-
Vint anys després de la publicació de Barcelona Marca Registrada, aquest llibre renova les eines de la crítica en plena crisi sistèmica. Barcelona metròpoli-empresa és un llibre de part, fet des de baix i des de les entranyes de la bèstia, que aborda les línies mestres d’un present i un futur depredador, escrit des de les pràctiques i les resistències que s’insereixen en els seus conflictes. -
La lluita per Barcelona és una aportació capital a la història del’anarquisme tant a Barcelona com a Catalunya, i també de la seva influència a la resta de l’Estat i a Europa. -
<p>Fa vuitanta anys, el 1938, quan la desgraciada guerra civil espanyola s’atansava a la seva fi, va aparèixer aquest llibre. El moment no era pas el més propici i l’obra va tenir poca divulgació i menys després amb l’arribada dels vencedors en que va ser proscrita. Des de llavors només la trobem en algunes biblioteques; el que és, però, més sorprenent i trist a la vegada, és que mai més no hagi estat reeditada.</p> <p>Profundament observador, Emili Salut fou a la vegada un home crític i solidari. Les imatges escrites que deixà en aquestes pàgines son la d’un ser reflexiu que ha entès molt bé quina és la condició dels humans sota el domini dels poderosos amb l’auxili de les forces d’ordre. Es tracta d’un text fonamental per a conèixer com s’educava, es treballava i vivia al barri del Raval a les acaballes del segle XIX i el primer terç del XX. I el més important, quines eren les relacions socials entre els seus habitants. Emili Salut era un home del carrer, es guanyava la vida com a pintor de parets; no era un lletrat i això el lector ho veurà ben aviat. De fet aquesta és l’única obra que li coneixem; la seva finalitat la deixa ben clara al pròleg: «No tinc pas la pretensió de voler oferir belles pàgines d’estètica literària, perquè l’essencial idea que em guia és la descripció de l’intens sofriment d’unes innominades generacions…»</p> <p>L’autor desgrana els records que més impacte deixaren a la seva vida transcorreguda al Raval. Inicia les seves vivències amb el capítol “Infància dissortada,” la seva i la de tants infants en aquella trista escola nacional, encara enreixada, la més gran de la ciutat, que fins feia poc havia estat la Galera, al carrer de Sant Pau, anterior a la Presó vella o d’Amàlia. Entre els jocs de la mainada pels carrers hi havia el de reproduir, amb ninots fets a mà, l’estrangulament de petits animalons imitant les execucions públiques al garrot que alguna d’aquella quitxalla havia presenciat. Recorda l’arribada a Colon de les tropes espanyoles després de la pèrdua de les darreres colònies d’Amèrica, amb els milers de soldats enllitats, –altres milers ja enterrats– tots presidits per generals rebuts com a victoriosos per una monarquia corrupta, en lloc d’haver estat jutjats com a responsables de tanta pèrdua i mort. Ens deixa patent la dolorosa situació de les dones, maltractades a la fàbrica on rebien el nom de “xinxes de fàbrica” i en molts casos pels mateixos marits, així com l’humillant estat de la prostitució al barri.</p> <p>L’amistat amb Salvador Seguí, malgrat les diferències que existiren entre ells dos, mostra aspectes que no han estat reconeguts en la major part de les biografies del Noi del Sucre. El temps d’esbarjo i distracció omple un dels capítols més rics del llibre: gent que anava fins el Torí de la Barceloneta on s’hi feia tota mena de representacions recreatives; d’altra assistia a les diverses sales de teatre i ball, i molta més que omplia els bars i les tavernes que amb bona quantitat hi havia al barri; llocs en els quals en uns s’hi jugava diners a cartes o a l’atzar i en altres es discutia la situació que es vivia als tallers i fàbriques. També eren llocs on es treballava en la captació de militants per als sindicats o partits; no cal dir com l’anarquisme era el moviment que més acollida i simpatia rebia.