Liberación nacional

  • <p>Eva Serra i Puig (1942-2018) va ser una intel&middot;lectual militant. Historiadora principalment de l'&egrave;poca moderna, va contribuir a obrir noves perspectives sobre la hist&ograve;ria agr&agrave;ria i la hist&ograve;ria de les institucions catalanes, partint de les eines del marxisme i aportant visions trencadores i suggeridores sobre les nostres caracter&iacute;stiques com a poble al llarg dels segles.&nbsp;</p> <p>En el camp pr&ograve;piament pol&iacute;tic, Eva Serra pertany a la generaci&oacute; que va aixecar l'independentisme des de la precarietat i li va anar obrint espai en la societat catalana fins a esdevenir una aut&egrave;ntica alternativa popular.&nbsp;</p> <p>Tots dos vessants queden trenats en una mateixa vida de milit&agrave;ncia i reflexi&oacute;, que maldava per fer que l'estudi te&ograve;ric tingu&eacute;s una efectivitat pol&iacute;tica pr&agrave;ctica.&nbsp;</p>
  • <p>El conflicte basc ha estat un objecte d&rsquo;estudi for&ccedil;a silenciat i manipulat, ja que darrere d&rsquo;aquest sempre ens hem trobat un munt d&rsquo;interessos partidistes. Les lectures de confrontaci&oacute; en termes de derrota o vict&ograve;ria deixen de costat altres elements molt importants per a construir la hist&ograve;ria del que va passar en l&rsquo;&uacute;ltima p&agrave;gina del conflicte armat. En aquest treball no sols es pret&eacute;n assolir el relat de l&rsquo;enfrontament i la conseg&uuml;ent viol&egrave;ncia, sin&oacute; que m&eacute;s b&eacute; se centra en com va ser possible resoldre la confrontaci&oacute; armada i continuar amb la via pol&iacute;tica.</p> <p>Quins van ser els elements principals que van possibilitar la fi del conflicte armat a Euskal Herria i qu&egrave; els feia diferents dels altres intents d&rsquo;assolir la pau? Quines s&oacute;n les motivacions que faran n&agrave;ixer en l&rsquo;Esquerra Abertzale diverses reflexions sobre el menester d&rsquo;un canvi d&rsquo;estrat&egrave;gia? Quin pes tenen els actors internacionals en la mediaci&oacute; i resoluci&oacute; del conflicte basc?</p> <p>Totes aquestes interrogants s&oacute;n investigades des de la disciplina de la Hist&ograve;ria del M&oacute;n Actual per construir una petita cr&ograve;nica des del nostre present sobre com han estat els &uacute;ltims anys de la confrontaci&oacute; entre ETA i l&rsquo;estat espanyol (2007-2011).</p> <p>Aquest llibre, a m&eacute;s d&rsquo;incorporar un pr&ograve;leg de Martxelo Otamendi (director del diari Berria) i una introducci&oacute; d&rsquo;Antoni Segura (catedr&agrave;tic d'Hist&ograve;ria Contempor&agrave;nia de la Universitat de Barcelona), ha estat guardonat amb el Premi Temps, Espai i Forma d&rsquo;assaig en catal&agrave; que atorga la Facultat de Geografia i Hist&ograve;ria de la Universitat de Barcelona a l&rsquo;edici&oacute; de 2015, avalant i garantint el rigor de la recerca.</p>
  • <p>El conflicto vasco ha sido un objeto de estudio bastante silenciado y manipulado, puesto que detr&aacute;s de este siempre nos hemos encontrado un mont&oacute;n de intereses partidistas. Las lecturas de confrontaci&oacute;n en t&eacute;rminos de derrota o victoria dejan de lado otros elementos muy importantes para construir la historia de lo que pas&oacute; en la &uacute;ltima p&aacute;gina del conflicto armado. En este trabajo no s&oacute;lo se pretende lograr el relato del enfrentamiento y la consiguiente violencia, sino que m&aacute;s bien se centra en c&oacute;mo fue posible resolver la confrontaci&oacute;n armada y continuar con la v&iacute;a pol&iacute;tica.