-
Una vida atravesada por la persecución nazi, la resistencia política, el amor y la escritura. Natalia Ginzburg: la escritora que convirtió lo cotidiano en literatura -
Daniel Pont conoció de primera mano la prisión franquista y participó en la fundación de la COPEL. Su vida rebelde confronta el relato oficial de la Transición. -
Una reivindicació de la figura de Josep Anselm Clavé, en el bicentenari del seu naixement -
<p>El título de este libro, <em>Roberto Bolaño: Real Infrarrealista</em>, de Raúl Silva de la Mora, es una suma de conversaciones y entrevistas por más de veinticinco años de este periodista mexicano, al modo de la pesquisa de Mario Santiago y Arturo Belano en su emblemática novela <em>Los detectives salvajes</em>. Hace un elocuente guiño a lo que en la novela es ficción, para aportar con estos inéditos testimonios inscritos en la realidad, sabiendo que lo real es también un campo minado por la ficción.</p> <p>¿Qué fue y cómo empezó el Infrarrealismo? El libro hace una revisión de la memoria colectiva de entonces y ayuda a reconstruir aquella una época fundamental para la vida y la obra de Roberto Bolaño en México de los 70’s. Son ahora sus amigas y sus amigos quienes tienen la palabra, a través de recuerdos que brotan desde distintas afinidades, pero también desde una memoria que es crítica de aquel movimiento. Aquí no están Arturo Belano ni Ulises Lima ni Jacinto Requena ni Xóchitl García, ni Felipe Müller, ni Rafael Barrios… Todas ellas y ellos pertenecen a ese mundo cuya riqueza se manifiesta en las infinitas maneras en que <em>Los detectives salvajes</em> ha sido leída en chino mandarín, francés, turco, inglés, griego, danés…</p> <p><em>Roberto Bolaño: Real Infrarrealista</em> no se propone con un afán histórico zanjar la biografía del joven Bolaño, como tampoco tiene la pretensión de diseccionar los episodios que configuran el camino de un escritor que vimos consagrarse, pues como toda suma de testimonios corre el riesgo de novelar. Serán las lectoras y lectores quienes orienten su manera de internarse en estas páginas y sus voces. A 25 años de la publicación de <em>Los detectives salvajes</em>, a 70 del nacimiento y 20 de la muerte de Roberto Bolaño, esta memoria es una suerte de incitación para lanzarse a los caminos, nuevamente.</p> -
<p>El propòsit d’aquesta recerca era esbrinar qui era Josep Ros i Serra, principal promotor de la Cooperativa del Forn del Vidre, i a la vegada saber per què Joan Peiró i Belis, dirigent anarcosindicalista, quan va sentir-se amenaçat pels pistolers de la patronal, va decidir venir a Mataró. </p> <p>Per desvetllar aquestes incògnites, ens hem endinsat en el moviment obrer i cooperatiu mataroní en les primeres dècades del s.XX. Descobrim que Josep Ros va ser un republicà federal, líder sindicalista del ram del vidre i organitzat a la Federació Espanyola del Vidre i del Cristall, on compartirà lluites sindicalistes amb J. Peiró, el qual a partir de 1916 en seria president. El moviment obrer a Mataró des de feia molt temps tenia un nucli significatiu d’anarcosindicalistes, i com a tal, els principals dirigents van participar en el Congrés Regional de la CNT de Sants del 1918. </p> <p>En referència al moviment cooperatiu aquest estudi ens ha permès descobrir noves cooperatives, moltes d’elles extingides i també poder completar, en documents notarials i familiars, els inicis de la Cooperativa del Forn del Vidre. En aquest àmbit també ens hem pogut submergir en el moviment republicà federal d’aquell temps, amb els seus ideals a favor d’una societat laica i d’una escola racionalista. Tots aquests valors formaven part de la ideologia de Josep Ros i Serra i de la majoria dels que formaven la Cooperativa del Forn del Vidre.</p> -