</p> <p>Relata les greus condicions de vida dels nens i nenes que als deu anys entraven a treballar, la misèria que hi havia a les entranyes de les fàbriques del barri, misèria que perdurava i donava pas a la que després trobaven a casa. Ja més grans, tot els ballava entre l’esperança i l’acció revolucionària a la qual s’hi arribaria mitjançant mobilitzacions i vagues generals com les de 1902, 1909, 1917 amb les onades repressives dels governs de torn. Mereix ser llegit amb atenció el capítol dedicat a la Setmana Tràgica, on l’autor n’explica no només els fets més coneguts sinó també els sentiments i les afeccions dels seus protagonistes quan es llançaren a totes cansats de tantes mentides i enganys que rebien per tal de sostenir els interessos colonials de la burgesia i l’estament militar.</p> <p>El llibre ens mostra amb cruesa i bondat la realitat del Raval com poques vegades s’ha fet; pàgines de denúncia, narració, història i coneixement profund de l’esperit humà que deixen, molt enrere, inflats escrits de contingut social, històric i polític. Pel que fa a la present edició, hem optat per deixar intacta la sintaxi i la grafia de l’autor per no treure-li força i respectar-li l’estil; sols en el cas d’unes quantes paraules que avui ens son estranyes o desconegudes, hem posat el seu significat al peu de la mateixa pàgina.</p> -
<p>Quan es posà la primera pedra de la Boqueria el 1840, llegim: «El Gefe superior político va fer el discurs central i el més llarg de l’acte. De la Boqueria poc se’n parlà; sabem que quan s’invoca una i altra vegada la Patria, malament: s’amaguen realitats ingrates i aquelles que es tapen acostumen a ser les més importants, com són el malestar general, repressions, atur, greus diferències socials, els preus dels aliments, etc. Patria és una paraula carregada d’ideologia que dóna peu a l’arbitrarietat i a actuacions autoritàries despòtiques. En nom d’aquella, quants milions d’humans no han estat enviats al dolor i la mort mitjançant les guerres, en nom de la defensa de colònies, de la democràcia… tot per la Patria.» (…)</p> <p>Sobre els bolets: «En principi, aquest aliment que tant ens connecta amb la naturalesa per la seva olor, gust, generositat i simplicitat, no pagava impostos a les portes de la ciutat, fins que l’augment del seu consum va fer que també fossin penalitzats; la gent protestà dient que a aquell pas també haurien de pagar el julivert i els cargols, que també creixien als patis de les cases, i el maig de 1853 s’aconseguí que els bolets foren eximits de tasses a la ciutat.» (…)</p> <p>El dia a dia: «La Boqueria era un termòmetre que mesurava cada dia allò que es respirava i esdevenia a Barcelona; les converses entre compradores i venedores de confiança allargaven les petites transaccions; sortien problemes familiars i personals, s’abocaven les penúries que vivia cada una de les parts amb intercanvi de confidències, amb la recerca i necessitat de ser escoltat i rebre un altre parer; també es compartien les opinions sobre si de veritat vindrien temps millors, o pel contrari tot encara podria empitjorar. L’abundor i les sobres de menjar exposades a les taules no volia dir que els venedors anessin tots ells sobrats de béns i diners, però en el seu conjunt, aquelles muntanyes d’aliments contrastaven amb la misèria de molta gent; abundància que descarnava les escenes de fam i raquitisme que arrossegaven tants cossos, molts d’ells infantils.»</p> <p>La vaga general de 1902: «Nombrosos grups de venedors i venedores recorrien els carrers on hi havia també botigues de fruites i verdures les quals, aprofitant-se de l’escassetat de productes del camp, els venien ara a preus molt alts. Els piquets exigien que tanquessin les portes; la majoria ho feien i els que s’hi resistien contemplaven com patates, tomàquets i altres productes rodolaven pel carrer.»</p> <p>La postguerra, 1939: «A la Boqueria es parlava fluixet quan es preguntava per la família, perquè la majoria restaven mutilades, amb components a l’exili o empresonats o als camps, d’altres executats… La por a tants confidents que els podies tenir a la mateixa cua del mercat o passejant, però sempre escoltant per delatar i fer mèrits.»</p> -
