-
<p>Eva Serra i Puig (1942-2018) va ser una intel·lectual militant. Historiadora principalment de l'època moderna, va contribuir a obrir noves perspectives sobre la història agrària i la història de les institucions catalanes, partint de les eines del marxisme i aportant visions trencadores i suggeridores sobre les nostres característiques com a poble al llarg dels segles. </p> <p>En el camp pròpiament polític, Eva Serra pertany a la generació que va aixecar l'independentisme des de la precarietat i li va anar obrint espai en la societat catalana fins a esdevenir una autèntica alternativa popular. </p> <p>Tots dos vessants queden trenats en una mateixa vida de militància i reflexió, que maldava per fer que l'estudi teòric tingués una efectivitat política pràctica. </p>
-
<p>El conflicte basc ha estat un objecte d’estudi força silenciat i manipulat, ja que darrere d’aquest sempre ens hem trobat un munt d’interessos partidistes. Les lectures de confrontació en termes de derrota o victòria deixen de costat altres elements molt importants per a construir la història del que va passar en l’última pàgina del conflicte armat. En aquest treball no sols es pretén assolir el relat de l’enfrontament i la consegüent violència, sinó que més bé se centra en com va ser possible resoldre la confrontació armada i continuar amb la via política.</p> <p>Quins van ser els elements principals que van possibilitar la fi del conflicte armat a Euskal Herria i què els feia diferents dels altres intents d’assolir la pau? Quines són les motivacions que faran nàixer en l’Esquerra Abertzale diverses reflexions sobre el menester d’un canvi d’estratègia? Quin pes tenen els actors internacionals en la mediació i resolució del conflicte basc?</p> <p>Totes aquestes interrogants són investigades des de la disciplina de la Història del Món Actual per construir una petita crònica des del nostre present sobre com han estat els últims anys de la confrontació entre ETA i l’estat espanyol (2007-2011).</p> <p>Aquest llibre, a més d’incorporar un pròleg de Martxelo Otamendi (director del diari Berria) i una introducció d’Antoni Segura (catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona), ha estat guardonat amb el Premi Temps, Espai i Forma d’assaig en català que atorga la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona a l’edició de 2015, avalant i garantint el rigor de la recerca.</p>
-
<p>El conflicto vasco ha sido un objeto de estudio bastante silenciado y manipulado, puesto que detrás de este siempre nos hemos encontrado un montón de intereses partidistas. Las lecturas de confrontación en términos de derrota o victoria dejan de lado otros elementos muy importantes para construir la historia de lo que pasó en la última página del conflicto armado. En este trabajo no sólo se pretende lograr el relato del enfrentamiento y la consiguiente violencia, sino que más bien se centra en cómo fue posible resolver la confrontación armada y continuar con la vía política.</p> <p>¿Cuáles fueron los elementos principales que posibilitaron el fin del conflicto armado en Euskal Herria y que los hacía diferentes de los otros intentos de lograr la paz? ¿Cuáles son las motivaciones que harán nacer en la Izquierda Abertzale varias reflexiones sobre la necesidad de un cambio de estrategia? ¿Qué peso tienen los actores internacionales en la mediación y resolución del conflicto vasco?</p> <p>Todos estos interrogantes son investigados desde la disciplina de la Historia del Mundo Actual para construir una pequeña crónica desde nuestro presente sobre cómo han sido los últimos años de la confrontación entre ETA y el estado español (2007-2011).</p> <p>Este libro, además de incorporar un prólogo de Martxelo Otamendi (director del diario Berria) y una introducción de Antoni Segura (catedrático de Historia Contemporánea de la Universitat de Barcelona), ha sido galardonado con el premio Temps, Espai i Forma de ensayo en catalán que otorga la Facultad de Geografía e Historia de la Universitat de Barcelona en la edición de 2015, avalando y garantizando el rigor de la investigación.</p>
-
<p>Los esfuerzos por "derrotar al terrorismo" de ETA o "resolver el conflicto vasco", según las distintas interpretaciones, se demoraron más de tres décadas. Este libro nos presenta un relato detallado de este camino hasta la declaración del fin definitivo de la actividad armada de ETA en octubre de 2011, y una revisión actualizada del proceso hasta nuestros días.</p> <p>Se ofrece una reconstrucción de la historia de la organización, un tratamiento único de las complejidades políticas del conflicto y los escenarios de futuro. El caso vasco ha sido citado como ejemplo de los peligros de 'hablar con terroristas'. Basándose en una extensa investigación, Teresa Whitfield argumenta que, si bien las negociaciones no prosperaron, uno de los elementos del proceso de paz que complementó la acción policial y la condena social fue una forma inusual de mediación indirecta.</p>
-
