-
<p>L'obra de Josep Llunas i Pujals és de les poques d'autors de l'Estat espanyol que pot ser contrastada amb la dels grans teòrics de l'anarquisme europeu de finals del segle XIX. En aquesta publicació, a partir d'una tria de textos de Llunas que ha fet Jordi Martí Font, l'il·lustrador Amat Pellejà construeix una obra original i innovadora que juga amb les imatges de la revista "La Tramontana", 127 anys després de la seva publicació.</p> <p>L’Amat Pellejà ha creat 50 il·lustracions per a aquest llibre a partir de la visualització de nombroses pàgines de La Tramontana, la publicació que va crear Josep Llunas el 1881 i que va durar fins al 1896. Les seves creacions parteixen de les il·lustracions d’aquesta revista anarquista però tenen com a principal característica la llibertat creativa i d’associació. La tria dels fragments de textos de Llunas que acompanyen les il·lustracions de l’Amat l’ha feta Jordi Martí Font i tenen la intenció d’apropar les idees i textos de Llunas als lectors i lectores del segle XXI.</p>
-
<p>El propòsit d’aquesta recerca era esbrinar qui era Josep Ros i Serra, principal promotor de la Cooperativa del Forn del Vidre, i a la vegada saber per què Joan Peiró i Belis, dirigent anarcosindicalista, quan va sentir-se amenaçat pels pistolers de la patronal, va decidir venir a Mataró. </p> <p>Per desvetllar aquestes incògnites, ens hem endinsat en el moviment obrer i cooperatiu mataroní en les primeres dècades del s.XX. Descobrim que Josep Ros va ser un republicà federal, líder sindicalista del ram del vidre i organitzat a la Federació Espanyola del Vidre i del Cristall, on compartirà lluites sindicalistes amb J. Peiró, el qual a partir de 1916 en seria president. El moviment obrer a Mataró des de feia molt temps tenia un nucli significatiu d’anarcosindicalistes, i com a tal, els principals dirigents van participar en el Congrés Regional de la CNT de Sants del 1918. </p> <p>En referència al moviment cooperatiu aquest estudi ens ha permès descobrir noves cooperatives, moltes d’elles extingides i també poder completar, en documents notarials i familiars, els inicis de la Cooperativa del Forn del Vidre. En aquest àmbit també ens hem pogut submergir en el moviment republicà federal d’aquell temps, amb els seus ideals a favor d’una societat laica i d’una escola racionalista. Tots aquests valors formaven part de la ideologia de Josep Ros i Serra i de la majoria dels que formaven la Cooperativa del Forn del Vidre.</p>
-
<p>Som davant la vida i l’obra d’una dona occitana nascuda el 1851 i militant anarquista i espiritista, ocultista, cristiana, feminista, mil·lenarista; guaridora, mèdium, somnàmbula, vident, tiradora de cartes, magnetista; escriptora d’articles, drames i poemes. Detinguda i empresonada un cop i un altre, funda un moviment socioreligiós anomenat universalisme que fracassa estrepitosament, i dirigeix revistes com el <em>Diari d’Ultra-Tomba</em>, <em>El Crist Anarquista</em>, <em>El Salvador dels Malalts</em> i <em>La Revolució</em>.</p> <p>Andrieu emergeix com un terratrèmol devastador: el d’una de les racionalitats subalternes dels salvatges d’Occident concebent la destrucció del vell món (capital, estats, governs, esglésies i religions, monarquies, tribunals, exèrcits) i la creació del món nou.</p> <p>Recerca antropològica, recull de propaganda pel fet llibertària i carta d’amor d’un antropòleg, es tracta de l’estudi més profund que s’ha fet mai d’una “dona, mare i obrera” que planta cara a la vida amb ràbia i amor.</p>
-
<p>Després de viure en primera persona, juntament amb John Reed, la revolució soviètica de 1917, vivència plasmada en el seu llibre <em>Sis mesos rojos a Rússia</em>, el 1920 la periodista Louise Bryant torna a Europa per elaborar un seguit de reportatges per a l’International News Service. <em>Miralls de Moscou</em> recull alguns dels articles sobre l’URSS que Bryant va escriure per a Hearst en aquesta època. Escrits amb l’estil directe, viu i humanista que caracteritza l’autora, la selecció consta de divuit retrats biogràfics de figures polítiques de l’època: dirigents soviètics, entre els quals Lenin, Trotski i Kol·lontai, o d’altres, com el patriarca Tikhon o Enver Paixà.</p> <p>«En aquest llibre he intentat mostrar els dirigents de la revolució tal com són, com els he conegut a casa seva, on no penetra la resplendor vermella i on viuen com la resta d’homes».</p>