</p> <p>&iquest;Cu&aacute;les fueron los elementos principales que posibilitaron el fin del conflicto armado en Euskal Herria y que los hac&iacute;a diferentes de los otros intentos de lograr la paz? &iquest;Cu&aacute;les son las motivaciones que har&aacute;n nacer en la Izquierda Abertzale varias reflexiones sobre la necesidad de un cambio de estrategia? &iquest;Qu&eacute; peso tienen los actores internacionales en la mediaci&oacute;n y resoluci&oacute;n del conflicto vasco?</p> <p>Todos estos interrogantes son investigados desde la disciplina de la Historia del Mundo Actual para construir una peque&ntilde;a cr&oacute;nica desde nuestro presente sobre c&oacute;mo han sido los &uacute;ltimos a&ntilde;os de la confrontaci&oacute;n entre ETA y el estado espa&ntilde;ol (2007-2011).</p> <p>Este libro, adem&aacute;s de incorporar un pr&oacute;logo de Martxelo Otamendi (director del diario Berria) y una introducci&oacute;n de Antoni Segura (catedr&aacute;tico de Historia Contempor&aacute;nea de la Universitat de Barcelona), ha sido galardonado con el premio Temps, Espai i Forma de ensayo en catal&aacute;n que otorga la Facultad de Geograf&iacute;a e Historia de la Universitat de Barcelona en la edici&oacute;n de 2015, avalando y garantizando el rigor de la investigaci&oacute;n.</p>
  • <p>Los esfuerzos por &quot;derrotar al terrorismo&quot; de ETA o &quot;resolver el conflicto vasco&quot;, seg&uacute;n las distintas interpretaciones, se demoraron m&aacute;s de tres d&eacute;cadas. Este libro nos presenta un relato detallado de este camino hasta la declaraci&oacute;n del fin definitivo de la actividad armada de ETA en octubre de 2011, y una revisi&oacute;n actualizada del proceso hasta nuestros d&iacute;as.</p> <p>Se ofrece una reconstrucci&oacute;n de la historia de la organizaci&oacute;n, un tratamiento &uacute;nico de las complejidades pol&iacute;ticas del conflicto y los escenarios de futuro. El caso vasco ha sido citado como ejemplo de los peligros de 'hablar con terroristas'. Bas&aacute;ndose en una extensa investigaci&oacute;n, Teresa Whitfield argumenta que, si bien las negociaciones no prosperaron, uno de los elementos del proceso de paz que complement&oacute; la acci&oacute;n policial y la condena social fue una forma inusual de mediaci&oacute;n indirecta.</p>
  • ETA

    20,00
    <p>Partiendo de una breve panor&aacute;mica de la historia, la articulaci&oacute;n social y la cultura del Pa&iacute;s Vasco, el libro se adentra en los fundamentos sobre los que se ha levantado y evolucionado el nacionalismo vasco en general y el abertzale en particular.</p> <p>A continuaci&oacute;n se centra en la historia de ETA propiamente dicha, desde el pre&aacute;mbulo de la formaci&oacute;n del Consejo Vasco de Resistencia de 1947 hasta 1965: un relato en el que toman la palabra algunos de sus protagonista directos y en el que se ponen de relieve las relaciones de la incipiente organizaci&oacute;n con el pueblo, los intelectuales y los trabajadores vascos. A partir de aqu&iacute; se desarrolla la parte principal del libro, en la que se ir&aacute;n encadenando las principales historias del terrorismo de ETA, en sucesi&oacute;n cronol&oacute;gica, contrapunteadas por otros testimonios sobre las represiones legales o ilegales, y su impacto siempre sobre la poblaci&oacute;n, en un relato redactado de forma descriptiva, como si se tratara de un informe policial basado siempre en hechos reales y contrastados, pero ofrecidos en forma continuada de una manera atractiva y rigurosa, cuidada en el lenguaje, no burocr&aacute;tica e incidiendo en el factor humano. As&iacute; hasta llegar a la fase final en busca de la paz, en la que adquiere especial relevancia la voz del propio Sorel en tanto que participante en buena parte de esos debates.