-
<p>Fa vuitanta anys, el 1938, quan la desgraciada guerra civil espanyola s’atansava a la seva fi, va aparèixer aquest llibre. El moment no era pas el més propici i l’obra va tenir poca divulgació i menys després amb l’arribada dels vencedors en que va ser proscrita. Des de llavors només la trobem en algunes biblioteques; el que és, però, més sorprenent i trist a la vegada, és que mai més no hagi estat reeditada.</p> <p>Profundament observador, Emili Salut fou a la vegada un home crític i solidari. Les imatges escrites que deixà en aquestes pàgines son la d’un ser reflexiu que ha entès molt bé quina és la condició dels humans sota el domini dels poderosos amb l’auxili de les forces d’ordre. Es tracta d’un text fonamental per a conèixer com s’educava, es treballava i vivia al barri del Raval a les acaballes del segle XIX i el primer terç del XX. I el més important, quines eren les relacions socials entre els seus habitants. Emili Salut era un home del carrer, es guanyava la vida com a pintor de parets; no era un lletrat i això el lector ho veurà ben aviat. De fet aquesta és l’única obra que li coneixem; la seva finalitat la deixa ben clara al pròleg: «No tinc pas la pretensió de voler oferir belles pàgines d’estètica literària, perquè l’essencial idea que em guia és la descripció de l’intens sofriment d’unes innominades generacions…»</p> <p>L’autor desgrana els records que més impacte deixaren a la seva vida transcorreguda al Raval. Inicia les seves vivències amb el capítol “Infància dissortada,” la seva i la de tants infants en aquella trista escola nacional, encara enreixada, la més gran de la ciutat, que fins feia poc havia estat la Galera, al carrer de Sant Pau, anterior a la Presó vella o d’Amàlia. Entre els jocs de la mainada pels carrers hi havia el de reproduir, amb ninots fets a mà, l’estrangulament de petits animalons imitant les execucions públiques al garrot que alguna d’aquella quitxalla havia presenciat. Recorda l’arribada a Colon de les tropes espanyoles després de la pèrdua de les darreres colònies d’Amèrica, amb els milers de soldats enllitats, –altres milers ja enterrats– tots presidits per generals rebuts com a victoriosos per una monarquia corrupta, en lloc d’haver estat jutjats com a responsables de tanta pèrdua i mort. Ens deixa patent la dolorosa situació de les dones, maltractades a la fàbrica on rebien el nom de “xinxes de fàbrica” i en molts casos pels mateixos marits, així com l’humillant estat de la prostitució al barri.</p> <p>L’amistat amb Salvador Seguí, malgrat les diferències que existiren entre ells dos, mostra aspectes que no han estat reconeguts en la major part de les biografies del Noi del Sucre. El temps d’esbarjo i distracció omple un dels capítols més rics del llibre: gent que anava fins el Torí de la Barceloneta on s’hi feia tota mena de representacions recreatives; d’altra assistia a les diverses sales de teatre i ball, i molta més que omplia els bars i les tavernes que amb bona quantitat hi havia al barri; llocs en els quals en uns s’hi jugava diners a cartes o a l’atzar i en altres es discutia la situació que es vivia als tallers i fàbriques. També eren llocs on es treballava en la captació de militants per als sindicats o partits; no cal dir com l’anarquisme era el moviment que més acollida i simpatia rebia.</p> <p>Relata les greus condicions de vida dels nens i nenes que als deu anys entraven a treballar, la misèria que hi havia a les entranyes de les fàbriques del barri, misèria que perdurava i donava pas a la que després trobaven a casa. Ja més grans, tot els ballava entre l’esperança i l’acció revolucionària a la qual s’hi arribaria mitjançant mobilitzacions i vagues generals com les de 1902, 1909, 1917 amb les onades repressives dels governs de torn. Mereix ser llegit amb atenció el capítol dedicat a la Setmana Tràgica, on l’autor n’explica no només els fets més coneguts sinó també els sentiments i les afeccions dels seus protagonistes quan es llançaren a totes cansats de tantes mentides i enganys que rebien per tal de sostenir els interessos colonials de la burgesia i l’estament militar.</p> <p>El llibre ens mostra amb cruesa i bondat la realitat del Raval com poques vegades s’ha fet; pàgines de denúncia, narració, història i coneixement profund de l’esperit humà que deixen, molt enrere, inflats escrits de contingut social, històric i polític. Pel que fa a la present edició, hem optat per deixar intacta la sintaxi i la grafia de l’autor per no treure-li força i respectar-li l’estil; sols en el cas d’unes quantes paraules que avui ens son estranyes o desconegudes, hem posat el seu significat al peu de la mateixa pàgina.</p> -
