anarcosindicalisme

  • <p>El prop&ograve;sit d&rsquo;aquesta recerca era esbrinar qui era Josep Ros i Serra, principal promotor de la Cooperativa del Forn del Vidre, i a la vegada saber per qu&egrave; Joan Peir&oacute; i Belis, dirigent anarcosindicalista, quan va sentir-se amena&ccedil;at pels pistolers de la patronal, va decidir venir a Matar&oacute;. </p> <p>Per desvetllar aquestes inc&ograve;gnites, ens hem endinsat en el moviment obrer i cooperatiu mataron&iacute; en les primeres d&egrave;cades del s.XX. Descobrim que Josep Ros va ser un republic&agrave; federal, l&iacute;der sindicalista del ram del vidre i organitzat a la Federaci&oacute; Espanyola del Vidre i del Cristall, on compartir&agrave; lluites sindicalistes amb J. Peir&oacute;, el qual a partir de 1916 en seria president. El moviment obrer a Matar&oacute; des de feia molt temps tenia un nucli significatiu d&rsquo;anarcosindicalistes, i com a tal, els principals dirigents van participar en el Congr&eacute;s Regional de la CNT de Sants del 1918. </p> <p>En refer&egrave;ncia al moviment cooperatiu aquest estudi ens ha perm&egrave;s descobrir noves cooperatives, moltes d&rsquo;elles extingides i tamb&eacute; poder completar, en documents notarials i familiars, els inicis de la Cooperativa del Forn del Vidre. En aquest &agrave;mbit tamb&eacute; ens hem pogut submergir en el moviment republic&agrave; federal d&rsquo;aquell temps, amb els seus ideals a favor d&rsquo;una societat laica i d&rsquo;una escola racionalista. Tots aquests valors formaven part de la ideologia de Josep Ros i Serra i de la majoria dels que formaven la Cooperativa del Forn del Vidre.</p>
  • <p>El 19 de juliol de 1936 Barcelona va ser sacsejada per un intent de cop d&rsquo;estat i per aturar-lo per una revoluci&oacute; social in&egrave;dita fins al moment. Abel Paz n&rsquo;&eacute;s protagonista i cronista. A partir de l&rsquo;an&agrave;lisi de la documentaci&oacute; i la correspond&egrave;ncia dels sublevats analitza com va succeir l&rsquo;intent de cop d&rsquo;estat. Per altra banda, ens narra l&rsquo;aixecament de la gent comuna de la ciutat contra el feixisme i els militars. Una cr&ograve;nica hora a hora dels fets m&eacute;s importants que ha viscut aquesta ciutat durant l&rsquo;&egrave;poca contempor&agrave;nia, narrada com si fos una novel&middot;la per un dels seus protagonistes.</p>
  • <p>Felip Cortiella i Ferrer &eacute;s un autor que ha estat sovint oblidat tant en la literatura catalana com en la bibliografia llibert&agrave;ria. Les lluites socials de 1890 a Barcelona acaben de decantar Felip Cortiella cap als moviments obrers emancipadors de caire internacionalista, afiliant-se a la Societat Tipogr&agrave;fica de Barcelona adherida a la FTRE. Els obrers consideren que s&rsquo;han d&rsquo;autoorganitzar per lluitar degudament per conquerir els seus drets socials i, finalment, aconseguir la seva emancipaci&oacute;. Les societats obreres catalanes van decantar-se a favor de la l&iacute;nia bakuninista, &eacute;s a dir, eren partid&agrave;ries de la revoluci&oacute; social i l&rsquo;anarquisme col&middot;lectivista. Cultura i activisme seran dos dels pilars d&rsquo;una gran part del moviment obrer internacionalista.</p> <p>La cultura llibert&agrave;ria centra el seu discurs en la filosofia anarquista de l&rsquo;acci&oacute; directa, la solidaritat, el federalisme, l&rsquo;autogesti&oacute; i el suport mutu; alhora que desenvolupa la seva pedagogia did&agrave;ctica a trav&eacute;s de temes d&rsquo;ordinari moral i regeneracionista, d&rsquo;acord amb les bases de l&rsquo;educaci&oacute; racional i de les lleis de la natura. (&hellip;)</p> <p>L&rsquo;anarquisme cultural busca el perfeccionament hum&agrave; atacant els vicis de la societat capitalista i es mostra contrari a l&rsquo;alcohol, el tabac, la prostituci&oacute;&hellip; Es manifesta a favor de la igualtat de sexes, a favor de l&rsquo;alliberament de la dona, el respecte a la terra, l&rsquo;abolici&oacute; de l&rsquo;explotaci&oacute; salarial i, alhora, lluita contra les xacres de la societat burgesa. La meta final de la filosofia anarquista &eacute;s la consecuci&oacute; d&rsquo;una societat d&rsquo;homes i dones lliures.</p> <p>Podem afirmar que l&rsquo;anarquisme es va convertir en punta de llan&ccedil;a als escenaris europeus pel prestigi de l&rsquo;obra d&rsquo;Ibsen. En totes les seves obres, per&ograve; sobretot a Un enemic del poble, tradu&iuml;da per Cortiella, lliga amb la ideologia &agrave;crata de caracter&iacute;stiques individualista.</p>
