anarquisme

  • <p>De Tolosa a Par&iacute;s, passant per Barcelona, la breu per&ograve; intensa hist&ograve;ria d&rsquo;Acci&oacute; Directa &eacute;s un no parar d&rsquo;expropiacions, persecucions en cotxe, serveis secrets, lluites a les presons, ocupacions massives, tirotejos... Una hist&ograve;ria real de guerrilla que no t&eacute; res a envejar als cl&agrave;ssics de l&rsquo;acci&oacute;. &Eacute;s l&rsquo;experi&egrave;ncia del Maig del 68, unida a les lluites dels moviments aut&ograve;noms, dels sensepapers, de les revolucions del Tercer M&oacute;n, d&rsquo;un proletariat precari que no es vol rendir i un fil roig que no han aconseguit tallar.</p> <p>El llibre que teniu a les mans &eacute;s molt m&eacute;s que la cr&ograve;nica d&rsquo;un grup armat, &eacute;s el relat d&rsquo;una generaci&oacute;, el retrat d&rsquo;un moment pol&iacute;tic. &Eacute;s la vida dels qui, a Fran&ccedil;a i a Europa, no es van voler integrar en un sistema d&rsquo;explotaci&oacute;, d&rsquo;aquells per a qui la revoluci&oacute; no es conjugava en pret&egrave;rit ni en futur, sin&oacute; en present. Una hist&ograve;ria que s&rsquo;ha amagat i demonitzat a parts iguals, en lloc de voler entendre&rsquo;n els motius. Un relat en primera persona de la m&agrave; de qui no sols en va ser protagonista sin&oacute; un dels seus cronistes per excel&middot;l&egrave;ncia, la ploma morda&ccedil; de Jann-Marc Rouillan no ent&eacute;n de ren&uacute;ncies ni admet segones interpretacions.</p> <p>&laquo;Una lluita que s&rsquo;havia comen&ccedil;at a entaular responent a la repressi&oacute; amb la guerrilla, on el combat contra l&rsquo;imperialisme es duia a terme amb el proletariat immigrat, on no es finan&ccedil;ava el comprom&iacute;s pol&iacute;tic amb subvencions socioculturals sin&oacute; amb &ldquo;expropiacions&rdquo;, on es vivia i moria per la idea de la revoluci&oacute;, que no nom&eacute;s era una idea.&raquo; Thierry Discepolo, del pr&ograve;leg</p>
  • <p><em>Del foc a les brases </em>&eacute;s un recull d&rsquo;articles de Pep Castells escrits entre 1978 i 2005. Hi trobareu textos de cr&iacute;tica a la &laquo;transici&oacute;&raquo; com a fals model de canvi de r&egrave;gim pac&iacute;fic i de defensa de les seves postures anarquistes dins de la CNT del moment.</p> <p>Per explicar el llibre, diu l&rsquo;autor que &laquo;Com que vaig formar part dels idealistes que &eacute;rem a la CNT durant els anys 70 i 80, la part principal d&rsquo;aquest recull correspon a aquells moments. La constataci&oacute; que el moviment obrer desapareixia i la convulsi&oacute; intel&middot;lectual que aquesta afirmaci&oacute; em produ&iuml;a, &laquo;militant&raquo; en un sindicat, van fer que al costat d&rsquo;articles d&rsquo;an&agrave;lisi n&rsquo;escriv&iacute;s alguns des de la m&eacute;s absoluta ironia i fins i tot sarcasme.&raquo;</p>
  • <p>Segons va deixar escrit Pere Foix: &laquo;Qui vulgui con&egrave;ixer la&nbsp; vida de Salvador Segu&iacute;, el Noi del Sucre, ha de con&egrave;ixer la hist&ograve;ria del moviment obrer&raquo;; i concretament, afegim nosaltres, el naixement i la implantaci&oacute; del sindicalisme revolucionari de caire anarcosindicalista.</p> <p>Per aix&ograve; hem intentat centrar aquestes notes biogr&agrave;fiques sobre el Noi del Sucre, al voltant del desenvolupament del moviment obrer, principalment a Catalunya, durant les dues primeres d&egrave;cades del segle XX. Unes notes sobre el moviment obrer.</p>
  • Endinsar-se en la vida de Durruti significa submergir-se en la biografia col·lectiva del moviment obrer del primer terç del segle XX a la península i, especialment, a Catalunya.
