<p>L'espiritisme catal&agrave; esdev&eacute;, del 1860 al 1939, un dels moviments socioreligiosos rupturistes m&eacute;s destacats d'Europa.<br /> <br /> En aquest llibre s'hi mostra la manera com, a partir de t&egrave;cniques associades a usos ext&agrave;tics del cos -el tr&agrave;nsit medi&uacute;mnic-, amplis sectors subalterns de la societat catalana ordenen un sistema conceptual integral que abra&ccedil;a projectes socials i culturals emancipadors.<br /> <br /> El seu tarann&agrave; racionalitzador -el m&eacute;s avantguardista a escala europea, i alhora el m&eacute;s reprimit- condueix a l'aven&ccedil; d'un model de modernitat amb referents igualitaristes en qu&egrave; afloren els nuclis del feminisme, l'antimilitarisme i l'associacionisme cultural i cooperativista contemporanis: una veritable pot&egrave;ncia popular revolucion&agrave;ria.<br /> <br /> Aix&iacute;, una pr&agrave;ctica corporal d'aspecte irracional com la possessi&oacute; apareix vinculada a una interpretaci&oacute; del m&oacute;n fonamentada en principis col&middot;lectivistes que, a m&eacute;s d'oposar-se a l'ordre catolicoburg&egrave;s -aix&ograve; explicaria el lligam entre l'espiritisme i l'anarquisme als segles XIX i XX-, pret&eacute;n demostrar emp&iacute;ricament la viabilitat de la comunicaci&oacute; amb els esperits dels morts.<br /> <br /> Com en altres &egrave;poques i societats, tamb&eacute; a Catalunya s&oacute;n els desposse&iuml;ts els qui de la possessi&oacute; en fan la seva religi&oacute;, entesa com un mitj&agrave; per &quot;arrasar la societat i organitzar-la de nou&quot;, utilitzant-hi l'&uacute;nica eina de qu&egrave; disposen: els seus propis cossos.<br /> <br /> Cos i revoluci&oacute; aporta m&uacute;ltiples fonts documentals in&egrave;dites -espiritistes, cat&ograve;liques, anarquistes, te&ograve;sofes, etc.-, constituint-se com una obra indispensable respecte a la comprensi&oacute; del fenomen espiritista.<br /> <br /> &nbsp;</p>