</p> <p>El resultado es un libro inc&oacute;modo que se aleja de la narrativa dominante que tratan de imponer desde las instituciones oficiales; que no oculta el papel lleno de sombras (y de actuaciones ilegales y torturas) desempe&ntilde;ado por las fuerzas de seguridad del Estado; que tampoco quiere contemporizar con el sector abertzale; un relato que bebe de fuentes directas obviadas intencionadamente por quienes han escrito y promovido esa historia de buenos y malos, de vencedores y vencidos, en que se ha convertido el relato oficial.</p>
  • <p>Aprofitant l&rsquo;experi&egrave;ncia de m&eacute;s de trenta anys de doc&egrave;ncia i direcci&oacute; en les escoles catalanes de Catalunya Nord, la Bressola, l&rsquo;autor explica les t&egrave;cniques pedag&ograve;giques i organitzatives emprades per aconseguir que els alumnes nord-catalans recuperin l&rsquo;&uacute;s normal d&rsquo;una llengua socialment gaireb&eacute; perduda.<br /> <br /> En un moment hist&ograve;ric en qu&egrave; a la Catalunya que encara dep&egrave;n de l&rsquo;Estat espanyol esperem grans canvis, ens &eacute;s imprescindible con&egrave;ixer i valorar degudament els resultats d&rsquo;&egrave;xit que s&rsquo;han fet en altres parts de la naci&oacute; per recuperar l&rsquo;&uacute;s espontani de la llengua catalana entre els infants. Perqu&egrave;, malgrat els enormes esfor&ccedil;os que aquests darrers trenta anys s&rsquo;han fet aqu&iacute; per aconseguir que la catalana sigui la llengua vehicular majorit&agrave;ria en l&rsquo;ensenyament, no hem aconseguit, ni de bon tros, que en la major part del territori sigui la llengua natural i espont&agrave;nia dels alumnes entre ells, la qual cosa ens acabaria abocant tard o d&rsquo;hora a una substituci&oacute; ling&uuml;&iacute;stica en tota regla. La prova &eacute;s que el percentatge a Catalunya de persones que coneixen la llengua catalana no para de cr&eacute;ixer, per&ograve; en canvi el percentatge dels joves que l&rsquo;usen espont&agrave;niament no para de baixar.<br /> <br /> La verticalitat de diferents edats d&rsquo;alumnes dins de cada aula &eacute;s un dels punts determinants de l&rsquo;estrat&egrave;gia ling&uuml;&iacute;stica de l&rsquo;escola, ja que permet que el nen petit que inicia l&rsquo;escolaritzaci&oacute; vegi la llengua no nom&eacute;s com la llengua dels mestres, sin&oacute; tamb&eacute; com la llengua del grup de nens m&eacute;s grans on ell es voldr&agrave; integrar. A m&eacute;s a m&eacute;s, la idone&iuml;tat dels professors per fer la tasca d&rsquo;atenci&oacute; a la llengua &eacute;s indispensable per garantir-ne l&rsquo;&egrave;xit. Finalment, un cap&iacute;tol dedicat a la familiaritzaci&oacute; dels alumnes amb l&rsquo;ampli ventall dialectal catal&agrave; clou aquest text absolutament imprescindible en la nova etapa historicopol&iacute;tica catalana que tants desitgem encetar.</p>
  • EPOCA

    14,00
    <p>Durant la d&egrave;cada dels setanta, en el decurs dels darrers anys de la dictadura i al llarg del proc&eacute;s de transici&oacute; que es clogu&eacute; amb la reforma pol&iacute;tica espanyola i la mutaci&oacute; del r&egrave;gim franquista en una monarquia parlament&agrave;ria, una colla d&rsquo;activistes independentistes catalans organitzaren la resist&egrave;ncia armada al r&egrave;gim i al pacte de ren&uacute;ncies i claudicacions posterior, amb la constituci&oacute; d&rsquo;una organitzaci&oacute; militar clandestina i secreta, disposada a actuar al servei del pa&iacute;s quan els seus serveis fossin requerits.