<p>Partiendo de una breve panorámica de la historia, la articulación social y la cultura del País Vasco, el libro se adentra en los fundamentos sobre los que se ha levantado y evolucionado el nacionalismo vasco en general y el abertzale en particular.</p> <p>A continuación se centra en la historia de ETA propiamente dicha, desde el preámbulo de la formación del Consejo Vasco de Resistencia de 1947 hasta 1965: un relato en el que toman la palabra algunos de sus protagonista directos y en el que se ponen de relieve las relaciones de la incipiente organización con el pueblo, los intelectuales y los trabajadores vascos. A partir de aquí se desarrolla la parte principal del libro, en la que se irán encadenando las principales historias del terrorismo de ETA, en sucesión cronológica, contrapunteadas por otros testimonios sobre las represiones legales o ilegales, y su impacto siempre sobre la población, en un relato redactado de forma descriptiva, como si se tratara de un informe policial basado siempre en hechos reales y contrastados, pero ofrecidos en forma continuada de una manera atractiva y rigurosa, cuidada en el lenguaje, no burocrática e incidiendo en el factor humano. Así hasta llegar a la fase final en busca de la paz, en la que adquiere especial relevancia la voz del propio Sorel en tanto que participante en buena parte de esos debates.</p> <p>El resultado es un libro incómodo que se aleja de la narrativa dominante que tratan de imponer desde las instituciones oficiales; que no oculta el papel lleno de sombras (y de actuaciones ilegales y torturas) desempeñado por las fuerzas de seguridad del Estado; que tampoco quiere contemporizar con el sector abertzale; un relato que bebe de fuentes directas obviadas intencionadamente por quienes han escrito y promovido esa historia de buenos y malos, de vencedores y vencidos, en que se ha convertido el relato oficial.</p>
-
<p>Aprofitant l’experiència de més de trenta anys de docència i direcció en les escoles catalanes de Catalunya Nord, la Bressola, l’autor explica les tècniques pedagògiques i organitzatives emprades per aconseguir que els alumnes nord-catalans recuperin l’ús normal d’una llengua socialment gairebé perduda.<br /> <br /> En un moment històric en què a la Catalunya que encara depèn de l’Estat espanyol esperem grans canvis, ens és imprescindible conèixer i valorar degudament els resultats d’èxit que s’han fet en altres parts de la nació per recuperar l’ús espontani de la llengua catalana entre els infants. Perquè, malgrat els enormes esforços que aquests darrers trenta anys s’han fet aquí per aconseguir que la catalana sigui la llengua vehicular majoritària en l’ensenyament, no hem aconseguit, ni de bon tros, que en la major part del territori sigui la llengua natural i espontània dels alumnes entre ells, la qual cosa ens acabaria abocant tard o d’hora a una substitució lingüística en tota regla. La prova és que el percentatge a Catalunya de persones que coneixen la llengua catalana no para de créixer, però en canvi el percentatge dels joves que l’usen espontàniament no para de baixar.<br /> <br /> La verticalitat de diferents edats d’alumnes dins de cada aula és un dels punts determinants de l’estratègia lingüística de l’escola, ja que permet que el nen petit que inicia l’escolarització vegi la llengua no només com la llengua dels mestres, sinó també com la llengua del grup de nens més grans on ell es voldrà integrar. A més a més, la idoneïtat dels professors per fer la tasca d’atenció a la llengua és indispensable per garantir-ne l’èxit. Finalment, un capítol dedicat a la familiarització dels alumnes amb l’ampli ventall dialectal català clou aquest text absolutament imprescindible en la nova etapa historicopolítica catalana que tants desitgem encetar.</p>
-
<p>Durant la dècada dels setanta, en el decurs dels darrers anys de la dictadura i al llarg del procés de transició que es clogué amb la reforma política espanyola i la mutació del règim franquista en una monarquia parlamentària, una colla d’activistes independentistes catalans organitzaren la resistència armada al règim i al pacte de renúncies i claudicacions posterior, amb la constitució d’una organització militar clandestina i secreta, disposada a actuar al servei del país quan els seus serveis fossin requerits.</p> <p>El grup que en una de les ràtzies repressives de què fou objecte va ser batejat per la policia espanyola amb el nom d’Exèrcit Popular Català (EPOCA), suposava el nexe de continuïtat històrica entre el vell separatisme resistent, bastit durant el primer terç de segle XX, amb l’oposició antifranquista i el nou independentisme modern que s’estaven gestant, gràcies a la influència dels moviments d’alliberament nacional, que arreu del planeta emprenien el camí de la lluita anticolonialista i antiimperialista.</p> <p>Amb <em>EPOCA, l’exèrcit a l’ombra</em>, Edicions el Jonc pretén recuperar la història oblidada d’aquella colla d’activistes que van lliurar-se a la causa de la justícia i de l'alliberament dels Països Catalans, situant la seva lluita, després de molts anys d’ostracisme, al lloc que pertoca en la memòria col·lectiva del país.</p>
-
