-
<p><em>Paradoxia </em>narra la historia de una adolescente prostituta, drogadicta, ninfómana y sadomasoquista que, escapando de los abusos sexuales paternos, acaba mintiendo y follando por los agujeros que eran Manhattan y Los Ángeles a principios de los años 80, con la “filosofía nihilista clásica” como único dogma. A menudo se compara la escritura de Lydia Lunch con la de Hubert Selby Jr. y Jean Genet. Al leer Paradoxia, se observa también cierto parecido con Dostoievsky en la desgarrada protagonista. Las escenas de sexo, repugnantes, recuerdan a Bukowski e incluso a veces al Marqués de Sade. Se la ha comparado con muchos escritores o rockeros iconoclastas, incluso con asesinos. Pero lo más alucinante es que nunca se la ha comparado con otras mujeres.</p> <p>En el libro de Krafft-Ebing Psychopathia Sexualis, una de las cuatro categorías de la desviación sexual es la paradoxia, es decir, el deseo sexual que se produce en una etapa errónea de la vida, como en la infancia o la vejez. El título del libro de Lunch, que hace referencia a la historia de una niña a la que violaron, convirtiéndola así en una depredadora, es por tanto atrevido y descorazonador. Krafft-Ebing creía que las mujeres eran sexualmente pasivas y carecían de la capacidad de ser sádicas o fetichistas. En ese sentido, cada escena de Paradoxia actúa en contra del reto que plantea su autora, pues muestra una y otra vez los nimios papeles a los que son confinadas las mujeres por el simple hecho de ser mujeres. Lydia Lunch, o su protagonista, no puede follar como un hombre a causa de una desigualdad brutal: no debido a la diferencia de partes corporales, sino por el modo en que las cosas están dispuestas. La protagonista de Lunch no puede follar como un hombre, pero sí escribir como tal. Ella pertenece tanto al grupo de Blanchot, Bataille y Foucault como al de Selby o Genet. Debido a que es obra de una mujer, una escritura de este tipo, de una verdad brutal y sin medias tintas, resulta todo un acto de desafío. No se trata sólo de un registro del panorama psicosexual reinante entre los componentes de la No Wave, sino de un documento que plantea preguntas importantes sobre el género, el sexo y el abuso. Es cierto que Lunch no se molesta en cambiar los nombres de los personajes (probablemente también se mantenga fiel a los detalles), pero no es tanto una autobiografía como un tratado filosófico. Paradoxia tiene un lugar en la literatura de la depravación. (Extraído de Bookslut)</p>
-
<p>Després de viure en primera persona, juntament amb John Reed, la revolució soviètica de 1917, vivència plasmada en el seu llibre <em>Sis mesos rojos a Rússia</em>, el 1920 la periodista Louise Bryant torna a Europa per elaborar un seguit de reportatges per a l’International News Service. <em>Miralls de Moscou</em> recull alguns dels articles sobre l’URSS que Bryant va escriure per a Hearst en aquesta època. Escrits amb l’estil directe, viu i humanista que caracteritza l’autora, la selecció consta de divuit retrats biogràfics de figures polítiques de l’època: dirigents soviètics, entre els quals Lenin, Trotski i Kol·lontai, o d’altres, com el patriarca Tikhon o Enver Paixà.</p> <p>«En aquest llibre he intentat mostrar els dirigents de la revolució tal com són, com els he conegut a casa seva, on no penetra la resplendor vermella i on viuen com la resta d’homes».</p>
-
<p>L'obra de Josep Llunas i Pujals és de les poques d'autors de l'Estat espanyol que pot ser contrastada amb la dels grans teòrics de l'anarquisme europeu de finals del segle XIX. En aquesta publicació, a partir d'una tria de textos de Llunas que ha fet Jordi Martí Font, l'il·lustrador Amat Pellejà construeix una obra original i innovadora que juga amb les imatges de la revista "La Tramontana", 127 anys després de la seva publicació.</p> <p>L’Amat Pellejà ha creat 50 il·lustracions per a aquest llibre a partir de la visualització de nombroses pàgines de La Tramontana, la publicació que va crear Josep Llunas el 1881 i que va durar fins al 1896. Les seves creacions parteixen de les il·lustracions d’aquesta revista anarquista però tenen com a principal característica la llibertat creativa i d’associació. La tria dels fragments de textos de Llunas que acompanyen les il·lustracions de l’Amat l’ha feta Jordi Martí Font i tenen la intenció d’apropar les idees i textos de Llunas als lectors i lectores del segle XXI.</p>
-
<p>Som davant la vida i l’obra d’una dona occitana nascuda el 1851 i militant anarquista i espiritista, ocultista, cristiana, feminista, mil·lenarista; guaridora, mèdium, somnàmbula, vident, tiradora de cartes, magnetista; escriptora d’articles, drames i poemes. Detinguda i empresonada un cop i un altre, funda un moviment socioreligiós anomenat universalisme que fracassa estrepitosament, i dirigeix revistes com el <em>Diari d’Ultra-Tomba</em>, <em>El Crist Anarquista</em>, <em>El Salvador dels Malalts</em> i <em>La Revolució</em>.</p> <p>Andrieu emergeix com un terratrèmol devastador: el d’una de les racionalitats subalternes dels salvatges d’Occident concebent la destrucció del vell món (capital, estats, governs, esglésies i religions, monarquies, tribunals, exèrcits) i la creació del món nou.</p> <p>Recerca antropològica, recull de propaganda pel fet llibertària i carta d’amor d’un antropòleg, es tracta de l’estudi més profund que s’ha fet mai d’una “dona, mare i obrera” que planta cara a la vida amb ràbia i amor.</p>