  • <p>Pere Foix va ser protagonista de les lluites del moviment obrer a Catalunya durant el primer ter&ccedil; del segle XX. I en aquest llibre relata aquells anys convulsos i apassionants que van viure l&rsquo;ampli ventall de persones que formaven la CNT.</p> <p>Recuperem un text escrit el 1939 des de M&egrave;xic, on es va exiliar l&rsquo;autor despr&eacute;s de la derrota de la guerra civil. Al llibre, hi narra viv&egrave;ncies personals i col&middot;lectives combinant esbossos biogr&agrave;fics de personatges capdavanters del moviment d&rsquo;inspiraci&oacute; anarquista amb els de militants m&eacute;s an&ograve;nims que tamb&eacute; hi van prendre part. Amb aix&ograve;, Pere Foix vol assenyalar que aquest no va ser un moviment redu&iuml;t al protagonisme d&rsquo;uns l&iacute;ders, sin&oacute; una aventura compartida.</p> <p>Els ap&ograve;stols a qu&egrave; al&middot;ludeix l&rsquo;autor en el t&iacute;tol d&rsquo;aquesta obra els identificareu r&agrave;pidament, s&oacute;n els sis biografiats: Joan Roig&eacute;, Josep Maria Foix, &Agrave;ngel Pesta&ntilde;a, Salvador Segu&iacute;, Joan Peir&oacute; i Eusebi Carb&oacute;. A trav&eacute;s d&rsquo;aquests homes, Pere Foix dibuixa l&rsquo;ampli ventall de persones que formaven la CNT d&rsquo;aquella &egrave;poca. De fet, ell &eacute;s el veritable &ldquo;set&egrave; home&rdquo;.</p> <p>En canvi per si sorgeixen alguns dubtes d&rsquo;on s&rsquo;amaguen els hipot&egrave;tics &ldquo;mercaders&rdquo; el propi Foix ho aclareix en una carta a Serra i Moret del 18 de maig de 1954: &ldquo;de mercaders el llibre n&rsquo;est&agrave; ple: confidents, pistolers, falsos idealistes i governants assassins que, a m&eacute;s, cerquen el poder per enriquir-se&rdquo;. <em>Ap&ograve;stols i mercaders</em> esdev&eacute; aix&iacute;, una acurada obra sobre la lluita social contempor&agrave;nia del nostre pa&iacute;s.</p> <p>L&rsquo;edici&oacute; d'aquest llibre ha estat a cura d'Antoni Estrad&eacute; i Ariadna Fit&oacute;, tots dos professors de sociologia de la UAB. El llibre es va publicar per primera vegada el 1957 i hi ha una segona edici&oacute; de 1976 (on Foix va escap&ccedil;ar alguns par&agrave;grafs per esquivar la censura i tamb&eacute; hi va afegir nous fragments). Estrad&eacute; i Fit&oacute; parteixen de l'edici&oacute; original, per&ograve; hi han afegit par&agrave;grafs que incorpora el text de 1976. El criteri amb qu&egrave; han treballat &eacute;s que el lector sempre pugui disposar del m&agrave;xim d&rsquo;informaci&oacute; aportada per l&rsquo;autor.</p>
  • <p>Aquest llibre intenta abordar de forma hist&ograve;rica la primera &egrave;poca de la milit&agrave;ncia obrera i sindical del conegut dirigent anarcosindicalista catal&agrave; Joan Peir&oacute;, la qual va desenvolupar-se a la ciutat de Badalona durant el per&iacute;ode que va de 1905 fins el 1920. Probablement &eacute;s l'&egrave;tapa menys coneguda de Joan Peir&oacute;, aquella que podr&iacute;em dir de formaci&oacute; i g&egrave;nesi de les seves idees posteriors a l'entorn del sindicalisme revolucionari i l'anarcosindicalisme com a for&ccedil;a transformadora de la societat.</p>
  • <p>Aquesta &eacute;s probablement una de les obres m&eacute;s importants escrites en les &uacute;ltimes d&egrave;cades pel que fa a la hist&ograve;ria social i urbana de Barcelona en l&rsquo;explosiu primer tram del segle XX. La seva lectura multidisciplinar i multicausal dels esdeveniments, l&rsquo;abast de la investigaci&oacute; hist&ograve;rica (quaranta anys), la minuciositat del treball amb les fonts i l&rsquo;actualitzaci&oacute; i complexitzaci&oacute; d&rsquo;algunes lectures hist&ograve;riques la fan una de les obres m&eacute;s completes sobre aquest cicle, amb el fil d&rsquo;una prosa &agrave;gil, profunda i entenedora.