-
<p>El relat més popular sobre la transsexualitat ha assenyalat que el malestar que tenim resideix en el nostre cos i que la solució és transformar-lo. Tanmateix, altres veus han volgut impugnar aquest relat amb noves preguntes: i si l’origen del nostre malestar no estigués al nostre cos?, continuaría el remei trobant-se al cos? Trobar una resposta a aquestes qüestions és un exercici col·lectiu que fa dècades que s’està forjant. Aquest llibre és part d’aquest exercici, de la batalla per guanyar el relat sobre l’origen del malestar de les persones trans i així desplaçar el discurs del cos equivocat per proporcionar una altra proposta. O, dit d’una altra manera: aquests cossos nostres, que ens van dir que estaven equivocats, volem reconquerir-los.</p>
-
<p>Masechaba és una jove metgessa que s’enfronta a nombrosos conflictes: l’esgotament que li genera ser testimoni d’un sistema de salut pública amb greus mancances, el distanciament amb una mare profundament religiosa que li impedeix assumir la mort del seu germà, els temors més profunds que confessa a la seva terapeuta… Florescència és una novel·la absolutament commovedora que, amb una prosa punyent, explora els conflictes racials, econòmics i de gènere de la Sud-àfrica postapartheid. Una obra de Kopano Matlwa que torna a demostrar la seva capacitat d’abordar, de manera íntima i emotiva, problemes polítics de gran complexitat. Una història de supervivència que captura la confusió d’una generació de joves sud-africans que van créixer amb el somni de Mandela i que es topen amb la crua realitat de la corrupció, la xenofòbia, el masclisme i la pobresa que impregna les nostres societats.</p>
-
<p>Aquesta no és una història de fades, sinó una de bruixes i resistències, a l’origen de la qual trobem el genocidi, l’assetjament i el control disciplinari dels cossos de milers de dones a Europa, l'Àfrica, l'Àsia i Amèrica.</p> <p>Algunes de les moltes lliçons polítiques que podem extreure de Caliban i la bruixa són la implantació d'una nova divisió sexual del treball, la desmitificació de la foscor de l'edat mitjana o la dilució de les pràctiques socials basades en els béns comunals per part d'un capitalisme embrionari.</p> <p>Tant la transformació del model productiu com el fenòmen incipient d'acumulació de riquesa van desembocar en un canvi d'ordre social que va «naturalitzar» la violència cap a les dones, alhora que les arraconava a l'espai domèstic. A partir d'una profunda investigació històrica, Federici ens ensenya els orígens del món en què vivim, un món on les violències dels sistemes capitalista, patriarcal i colonial continuen vigents i ens demostren que la caça de bruixes i els seus efectes històrics es cronifiquen fins als nostres dies.</p>
-
<p>El Despertar, publicat el 1899 als Estats Units va provocar un escàndol considerable i un rebuig generalitzat. El llibre presenta una dona de bona família volent ser alguna cosa més que muller i mare. Una cosa inaudita. Kate Chopin, l’autora, va morir al cap de cinc anys de la seva publicació sense haver escrit gairebé res més. El llibre va ser redescobert per acadèmics als anys seixanta, moment en que la societat Nord Americana estava experimentant canvis socials radicals. El 1964 el llibre era imprès novament i es publicava la primera biografia completa de l’autora; a principis dels anys 70 era un clàssic feminista; a finals de segle era, simplement, un clàssic de la literatura. Des d’aleshores ha estat traduït a dotzenes de llengües i convertit en pel·lícula dues vegades. Tot i que El despertar va destruir la carrera de Chopin com escriptora, també en va assegurar el seu llegat literari.</p> <p> </p> <p>“Edna es va quedar a la galeria frontal mentre ell marxava de casa, i va trencar, absent, uns quants brins del llessamí que creixia enfilat en una tanca de reixeta. Va olorar les flors i se les va encastar al pit del seu vestit blanc. Els nens arrossegaven pel caminet un carretó petit, que havien omplert de troncs i branques. La quarterona els seguia amb passes ràpides, i havia assumit per a l’ocasió una animació i una celeritat fictícies. Un venedor de fruita lloava la seva mercaderia al carrer.</p> <p>Edna mirava directament al seu davant amb una expressió abstreta a la cara. No li interessava res del seu voltant. El carrer, els nens, el venedor de fruita, les flors que creixien al dessota dels seus ulls, tot era part indestriable d’un món estrany que de sobte havia esdevingut antagònic.”</p>