, tot explicat les experi&egrave;ncies i les reflexions de l'adopci&oacute; ling&uuml;&iacute;stica de la seva autora, commou, fa pensar i aporta arguments en defensa de la diversitat ling&uuml;&iacute;stica. Amb un llenguatge i un to divulgatius &eacute;s, a m&eacute;s a m&eacute;s, un gran actiu i un bon argumentari en defensa de la inmersi&oacute; ling&uuml;&iacute;stica a totes les aules del nostre pa&iacute;s.</p>
  • <p>La m&eacute;s coneguda de les dites kurdes afirma que els kurds no tenen m&eacute;s amics que les muntanyes. I &eacute;s que no es pot trobar cap altra naci&oacute; que hagi estat tan amagada, ignorada i menyspreada.<br /> <br /> El Kurdistan &eacute;s la naci&oacute; sense estat m&eacute;s gran del m&oacute;n. El seu nom significa &lsquo;terra dels kurds&rsquo; i aquesta terra est&agrave; avui esquarterada entre els estats de Turquia, l&rsquo;Iran, l&rsquo;Iraq i S&iacute;ria.<br /> <br /> Avui coneixem el Kurdistan pels &uacute;ltims intents d&rsquo;acords de pau amb l&rsquo;Estat turc, i sobretot per la resist&egrave;ncia armada i heroica de les guerrilleres kurdes davant l&rsquo;aven&ccedil; del grup fonamentalista Estat Isl&agrave;mic a Koban&ecirc;.<br /> <br /> L&rsquo;obra Kurdistan. El poble del Sol, ens desgrana la hist&ograve;ria pol&iacute;tica d&rsquo;aquest poble, amb una introducci&oacute; sobre els seus or&iacute;gens hist&ograve;rics i la seva composici&oacute; &egrave;tnico-religiosa, i centrant-se en el per&iacute;ode contemporani i les seves m&uacute;ltiples lluites i revoltes contra els diferents estats que l&rsquo;han volgut fer desapar&egrave;ixer.</p>
  • <p>Amb les eleccions del 25 de novembre del 2012 la Candidatura d'Unitat Popular entrava al Parlament de Catalunya. Ho feia al primer intent, i despr&eacute;s d'haver descartat, en anteriors ocasions, la possibilitat de presentar-se a unes eleccions auton&ograve;miques. </p> <p>L'emoci&oacute; pels resultats no podia amagar la necessitat de l'organitzaci&oacute;, del moviment pol&iacute;tic al qual pertany i dels altres actors de l'Alternativa d'Esquerres de cercar una nova eina que fes possible planificar, controlar i decidir des de fora del Parlament la tasca dels tres diputats dins la cambra. Era important tractar les tasques institucionals amb rigor per&ograve; tamb&eacute; calia procurar que la din&agrave;mica parlament&agrave;ria -que ja s'intu&iuml;a fren&egrave;tica- no col&middot;laps&egrave;s els &ograve;rgans de debat pol&iacute;tic de la CUP.&nbsp;Per aix&ograve; sorgia el Grup d'Acci&oacute; Parlament&agrave;ria, el GAP. </p> <p>L'&egrave;xit dels resultats electorals, 126.000 i 3 diputats per la circumpscripci&oacute; de Barcelona, fou possible gr&agrave;cies al bagatge acumulat, a les legitimitats guanyades poble a poble, per&ograve; tamb&eacute; a una campanya electoral innovadora que va defugir dels par&agrave;metres convencionals i que esbudellava la CUP de dalt a baix: qu&egrave; era, qu&egrave; feia, qu&egrave; faria, com ho faria, quants serien, quant cobrarien, etc. Era la l&ograve;gica del codi obert de la CUP. Com aquest llibre, que vol ser, tamb&eacute;, un exercici de transpar&egrave;ncia. </p>
  • <p>El moviment nacional catal&agrave; es troba en un moment d&rsquo;efervesc&egrave;ncia i s&rsquo;enfronta a un futur dif&iacute;cil per&ograve; alhora esperan&ccedil;ador. I ho fa amb uns instruments d&rsquo;an&agrave;lisi escassos i ben sovint poc elaborats i amb unes orientacions estrat&egrave;giques vacil&middot;lants o contradict&ograve;ries, expressi&oacute; d&rsquo;una certa feblesa argumentativa.</p> <p><em>El fenomen nacional</em> vol aportar elements per a l&rsquo;an&agrave;lisi de la q&uuml;esti&oacute; nacional i per al tractament pol&iacute;tic del proc&eacute;s de construcci&oacute; dels Pa&iuml;sos Catalans. El present llibre t&eacute;, doncs, un objectiu ben delimitat: incidir en la conjuntura actual amb noves eines. Som conscients que actualment ens juguem bona part de les possibilitats de futur en el repte independentista, unes possibilitats que van lligades, des de la nostra perspectiva d&rsquo;an&agrave;lisi, a la conquesta de l'hegemonia de l'independentisme d'esquerres com a pr&agrave;ctica operativa al si del moviment popular catal&agrave;.</p>