  • <p>&laquo;Reunidos los elementos del Sindicato Libre, hemos acordado asesinarte a ti y a Pesta&ntilde;a, entre otros. Esta vez no escapar&eacute;is ninguno, aunque tu ser&aacute;s el primero..&raquo;</p> <p>Amb aquest an&ograve;nim es dirigien a Salvador Segu&iacute; els seus assassins pocs dies abans de l&rsquo;atemptat. No &eacute;s gens estrany, doncs, que el Noi del Sucre es convert&iacute;s en un dels principals objectius del bra&ccedil; armat d&rsquo;una patronal que s&rsquo;escarrassava per liquidar escap&ccedil;ar les figures m&eacute;s insignes del moviment obrer.<br /> <br /> Una habilitat estrat&egrave;gica brillant, aix&iacute; com una poderosa ret&ograve;rica, feien de Segu&iacute; la simbiosi perfecta entre un home d&rsquo;acci&oacute; i un dels pensadors m&eacute;s influents d&rsquo;aquell sindicalisme revolucionari cada cop m&eacute;s vigor&oacute;s. Sempre capa&ccedil; de fer equilibris entre les diferents tend&egrave;ncies de l&rsquo;anarquisme, Segu&iacute; va aconseguir compactar els nombrosos grups revolucionaris en una col&middot;lectivitat ferma i organitzada, el sindicat, amb capacitat de plantar cara als seus opressors de classe. <br /> <br /> Des del rigor hist&ograve;ric, Xavier Diez ens convida a endinsar-nos en la vida i el pensament pol&iacute;tic d&rsquo;un dels personatges m&eacute;s populars &mdash;per b&eacute; que desconegut&mdash; de l&rsquo;anarquisme ib&egrave;ric. L&rsquo;autor pret&eacute;n donar resposta a problem&agrave;tiques, tan diverses com necess&agrave;ries, que encara s&oacute;n vigents en el nostre temps, com ara l&rsquo;&uacute;s de la viol&egrave;ncia, la q&uuml;esti&oacute; nacional i l&rsquo;afinitat de classes, entre d&rsquo;altres. Probablement som davant la temptativa contempor&agrave;nia m&eacute;s acurada i s&ograve;lida de biografia del sindicalista m&eacute;s rellevant del primer ter&ccedil; del segle XX, centrada en aquest cas en el seu pensament i les seves idees.</p>
  • <p><em>Escrits llibertaris</em> &eacute;s un recull imprescindible del pensament llibertari d&rsquo;Albert Camus, Premi Nobel de Literatura 1957, on reflexiona sobre la just&iacute;cia, la llibertat, l&rsquo;absurd i la rebel&middot;li&oacute;, i que &eacute;s fonamental per entendre l&rsquo;autor i el nostre temps. Albert Camus complementa i enriqueix amb aquests textos la seva narrativa i el seu assaig <em>L&rsquo;home revoltat</em>, una obra fonamental sobre l&rsquo;&eacute;sser hum&agrave; i la hist&ograve;ria de la revolta i el poder. Aix&iacute; ens ofereix noves perspectives sobre la ja molt coneguda bibliografia de l&rsquo;autor i les seves posicions ideol&ograve;giques, defuig la imatge de l&rsquo;autor allunyat de la societat del seu temps, perfila noves idees sobre les relacions sociopol&iacute;tiques i, en definitiva, contribueix a repensar la imatge de l&rsquo;autor que es tenia fins aleshores.</p> <p>Aquest recull ens interpel&middot;la ara m&eacute;s que mai per trobar solucions a les crisis de les esquerres i per combatre les accions de l&rsquo;extrema dreta.</p>
  • <p>Aquest llibre intenta abordar de forma hist&ograve;rica la primera &egrave;poca de la milit&agrave;ncia obrera i sindical del conegut dirigent anarcosindicalista catal&agrave; Joan Peir&oacute;, la qual va desenvolupar-se a la ciutat de Badalona durant el per&iacute;ode que va de 1905 fins el 1920. Probablement &eacute;s l'&egrave;tapa menys coneguda de Joan Peir&oacute;, aquella que podr&iacute;em dir de formaci&oacute; i g&egrave;nesi de les seves idees posteriors a l'entorn del sindicalisme revolucionari i l'anarcosindicalisme com a for&ccedil;a transformadora de la societat.</p>
  • <p>&laquo;Salvat-Papasseit (1894-1924) &eacute;s l'exemple m&eacute;s pur de l'home que, sortint de baix, pren consci&egrave;ncia i, des de la seva condici&oacute; de proletari, es rebel&middot;la i ho fa a trav&eacute;s de la &quot;kultura&quot;. El seu autodidactisme es nodreix de lectures &agrave;crates i compromeses que l'ajuden a formar el seu car&agrave;cter rebel i el fan evolucionar d'un catolicisme profund cap al socialisme i l'anarquisme i cap a un nacionalisme de profundes arrels socials. Sent desig de lluitar per canviar el m&oacute;n i per aix&ograve; voldr&agrave; anar sempre a l'avantguarda amb els intel&middot;ligents i els agosarats.&raquo;</p>