</p> <p>El grup que en una de les r&agrave;tzies repressives de qu&egrave; fou objecte va ser batejat per la policia espanyola amb el nom d&rsquo;Ex&egrave;rcit Popular Catal&agrave; (EPOCA), suposava el nexe de continu&iuml;tat hist&ograve;rica entre el vell separatisme resistent, bastit durant el primer ter&ccedil; de segle XX, amb l&rsquo;oposici&oacute; antifranquista i el nou independentisme modern que s&rsquo;estaven gestant, gr&agrave;cies a la influ&egrave;ncia dels moviments d&rsquo;alliberament nacional, que arreu del planeta emprenien el cam&iacute; de la lluita anticolonialista i antiimperialista.</p> <p>Amb <em>EPOCA, l&rsquo;ex&egrave;rcit a l&rsquo;ombra</em>, Edicions el Jonc pret&eacute;n recuperar la hist&ograve;ria oblidada d&rsquo;aquella colla d&rsquo;activistes que van lliurar-se a la causa de la just&iacute;cia i de l'alliberament dels Pa&iuml;sos Catalans, situant la seva lluita, despr&eacute;s de molts anys d&rsquo;ostracisme, al lloc que pertoca en la mem&ograve;ria col&middot;lectiva del pa&iacute;s.</p>
  • <p>Dice Iulen de Madariaga: &quot;La principal preocupaci&oacute;n de la mayor&iacute;a de los fundadores de ETA fue &eacute;sta: &laquo;Tenemos que hacer algo&raquo;. Y me explico: durante el siglo pasado, hacia 1950 y los a&ntilde;os posteriores, no ve&iacute;amos m&aacute;s que la tragedia de la sociedad vasca. Se hab&iacute;a perdido la guerra de 1936-37, el euskera estaba agonizante, la independencia del pa&iacute;s borrada totalmente del mapa, y una lista interminable de ruinas.</p> <p>Como es l&oacute;gico, no sab&iacute;amos por d&oacute;nde empezar a reparar tanta destrucci&oacute;n. &quot;<em>En honor a la verdad</em>&quot; es la autobiograf&iacute;a de Iulen de Madariaga, abogado y pol&iacute;tico vasco que, junto con Jos&eacute; Luis &Aacute;lvarez Emparantza Txillardegi, Jos&eacute; Mar&iacute;a Benito del Valle, Manu Agirre, I&ntilde;aki Gaintzarain, Alfonso Irigoyen, Rafa Albizu i I&ntilde;aki Larramendi, fund&oacute; ETA a mediados del siglo XX. Su autobiograf&iacute;a, pues, es tambi&eacute;n una historia de ETA. Como dice el periodista Antoni Batista en el pr&oacute;logo: &laquo;De la 'memoria' a la 'historia' s&oacute;lo existe la m&iacute;nima distancia de dos prefijos, y las une el com&uacute;n denominador de la inclusi&oacute;n de lo personal en lo colectivo. En el caso de Madariaga, bien podemos afirmar que su texto es una memoria de la historia: es la historia contada en la primera persona de quien antes de escribirla, la hizo.&raquo;</p>
  • <p>Quan ens acostem als antecedents de l&rsquo;esclat sobiranista que avui dia ocupa un lloc central dins l&rsquo;agenda pol&iacute;tica del nostre pa&iacute;s, resulta fins a cert punt sorprenent constatar com una de les primeres i, sens dubte, m&eacute;s clares reivindicacions hist&ograve;riques favorables a la independ&egrave;ncia de Catalunya sorg&iacute; a l&rsquo;&iacute;lla de Cuba.<br /> <br /> Ens referim concretament a les expressions expl&iacute;cites recollides entre l&rsquo;octubre del 1906 i l&rsquo;abril del 1907 a las p&agrave;gines de la publicaci&oacute; de Santiago Fora grillons! i, nom&eacute;s uns mesos m&eacute;s tard, el setembre del mateix any 1907, a l&rsquo;article primer dels estatuts fundacionals del Catalunya. Grop Nacionalista Radical d&rsquo;aquesta mateixa ciutat oriental de l&rsquo;illa, on s&rsquo;afirmava taxativament que &ldquo;el preferente objeto y finalidad de esta entidad es, y ha de ser, trabajar con ah&iacute;nco para obtener la absoluta Independencia de Catalunya&rdquo;.<br /> <br /> L&rsquo;historiador Ferm&iacute; Rubiralta analitza els antecedents, circumst&agrave;ncies de la fundaci&oacute; i la traject&ograve;ria del Catalunya. Grop Nacionalista Radical fins a l&rsquo;any 1932, quan el pas del temps doni una m&iacute;nima maduresa al sempre poc consistent separatisme y amb la constituci&oacute; de la Generalitat republicana es produeixi una breu per&ograve; important modificaci&oacute; del panorama pol&iacute;tic catal&agrave;.</p>