<div>Esta novela gráfica narra y recrea desde una perspectiva libertaria el proceso de la guerra, la revolución social y la Contrarrevolución, a través de las inquietudes y vicisitudes de sus seis protagonistas, militantes anónimos y reconocidos de CNT y Mujeres Libres. Protagonistas que viven el amor y el odio, las victorias y las derrotas, así como las contradicciones de poner en práctica los ideales.</div> <div>A lo largo de sus páginas se despliega un alegato contra las guerras en las que el pueblo siempre pone los muertos. Al tiempo que refleja cómo una inmensidad de gentes supieron autogestionarse sobre la base del apoyo mutuo, la solidaridad y el federalismo. Es necesario contar estas historias de la revolución social, con sus posibilidades y sus fracasos, porque son parte esencial de una memoria colectiva que ha estado casi siempre cubierta por mantos de olvido y prejuicio.</div> <div>Esta vuelta al pasado que propone <em>Negras tormentas</em> no es un acto de nostalgia, sino un ejercicio de reconocimiento para sabernos en la historia, aprender y emocionarnos.</div> -
<p>Eduardo de Guzmán nos adentra en el Madrid que asombró al mundo y fue el orgullo de la España antifascista. Con su magistral estilo, con el tono levantado de quien escribe un reportaje de trinchera, viviendo y luchando junto al vecindario de Madrid, documenta día a día la contestación obrera al golpe de Estado fascista (18 de julio de 1936), el asalto al cuartel de la Montaña, el arrojo de las Milicias, que serán la base del Ejército Popular.</p> <p>Cada página vibra al ritmo del combate para liberar Madrid y las tierras de Castilla de la barbarie nacional-italo-germana, ya a las puertas de la ciudad en ese noviembre histórico cuya defensale costó la vida a Durruti. Describe cómo se organiza la resistencia y las columnas madrileñas, irradiadas por los sindicatos, ateneos, casas del pueblo, radios, organizaciones, barriadas obreras... Transmite el coraje del Madrid confederal y popular que vence a costa de la vida de su mejor militancia, una muralla de corazones.</p> <p>Gran parte del Gobierno republicano huye a Valencia. Y solos, con el apoyo solidario de los pueblos de España, del voluntariado y de las Brigadas Internacionales, demostraron su arrojo para luchar por la libertad y la revolución social. En pie de guerra, como un acantilado de la resistencia, los auténticos salvadores de Madrid fueron las gentes trabajadoras.</p> <p>Se incluye un homenaje inédito al periodismo (escrito y gráfico) de combate en los frentes de Madrid. Se jugaban la vida para informar y hacer llegar la prensa a las trincheras. Un buen número murió luchando y otro tanto en los campos de concentración y en el exilio.</p> <p>Contiene 130 dibujos y fotografías, la mayoría inéditas</p> -
<p>Aquesta és probablement una de les obres més importants escrites en les últimes dècades pel que fa a la història social i urbana de Barcelona en l’explosiu primer tram del segle XX. La seva lectura multidisciplinar i multicausal dels esdeveniments, l’abast de la investigació històrica (quaranta anys), la minuciositat del treball amb les fonts i l’actualització i complexització d’algunes lectures històriques la fan una de les obres més completes sobre aquest cicle, amb el fil d’una prosa àgil, profunda i entenedora.</p> <p><em>La lluita per Barcelona</em> és una aportació capital a la història de l’anarquisme tant a Barcelona com a Catalunya, i també de la seva influència a la resta de l’Estat i a Europa. Chris Ealham aborda tant l’evolució històrica de l’anarquisme a través dels seus debats i conflictes com la seva manifestació concreta en la realitat barcelonina, alhora que dibuixa la relació i l'antagonisme entre la ciutat proletària i la ciutat burgesa enmig de la formació i l’evolució de Barcelona com a metròpolis incipient.</p> <p>Amb una capacitat impressionant d’entrellaçar lectures historiogràfiques, culturals, polítiques i simbòliques, Ealham ens mostra l’espai obrer com un espai de construcció cultural complex, que l’autor anomena com a «urbanisme proletari». Aquest, profundament arrelat a les idees llibertàries, edifica una cosmovisió pròpia, en la qual les classes populars construeixen una economia moral singular i disputen la ciutat també en el terreny ideològic, amb pràctiques com l’autogestió i l’acció directa plasmades en processos d’autonomia i autovalorització col·lectiva.</p> <p>Avui que les ciutats s’han convertit precisament en territoris d’apropiació, despossessió i expropiació de les vides de qui les habitem, probablement <em>La lluita per Barcelona</em>, on la contesa per l’espai, la vida i l’emancipació són tres eixos d’una mateixa lluita, ens pot aportar claus per tornar a delimitar els territoris en disputa.</p> -
