-
<p>De Tolosa a París, passant per Barcelona, la breu però intensa història d’Acció Directa és un no parar d’expropiacions, persecucions en cotxe, serveis secrets, lluites a les presons, ocupacions massives, tirotejos... Una història real de guerrilla que no té res a envejar als clàssics de l’acció. És l’experiència del Maig del 68, unida a les lluites dels moviments autònoms, dels sensepapers, de les revolucions del Tercer Món, d’un proletariat precari que no es vol rendir i un fil roig que no han aconseguit tallar.</p> <p>El llibre que teniu a les mans és molt més que la crònica d’un grup armat, és el relat d’una generació, el retrat d’un moment polític. És la vida dels qui, a França i a Europa, no es van voler integrar en un sistema d’explotació, d’aquells per a qui la revolució no es conjugava en pretèrit ni en futur, sinó en present. Una història que s’ha amagat i demonitzat a parts iguals, en lloc de voler entendre’n els motius. Un relat en primera persona de la mà de qui no sols en va ser protagonista sinó un dels seus cronistes per excel·lència, la ploma mordaç de Jann-Marc Rouillan no entén de renúncies ni admet segones interpretacions.</p> <p>«Una lluita que s’havia començat a entaular responent a la repressió amb la guerrilla, on el combat contra l’imperialisme es duia a terme amb el proletariat immigrat, on no es finançava el compromís polític amb subvencions socioculturals sinó amb “expropiacions”, on es vivia i moria per la idea de la revolució, que no només era una idea.» Thierry Discepolo, del pròleg</p>
-
<p><em>Del foc a les brases </em>és un recull d’articles de Pep Castells escrits entre 1978 i 2005. Hi trobareu textos de crítica a la «transició» com a fals model de canvi de règim pacífic i de defensa de les seves postures anarquistes dins de la CNT del moment.</p> <p>Per explicar el llibre, diu l’autor que «Com que vaig formar part dels idealistes que érem a la CNT durant els anys 70 i 80, la part principal d’aquest recull correspon a aquells moments. La constatació que el moviment obrer desapareixia i la convulsió intel·lectual que aquesta afirmació em produïa, «militant» en un sindicat, van fer que al costat d’articles d’anàlisi n’escrivís alguns des de la més absoluta ironia i fins i tot sarcasme.»</p>
-
<p>Segons va deixar escrit Pere Foix: «Qui vulgui conèixer la vida de Salvador Seguí, el Noi del Sucre, ha de conèixer la història del moviment obrer»; i concretament, afegim nosaltres, el naixement i la implantació del sindicalisme revolucionari de caire anarcosindicalista.</p> <p>Per això hem intentat centrar aquestes notes biogràfiques sobre el Noi del Sucre, al voltant del desenvolupament del moviment obrer, principalment a Catalunya, durant les dues primeres dècades del segle XX. Unes notes sobre el moviment obrer.</p>
-
<p>«Reunidos los elementos del Sindicato Libre, hemos acordado asesinarte a ti y a Pestaña, entre otros. Esta vez no escaparéis ninguno, aunque tu serás el primero..»</p> <p>Amb aquest anònim es dirigien a Salvador Seguí els seus assassins pocs dies abans de l’atemptat. No és gens estrany, doncs, que el Noi del Sucre es convertís en un dels principals objectius del braç armat d’una patronal que s’escarrassava per liquidar escapçar les figures més insignes del moviment obrer.<br /> <br /> Una habilitat estratègica brillant, així com una poderosa retòrica, feien de Seguí la simbiosi perfecta entre un home d’acció i un dels pensadors més influents d’aquell sindicalisme revolucionari cada cop més vigorós. Sempre capaç de fer equilibris entre les diferents tendències de l’anarquisme, Seguí va aconseguir compactar els nombrosos grups revolucionaris en una col·lectivitat ferma i organitzada, el sindicat, amb capacitat de plantar cara als seus opressors de classe. <br /> <br /> Des del rigor històric, Xavier Diez ens convida a endinsar-nos en la vida i el pensament polític d’un dels personatges més populars —per bé que desconegut— de l’anarquisme ibèric. L’autor pretén donar resposta a problemàtiques, tan diverses com necessàries, que encara són vigents en el nostre temps, com ara l’ús de la violència, la qüestió nacional i l’afinitat de classes, entre d’altres. Probablement som davant la temptativa contemporània més acurada i sòlida de biografia del sindicalista més rellevant del primer terç del segle XX, centrada en aquest cas en el seu pensament i les seves idees.</p>
