avantguarda

  • <p>En la ciutat de l&rsquo;amor, en el bulevard de Saint-Germain, dues joves artistes parisenques es troben a &lsquo;Les Deux Magots&rsquo; amb Diego Ru&aacute;n; un pintor espanyol recentment arribat a la ciutat que, junt amb el seu company Germ&aacute;n Casas, busca nous bodegons femenins pels enc&agrave;rrecs que li han estat encomanats. Seguirem el recorregut de Dorothy Moreau i Claudia Guerin en l&rsquo;&ograve;rbita dels genis m&eacute;s aclamats del moment. L&rsquo;&uacute;ltima musa de Guernica &eacute;s una crida d&rsquo;auxili, un toc d&rsquo;atenci&oacute;, un reclam de llibertat i un combat en la guerra m&eacute;s antiga: la de la vida contra l&rsquo;art i l&rsquo;art envers la vida. Entre Barcelona i Par&iacute;s, aquesta &eacute;s la hist&ograve;ria de les aspiracions de creadores que van morir com a muses.</p>
  • <p>&ldquo;Les gravacions Maiakovski s&oacute;n la transcripci&oacute; d&rsquo;una conversa entre quatre de les sensuals muses del poeta, intercanvi que ofereix una radiografia de la vida de Maiakovski i, a trav&eacute;s d&rsquo;ell, d&rsquo;una R&uacute;ssia en plena ebullici&oacute;. Les converses brillen plenes de mal&iacute;cia, gelosia, frases coents, mala intenci&oacute;, passi&oacute; i amor. Una manera extraordin&agrave;ria d&rsquo;explorar el Futurisme, Vlad&iacute;mir Maiakovski, les seves muses, la Revoluci&oacute; Russa, fins i tot Pasternak.&rdquo;&mdash;Garoupe</p> <p>&ldquo;Abans de disparar-se al cor el 14 d&rsquo;abril de 1930, Vlad&iacute;mir Maiakovski va estimar Lilia, Tatiana, Elly, Nora. A Les gravacions Maiakovski, Robert Littell les reuneix vint-i-tres anys despr&eacute;s de la mort del poeta. Confronten els seus records, ofereixen detalls dels seus secrets m&eacute;s &iacute;ntims amb el jove bolxevic que es va su&iuml;cidar als 36 anys, turmentat, dubtant entre moralitat i comprom&iacute;s. Les obsessions de Littell surten a la superf&iacute;cie en un llibre on les emocions, la intel&middot;lig&egrave;ncia, i una escriptura potent es combinen de manera extremadament</p> <p>suggestiva.&rdquo; &mdash;Le Parisien</p> <p>Vlad&iacute;mir Maiakovski, (Ge&ograve;rgia 1893 &ndash; Moscou 1930), poeta futurista rus radicalment comprom&egrave;s amb la innovaci&oacute; po&egrave;tica i pol&iacute;tica. Implicat de ben jove amb els moviments socials contra el vell ordre imperial, aviat connecta la seva tasca po&egrave;tica amb els seus ideals pol&iacute;tics. Esdev&eacute; fam&oacute;s per la seva obsessi&oacute; a dur la poesia a les f&agrave;briques on, a crits, recita els seus poemes als obrers. La seva poesia alterna llenguatge col&middot;loquial i estils &egrave;pics refinats, juga amb els espais de la p&agrave;gina en blanc construint estructures verbals i visuals amb les paraules. S&rsquo;implica de seguida amb la Revoluci&oacute; Russa i contribueix amb la seva poesia en la seva propaganda. La qualitat de la seva obra li permet superar l&rsquo;estigma d&rsquo;haver estat el poeta del r&egrave;gim bolxevic i perdurar en el temps com una de les grans veus po&egrave;tiques del segle XX.</p>
Ir a Arriba