  • <p>Secesionismo, independentismo, separatismo, nacionalismo sin Estado... Desde que, hace medio siglo, los estados de &Aacute;frica se independizaron de las metr&oacute;polis europeas, varios movimientos secesionistas han cuestionado la validez de sus fronteras. Este libro presenta trece casos muy diferentes que nos permiten reflexionar sobre la pluralidad y la complejidad de sentimientos nacionales en el continente africano: S&aacute;hara Occidental y Marruecos, tuaregs en N&iacute;ger, Casamance y Senegal, sur de Nigeria, Camer&uacute;n Meridional, Cabinda y Angola, Caprivi y Namibia, Barotseland y Zambia, Katanga y R.D. Congo, Ruwenzururu (Uganda y R.D. Congo), Sud&aacute;n Meridional, Somaliland y Eritrea.</p> <p>&iquest;Cu&aacute;les son los or&iacute;genes de las reivindicaciones independentistas? &iquest;Cu&aacute;les son las principales causas hist&oacute;ricas, pol&iacute;ticas, econ&oacute;micas y culturales que hacen que dichos conflictos sean tan duraderos? &iquest;C&oacute;mo se organizan dichos movimientos? &iquest;Cu&aacute;l es su situaci&oacute;n pol&iacute;tica en la actualidad? &iquest;Cu&aacute;l es el papel de las &eacute;lites locales y los l&iacute;deres religiosos en estos conflictos? &iquest;Y el de la di&aacute;spora? &iquest;Por qu&eacute;, a menudo, los acuerdos de paz entre ambos contendientes acaban siendo papel mojado? &iquest;Y c&oacute;mo vive el ciudadano de a pie esta situaci&oacute;n? &iquest;C&oacute;mo se avecina la situaci&oacute;n pol&iacute;tica en dichas zonas en un futuro inmediato?</p> <p>Varios investigadores de contrastada reputaci&oacute;n internacional responden a &eacute;stas y a muchas m&aacute;s cuestiones para confeccionar uno de los libros m&aacute;s s&oacute;lidos que se han publicado en los &uacute;ltimos a&ntilde;os en Europa sobre el secesionismo en el &Aacute;frica actual.</p>
  • <p>L'edici&oacute; de qualsevol dels llibres que trobes en una biblioteca, un mercat de llibre vell, a casa d'un company... t&eacute; darrere una hist&ograve;ria, una ra&oacute; de ser; una trama feta de casualitats, complicitats, o d&egrave;ries. I els llibres publicats a l'entorn d'un espai pol&iacute;tic vilipendiat, escrits a contrap&egrave;l d'uns anys de ren&uacute;ncies i silencis, no en s&oacute;n una excepci&oacute;. M&eacute;s enll&agrave; de l'an&egrave;cdota, les publicacions s&oacute;n l'eina gr&agrave;cies a la qual la mem&ograve;ria no es perd, i el present torna a ser protagonista: sorgit del passat i anticipant el futur.<br /> <br /> A trav&eacute;s de la paraula escrita, Lletra per a la batalla proposa un viatge pels territoris oblidats de la mem&ograve;ria liter&agrave;ria de l'esquerra independentista en els quals prenen protagonisme els seus elements principals: llibres, autors, i editorials, per tal que aquesta part del patrimoni col&middot;lectiu que resta en situaci&oacute; d'aband&oacute; pugui ser integrada en el paisatge actual que ha contribu&iuml;t a edificar i serveixi per genenrar reflexi&oacute; i activitat en l'avui.</p>