-
<p><em>Escrits llibertaris</em> és un recull imprescindible del pensament llibertari d’Albert Camus, Premi Nobel de Literatura 1957, on reflexiona sobre la justícia, la llibertat, l’absurd i la rebel·lió, i que és fonamental per entendre l’autor i el nostre temps. Albert Camus complementa i enriqueix amb aquests textos la seva narrativa i el seu assaig <em>L’home revoltat</em>, una obra fonamental sobre l’ésser humà i la història de la revolta i el poder. Així ens ofereix noves perspectives sobre la ja molt coneguda bibliografia de l’autor i les seves posicions ideològiques, defuig la imatge de l’autor allunyat de la societat del seu temps, perfila noves idees sobre les relacions sociopolítiques i, en definitiva, contribueix a repensar la imatge de l’autor que es tenia fins aleshores.</p> <p>Aquest recull ens interpel·la ara més que mai per trobar solucions a les crisis de les esquerres i per combatre les accions de l’extrema dreta.</p>
-
<p>«Salvat-Papasseit (1894-1924) és l'exemple més pur de l'home que, sortint de baix, pren consciència i, des de la seva condició de proletari, es rebel·la i ho fa a través de la "kultura". El seu autodidactisme es nodreix de lectures àcrates i compromeses que l'ajuden a formar el seu caràcter rebel i el fan evolucionar d'un catolicisme profund cap al socialisme i l'anarquisme i cap a un nacionalisme de profundes arrels socials. Sent desig de lluitar per canviar el món i per això voldrà anar sempre a l'avantguarda amb els intel·ligents i els agosarats.»</p>
-
<p>Els anys 1854 i 1855 foren altament significatius en la història social del nostre país; la introducció en el ram del tèxtil de maquinària anglesa d’última generació, va comportar la multiplicació de l’atur a Barcelona, sobretot al Raval, on hi havia la més gran concentració de factories de fil i teixits. En el primer d’aquells dos anys, una epidèmia de còlera delmà la població, de manera especial la treballadora, durant la qual moriren 5.657 persones, es a dir, un 3% dels components de la ciutat.Tot plegat traspassà el proletariat des d’una aguda precarietat a una profunda misèria.</p> <p>Josep Barceló i Cassadó, elegit membre capdavanter de l’Associació de Filadors de Barcelona, assumí la insurrecció del seu estament, al qual s’hi afegí bona part de treballadors contra aquella situació que venia donada «pel progrés», amb la primera vaga general. Burgesia i autoritat militar màxima ordiren un pla contra Barceló que el va dur al patíbul, executant-se un veritable crim d’Estat.</p>
-
<p>L'obra de Josep Llunas i Pujals és de les poques d'autors de l'Estat espanyol que pot ser contrastada amb la dels grans teòrics de l'anarquisme europeu de finals del segle XIX. En aquesta publicació, a partir d'una tria de textos de Llunas que ha fet Jordi Martí Font, l'il·lustrador Amat Pellejà construeix una obra original i innovadora que juga amb les imatges de la revista "La Tramontana", 127 anys després de la seva publicació.</p> <p>L’Amat Pellejà ha creat 50 il·lustracions per a aquest llibre a partir de la visualització de nombroses pàgines de La Tramontana, la publicació que va crear Josep Llunas el 1881 i que va durar fins al 1896. Les seves creacions parteixen de les il·lustracions d’aquesta revista anarquista però tenen com a principal característica la llibertat creativa i d’associació. La tria dels fragments de textos de Llunas que acompanyen les il·lustracions de l’Amat l’ha feta Jordi Martí Font i tenen la intenció d’apropar les idees i textos de Llunas als lectors i lectores del segle XXI.</p>