Liberación nacional

  • <p>Terra de Ning&uacute; &eacute;s un llibre col&middot;lectiu amb contribucions de feministes i activistes LGTBI que explora les relacions entre els feminismes i la independ&egrave;ncia. Veus diverses reflexionen sobre els processos d&rsquo;alliberament nacional, centrat en el cas catal&agrave;, i aporten propostes que poden esdevenir llavors per un debat fruct&iacute;fer entorn les identitats, les sobiranies, la llengua i la cultura, la participaci&oacute; pol&iacute;tica, l&rsquo;economia o la solidaritat internacionalista.</p>
  • <p>Quan ens acostem als antecedents de l&rsquo;esclat sobiranista que avui dia ocupa un lloc central dins l&rsquo;agenda pol&iacute;tica del nostre pa&iacute;s, resulta fins a cert punt sorprenent constatar com una de les primeres i, sens dubte, m&eacute;s clares reivindicacions hist&ograve;riques favorables a la independ&egrave;ncia de Catalunya sorg&iacute; a l&rsquo;&iacute;lla de Cuba.<br /> <br /> Ens referim concretament a les expressions expl&iacute;cites recollides entre l&rsquo;octubre del 1906 i l&rsquo;abril del 1907 a las p&agrave;gines de la publicaci&oacute; de Santiago Fora grillons! i, nom&eacute;s uns mesos m&eacute;s tard, el setembre del mateix any 1907, a l&rsquo;article primer dels estatuts fundacionals del Catalunya. Grop Nacionalista Radical d&rsquo;aquesta mateixa ciutat oriental de l&rsquo;illa, on s&rsquo;afirmava taxativament que &ldquo;el preferente objeto y finalidad de esta entidad es, y ha de ser, trabajar con ah&iacute;nco para obtener la absoluta Independencia de Catalunya&rdquo;.<br /> <br /> L&rsquo;historiador Ferm&iacute; Rubiralta analitza els antecedents, circumst&agrave;ncies de la fundaci&oacute; i la traject&ograve;ria del Catalunya. Grop Nacionalista Radical fins a l&rsquo;any 1932, quan el pas del temps doni una m&iacute;nima maduresa al sempre poc consistent separatisme y amb la constituci&oacute; de la Generalitat republicana es produeixi una breu per&ograve; important modificaci&oacute; del panorama pol&iacute;tic catal&agrave;.</p>
  • <p>Aquest llibre pretenia omplir un buit en l'obra pol&iacute;tica d'Andreu Nin despr&egrave;s que la seva sobtada desaparici&oacute; no li permet&eacute;s finalitzar un esudi complet sobre la perspecti sobre la perspectiva marxista entorn a la q&uuml;esti&oacute; de les nacionalitats. I m&eacute;s concretament, sobre l'aplicaci&oacute; d'aquesta teoria a la realitat complexa de l'Estat espanyol. </p> <p>El llibre que avui reedita Lo Diable Gros &eacute;s un deure hist&ograve;ric per recuperar les reflexions d'un dels pol&iacute;tics i personatges m&eacute;s importants de la nostra hist&ograve;ria comtempor&agrave;nia. Un deure que encara &eacute;s m&eacute;s gran davant l'oblit intencionat de la seva figura per les ferides que a dia d'avui encara perduren.</p> <p>Sobretot, per&ograve;, ofereix una argumentaci&oacute; i unes reflexions que avui s&oacute;n m&eacute;s vives que mai en el debat sobre la q&uuml;esti&oacute; nacional&nbsp; des de l'esquerra revolucion&agrave;ria (o transformadora o rupturista en termes actuals). </p>