  • <p>La nova edici&oacute; d'aquest llibre d'Andreu Nin, publicat per primera vegada durant la Segona Rep&uacute;blica, &eacute;s una de les formulacions pioneres de la relaci&oacute; entre el moviment nacional catal&agrave; i el moviment obrer de Catalunya. Lluita obrera i lluita per l'alliberament nacional es relacionen de manera molt estreta en el pensament de l'autor. <em>Els moviments d'emancipaci&oacute; nacional</em> &eacute;s un llibre, &uacute;nic en el seu g&egrave;nere, en qu&egrave; s'estudien i es critiquen les distintes posicions dels cl&agrave;ssics del marxisme i dels corrents principals del moviment obrer davant el problema de les nacionalitats. Tots els exemplars d'aquesta obra varen ser destru&iuml;ts quan els ex&egrave;rcits de Franco ocuparen Catalunya. L'edici&oacute; de 1970 es va haver de fer a l'exili i tingu&eacute; una difusi&oacute; molt redu&iuml;da.</p> <p>Per tant, la present reedici&oacute; &eacute;s un aut&egrave;ntic esdeveniment editorial, i ha estat enriquida amb l'estudi preliminar del professor Pelai Pag&egrave;s, que se suma al de Wilebaldo Solano de l'edici&oacute; de Par&iacute;s de 1970.</p> <p>EN RESUM &mdash; Es tracta de la primera edici&oacute; a Catalunya d'un llibre que fou destru&iuml;t per Franco el 1939. &mdash; Ens dona una visi&oacute; clara de la relaci&oacute; entre el moviment nacional catal&agrave; i el moviment obrer a Catalunya &mdash; &Eacute;s l'obra d'un marxista assassinat pels comunistes. &mdash; Traductor de Dostoievski, Tx&egrave;khov i Tolstoi al catal&agrave;. &mdash; Va fundar Esquerra Comunista, que el 1935 es va unir al BOC per constituir el POUM. &mdash; Una reedici&oacute; molt esperada i imprescindible per entendre els conflictes pol&iacute;tics durant la Rep&uacute;blica i la Guerra Civil.</p>
  • <p>En aquesta magna obra, Francesc Serra rescata de l&rsquo;anonimat els veritables herois del 1714, els quals, amb noms i cognoms, ens parlen de com varen lluitar en una guerra decisiva per al futur de la naci&oacute;. Un conflicte en qu&egrave; els catalans, abandonats per les pot&egrave;ncies internacionals, varen continuar sols la lluita, conscients del que comportaria la rendici&oacute;.</p> <p>L&rsquo;historiador Francesc Serra, especialista en aquest per&iacute;ode, ens presenta el resultat de les seves darreres investigacions, amb moltes informacions encara in&egrave;dites. M&eacute;s d&rsquo;un centenar de biografies dels lluitadors per les llibertats nacionals en contra de la pol&iacute;tica centralitzadora de Felip V, el primer Borb&oacute; de la Monarquia Hisp&agrave;nica. Per les p&agrave;gines del llibre desfilen vides extraordin&agrave;ries, algunes de patriotes que el temps havia relegat a l&rsquo;oblit.</p> <p>L&rsquo;obra dignifica la mem&ograve;ria de tots aquells catalans que fa 300 anys varen lluitar per defensar les llibertats del pa&iacute;s. Tres segles despr&eacute;s, encara en plena ofensiva contra la naci&oacute; catalana pels hereus dels que varen voler esborrar Catalunya del mapa, cal tenir ben present la perseveran&ccedil;a i l&rsquo;esfor&ccedil; de tots aquests herois del 1714 que varen defensar Catalunya fins a les &uacute;ltimes conseq&uuml;&egrave;ncies.</p>
Ir a Arriba