  • <p>Els anys 1854 i 1855 foren altament significatius en la hist&ograve;ria social del nostre pa&iacute;s; la introducci&oacute; en el ram del t&egrave;xtil de maquin&agrave;ria anglesa d&rsquo;&uacute;ltima generaci&oacute;, va comportar la multiplicaci&oacute; de l&rsquo;atur a Barcelona, sobretot al Raval, on hi havia la m&eacute;s gran concentraci&oacute; de factories de fil i teixits. En el primer d&rsquo;aquells dos anys, una epid&egrave;mia de c&ograve;lera delm&agrave; la poblaci&oacute;, de manera especial la treballadora, durant la qual moriren 5.657 persones, es a dir, un 3% dels components de la ciutat.Tot plegat traspass&agrave; el proletariat des d&rsquo;una aguda precarietat a una profunda mis&egrave;ria.</p> <p>Josep Barcel&oacute; i Cassad&oacute;, elegit membre capdavanter de l&rsquo;Associaci&oacute; de Filadors de Barcelona, assum&iacute; la insurrecci&oacute; del seu estament, al qual s&rsquo;hi afeg&iacute; bona part de treballadors contra aquella situaci&oacute; que venia donada &laquo;pel progr&eacute;s&raquo;, amb la primera vaga general. Burgesia i autoritat militar m&agrave;xima ordiren un pla contra Barcel&oacute; que el va dur al pat&iacute;bul, executant-se un veritable crim d&rsquo;Estat.</p>
  • <p>L'obra de Josep Llunas i Pujals &eacute;s de les poques d'autors de l'Estat espanyol que pot ser contrastada amb la dels grans te&ograve;rics de l'anarquisme europeu de finals del segle XIX. En aquesta publicaci&oacute;, a partir d'una tria de textos de Llunas que ha fet Jordi Mart&iacute; Font, l'il&middot;lustrador Amat Pellej&agrave; construeix una obra original i innovadora que juga amb les imatges de la revista &quot;La Tramontana&quot;, 127 anys despr&eacute;s de la seva publicaci&oacute;.</p> <p>L&rsquo;Amat Pellej&agrave; ha creat 50 il&middot;lustracions per a aquest llibre a partir de la visualitzaci&oacute; de nombroses p&agrave;gines de La Tramontana, la publicaci&oacute; que va crear Josep Llunas el 1881 i que va durar fins al 1896. Les seves creacions parteixen de les il&middot;lustracions d&rsquo;aquesta revista anarquista per&ograve; tenen com a principal caracter&iacute;stica la llibertat creativa i d&rsquo;associaci&oacute;. La tria dels fragments de textos de Llunas que acompanyen les il&middot;lustracions de l&rsquo;Amat l&rsquo;ha feta Jordi Mart&iacute; Font i tenen la intenci&oacute; d&rsquo;apropar les idees i textos de Llunas als lectors i lectores del segle XXI.</p>
  • La Comuna

    15,00
    <p>&laquo;Era <em>El temps de les cireres</em>. El d'una can&ccedil;&oacute; que estava en la veu de molta gent de les classes populars en aquells anys i relacionada de manera estreta amb la Comuna. Per&ograve; va ser un temps que acab&agrave; malament. Era un per&iacute;ode en qu&egrave; l'euf&ograve;ria per les revolucions estava en un punt &agrave;lgid. Hi havia l'esperan&ccedil;a que el m&oacute;n es podia canviar. De que si s'unia la for&ccedil;a de les masses esdevindria possible una transformaci&oacute; radical de les condicions dolentes d'aquestes. De les econ&ograve;miques certament. Per&ograve; els de la Comuna ho feien amb la mirada fixa en uns canvis revolucionaris que pogueren posar fi al que eren unes situacions denigrants per a la classe obrera en aquell final de segle. I m&eacute;s encara: volien construir una utopia.&raquo; <br /> &mdash;Louise Michel</p> <p>&laquo;Louise Michel, de vegades empeny el traductor cap a situacions enrevessades. Perqu&egrave; Michel escriu, encara que el text el redactara passats els esdeveniments descrits, amb una empenta i amb una exaltaci&oacute; tan fortes que li fan crear un text sincopat, en&egrave;rgic i fort.&raquo; <br /> &mdash;Tom&agrave;s Escuder</p> <p>&laquo;Jo primer havia escrit aquest volum sense contar res de mi. Per&ograve; per les observacions dels meus amics, he afegit alguns episodis personals als primers cap&iacute;tols tot i el malestar que jo en sentia. Despr&eacute;s s'ha produ&iuml;t un efecte totalment oposat. Avan&ccedil;ant amb el relat m'ha agradat reviure aquest temps de lluita per la llibertat que va ser la meua veritable exist&egrave;ncia. I avui m'agrada deixar-la mesclada amb ella.&raquo; <br /> &mdash;Louise Michel</p>
Ir a Arriba