  • <p>El llibre que tens a les mans vol ser una reflexi&oacute; col&middot;lectiva sobre el moment pol&iacute;tic que vivim. Un moment de molta intensitat i de gran profunditat pol&iacute;tica. Un moment que gira al voltant d&rsquo;una eina molt concreta: el refer&egrave;ndum. El m&oacute;n cupaire reescriu en aquestes p&agrave;gines, de manera amena i pedag&ograve;gica, algunes de les principals idees que s&rsquo;amaguen dins d&rsquo;aquest refer&egrave;ndum amb voluntat de refor&ccedil;ar-lo i de proclamar-ne la naturalesa transformadora. D&rsquo;on venim, on som i quin futur volem construir en un proc&eacute;s constituent per bastir una rep&uacute;blica al sud d&rsquo;Europa. Una aut&egrave;ntica oportunitat de canvi descrita per la coralitat de veus i mirades que hi ha en la llarga llista d&rsquo;autors d&rsquo;aquest opuscle des de la humilitat de creure que un refer&egrave;ndum pot ser la clau que obri tots els panys.</p>
  • <div class="field field-name-field-ressenya field-type-text-with-summary field-label-hidden"> <div class="field-items"> <div class="field-item even"> <p>La Plataforma pel Dret a Decidir del Pa&iacute;s Valenci&agrave; (PdaD) &eacute;s un espai c&iacute;vic de debat i acci&oacute;. Un espai en qu&egrave; la ciutadania valenciana reflexiona sobre la realitat pol&iacute;tica del moment i fa projectes de pa&iacute;s. El proc&eacute;s de pa&iacute;s participatiu no pot ser sin&oacute; transversal: apel&middot;la a tothom que vulga defensar la dignitat individual i col&middot;lectiva i aposta per un Pa&iacute;s Valenci&agrave; solidari i divers.</p> <p>Amb el llibre<em> El Pa&iacute;s Valenci&agrave; que volem</em>, la PDaD vol precisament aportar opinions, an&agrave;lisis i idees sobre la situaci&oacute; actual del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, valorar les oportunitats de futur i descriure l&rsquo;avenir desitjat i imaginat.</p> <p>Sense pretendre que siga una representaci&oacute; de tots els aspectes de la societat valenciana, les idees que hi apareixen s&oacute;n peces del trencaclosques que &eacute;s el futur d&rsquo;un poble; i les paraules amb qu&egrave; est&agrave; expressat s&oacute;n el nou relat cap a la sobirania del Pa&iacute;s Valenci&agrave;.</p> </div> </div> </div>
  • <p><font size="2" face="Tahoma">A trav&eacute;s de <span style="font-style: italic;">Catalunya Nord. La llesqueta del septentri&oacute;</span>, el periodista nord-catal&agrave; Aleix Reny&eacute; ens explica, en un relat am&egrave; i ir&ograve;nic, com, a mesura que es recupera la consci&egrave;ncia de catalanitat a la Catalunya Nord &ndash;molt lligada al proc&eacute;s de ruptura amb l&rsquo;Estat espanyol a la del sud i a la prepot&egrave;ncia francesa que ha eliminat qualsevol refer&egrave;ncia nominal catalana en la seva organitzaci&oacute; territorial&ndash; l&rsquo;&uacute;s social i p&uacute;blic de la llengua catalana es troba al l&iacute;mit de la seva desaparici&oacute;, puix que el franc&egrave;s ha esdevingut, ja, la llengua materna dels catalans sota administraci&oacute; francesa.</font></p>
  • <p><em><font face="Tahoma" size="2">El pensament i l'acci&oacute;. De Marx a Gramsci en Joan Fuster</font></em><font face="Tahoma" size="2"> t&eacute; la intenci&oacute; d'aproximar el lector a la influ&egrave;ncia que el pensament marxista, i especialment el gramsci&agrave;, tingu&eacute; en les reflexions de l'escriptor de Sueca. No &eacute;s casual que Edicions El Jonc dediqui un llibre a aquest tema, ja que tant Fuster com Gramsci han estat dos referents fonamentals per a l'esquerra dels Pa&iuml;sos Catalans. La proposta nacional del primer i la reformulaci&oacute; del marxisme per part del segon marcaren, sense cap mena de dubte, les l&iacute;nies t&agrave;ctiques i estrat&egrave;giques de les diferents cultures pol&iacute;tiques dels nostres pa&iuml;sos. <br /> <br /> Amb un to divulgatiu i alhora acad&egrave;mic, el llibre que teniu a les mans servir&agrave; al lector novell en la tem&agrave;tica per tenir una perspectiva general de tots dos autors i a l'especialitzat per continuar, o tancar, amb el debat sobre la recepci&oacute; real que Gramsci tingu&eacute; tant en Fuster com en els partits marxistes de casa nostra.</font></p>
