-
<p><em>Superluminal</em> es una novela extraña, oscura, fascinante. Posee y ofrece ese sentido de la maravilla que no siempre resulta fácil de encontrar, ni siquiera en la ciencia ficción. Durante siglos hubo personas que se adentraron en lo desconocido: para buscar qué había en las zonas en blanco de los mapas, para comerciar, por necesidad económica, por desarraigo social o por afán de gloria. Eso seguirá sucediendo en el futuro si la humanidad se expande por esta u otras galaxias.</p> <p>Así, la novela de Vonda N. McIntyre especula sobre lo que puede depararnos el porvenir a la hora de explorar el espacio. <em>Superluminal</em> nos habla sobre cíborgs y, por tanto, sobre pos/transhumanismo, sobre quienes son considerados monstruos y hasta se sienten tales.</p>
-
<p>Una científica està tancada en un laboratori obsessionada per trobar la fórmula definitiva del producte que ha sotmès a la societat: unes pastilles que contenen experiències humanes per sentir emocions i vivències alienes. La societat de consum, incapaç de crear o produir, ha trencat el mecanisme que la feia funcionar. L'home ha substituït la seva capacitat d'imaginar, cooperar i compartir per una set egoista i insaciable a la recerca d'una experiència superior. El culte del jo es reflecteix també en el cos, en la possibilitat de canviar qualsevol part d'un mateix, i deixar de ser per aparentar ser. L'obstinació de viure les vides dels altres provoca l'efecte contrari; l'altre ja no existeix, ja no importa.</p> <p>El lector serà propulsat cap al buit d'una existència que gira al voltant de l'individu i de les aparences, on trobarà les hipocresies i contradiccions del seu temps. Un món on veurem les conseqüències de les notícies falses i d'uns mitjans de comunicació servils amb el poder, on l'home no necessita d'amenaces externes perquè és el seu propi pitjor enemic.</p>