  • <p><em>Manuel de Pedrolo i la naci&oacute; (1957-1982) </em>analitza la relaci&oacute; entre literatura i comprom&iacute;s intel&middot;lectual en la traject&ograve;ria Manuel de Pedrolo entre els anys cinquanta i vuitanta, un per&iacute;ode ben significatiu de presa de posicions. El per&iacute;ode que va entre el caient cap al darrer franquisme i la desclosa de la reforma postfranquista &eacute;s quan es construeix un nou relat oficialista &ndash;que encara campa amb prou desvergonyiment (els <em>m&eacute;dia </em>del r&egrave;gim &ldquo;obliden&rdquo; el que suposa deslegitimaci&oacute;) &ndash;sobre una dita 'transici&oacute; mod&egrave;lica' (<em>sic</em>) i les seves <em>conseq&uuml;&egrave;ncies</em>. Conseq&uuml;&egrave;ncies minoritzadores per repressives que Pedrolo definia amb un <em>altre</em> relat.</p> <p>&laquo;No podem sin&oacute; destacar &ndash;i recomanar, per tant&ndash;, aquesta arrodonida biografia politicoliter&agrave;ria de l&rsquo;autor de l&rsquo;Arany&oacute; que encerta a trobar una combinaci&oacute; adequada dels eixos literatura/vida nacional i context/ideologia. Havent contribu&iuml;t a rescatar, una vegada m&eacute;s, l&rsquo;obra d&rsquo;una altra destacada figura de la nostra postergada perif&egrave;ria nacional, Xavier Ferr&eacute; demostra que, respecte de Manuel de Pedrolo, tamb&eacute; des d&rsquo;un exili interior, en aquest cas literari, fou possible repensar les bases nacionals del nostre pa&iacute;s, amb qu&egrave; coadjuv&agrave; decisivament en temps tan dif&iacute;cils a la nostra perviv&egrave;ncia com a poble.&raquo;</p> <p>Extret del Pr&ograve;leg de Ferm&iacute; Rubiralta</p>
  • CUP

    22,00
    <p>Una primera aproximaci&oacute;n sobre las CUP, las Candidaturas de Unidad Popular, como concepto pol&iacute;tico operativo. Proyecto y propuesta de unidad popular como expresi&oacute;n de la voluntad de arraigo en la vida municipal. El primer libro donde hablan y se interpelan la historia, el presente y las alternativas de futuro de la expresi&oacute;n audaz y renovadora del municipalismo que ve, en la independencia y la transformaci&oacute;n social, los ejes inseparables de la lucha de las clases populares en los Pa&iacute;ses Catalanes. El primer libro donde afloran las contradicciones internas, los desaf&iacute;os y las convicciones, la teor&iacute;a y la pr&aacute;ctica pol&iacute;tica, los aspectos personales y la composici&oacute;n colectiva de una organizaci&oacute;n peque&ntilde;a pero considerada ya, por propios y extra&ntilde;os, como uno de los fen&oacute;menos m&aacute;s rompedores de la pol&iacute;tica catalana de los &uacute;ltimos a&ntilde;os.</p> <p>De Josep Fontana a F&egrave;lix Riera, de Montserrat Tura a Ramon Tremosa, de Llu&iacute;s Cabrera a Eva Serra, de Xavier Bru de Sala a Gemma Calvet, de Salvador Card&uacute;s a Joan Subirats, e incluso Arnaldo Otegi, el trabajo de David Fern&agrave;ndez y Juli&agrave; de J&ograve;dar recoge hasta ochenta opiniones y un an&aacute;lisis preciso sobre la fuerza emergente de las elecciones municipales de 2011 y 2015, y de las auton&oacute;micas de 2012 y 2015 en Catalu&ntilde;a.</p>
  • <p>El conflicte basc ha estat un objecte d&rsquo;estudi for&ccedil;a silenciat i manipulat, ja que darrere d&rsquo;aquest sempre ens hem trobat un munt d&rsquo;interessos partidistes. Les lectures de confrontaci&oacute; en termes de derrota o vict&ograve;ria deixen de costat altres elements molt importants per a construir la hist&ograve;ria del que va passar en l&rsquo;&uacute;ltima p&agrave;gina del conflicte armat. En aquest treball no sols es pret&eacute;n assolir el relat de l&rsquo;enfrontament i la conseg&uuml;ent viol&egrave;ncia, sin&oacute; que m&eacute;s b&eacute; se centra en com va ser possible resoldre la confrontaci&oacute; armada i continuar amb la via pol&iacute;tica.</p> <p>Quins van ser els elements principals que van possibilitar la fi del conflicte armat a Euskal Herria i qu&egrave; els feia diferents dels altres intents d&rsquo;assolir la pau? Quines s&oacute;n les motivacions que faran n&agrave;ixer en l&rsquo;Esquerra Abertzale diverses reflexions sobre el menester d&rsquo;un canvi d&rsquo;estrat&egrave;gia? Quin pes tenen els actors internacionals en la mediaci&oacute; i resoluci&oacute; del conflicte basc?