  • <p>La m&eacute;s coneguda de les dites kurdes afirma que els kurds no tenen m&eacute;s amics que les muntanyes. I &eacute;s que no es pot trobar cap altra naci&oacute; que hagi estat tan amagada, ignorada i menyspreada.<br /> <br /> El Kurdistan &eacute;s la naci&oacute; sense estat m&eacute;s gran del m&oacute;n. El seu nom significa &lsquo;terra dels kurds&rsquo; i aquesta terra est&agrave; avui esquarterada entre els estats de Turquia, l&rsquo;Iran, l&rsquo;Iraq i S&iacute;ria.<br /> <br /> Avui coneixem el Kurdistan pels &uacute;ltims intents d&rsquo;acords de pau amb l&rsquo;Estat turc, i sobretot per la resist&egrave;ncia armada i heroica de les guerrilleres kurdes davant l&rsquo;aven&ccedil; del grup fonamentalista Estat Isl&agrave;mic a Koban&ecirc;.<br /> <br /> L&rsquo;obra Kurdistan. El poble del Sol, ens desgrana la hist&ograve;ria pol&iacute;tica d&rsquo;aquest poble, amb una introducci&oacute; sobre els seus or&iacute;gens hist&ograve;rics i la seva composici&oacute; &egrave;tnico-religiosa, i centrant-se en el per&iacute;ode contemporani i les seves m&uacute;ltiples lluites i revoltes contra els diferents estats que l&rsquo;han volgut fer desapar&egrave;ixer.</p>
  • <p>El conflicto vasco ha sido un objeto de estudio bastante silenciado y manipulado, puesto que detr&aacute;s de este siempre nos hemos encontrado un mont&oacute;n de intereses partidistas. Las lecturas de confrontaci&oacute;n en t&eacute;rminos de derrota o victoria dejan de lado otros elementos muy importantes para construir la historia de lo que pas&oacute; en la &uacute;ltima p&aacute;gina del conflicto armado. En este trabajo no s&oacute;lo se pretende lograr el relato del enfrentamiento y la consiguiente violencia, sino que m&aacute;s bien se centra en c&oacute;mo fue posible resolver la confrontaci&oacute;n armada y continuar con la v&iacute;a pol&iacute;tica.</p> <p>&iquest;Cu&aacute;les fueron los elementos principales que posibilitaron el fin del conflicto armado en Euskal Herria y que los hac&iacute;a diferentes de los otros intentos de lograr la paz? &iquest;Cu&aacute;les son las motivaciones que har&aacute;n nacer en la Izquierda Abertzale varias reflexiones sobre la necesidad de un cambio de estrategia? &iquest;Qu&eacute; peso tienen los actores internacionales en la mediaci&oacute;n y resoluci&oacute;n del conflicto vasco?</p> <p>Todos estos interrogantes son investigados desde la disciplina de la Historia del Mundo Actual para construir una peque&ntilde;a cr&oacute;nica desde nuestro presente sobre c&oacute;mo han sido los &uacute;ltimos a&ntilde;os de la confrontaci&oacute;n entre ETA y el estado espa&ntilde;ol (2007-2011).</p> <p>Este libro, adem&aacute;s de incorporar un pr&oacute;logo de Martxelo Otamendi (director del diario Berria) y una introducci&oacute;n de Antoni Segura (catedr&aacute;tico de Historia Contempor&aacute;nea de la Universitat de Barcelona), ha sido galardonado con el premio Temps, Espai i Forma de ensayo en catal&aacute;n que otorga la Facultad de Geograf&iacute;a e Historia de la Universitat de Barcelona en la edici&oacute;n de 2015, avalando y garantizando el rigor de la investigaci&oacute;n.</p>
