<p>Mentre que d&rsquo;una banda el nostre imaginari &eacute;s ple d&rsquo;amor &mdash; una versi&oacute; rom&agrave;ntica i artifi cial, transmesa per les novel&middot;les, les pel&middot;l&iacute;cules i la publicitat&mdash;, de l&rsquo;altra la nostra societat es comporta com un amant amb el cor destrossat: &eacute;s c&iacute;nica i menysprea l&rsquo;amor, considerat un sentiment est&uacute;pid, in&uacute;til o molest, una fantasia per a adolescents, un mal menor per a qui no sap estar sol, un luxe per a pocs.</p> <p>Aquest contrarelat &eacute;s el fruit perill&oacute;s de l&rsquo;individualisme capitalista; un sistema que mentre estigmatitza la solitud i culpabilitza qui la viu com si fos indigne d&rsquo;amor, alhora ens vol sempre sols, dividits i en compet&egrave;ncia entre nosaltres. Concentrats en nosaltres mateixos, veiem com ens roben el temps que podr&iacute;em destinar a cultivar les relacions amb els altres, l&rsquo;amor incl&ograve;s.</p> <p>Per&ograve; aquesta crisi d&rsquo;amor t&eacute; remei. A l&rsquo;&egrave;poca en qu&egrave; les relacions es basen en l&rsquo;intercanvi, la utilitat, la conveni&egrave;ncia o la compatibilitat, reservar espai a un amor sense condicions i lliure, capa&ccedil; de passar de l&rsquo;&agrave;mbit individual a la comunitat, pot ser una de les accions m&eacute;s antisistema, revolucion&agrave;ries i coratjoses que puguem fer per canviar la societat: una aut&egrave;ntic acte de resist&egrave;ncia en aquests temps cada vegada m&eacute;s fragmentats.</p>