</p> <p><em>La lluita per Barcelona</em> &eacute;s una aportaci&oacute; capital a la hist&ograve;ria de l&rsquo;anarquisme tant a Barcelona com a Catalunya, i tamb&eacute; de la seva influ&egrave;ncia a la resta de l&rsquo;Estat i a Europa. Chris Ealham aborda tant l&rsquo;evoluci&oacute; hist&ograve;rica de l&rsquo;anarquisme a trav&eacute;s dels seus debats i conflictes com la seva manifestaci&oacute; concreta en la realitat barcelonina, alhora que dibuixa la relaci&oacute; i l'antagonisme entre la ciutat prolet&agrave;ria i la ciutat burgesa enmig de la formaci&oacute; i l&rsquo;evoluci&oacute; de Barcelona com a metr&ograve;polis incipient.</p> <p>Amb una capacitat impressionant d&rsquo;entrella&ccedil;ar lectures historiogr&agrave;fiques, culturals, pol&iacute;tiques i simb&ograve;liques, Ealham ens mostra l&rsquo;espai obrer com un espai de construcci&oacute; cultural complex, que l&rsquo;autor anomena com a &laquo;urbanisme proletari&raquo;. Aquest, profundament arrelat a les idees llibert&agrave;ries, edifica una cosmovisi&oacute; pr&ograve;pia, en la qual les classes populars construeixen una economia moral singular i disputen la ciutat tamb&eacute; en el terreny ideol&ograve;gic, amb pr&agrave;ctiques com l&rsquo;autogesti&oacute; i l&rsquo;acci&oacute; directa plasmades en processos d&rsquo;autonomia i autovaloritzaci&oacute; col&middot;lectiva.</p> <p>Avui que les ciutats s&rsquo;han convertit precisament en territoris d&rsquo;apropiaci&oacute;, despossessi&oacute; i expropiaci&oacute; de les vides de qui les habitem, probablement <em>La lluita per Barcelona</em>, on la contesa per l&rsquo;espai, la vida i l&rsquo;emancipaci&oacute; s&oacute;n tres eixos d&rsquo;una mateixa lluita, ens pot aportar claus per tornar a delimitar els territoris en disputa.</p>
  • <p>Segons va deixar escrit Pere Foix: &laquo;Qui vulgui con&egrave;ixer la&nbsp; vida de Salvador Segu&iacute;, el Noi del Sucre, ha de con&egrave;ixer la hist&ograve;ria del moviment obrer&raquo;; i concretament, afegim nosaltres, el naixement i la implantaci&oacute; del sindicalisme revolucionari de caire anarcosindicalista.</p> <p>Per aix&ograve; hem intentat centrar aquestes notes biogr&agrave;fiques sobre el Noi del Sucre, al voltant del desenvolupament del moviment obrer, principalment a Catalunya, durant les dues primeres d&egrave;cades del segle XX. Unes notes sobre el moviment obrer.</p>
  • <p>&laquo;Reunidos los elementos del Sindicato Libre, hemos acordado asesinarte a ti y a Pesta&ntilde;a, entre otros. Esta vez no escapar&eacute;is ninguno, aunque tu ser&aacute;s el primero..&raquo;</p> <p>Amb aquest an&ograve;nim es dirigien a Salvador Segu&iacute; els seus assassins pocs dies abans de l&rsquo;atemptat. No &eacute;s gens estrany, doncs, que el Noi del Sucre es convert&iacute;s en un dels principals objectius del bra&ccedil; armat d&rsquo;una patronal que s&rsquo;escarrassava per liquidar escap&ccedil;ar les figures m&eacute;s insignes del moviment obrer.<br /> <br /> Una habilitat estrat&egrave;gica brillant, aix&iacute; com una poderosa ret&ograve;rica, feien de Segu&iacute; la simbiosi perfecta entre un home d&rsquo;acci&oacute; i un dels pensadors m&eacute;s influents d&rsquo;aquell sindicalisme revolucionari cada cop m&eacute;s vigor&oacute;s. Sempre capa&ccedil; de fer equilibris entre les diferents tend&egrave;ncies de l&rsquo;anarquisme, Segu&iacute; va aconseguir compactar els nombrosos grups revolucionaris en una col&middot;lectivitat ferma i organitzada, el sindicat, amb capacitat de plantar cara als seus opressors de classe. <br /> <br /> Des del rigor hist&ograve;ric, Xavier Diez ens convida a endinsar-nos en la vida i el pensament pol&iacute;tic d&rsquo;un dels personatges m&eacute;s populars &mdash;per b&eacute; que desconegut&mdash; de l&rsquo;anarquisme ib&egrave;ric. L&rsquo;autor pret&eacute;n donar resposta a problem&agrave;tiques, tan diverses com necess&agrave;ries, que encara s&oacute;n vigents en el nostre temps, com ara l&rsquo;&uacute;s de la viol&egrave;ncia, la q&uuml;esti&oacute; nacional i l&rsquo;afinitat de classes, entre d&rsquo;altres. Probablement som davant la temptativa contempor&agrave;nia m&eacute;s acurada i s&ograve;lida de biografia del sindicalista m&eacute;s rellevant del primer ter&ccedil; del segle XX, centrada en aquest cas en el seu pensament i les seves idees.</p>
  • Endinsar-se en la vida de Durruti significa submergir-se en la biografia col·lectiva del moviment obrer del primer terç del segle XX a la península i, especialment, a Catalunya.