<p>Este libro recoge los distintos puntos que han sido documentados, visitados y explicados en los recorridos comprendidos entre los años 2013 y 2019 en las definidas como Rutas Libertarias que se celebran anualmente con ocasión de las fiestas Alternativas del Raval. No se trata de recorridos con tintes de exotismo, vestigios nostálgicos y menos de aliciente turístico. Por el contrario ellos nos llevan a reconocer y recordar personas, grupos y lugares que fueron protagonistas de las largas luchas sostenidas para conseguir una sociedad más justa y solidaria.</p> <p>Nacieron las rutas libertarias del Raval con el propósito y el compromiso de recuperar la memoria de las luchas del barrio. Las memorias de las personas y organizaciones de las que se dotó el movimiento obrero para resistir y combatir por sus derechos a la vez que construir mundos nuevos. Anarquistas o libertarios, vegetarianos, librepensadores, partidarios de la acción directa, maestras, todos ellos frecuentando locales construidos y mantenidos con el esfuerzo de los parias. Huelgas de mujeres por el mantenimiento de las subsistencias, contra el aumento del precio de los alquileres, por la jornada de las 8 horas, por la libertad de los presos. Barricadas, cajas de resistencia, y siempre la represión, muchas veces sangrienta, con tantos presos y presas como consecuencia, sin que ello nunca fuera un obstáculo para continuar rebelándose contra las injusticias.</p> <p>De todo eso habla este libro, de recorridos trazados caminando por el barrio para descubrir en cada esquina, en cada piedra, la historia de la gente común y corriente, rebelde y revolucionaria que luchó toda su vida, organizándose diariamente para defender sus dignidad y su libertad, que era y es la de todas.</p> -
<p>Con esta nueva aparición, seguimos la colección de relatos, episodios y narraciones históricas que han tenido como escenario el barrio del Raval.</p> <p>La presentación de este nuevo título supone una excepción respecto al número de páginas que ha mantenido hasta ahora la colección. La justificación de esta excepcionalidad viene dada por la importancia de este libro que rompe por fin un silencio bibliográfico vergonzoso y nos desvela y da a conocer la sórdida historia que durante un siglo se desarrolló en aquella cárcel de nuestro barrio.</p> <p>“El lector que tenga esta obra en sus manos está ante un libro que va más allá de los muros que delimitaban los patios de la cárcel. No es exagerado afirmar que Elsa Plaza ha escrito una historia de Barcelona a través de la cárcel de Amalia. O, dicho de otro modo, una historia de los mecanismos de intervención dispuestos por el poder (político, económico, eclesiástico…) para controlar, encauzar y reprimir a los y las disidentes y los excluidos y las excluidas en el proceso de implantación y consolidación del capitalismo industrial en la ciudad condal.(…) un colosal trabajo historiográfico que representa, además, un acto de justicia para con los miles de hombres, mujeres y niños y niñas que malvivieron y penaron a la sombra de los muros del antiguo convento de los paúles. Que ahora vea la luz como un número extraordinario de la colección Històries del Raval es, por añadidura, una constatación de que se pueden llevar a cabo grandes proyectos de historia y memoria desde la base del tejido social de los barrios con pocas herramientas y presupuestos muy limitados. Los vecinos y vecinas del Distrito V que convivieron durante un siglo con la cárcel estarían orgullosos de esta publicación.”</p> -
'Antifascistas alemanes en Barcelona' recupera el papel decisivo de los alemanes antifascistas para desmantelar la red nazi durante la guerra. -
<p><em>Molt Malament</em> recopila, a lo largo de 234 páginas, más de 25 años de imágenes de diferentes ambientes y espacios relacionados de una manera u otra con el Punk y el “Hazlo Tú Mism@” más rebelde y subterráneo. Instantáneas de Fidel GL editadas en un libro lleno de recuerdos por Dê O Fora.</p> <p>«Nunca hice la transición del carrete al digital. He usado la misma cámara durante más de veinte años. Y sólo cuando ésta ya no dio más de sí, la sustituí por una del mismo modelo. Pese a ello, soy víctima y cómplice de esta sociedad, obsesionada por la imagen hasta lo histriónico. Compartimos imágenes de forma compulsiva para mostrar nuestra realidad maquillada, escondiendo aquello que preferimos ignorar. Y probablemente de todo esto va un poco este libro.»</p> -
