barri xino

  • <p>Cinc persones pertanyents a tres generacions constitueixen el rerefons i l&rsquo;objectiu d&rsquo;aquest treball; all&ograve; que hi ha de com&uacute; en totes elles &eacute;s haver sigut ve&iuml;nes del barri avui anomenat Raval, en altres temps districte V i Barri Xino. L&rsquo;avi migra d&rsquo;un poblet prepirinenc, al Raval barcelon&iacute;; fills i nets, gent treballadora: assalariats quan hi havia feina, sovint acomiadats i aturats; desvagats a les crisis permanents que tant enriquiren la burgesia i tant de mal feren a la classe humil. Immersos en la pobresa de la realitat social, econ&ograve;mica i cultural, els Salut reaccionaren contra ella; l&rsquo;art esc&egrave;nic, el musical, el dibuix i la pintura, el discurs inflamant i revolucionari adre&ccedil;at als companys i companyes de classe, seran manifestacions del talent que posse&iuml;en i que varen fer gran de manera aut&ograve;noma i autodidacte.</p> <p>El seu comprom&iacute;s en la lluita social o solidaritat amb les fam&iacute;lies del barri i del m&oacute;n del treball, portaren alguns d&rsquo;ells a la pres&oacute; i a l&rsquo;exili de manera repetida. Un dels Salut, arrib&agrave; a ser membre cofundador de la CNT al nostre pa&iacute;s.</p> <p>Del pr&ograve;leg: &laquo;El text aporta informaci&oacute; fonamentada i obre el coneixement i la reflexi&oacute; a la nostra hist&ograve;ria propera. Amb una lectura molt agradable, va compaginant el relat personal amb fets socials, econ&ograve;mics i pol&iacute;tics de part del s. XIX i XX centrats al Raval, la Barcelona d&rsquo;aleshores, a Catalunya i m&eacute;s enll&agrave;, amb una amplitud d&rsquo;horitzons vinculats a les vicissituds vitals dels protagonistes que transcendeix fronteres. Tot plegat transcorre en un passat hist&ograve;ric que ha tingut una rellev&agrave;ncia capital per al nostre present.&raquo;</p>
  • <p>Barcelona, gener de 1918 &laquo;A les deu, al carrer de l&rsquo;Om, una tal Am&agrave;lia Alegre fix&agrave; a una paret una al&middot;locuci&oacute; manuscrita invitant les dones de la barriada de les Drassanes a anar en manifestaci&oacute; ordenada a protestar de l&rsquo;encariment de les subsist&egrave;ncies&raquo;. [La Veu de Catalunya]</p> <p>Aix&iacute; &eacute;s com alguns dels diaris de l&rsquo;&egrave;poca relaten l&rsquo;inici de la Revolta de subsist&egrave;ncies del gener de 1918, una mobilitzaci&oacute; espont&agrave;nia i popular, liderada exclusivament per dones que van sortir a lluitar pel manteniment de la vida. Els diaris descriuen l&rsquo;Am&agrave;lia Alegre com la iniciadora de la protesta quan penja un cartell al carrer de l&rsquo;Om convocant les dones a manifestar-se per l&rsquo;encariment de les subsist&egrave;ncies. Aquest &eacute;s l&rsquo;inici d&rsquo;una mobilitzaci&oacute; que durar&agrave; gaireb&eacute; tres setmanes, en les quals milers de dones sortiran a manifestar-se als carrers de Barcelona, i de la qual els homes seran exclosos.</p> <p>Durant la protesta, m&eacute;s de 28.000 obreres faran vaga i m&eacute;s de 285 f&agrave;briques hauran de tancar. Finalment, el govern proclamar&agrave; l&rsquo;estat de guerra, per&ograve; les dones aconseguiran la rebaixa de les subsist&egrave;ncies. La revolta de les dones de 1918 &eacute;s una mobilitzaci&oacute; singular i rellevant, pel fet que una acci&oacute; col&middot;lectiva femenina, d&rsquo;apoderament, ser&agrave; capa&ccedil; de posar en dificultats l&rsquo;Estat.</p> <p>&laquo;Am&agrave;lia Alegre enc&eacute;n la &lsquo;Rosa de foc&rsquo;&raquo; Aquest era el t&iacute;tol de l&rsquo;article on vam descobrir l&rsquo;abast de la Revolta de les dones de 1918 i el paper que la nostra bes&agrave;via va tenir com a iniciadora de la protesta. De sobte, tot el que ens havien explicat comen&ccedil;ava a prendre forma. Atretes per la hist&ograve;ria, ens vam endinsar de ple en el gener de 1918, fent una cr&ograve;nica detallada dels fets de la Revolta de les dones i cercant la implicaci&oacute; de l&rsquo;Am&agrave;lia en aquesta. La recerca ens ha perm&egrave;s reconstruir la hist&ograve;ria familiar, per&ograve; tamb&eacute; ens ha perm&egrave;s aprofundir en una part de la hist&ograve;ria de Barcelona que t&eacute; els seus or&iacute;gens al Raval. Hist&ograve;ries de la gent, de lluites per la vida, on les dones han estat plenament protagonistes, i tamb&eacute; hist&ograve;ries silenciades a les quals cal posar llum per recordar-les i agrair-les. <br /> &mdash;Carmen Jim&eacute;nez Guillam&oacute;n i Imma Guillam&oacute;n Chal&eacute;</p>
  • <p>En aquest petit llibret de la col&middot;lecci&oacute; Hist&ograve;ries del Raval, hi ha el prop&ograve;sit d&rsquo;aprofundir la hist&ograve;ria d&rsquo;un carrer com &eacute;s el de l&rsquo;Aurora. Ens podr&iacute;em preguntar, per qu&egrave; ens fixem en aquest carrer i no en d&rsquo;altres propers, que</p> <p>potser tenen una mica m&eacute;s d&rsquo;hist&ograve;ria, com els de Riereta o Carretes que els precedeixen en la industrialitzaci&oacute;, o el de Sant Jeroni i Cadena que tenen biografies de personatges de m&eacute;s renom en la hist&ograve;ria de l&rsquo;anarcosindicalisme.</p> <p>Avui &eacute;s un moment en el qual aquest carrer Aurora ha adquirit un significat especial per als moviments socials de la nostra ciutat i, de manera rellevant, per als alternatius del barri del Raval. El significat singular que ha adquirit l&rsquo;</p> <p>espai alliberat &laquo;&Agrave;gora Juan Andr&eacute;s Ben&iacute;tez&raquo; en un moment que tanta necessitat tenim de racionalitzar debats entorn la propietat, l&rsquo;&uacute;s indegut de la terra, o sobre l&rsquo;especulaci&oacute; que cavalca d&rsquo;una manera desbocada, cal sospesar i reflexionar entorn la vida de les persones i la seva relaci&oacute; amb l&rsquo;espai que l&rsquo;envolta. Repeteixo, parlar del carrer Aurora &eacute;s fer una mica nostra la seva hist&ograve;ria oculta, encara que sigui amb petites pinzellades, per tal de protegir-nos de la sens ra&oacute; dels que ens volen organitzar les nostres vides mitjan&ccedil;ant l&rsquo;espoli econ&ograve;mic.</p>
Ir a Arriba