anarquisme

  • <p>&laquo;Reunidos los elementos del Sindicato Libre, hemos acordado asesinarte a ti y a Pesta&ntilde;a, entre otros. Esta vez no escapar&eacute;is ninguno, aunque tu ser&aacute;s el primero..&raquo;</p> <p>Amb aquest an&ograve;nim es dirigien a Salvador Segu&iacute; els seus assassins pocs dies abans de l&rsquo;atemptat. No &eacute;s gens estrany, doncs, que el Noi del Sucre es convert&iacute;s en un dels principals objectius del bra&ccedil; armat d&rsquo;una patronal que s&rsquo;escarrassava per liquidar escap&ccedil;ar les figures m&eacute;s insignes del moviment obrer.<br /> <br /> Una habilitat estrat&egrave;gica brillant, aix&iacute; com una poderosa ret&ograve;rica, feien de Segu&iacute; la simbiosi perfecta entre un home d&rsquo;acci&oacute; i un dels pensadors m&eacute;s influents d&rsquo;aquell sindicalisme revolucionari cada cop m&eacute;s vigor&oacute;s. Sempre capa&ccedil; de fer equilibris entre les diferents tend&egrave;ncies de l&rsquo;anarquisme, Segu&iacute; va aconseguir compactar els nombrosos grups revolucionaris en una col&middot;lectivitat ferma i organitzada, el sindicat, amb capacitat de plantar cara als seus opressors de classe. <br /> <br /> Des del rigor hist&ograve;ric, Xavier Diez ens convida a endinsar-nos en la vida i el pensament pol&iacute;tic d&rsquo;un dels personatges m&eacute;s populars &mdash;per b&eacute; que desconegut&mdash; de l&rsquo;anarquisme ib&egrave;ric. L&rsquo;autor pret&eacute;n donar resposta a problem&agrave;tiques, tan diverses com necess&agrave;ries, que encara s&oacute;n vigents en el nostre temps, com ara l&rsquo;&uacute;s de la viol&egrave;ncia, la q&uuml;esti&oacute; nacional i l&rsquo;afinitat de classes, entre d&rsquo;altres. Probablement som davant la temptativa contempor&agrave;nia m&eacute;s acurada i s&ograve;lida de biografia del sindicalista m&eacute;s rellevant del primer ter&ccedil; del segle XX, centrada en aquest cas en el seu pensament i les seves idees.</p>
  • Endinsar-se en la vida de Durruti significa submergir-se en la biografia col·lectiva del moviment obrer del primer terç del segle XX a la península i, especialment, a Catalunya.
  • <p>Menorqu&iacute; i anarquista. Home d'idees en un temps convuls i canviant. Fundador el 1923 de Los Solidarios (Durruti, Ascaso, Emeterio...),&quot;un grup anarquista, un grup d'acci&oacute;, per lluitar contra els 'pistoleros', contra la patronal i contra el govern&quot;.Va ser director de Solidaridad Obrera. Col.labor&agrave; en diferents publicacions: Crisol, Liberaci&oacute;n, Fructidor, Tierra y Libertad, CNT, Iberi&oacute;n... on va exposar i difondre les seves idees antiautorit&agrave;ries per les quals va treballar amb dedicaci&oacute; i de manera apassionada.L'ideal llibertari i l'estima per la lletra impresa son incommovibles al llarg de la seva vida; no aix&iacute; la seva traject&oacute;ria vital: Menorca, Mallorca, Barcelona, Par&iacute;s i, finalment, M&egrave;xic.Menut i fr&aacute;gil com un jonc, lleuger d'equipatge, va tra&ccedil;ar el cam&iacute; dels homes lliures mitjan&ccedil;ant el seu comprom&iacute;s de lliurepensador.</p>
  • Sabaté

    15,00