  • Sabaté

    15,00
    <p>Antonio <span class="hiddenSpellError">T&eacute;llez</span> narra la hist&ograve;ria de la lluita d'aquells que, acabada la Segona Guerra Mundial, van decidir que encara no havia arribat el moment de descansar. S'havia de continuar l'oposici&oacute; fins a liquidar el r&egrave;gim sanguinari que s'havia imposat a l'Estat espanyol despr&eacute;s de la Guerra Civil.</p> <p>Partint de la vida d'un dels personatges m&eacute;s coneguts de la resist&egrave;ncia contra el franquisme a Catalunya, Francesc <span class="hiddenSpellError">Sabat&eacute;</span> Llopart (<em>el Quico</em>), <span class="hiddenSpellError">T&eacute;llez</span> presenta tota una generaci&oacute; de militants llibertaris hereus de les idees anarcosindicalistes i actors de la revoluci&oacute; de 1936. L'any 1944 els protagonistes d'aquest llibre comencen un combat, mitjan&ccedil;ant la propaganda i l'acci&oacute; de guerrilla, contra una dictadura que nega ferotgement a l'individu qualsevol dret a la llibertat d'expressi&oacute;, l'ensenyament, l'associaci&oacute;, la difusi&oacute; d'idees i, fins i tot, el dret a pensar. Un r&egrave;gim responsable d'una pol&iacute;tica econ&ograve;mica i social que provoca mostres nombroses de descontentament entre la poblaci&oacute; des de comen&ccedil;aments dels anys cinquanta.</p> <p>Pocs homes i dones lluitadors van sobreviure a la repressi&oacute; i a la desesperan&ccedil;a durant aquella llarga batalla. Acorralats per la policia i els serveis d'informaci&oacute; espanyols; i abandonats per la CNT (Confederaci&oacute; Nacional del Treball) a causa de la seva voluntat de continuar la lluita activa, els grups d'acci&oacute; mantenien una pugna cada vegada m&eacute;s prec&agrave;ria, desesperada i solit&agrave;ria, mentre l'organitzaci&oacute; llibert&agrave;ria a l'exili s'esclerotitzava.</p> <p>Els estrets lla&ccedil;os d'amistat que unien l'autor del llibre amb alguns dels protagonistes principals i els esfor&ccedil;os dedicats a recopilar documents i testimonis directes dels fets permeteren a Antonio <span class="hiddenSpellError">T&eacute;llez</span> donar a con&egrave;ixer alguns dels aspectes menys coneguts de la resist&egrave;ncia llibert&agrave;ria de l'&egrave;poca: l'estructuraci&oacute; i el funcionament dels grups d'acci&oacute;, el paper de les diferents organitzacions reagrupades en el Moviment Llibertari Espanyol de la postguerra, i el paper de nombrosos militants que, ni herois ni m&agrave;rtirs, no van ser una generaci&oacute; sacrificada in&uacute;tilment.</p> <p>Tot plegat converteix aquest llibre en un dels relats m&eacute;s apassionants i profunds sobre la resist&egrave;ncia llibert&agrave;ria, un text indispensable que s&rsquo;ha convertit en un referent de tots els escrits posteriors sobre Sabat&eacute; i sobre la lluita armada contra el franquisme a Catalunya.</p>
Ir a Arriba