-
Las voces de estos poetas despertaron en los que quedaron la conciencia de su identidad y la exigencia de igualdad y reparación. -
<p>Aquest llibre és la reconciliació, fermentada i reposada, de dos espais i dues maneres de viure: Barcelona i Amsterdam. Dos llocs que, com a tals, són habitats i habiten l’autora, perquè som els llocs, i l’onada esborrant-los. Cap de les dues ciutats hi és explícita, però hi són les seves quotidianitats, els enyors, i el que perdura sempre al fons de tot i ens dona nom. Llocs que conjuguen els mateixos verbs en diferents persones, que es reconeixen i s’allunyen en el precís espai d’una rajola. Espais amples perquè hi càpiguen els teus, també i tant de bo, i alhora estrets i íntims, com la història de cadascú de nosaltres.</p> -
<p><em>Los silencios mal puestos</em> desmenuza el lenguaje que es capaz de desenterrar la memoria. Construye paisajes y escenas que conforman una huída y un retorno constantes. La poeta consigue expresar el sentir de una infancia, de toda una vida rota por el abuso. Un relato crudo, desgarrado y, sin embargo, luminoso, esperanzador. Una conjunción aparentemente imposible entre la delicadeza y la densidad. Entre el amor y la denuncia.</p> <p>Los poemas van tejiendo una historia íntima que la autora pone en manos del lector como herramienta, como arma, como cura… con la voluntad de hacer visibles los aspectos más desconocidos de una lacra que, tras más de trescientos siglos de humanidad, todavía no hemos aprendido a remediar.</p> -
<p>En <em>Verano animal</em> se combinan las sensaciones de los meses de suspensión y letargo del período estival, con otros elementos subyacentes: animales, carne, casas (des)habitadas, cuerpos en tránsito, cuerpos dolientes (también resistentes). El poemario aborda, en definitiva, los múltiples vértices de la herida originaria. Son versos que beben, de alguna manera, de composiciones de maestras como Alejandra Pizarnik, Angélica Liddell, Silvia Plath, Gabriela Ponce, Adrienne Rich o Lidia Yuknavitch.</p> -
<p>La xarnera* és la peça imprescindible per a poder obrir els espais closos. En la foscor de la penombra hi habiten pors i planys, individuals i col·lectius. <em>Xarnera </em>és una immersió en aquesta obscuritat, en un intent de treure l’entrellat del funcionament dels processos de canvi personals i socials. El poemari transita per temes tan diversos com les relacions interpersonals en l’era digital, la importància del fet col·lectiu; o la crítica social, al bel·licisme i a l’explotació abusiva de les persones i els recursos. I ho fa des d’una aproximació juganera, punyent, i potser ens atreviríem a dir propera al neodadaisme.</p> <p>*xarnera és el nom que s’utilitza a terres gironines per denominar la frontissa.</p> -
<p>Aquesta nova edició de la poesia completa de Joan Salvat-Papasseit té la intenció de posar en mans de lectors i lectores tots els seus poemes coneguts fins ara. Per a això, el seu curador, Jordi Martí Font, ha partit de cada una de les primeres edicions dels sis llibres de Salvat-Papasseit (<em>Poemes en ondes hertzianes</em>, <em>L’irradiador del port i les gavines</em>, <em>Les conspiracions</em>, <em>La gesta dels estels</em>, <em>La rosa als llavis</em> i el pòstum <em>Ossa Menor</em>). Alhora, el llibre també inclou una addenda amb 10 poemes escrits en català a diverses publicacions (<em>El Dia</em>, <em>La Columna de Foc</em>, <em>L’Enemic del Poble</em> i altres), 11 a <em>L’Estat Català</em> i 8 poemes escrits en castellà.</p> <p>L’edició de Martí compta amb el pròleg que Joan Fuster va escriure el 1962 per a la primera edició de la poesia completa de Salvat publicada per l’editorial Ariel. I es tanca amb un epíleg escrit pels biògrafs de Salvat, Mei Vidal i Ferran Aisa.</p> <p>El llibre porta per títol <em>Joan Salvat-Papasseit, Poeta amb majúscula</em> i està embolicat amb una nova edició del «Primer Manifest Futurista Català» creada per a l’ocasió pel dissenyador del llibre Gerard Joan. El volum és un clar exemple de com un mateix llibre pot tenir vocació de ser popular i esdevenir un objecte bell.</p> -