</p> <p>Totes aquestes interrogants s&oacute;n investigades des de la disciplina de la Hist&ograve;ria del M&oacute;n Actual per construir una petita cr&ograve;nica des del nostre present sobre com han estat els &uacute;ltims anys de la confrontaci&oacute; entre ETA i l&rsquo;estat espanyol (2007-2011).</p> <p>Aquest llibre, a m&eacute;s d&rsquo;incorporar un pr&ograve;leg de Martxelo Otamendi (director del diari Berria) i una introducci&oacute; d&rsquo;Antoni Segura (catedr&agrave;tic d'Hist&ograve;ria Contempor&agrave;nia de la Universitat de Barcelona), ha estat guardonat amb el Premi Temps, Espai i Forma d&rsquo;assaig en catal&agrave; que atorga la Facultat de Geografia i Hist&ograve;ria de la Universitat de Barcelona a l&rsquo;edici&oacute; de 2015, avalant i garantint el rigor de la recerca.</p>
  • <p>El conflicto vasco ha sido un objeto de estudio bastante silenciado y manipulado, puesto que detr&aacute;s de este siempre nos hemos encontrado un mont&oacute;n de intereses partidistas. Las lecturas de confrontaci&oacute;n en t&eacute;rminos de derrota o victoria dejan de lado otros elementos muy importantes para construir la historia de lo que pas&oacute; en la &uacute;ltima p&aacute;gina del conflicto armado. En este trabajo no s&oacute;lo se pretende lograr el relato del enfrentamiento y la consiguiente violencia, sino que m&aacute;s bien se centra en c&oacute;mo fue posible resolver la confrontaci&oacute;n armada y continuar con la v&iacute;a pol&iacute;tica.</p> <p>&iquest;Cu&aacute;les fueron los elementos principales que posibilitaron el fin del conflicto armado en Euskal Herria y que los hac&iacute;a diferentes de los otros intentos de lograr la paz? &iquest;Cu&aacute;les son las motivaciones que har&aacute;n nacer en la Izquierda Abertzale varias reflexiones sobre la necesidad de un cambio de estrategia? &iquest;Qu&eacute; peso tienen los actores internacionales en la mediaci&oacute;n y resoluci&oacute;n del conflicto vasco?</p> <p>Todos estos interrogantes son investigados desde la disciplina de la Historia del Mundo Actual para construir una peque&ntilde;a cr&oacute;nica desde nuestro presente sobre c&oacute;mo han sido los &uacute;ltimos a&ntilde;os de la confrontaci&oacute;n entre ETA y el estado espa&ntilde;ol (2007-2011).</p> <p>Este libro, adem&aacute;s de incorporar un pr&oacute;logo de Martxelo Otamendi (director del diario Berria) y una introducci&oacute;n de Antoni Segura (catedr&aacute;tico de Historia Contempor&aacute;nea de la Universitat de Barcelona), ha sido galardonado con el premio Temps, Espai i Forma de ensayo en catal&aacute;n que otorga la Facultad de Geograf&iacute;a e Historia de la Universitat de Barcelona en la edici&oacute;n de 2015, avalando y garantizando el rigor de la investigaci&oacute;n.</p>
  • <p><em><font face="Tahoma" size="2">El pensament i l'acci&oacute;. De Marx a Gramsci en Joan Fuster</font></em><font face="Tahoma" size="2"> t&eacute; la intenci&oacute; d'aproximar el lector a la influ&egrave;ncia que el pensament marxista, i especialment el gramsci&agrave;, tingu&eacute; en les reflexions de l'escriptor de Sueca. No &eacute;s casual que Edicions El Jonc dediqui un llibre a aquest tema, ja que tant Fuster com Gramsci han estat dos referents fonamentals per a l'esquerra dels Pa&iuml;sos Catalans. La proposta nacional del primer i la reformulaci&oacute; del marxisme per part del segon marcaren, sense cap mena de dubte, les l&iacute;nies t&agrave;ctiques i estrat&egrave;giques de les diferents cultures pol&iacute;tiques dels nostres pa&iuml;sos. <br /> <br /> Amb un to divulgatiu i alhora acad&egrave;mic, el llibre que teniu a les mans servir&agrave; al lector novell en la tem&agrave;tica per tenir una perspectiva general de tots dos autors i a l'especialitzat per continuar, o tancar, amb el debat sobre la recepci&oacute; real que Gramsci tingu&eacute; tant en Fuster com en els partits marxistes de casa nostra.</font></p>
Ir a Arriba