-
<p>El propòsit d’aquesta recerca era esbrinar qui era Josep Ros i Serra, principal promotor de la Cooperativa del Forn del Vidre, i a la vegada saber per què Joan Peiró i Belis, dirigent anarcosindicalista, quan va sentir-se amenaçat pels pistolers de la patronal, va decidir venir a Mataró. </p> <p>Per desvetllar aquestes incògnites, ens hem endinsat en el moviment obrer i cooperatiu mataroní en les primeres dècades del s.XX. Descobrim que Josep Ros va ser un republicà federal, líder sindicalista del ram del vidre i organitzat a la Federació Espanyola del Vidre i del Cristall, on compartirà lluites sindicalistes amb J. Peiró, el qual a partir de 1916 en seria president. El moviment obrer a Mataró des de feia molt temps tenia un nucli significatiu d’anarcosindicalistes, i com a tal, els principals dirigents van participar en el Congrés Regional de la CNT de Sants del 1918. </p> <p>En referència al moviment cooperatiu aquest estudi ens ha permès descobrir noves cooperatives, moltes d’elles extingides i també poder completar, en documents notarials i familiars, els inicis de la Cooperativa del Forn del Vidre. En aquest àmbit també ens hem pogut submergir en el moviment republicà federal d’aquell temps, amb els seus ideals a favor d’una societat laica i d’una escola racionalista. Tots aquests valors formaven part de la ideologia de Josep Ros i Serra i de la majoria dels que formaven la Cooperativa del Forn del Vidre.</p>
-
<p>Segons va deixar escrit Pere Foix: «Qui vulgui conèixer la vida de Salvador Seguí, el Noi del Sucre, ha de conèixer la història del moviment obrer»; i concretament, afegim nosaltres, el naixement i la implantació del sindicalisme revolucionari de caire anarcosindicalista.</p> <p>Per això hem intentat centrar aquestes notes biogràfiques sobre el Noi del Sucre, al voltant del desenvolupament del moviment obrer, principalment a Catalunya, durant les dues primeres dècades del segle XX. Unes notes sobre el moviment obrer.</p>
-
<p>«Reunidos los elementos del Sindicato Libre, hemos acordado asesinarte a ti y a Pestaña, entre otros. Esta vez no escaparéis ninguno, aunque tu serás el primero..»</p> <p>Amb aquest anònim es dirigien a Salvador Seguí els seus assassins pocs dies abans de l’atemptat. No és gens estrany, doncs, que el Noi del Sucre es convertís en un dels principals objectius del braç armat d’una patronal que s’escarrassava per liquidar escapçar les figures més insignes del moviment obrer.<br /> <br /> Una habilitat estratègica brillant, així com una poderosa retòrica, feien de Seguí la simbiosi perfecta entre un home d’acció i un dels pensadors més influents d’aquell sindicalisme revolucionari cada cop més vigorós. Sempre capaç de fer equilibris entre les diferents tendències de l’anarquisme, Seguí va aconseguir compactar els nombrosos grups revolucionaris en una col·lectivitat ferma i organitzada, el sindicat, amb capacitat de plantar cara als seus opressors de classe. <br /> <br /> Des del rigor històric, Xavier Diez ens convida a endinsar-nos en la vida i el pensament polític d’un dels personatges més populars —per bé que desconegut— de l’anarquisme ibèric. L’autor pretén donar resposta a problemàtiques, tan diverses com necessàries, que encara són vigents en el nostre temps, com ara l’ús de la violència, la qüestió nacional i l’afinitat de classes, entre d’altres. Probablement som davant la temptativa contemporània més acurada i sòlida de biografia del sindicalista més rellevant del primer terç del segle XX, centrada en aquest cas en el seu pensament i les seves idees.</p>
-
<p>Antonio <span class="hiddenSpellError">Téllez</span> narra la història de la lluita d'aquells que, acabada la Segona Guerra Mundial, van decidir que encara no havia arribat el moment de descansar. S'havia de continuar l'oposició fins a liquidar el règim sanguinari que s'havia imposat a l'Estat espanyol després de la Guerra Civil.</p> <p>Partint de la vida d'un dels personatges més coneguts de la resistència contra el franquisme a Catalunya, Francesc <span class="hiddenSpellError">Sabaté</span> Llopart (<em>el Quico</em>), <span class="hiddenSpellError">Téllez</span> presenta tota una generació de militants llibertaris hereus de les idees anarcosindicalistes i actors de la revolució de 1936. L'any 1944 els protagonistes d'aquest llibre comencen un combat, mitjançant la propaganda i l'acció de guerrilla, contra una dictadura que nega ferotgement a l'individu qualsevol dret a la llibertat d'expressió, l'ensenyament, l'associació, la difusió d'idees i, fins i tot, el dret a pensar. Un règim responsable d'una política econòmica i social que provoca mostres nombroses de descontentament entre la població des de començaments dels anys cinquanta.</p> <p>Pocs homes i dones lluitadors van sobreviure a la repressió i a la desesperança durant aquella llarga batalla. Acorralats per la policia i els serveis d'informació espanyols; i abandonats per la CNT (Confederació Nacional del Treball) a causa de la seva voluntat de continuar la lluita activa, els grups d'acció mantenien una pugna cada vegada més precària, desesperada i solitària, mentre l'organització llibertària a l'exili s'esclerotitzava.</p> <p>Els estrets llaços d'amistat que unien l'autor del llibre amb alguns dels protagonistes principals i els esforços dedicats a recopilar documents i testimonis directes dels fets permeteren a Antonio <span class="hiddenSpellError">Téllez</span> donar a conèixer alguns dels aspectes menys coneguts de la resistència llibertària de l'època: l'estructuració i el funcionament dels grups d'acció, el paper de les diferents organitzacions reagrupades en el Moviment Llibertari Espanyol de la postguerra, i el paper de nombrosos militants que, ni herois ni màrtirs, no van ser una generació sacrificada inútilment.</p> <p>Tot plegat converteix aquest llibre en un dels relats més apassionants i profunds sobre la resistència llibertària, un text indispensable que s’ha convertit en un referent de tots els escrits posteriors sobre Sabaté i sobre la lluita armada contra el franquisme a Catalunya.</p>