<p>Este trabajo explica el nacimiento y desarrollo del movimiento obrero barcelonés, el cual en su mayor parte tuvo lugar en el Raval por ser este barrio a mediados del siglo XIX el espacio en que la burguesía del país implantó el mayor número de fábricas y talleres de la ciudad. El obrerismo se expresó a través de una gran cantidad de periódicos y publicaciones ubicadas en el mismo barrio. El libro narra como el movimiento tuvo que hacer frente a las duras y despiadadas represiones que los distintos gobiernos llevaron a cabo, instigados por la burguesía. La culminación del proceso tuvo lugar en los heroicos enfrentamientos del 19 de julio de 1936 Al gobierno central, al igual que al de la Generalitat, le horrorizaba mucho más el pueblo en armas que el ejército sublevado, por ello pusieron toda clase de dificultades para armarlo y éste tuvo que hacerlo por su propia cuenta. En lo que respecta a Barcelona, el hecho de que los militantes anarquistas ocuparan Les Rambles por el lado del Raval y que levantaran barricadas en la Bretxa de Sant Pau por el otro, impidió que las tropas sublevadas de los diferentes cuarteles pudieran unirse. Los habitantes del Raval se sumaron a la lucha en Les Rambles, asediando a los militares acantonados en Atarazanas.</p> -
El eco de los pasos. Edición corregida con prólogo de Chris Ealham, de las memorias del anarcosindicalista y hombre de acción Juan García Oliver -
<p>Los personajes de esta novela gráfica son varios, entre ellas y ellos están Buenaventura Durruti, Cipriano Mera, Simone Weil, Antoine Gimenez, García Oliver, Soledad Estorach, Casilda 'La miliciana' o Felíx Likiniano.</p> <p>A lo largo del verano y otoño de 1936, estos corazones, mujeres y hombres, consiguieron avanzar a través de una grieta en la historia, una grieta que pudo cambiar el rumbo de lo conocido. Atravesados por los conflictos entre las ideas y las imposiciones de la guerra, atravesados por las euforias eléctricas de las victorias y la cruda desesperación de las derrotas, los corazones de esta historia de historias son muestras de una dignidad monumental, de pasión por la libertad y por la justicia, de un deseo irreductible por alcanzar un mundo nuevo.</p> -
<p>Compuesto por siete destellos de la revolución de 1936 y de algunos de sus personajes —estampas absolutamente autónomas e independientes entre sí—, el libro las reúne para formar un conjunto estructurado que amplía y transforma las imágenes y el contenido de cada una de ellas.</p> <p>Entendemos por estampa una ilustración precisa de un paisaje, una persona o un pueblo. Definen y encuadran una situación, retratan una personalidad o sintetizan una vida. Esas imágenes inmovilizan y arrancan un instante o unos días, captando su esencia más profunda. Sin embargo este conjunto de estampas produce una sensación de movimiento telúrico, de encaje de las piezas del puzzle y justificación de todas y cada una de las imágenes, en una estructura precisa que ejemplifica el breve relámpago de la revolución, así como su dolorosa oscuridad y muerte.</p> <p>Tres estampas dibujan el perfil del revolucionario Buenaventura Durruti; las otras cuatro esbozan el terremoto colectivo, masivo y popular del hecho revolucionario y luego, la embestida de la contrarrevolución estalinista y republicana. El conjunto demuestra que Durruti no se perdió en ningún laberinto. El autor nos lo presenta sin mitos, más allá de la divinización de algunos y de su demonización por otros; o de su banalización por los más.</p> <p>El libro incluye dos anexos documentales: la protesta de Durruti por la militarización de su columna y la orden recibida de marchar a Madrid.</p>
CONSULTA CONDICIONES DE DISTRIBUCIÓN!ENVÍOS GRATIS A PARTIR DE 60€HAZTE VÍRICA Y APOYA EL PROYECTO VIRUS CIERRA DEL 10 AL 25 DE AGOSTOAPROVECHA AHORA PARA REALIZAR TU PEDIDO
Contacta
Contacta
Editorial
Distribuidora
Legal
© Creative Commons. • Desarrollo de Coma Comunicación Creativa para Edita
Editorial
Distribuidora
Legal
© Creative Commons. • Desarrollo de Coma Comunicación Creativa para Edita