  • <p>El conflicte basc ha estat un objecte d&rsquo;estudi for&ccedil;a silenciat i manipulat, ja que darrere d&rsquo;aquest sempre ens hem trobat un munt d&rsquo;interessos partidistes. Les lectures de confrontaci&oacute; en termes de derrota o vict&ograve;ria deixen de costat altres elements molt importants per a construir la hist&ograve;ria del que va passar en l&rsquo;&uacute;ltima p&agrave;gina del conflicte armat. En aquest treball no sols es pret&eacute;n assolir el relat de l&rsquo;enfrontament i la conseg&uuml;ent viol&egrave;ncia, sin&oacute; que m&eacute;s b&eacute; se centra en com va ser possible resoldre la confrontaci&oacute; armada i continuar amb la via pol&iacute;tica.</p> <p>Quins van ser els elements principals que van possibilitar la fi del conflicte armat a Euskal Herria i qu&egrave; els feia diferents dels altres intents d&rsquo;assolir la pau? Quines s&oacute;n les motivacions que faran n&agrave;ixer en l&rsquo;Esquerra Abertzale diverses reflexions sobre el menester d&rsquo;un canvi d&rsquo;estrat&egrave;gia? Quin pes tenen els actors internacionals en la mediaci&oacute; i resoluci&oacute; del conflicte basc?</p> <p>Totes aquestes interrogants s&oacute;n investigades des de la disciplina de la Hist&ograve;ria del M&oacute;n Actual per construir una petita cr&ograve;nica des del nostre present sobre com han estat els &uacute;ltims anys de la confrontaci&oacute; entre ETA i l&rsquo;estat espanyol (2007-2011).</p> <p>Aquest llibre, a m&eacute;s d&rsquo;incorporar un pr&ograve;leg de Martxelo Otamendi (director del diari Berria) i una introducci&oacute; d&rsquo;Antoni Segura (catedr&agrave;tic d'Hist&ograve;ria Contempor&agrave;nia de la Universitat de Barcelona), ha estat guardonat amb el Premi Temps, Espai i Forma d&rsquo;assaig en catal&agrave; que atorga la Facultat de Geografia i Hist&ograve;ria de la Universitat de Barcelona a l&rsquo;edici&oacute; de 2015, avalant i garantint el rigor de la recerca.</p>
  • CUP

    22,00
    <p>Una primera aproximaci&oacute;n sobre las CUP, las Candidaturas de Unidad Popular, como concepto pol&iacute;tico operativo. Proyecto y propuesta de unidad popular como expresi&oacute;n de la voluntad de arraigo en la vida municipal. El primer libro donde hablan y se interpelan la historia, el presente y las alternativas de futuro de la expresi&oacute;n audaz y renovadora del municipalismo que ve, en la independencia y la transformaci&oacute;n social, los ejes inseparables de la lucha de las clases populares en los Pa&iacute;ses Catalanes. El primer libro donde afloran las contradicciones internas, los desaf&iacute;os y las convicciones, la teor&iacute;a y la pr&aacute;ctica pol&iacute;tica, los aspectos personales y la composici&oacute;n colectiva de una organizaci&oacute;n peque&ntilde;a pero considerada ya, por propios y extra&ntilde;os, como uno de los fen&oacute;menos m&aacute;s rompedores de la pol&iacute;tica catalana de los &uacute;ltimos a&ntilde;os.</p> <p>De Josep Fontana a F&egrave;lix Riera, de Montserrat Tura a Ramon Tremosa, de Llu&iacute;s Cabrera a Eva Serra, de Xavier Bru de Sala a Gemma Calvet, de Salvador Card&uacute;s a Joan Subirats, e incluso Arnaldo Otegi, el trabajo de David Fern&agrave;ndez y Juli&agrave; de J&ograve;dar recoge hasta ochenta opiniones y un an&aacute;lisis preciso sobre la fuerza emergente de las elecciones municipales de 2011 y 2015, y de las auton&oacute;micas de 2012 y 2015 en Catalu&ntilde;a.</p>
Ir a Arriba