-
<p><em>Paradoxia </em>narra la historia de una adolescente prostituta, drogadicta, ninfómana y sadomasoquista que, escapando de los abusos sexuales paternos, acaba mintiendo y follando por los agujeros que eran Manhattan y Los Ángeles a principios de los años 80, con la “filosofía nihilista clásica” como único dogma. A menudo se compara la escritura de Lydia Lunch con la de Hubert Selby Jr. y Jean Genet. Al leer Paradoxia, se observa también cierto parecido con Dostoievsky en la desgarrada protagonista. Las escenas de sexo, repugnantes, recuerdan a Bukowski e incluso a veces al Marqués de Sade. Se la ha comparado con muchos escritores o rockeros iconoclastas, incluso con asesinos. Pero lo más alucinante es que nunca se la ha comparado con otras mujeres.</p> <p>En el libro de Krafft-Ebing Psychopathia Sexualis, una de las cuatro categorías de la desviación sexual es la paradoxia, es decir, el deseo sexual que se produce en una etapa errónea de la vida, como en la infancia o la vejez. El título del libro de Lunch, que hace referencia a la historia de una niña a la que violaron, convirtiéndola así en una depredadora, es por tanto atrevido y descorazonador. Krafft-Ebing creía que las mujeres eran sexualmente pasivas y carecían de la capacidad de ser sádicas o fetichistas. En ese sentido, cada escena de Paradoxia actúa en contra del reto que plantea su autora, pues muestra una y otra vez los nimios papeles a los que son confinadas las mujeres por el simple hecho de ser mujeres. Lydia Lunch, o su protagonista, no puede follar como un hombre a causa de una desigualdad brutal: no debido a la diferencia de partes corporales, sino por el modo en que las cosas están dispuestas. La protagonista de Lunch no puede follar como un hombre, pero sí escribir como tal. Ella pertenece tanto al grupo de Blanchot, Bataille y Foucault como al de Selby o Genet. Debido a que es obra de una mujer, una escritura de este tipo, de una verdad brutal y sin medias tintas, resulta todo un acto de desafío. No se trata sólo de un registro del panorama psicosexual reinante entre los componentes de la No Wave, sino de un documento que plantea preguntas importantes sobre el género, el sexo y el abuso. Es cierto que Lunch no se molesta en cambiar los nombres de los personajes (probablemente también se mantenga fiel a los detalles), pero no es tanto una autobiografía como un tratado filosófico. Paradoxia tiene un lugar en la literatura de la depravación. (Extraído de Bookslut)</p>
-
<p>El título de este libro, <em>Roberto Bolaño: Real Infrarrealista</em>, de Raúl Silva de la Mora, es una suma de conversaciones y entrevistas por más de veinticinco años de este periodista mexicano, al modo de la pesquisa de Mario Santiago y Arturo Belano en su emblemática novela <em>Los detectives salvajes</em>. Hace un elocuente guiño a lo que en la novela es ficción, para aportar con estos inéditos testimonios inscritos en la realidad, sabiendo que lo real es también un campo minado por la ficción.</p> <p>¿Qué fue y cómo empezó el Infrarrealismo? El libro hace una revisión de la memoria colectiva de entonces y ayuda a reconstruir aquella una época fundamental para la vida y la obra de Roberto Bolaño en México de los 70’s. Son ahora sus amigas y sus amigos quienes tienen la palabra, a través de recuerdos que brotan desde distintas afinidades, pero también desde una memoria que es crítica de aquel movimiento. Aquí no están Arturo Belano ni Ulises Lima ni Jacinto Requena ni Xóchitl García, ni Felipe Müller, ni Rafael Barrios… Todas ellas y ellos pertenecen a ese mundo cuya riqueza se manifiesta en las infinitas maneras en que <em>Los detectives salvajes</em> ha sido leída en chino mandarín, francés, turco, inglés, griego, danés…</p> <p><em>Roberto Bolaño: Real Infrarrealista</em> no se propone con un afán histórico zanjar la biografía del joven Bolaño, como tampoco tiene la pretensión de diseccionar los episodios que configuran el camino de un escritor que vimos consagrarse, pues como toda suma de testimonios corre el riesgo de novelar. Serán las lectoras y lectores quienes orienten su manera de internarse en estas páginas y sus voces. A 25 años de la publicación de <em>Los detectives salvajes</em>, a 70 del nacimiento y 20 de la muerte de Roberto Bolaño, esta memoria es una suerte de incitación para lanzarse a los caminos, nuevamente.</p>