<p>María Sabina fue mucho más que una curandera indígena mexicana: «Soy sabia desde el vientre mismo de mi madre», solía decir. Nacida a fines del siglo XIX en Oaxaca, tuvo la dura infancia de los campesinos pobres: hambre crónica, faenas agrícolas, matrimonio adolescente. Descubrió por sí misma el poder curativo de ciertos hongos, los niños santos, que, mediante visiones luminosas, le transmitieron el conocimiento milenario que ella iba a emplear para curar a cientos de personas sufrientes. Casada dos veces y dos veces viuda, tuvo muchos hijos, pero casi todos fallecieron pronto.</p> <p>A mitad del siglo XX, su fama se disparó fuera de su entorno inmediato, a causa de su encuentro con Robert Gordon Wasson, exitoso banquero que se confirmaría como el pionero de la etnomicología. A partir de entonces, Huautla, residencia de la chamana, se volvió lugar de peregrinación de hippies, científicos, escritores o gente en busca de un estado alterado de conciencia, y durante su vejez María Sabina padeció el activo rechazo de sus vecinos por haber compartido sus saberes ancestrales.</p> <p>En este libro, Álvaro Estrada nos ofrece una autobiografía oral de la sabia de los hongos. Tras largas conversaciones y luego de atestiguar los rituales de los que ella se valía, el autor presenta al mundo occidental una cosmovisión fascinante en la que la sencillez y la crudeza de una vida llena de dificultades se enhebran con relatos de gran misticismo.</p> -
<p>Vicent Andrés Estellés és un dels poetes fonamentals de la literatura catalana. La seua obra és una narració íntima i universal de la nostra història recent: la mort i la fam, l’horror de la guerra, la crua postguerra i la derrota col·lectiva. Però també la resistència, l’esperança, la lluita constant i la fràgil alegria.</p> <p>En aquest llibre únic, la primera biografia sobre Vicent Andrés Estellés, el músic i escriptor Pau Alabajos ens acosta al recorregut vital del poeta amb motiu de la celebració del centenari del seu naixement. Un viatge que parteix dels seus poemes clau per mostrar-nos la vessant més humana d’Estellés. El fill del forner de Burjassot. El periodista compromès acomiadat pel diari on treballava. El poeta que es conjura amb la causa dels explotats i la reconstrucció d’un país vençut. Que igual recitava en una associació de veïns que rebia els màxims guardons de les lletres catalanes. Que es convertí en emblema i matèria primera del moviment popular de la Nova Cançó.</p> <p>I que, mentre la nostra xarxa cultural de base el reconeixia arreu del país, era perseguit i amenaçat per la dreta franquista que encara avui l’intenta censurar. El poeta que va esdevenir la veu d’un poble.</p> -
<p>En <em>Urtain</em>, Felipe de Luis Manero ha recreado la vida y la muerte de aquel boxeador que fue un auténtico «ídolo de masas» en los años finales de la dictadura; un héroe popular en el que la gente del común depositó la esperanza de, por una vez, ganar algo. Y, más allá de contarnos la historia trágica del inesperado camino de Urtain a las alturas, de sus peripecias —con sus claroscuros— y de su posterior e irremediable caída en desgracia, el autor ha trazado con este libro un sugerente retrato de la España tardofranquista.</p> -