<p>Amb el títol de <em>Mots-propis</em>, Salvat-Papasseit va publicar a <em>Un Enemic del Poble</em> un total de 118 textos en els tres anys que va sortir la revista, de 1917 a 1919. Però el llibre que els havia de recollir tots, malgrat comptar amb un pròleg de Josep M. De Sucre i una portada obra de Torres-García, no va arribar a sortir com a conseqüència de l’extrema pobresa en què vivia Salvat. Ell mateix va deixar escrit que va fer-ne dues correccions però que no va aconseguir reunir les diners per publicar-lo. L’any següent, sortiria el seu primer llibre de poemes i aquests textos aforístics de pensament no van ser publicats, tot i que no tots, fins que l’any 1975, J. M. Sobré en va recollir la majoria en un volum.</p> <p>L’any 2006, amb la publicació de l’obra completa de Salvat per part de Carme Arenas es van reunir tots i fa deu anys l’editorial Roure en va fer una primera edició completa tot i que difícil de trobar i que no incloïa cap explicació sobre què era aquell llibre. Ara, us presentem <em>Mots-propis</em> tal com el va pensar Salvat, amb un pròleg explicatiu de Jordi Martí Font i il·lustracions per a cada text d’Amat Pellejà.</p> -
<p>«La máquina autobiográfica» es un texto fronterizo entre poesía y narrativa, que reflexiona acerca de la escritura del yo y la distancia que instala el uso de la primera persona. Un libro intimista, que privilegia el punto de vista personal frente a los sucesos; además de la importancia que se le da al lenguaje y las formas que asume el texto como reveladoras de sentido.</p> <p>«Desenfadado y socarrón pero también vulnerable y diáfano, el lenguaje de Saldaña París le estalla en la cara al lector: un resplandor». —Valeria Luiselli</p> -
<p>Sense cap mirament, sense dolor, sense respecte, m’han bastit a l’entorn grans i altes muralles… Konstandinos P. Kavafis va escriure «Murs» l’any 1897.</p> <p>Aquest àlbum il·lustrat ens proposa una nova mirada, un joc visual on la veu del poeta i el present es mesclen. Tot i el pas del temps, les paraules de Kavafis sempre seran perdurables.</p> -
<p>Vicent Andrés Estellés és un dels poetes fonamentals de la literatura catalana. La seua obra és una narració íntima i universal de la nostra història recent: la mort i la fam, l’horror de la guerra, la crua postguerra i la derrota col·lectiva. Però també la resistència, l’esperança, la lluita constant i la fràgil alegria.</p> <p>En aquest llibre únic, la primera biografia sobre Vicent Andrés Estellés, el músic i escriptor Pau Alabajos ens acosta al recorregut vital del poeta amb motiu de la celebració del centenari del seu naixement. Un viatge que parteix dels seus poemes clau per mostrar-nos la vessant més humana d’Estellés. El fill del forner de Burjassot. El periodista compromès acomiadat pel diari on treballava. El poeta que es conjura amb la causa dels explotats i la reconstrucció d’un país vençut. Que igual recitava en una associació de veïns que rebia els màxims guardons de les lletres catalanes. Que es convertí en emblema i matèria primera del moviment popular de la Nova Cançó.</p> <p>I que, mentre la nostra xarxa cultural de base el reconeixia arreu del país, era perseguit i amenaçat per la dreta franquista que encara avui l’intenta censurar. El poeta que va esdevenir la veu d’un poble.</p>
CONSULTA CONDICIONES DE DISTRIBUCIÓN!ENVÍOS GRATIS A PARTIR DE 60€HAZTE VÍRICA Y APOYA EL PROYECTO APROVECHA AHORA PARA REALIZAR TU PEDIDO
Contacta
Contacta
Editorial
Distribuidora
Legal
© Creative Commons. • Desarrollo de Coma Comunicación Creativa para Edita
Proyecto financiado por
la Dirección General del Libro, del Cómic y la Lectura, Ministerio de Cultura
Editorial
Distribuidora
Legal
© Creative Commons. • Desarrollo de Coma Comunicación Creativa para Edita
Proyecto financiado por
la Dirección General del Libro, del Cómic y la Lectura, Ministerio de Cultura