    <p>Antonio <span class="hiddenSpellError">T&eacute;llez</span> narra la hist&ograve;ria de la lluita d'aquells que, acabada la Segona Guerra Mundial, van decidir que encara no havia arribat el moment de descansar. S'havia de continuar l'oposici&oacute; fins a liquidar el r&egrave;gim sanguinari que s'havia imposat a l'Estat espanyol despr&eacute;s de la Guerra Civil.</p> <p>Partint de la vida d'un dels personatges m&eacute;s coneguts de la resist&egrave;ncia contra el franquisme a Catalunya, Francesc <span class="hiddenSpellError">Sabat&eacute;</span> Llopart (<em>el Quico</em>), <span class="hiddenSpellError">T&eacute;llez</span> presenta tota una generaci&oacute; de militants llibertaris hereus de les idees anarcosindicalistes i actors de la revoluci&oacute; de 1936. L'any 1944 els protagonistes d'aquest llibre comencen un combat, mitjan&ccedil;ant la propaganda i l'acci&oacute; de guerrilla, contra una dictadura que nega ferotgement a l'individu qualsevol dret a la llibertat d'expressi&oacute;, l'ensenyament, l'associaci&oacute;, la difusi&oacute; d'idees i, fins i tot, el dret a pensar. Un r&egrave;gim responsable d'una pol&iacute;tica econ&ograve;mica i social que provoca mostres nombroses de descontentament entre la poblaci&oacute; des de comen&ccedil;aments dels anys cinquanta.</p> <p>Pocs homes i dones lluitadors van sobreviure a la repressi&oacute; i a la desesperan&ccedil;a durant aquella llarga batalla. Acorralats per la policia i els serveis d'informaci&oacute; espanyols; i abandonats per la CNT (Confederaci&oacute; Nacional del Treball) a causa de la seva voluntat de continuar la lluita activa, els grups d'acci&oacute; mantenien una pugna cada vegada m&eacute;s prec&agrave;ria, desesperada i solit&agrave;ria, mentre l'organitzaci&oacute; llibert&agrave;ria a l'exili s'esclerotitzava.</p> <p>Els estrets lla&ccedil;os d'amistat que unien l'autor del llibre amb alguns dels protagonistes principals i els esfor&ccedil;os dedicats a recopilar documents i testimonis directes dels fets permeteren a Antonio <span class="hiddenSpellError">T&eacute;llez</span> donar a con&egrave;ixer alguns dels aspectes menys coneguts de la resist&egrave;ncia llibert&agrave;ria de l'&egrave;poca: l'estructuraci&oacute; i el funcionament dels grups d'acci&oacute;, el paper de les diferents organitzacions reagrupades en el Moviment Llibertari Espanyol de la postguerra, i el paper de nombrosos militants que, ni herois ni m&agrave;rtirs, no van ser una generaci&oacute; sacrificada in&uacute;tilment.</p> <p>Tot plegat converteix aquest llibre en un dels relats m&eacute;s apassionants i profunds sobre la resist&egrave;ncia llibert&agrave;ria, un text indispensable que s&rsquo;ha convertit en un referent de tots els escrits posteriors sobre Sabat&eacute; i sobre la lluita armada contra el franquisme a Catalunya.</p>
  • <p>&laquo;Salvat-Papasseit (1894-1924) &eacute;s l'exemple m&eacute;s pur de l'home que, sortint de baix, pren consci&egrave;ncia i, des de la seva condici&oacute; de proletari, es rebel&middot;la i ho fa a trav&eacute;s de la &quot;kultura&quot;. El seu autodidactisme es nodreix de lectures &agrave;crates i compromeses que l'ajuden a formar el seu car&agrave;cter rebel i el fan evolucionar d'un catolicisme profund cap al socialisme i l'anarquisme i cap a un nacionalisme de profundes arrels socials. Sent desig de lluitar per canviar el m&oacute;n i per aix&ograve; voldr&agrave; anar sempre a l'avantguarda amb els intel&middot;ligents i els agosarats.&raquo;</p>
Ir a Arriba