<p>L'obra de Josep Llunas i Pujals és de les poques d'autors de l'Estat espanyol que pot ser contrastada amb la dels grans teòrics de l'anarquisme europeu de finals del segle XIX. En aquesta publicació, a partir d'una tria de textos de Llunas que ha fet Jordi Martí Font, l'il·lustrador Amat Pellejà construeix una obra original i innovadora que juga amb les imatges de la revista "La Tramontana", 127 anys després de la seva publicació.</p> <p>L’Amat Pellejà ha creat 50 il·lustracions per a aquest llibre a partir de la visualització de nombroses pàgines de La Tramontana, la publicació que va crear Josep Llunas el 1881 i que va durar fins al 1896. Les seves creacions parteixen de les il·lustracions d’aquesta revista anarquista però tenen com a principal característica la llibertat creativa i d’associació. La tria dels fragments de textos de Llunas que acompanyen les il·lustracions de l’Amat l’ha feta Jordi Martí Font i tenen la intenció d’apropar les idees i textos de Llunas als lectors i lectores del segle XXI.</p> -
<p>Som davant la vida i l’obra d’una dona occitana nascuda el 1851 i militant anarquista i espiritista, ocultista, cristiana, feminista, mil·lenarista; guaridora, mèdium, somnàmbula, vident, tiradora de cartes, magnetista; escriptora d’articles, drames i poemes. Detinguda i empresonada un cop i un altre, funda un moviment socioreligiós anomenat universalisme que fracassa estrepitosament, i dirigeix revistes com el <em>Diari d’Ultra-Tomba</em>, <em>El Crist Anarquista</em>, <em>El Salvador dels Malalts</em> i <em>La Revolució</em>.</p> <p>Andrieu emergeix com un terratrèmol devastador: el d’una de les racionalitats subalternes dels salvatges d’Occident concebent la destrucció del vell món (capital, estats, governs, esglésies i religions, monarquies, tribunals, exèrcits) i la creació del món nou.</p> <p>Recerca antropològica, recull de propaganda pel fet llibertària i carta d’amor d’un antropòleg, es tracta de l’estudi més profund que s’ha fet mai d’una “dona, mare i obrera” que planta cara a la vida amb ràbia i amor.</p> -
<p>Després de viure en primera persona, juntament amb John Reed, la revolució soviètica de 1917, vivència plasmada en el seu llibre <em>Sis mesos rojos a Rússia</em>, el 1920 la periodista Louise Bryant torna a Europa per elaborar un seguit de reportatges per a l’International News Service. <em>Miralls de Moscou</em> recull alguns dels articles sobre l’URSS que Bryant va escriure per a Hearst en aquesta època. Escrits amb l’estil directe, viu i humanista que caracteritza l’autora, la selecció consta de divuit retrats biogràfics de figures polítiques de l’època: dirigents soviètics, entre els quals Lenin, Trotski i Kol·lontai, o d’altres, com el patriarca Tikhon o Enver Paixà.</p> <p>«En aquest llibre he intentat mostrar els dirigents de la revolució tal com són, com els he conegut a casa seva, on no penetra la resplendor vermella i on viuen com la resta d’homes».</p> -
<p>Aquest llibre intenta abordar de forma històrica la primera època de la militància obrera i sindical del conegut dirigent anarcosindicalista català Joan Peiró, la qual va desenvolupar-se a la ciutat de Badalona durant el període que va de 1905 fins el 1920. Probablement és l'ètapa menys coneguda de Joan Peiró, aquella que podríem dir de formació i gènesi de les seves idees posteriors a l'entorn del sindicalisme revolucionari i l'anarcosindicalisme com a força transformadora de la societat.</p>
CONSULTA CONDICIONES DE DISTRIBUCIÓN!ENVÍOS GRATIS A PARTIR DE 60€HAZTE VÍRICA Y APOYA EL PROYECTO APROVECHA AHORA PARA REALIZAR TU PEDIDO
Contacta
Contacta
Editorial
Distribuidora
Legal
© Creative Commons. • Desarrollo de Coma Comunicación Creativa para Edita
Proyecto financiado por
la Dirección General del Libro, del Cómic y la Lectura, Ministerio de Cultura
Editorial
Distribuidora
Legal
© Creative Commons. • Desarrollo de Coma Comunicación Creativa para Edita
Proyecto financiado por
la Dirección General del Libro, del Cómic y la Lectura, Ministerio de Cultura