<p>Gabriele i Wakako, cacascun a la seva manera, havien viscut sempre completament centrats en la recerca de la bellesa. En un dia de distracci&oacute;, sota els til&middot;lers dels jardins del Museu Rodin i atret per les notes del clavic&egrave;mbal que la Wakako estava tocant, en Gabriele descobr&iacute; que no estava sol. 555, amb uns personatges dominats per les seves obssessions, n'explora les profunditats i el pes del dest&iacute; en la capacitat de les hist&ograve;ries per a reinventar-se.</p> <p>&quot;En gabriele vei&eacute; la seva intensitat i no va poder estar-se d'admirar-la, d'enamorar-se de la seva bellesa i determinaci&oacute;. Era entendridor veeure com n'estava de tan absolutament perduda malgrat la inq&uuml;estionable especificitat de la seva motivaci&oacute;. Havia perm&egrave;s que la recerca de la perfecci&oacute; i la plenitud esdevinguessin el centre de la seva exist&egrave;ncia. La m&uacute;sica de Scarlatti era el mitj&agrave; a trav&eacute;s del qual la Wakako preten&iacute;a resoldre l'equaci&oacute; de la seva vida. Estava estinada, no cal dir-ho, a fracassar, com tothom, per&ograve; el seu viatge seria &uacute;nic i la seva caiguda una trag&egrave;dia &egrave;pica&quot;</p>