<p>Dice Iulen de Madariaga: "La principal preocupación de la mayoría de los fundadores de ETA fue ésta: «Tenemos que hacer algo». Y me explico: durante el siglo pasado, hacia 1950 y los años posteriores, no veíamos más que la tragedia de la sociedad vasca. Se había perdido la guerra de 1936-37, el euskera estaba agonizante, la independencia del país borrada totalmente del mapa, y una lista interminable de ruinas.</p> <p>Como es lógico, no sabíamos por dónde empezar a reparar tanta destrucción. "<em>En honor a la verdad</em>" es la autobiografía de Iulen de Madariaga, abogado y político vasco que, junto con José Luis Álvarez Emparantza Txillardegi, José María Benito del Valle, Manu Agirre, Iñaki Gaintzarain, Alfonso Irigoyen, Rafa Albizu i Iñaki Larramendi, fundó ETA a mediados del siglo XX. Su autobiografía, pues, es también una historia de ETA. Como dice el periodista Antoni Batista en el prólogo: «De la 'memoria' a la 'historia' sólo existe la mínima distancia de dos prefijos, y las une el común denominador de la inclusión de lo personal en lo colectivo. En el caso de Madariaga, bien podemos afirmar que su texto es una memoria de la historia: es la historia contada en la primera persona de quien antes de escribirla, la hizo.»</p>
-
<p>Quan ens acostem als antecedents de l’esclat sobiranista que avui dia ocupa un lloc central dins l’agenda política del nostre país, resulta fins a cert punt sorprenent constatar com una de les primeres i, sens dubte, més clares reivindicacions històriques favorables a la independència de Catalunya sorgí a l’ílla de Cuba.<br /> <br /> Ens referim concretament a les expressions explícites recollides entre l’octubre del 1906 i l’abril del 1907 a las pàgines de la publicació de Santiago Fora grillons! i, només uns mesos més tard, el setembre del mateix any 1907, a l’article primer dels estatuts fundacionals del Catalunya. Grop Nacionalista Radical d’aquesta mateixa ciutat oriental de l’illa, on s’afirmava taxativament que “el preferente objeto y finalidad de esta entidad es, y ha de ser, trabajar con ahínco para obtener la absoluta Independencia de Catalunya”.<br /> <br /> L’historiador Fermí Rubiralta analitza els antecedents, circumstàncies de la fundació i la trajectòria del Catalunya. Grop Nacionalista Radical fins a l’any 1932, quan el pas del temps doni una mínima maduresa al sempre poc consistent separatisme y amb la constitució de la Generalitat republicana es produeixi una breu però important modificació del panorama polític català.</p>
-
<p>La nova edició d'aquest llibre d'Andreu Nin, publicat per primera vegada durant la Segona República, és una de les formulacions pioneres de la relació entre el moviment nacional català i el moviment obrer de Catalunya. Lluita obrera i lluita per l'alliberament nacional es relacionen de manera molt estreta en el pensament de l'autor. <em>Els moviments d'emancipació nacional</em> és un llibre, únic en el seu gènere, en què s'estudien i es critiquen les distintes posicions dels clàssics del marxisme i dels corrents principals del moviment obrer davant el problema de les nacionalitats. Tots els exemplars d'aquesta obra varen ser destruïts quan els exèrcits de Franco ocuparen Catalunya. L'edició de 1970 es va haver de fer a l'exili i tingué una difusió molt reduïda.</p> <p>Per tant, la present reedició és un autèntic esdeveniment editorial, i ha estat enriquida amb l'estudi preliminar del professor Pelai Pagès, que se suma al de Wilebaldo Solano de l'edició de París de 1970.</p> <p>EN RESUM — Es tracta de la primera edició a Catalunya d'un llibre que fou destruït per Franco el 1939. — Ens dona una visió clara de la relació entre el moviment nacional català i el moviment obrer a Catalunya — És l'obra d'un marxista assassinat pels comunistes. — Traductor de Dostoievski, Txèkhov i Tolstoi al català. — Va fundar Esquerra Comunista, que el 1935 es va unir al BOC per constituir el POUM. — Una reedició molt esperada i imprescindible per entendre els conflictes polítics durant la República i la Guerra Civil.</p>
-
<p>En aquesta magna obra, Francesc Serra rescata de l’anonimat els veritables herois del 1714, els quals, amb noms i cognoms, ens parlen de com varen lluitar en una guerra decisiva per al futur de la nació. Un conflicte en què els catalans, abandonats per les potències internacionals, varen continuar sols la lluita, conscients del que comportaria la rendició.</p> <p>L’historiador Francesc Serra, especialista en aquest període, ens presenta el resultat de les seves darreres investigacions, amb moltes informacions encara inèdites. Més d’un centenar de biografies dels lluitadors per les llibertats nacionals en contra de la política centralitzadora de Felip V, el primer Borbó de la Monarquia Hispànica. Per les pàgines del llibre desfilen vides extraordinàries, algunes de patriotes que el temps havia relegat a l’oblit.</p> <p>L’obra dignifica la memòria de tots aquells catalans que fa 300 anys varen lluitar per defensar les llibertats del país. Tres segles després, encara en plena ofensiva contra la nació catalana pels hereus dels que varen voler esborrar Catalunya del mapa, cal tenir ben present la perseverança i l’esforç de tots aquests herois del 1714 que varen defensar Catalunya fins a les últimes conseqüències.</p>