<p>En estos diarios, Mary Low y Juan Breá nos ofrecen la oportunidad de vivir las ansias de libertad de los primeros meses de la revolución social tras el golpe de Estado fascista, cuando la burocracia y el conflicto bélico no habían ahogado aún los anhelos de transformación.</p> <p>A través de una serie de estampas íntimas del día a día, Low y Breá nos muestran cómo podemos ser cuando tratamos de comportarnos como seres humanos y no como engranajes de una máquina capitalista. Los cafés abren de madrugada; los cines y teatros siguen programando irreverentes; los soguillas se mueven frenéticos por la estación de Francia; las vecinas salen poderosas a charlar a la calle; se agilizan los divorcios y matrimonios; incluso hay quien se echa la siesta. Este contraste rompe con el relato de la historiografía oficial que impone que la vida cotidiana desapareció durante la Guerra Civil. Y completa la narrativa sobre la expropiación y la colectivización en fábricas y campos.</p> <p>Este «cuaderno rojo» reúne, por primera vez, la traducción íntegra de Red Spanish Notebook —completando el trabajo iniciado por Alikornio con Cuaderno rojo de Barcelona— y contribuye así a llenar el vacío todavía existente sobre el período revolucionario de la Guerra Civil, antes de que la República quedase atrapada entre la reacción burguesa y el chantaje estalinista.</p> <p><em>«Durante varios meses, mucha gente creyó que las personas eran iguales y debían actuar según su creencia. El resultado fue una sensación de liberación y una esperanza difíciles de concebir en nuestra atmósfera contaminada por el dinero. Es aquí donde reside el valor de Cuaderno rojo de la guerra de España.»</em> —George Orwell, <em>Time & Tide</em></p> <p> </p> -
La transformación de la ciudad de Barcelona en espacios tematizados para el consumo turístico comenzó a planificarse en las primeras décadas del siglo XX. -
<p>Estas son las memorias de un revolucionario desconocido, de un hijo de la segunda mitad del XX procedente de un pueblo andaluz que nació de nuevo en Barcelona, en l'Hospitalet del urbanismo salvaje. Se hizo hombre trabajando a destajo, estudiando en las escuelas nocturnas, viendo cine y descubriendo el mundo de los libros… En busca de la República, conoció la CNT y el POUM y se inició en la aventura militante desde las nuevas izquierdas. En el 68 cruza la frontera, y en París formará parte de la “promoción Krivine”, que estaba renovando la tradición trotskysta. De regreso, asistirá al furor y a las crisis de la primera LCR. Ocupará cargos, pero los combina con el activismo vecinal y cultural. Vive la Transición como una ruptura con la República. Forma parte de la izquierda derrotada que ve cómo se cierran las asociaciones de vecinos, desaparecen ramas sindicales, cierran editoriales, fracasan proyectos culturales, y cómo las mentiras del franquismo dan lugar a otra historia oficial que acabará olvidando la historia social y militante… En los ochenta desarrolla una intensa labor de divulgación cultural, a contracorriente. Los noventa son de crisis abierta. La contrarrevolución conservadora global se combina con el desplome local de la LCR, que coincide con una traumática separación sentimental, y en consecuencia con una crisis personal en la que todo es puesto en cuestión. Estas memorias están concebidas como un intento de explicar un tiempo y una generación. Un tiempo de ilusiones y derrotas, y una generación que creyó posible la revolución.</p>
CONSULTA CONDICIONES DE DISTRIBUCIÓN!ENVÍOS GRATIS A PARTIR DE 60€HAZTE VÍRICA Y APOYA EL PROYECTO APROVECHA AHORA PARA REALIZAR TU PEDIDO
Contacta
Contacta
Editorial
Distribuidora
Legal
© Creative Commons. • Desarrollo de Coma Comunicación Creativa para Edita
Proyecto financiado por
la Dirección General del Libro, del Cómic y la Lectura, Ministerio de Cultura
Editorial
Distribuidora
Legal
© Creative Commons. • Desarrollo de Coma Comunicación Creativa para Edita
Proyecto financiado por
la Dirección General del Libro, del Cómic y la Lectura, Ministerio de Cultura