<p>Al llarg del primer ter&ccedil; del segle XX, les transformacions econ&ograve;miques derivades de l&rsquo;evoluci&oacute; del capitalisme, des de la seva l&ograve;gica local, tenen uns guanyadors i uns perdedors ben delimitats. Aquests darrers suporten unes desigualtats econ&ograve;miques i socials terribles. I tracten de resistir-hi a partir de la protesta social i l&rsquo;organitzaci&oacute; sindical, encara que tamb&eacute; individual, des d&rsquo;una resist&egrave;ncia passiva a l&rsquo;autoritat. Malgrat que podria haver-hi hagut altres respostes, des de les contradiccions de la societat catalana s&rsquo;opt&agrave; majorit&agrave;riament per la repressi&oacute;. Els grups benestants aut&ograve;ctons van esdevenir addictes a l&rsquo;&uacute;s dels ressorts estatals per preservar llur posici&oacute; envers les demandes de la classe obrera i els grups socials mes depauperats. Dins d&rsquo;aquesta l&ograve;gica, recorren a la despersonalitzaci&oacute; dels qui consideren inferiors per conjurar la por d&rsquo;una revoluci&oacute; que anivelli una societat terriblement desigual. Aix&iacute;, per a l&rsquo;enriquiment dels de dalt trobarem explotaci&oacute; laboral, humiliacions quotidianes, viol&egrave;ncia estructural, especulaci&oacute; i menyspreu social, per als de baix. Tanmateix, la marginaci&oacute; i la viol&egrave;ncia estructural contra aquest segment no gener&agrave; la individualitzaci&oacute; de la trag&egrave;dia, la p&egrave;rdua d&rsquo;autoestima col&middot;lectiva o la degradaci&oacute; moral dels afectats, tal com acostumem a contemplar en circumst&agrave;ncies semblants. El conjunt d&rsquo;idees llibert&agrave;ries, amb un discurs alliberador potent i, fins a cert punt sofisticat, m&eacute;s o menys vinculat a una forta organitzaci&oacute; sindical, permet&eacute; generar una cultura pr&ograve;pia &mdash;en un sentit antropol&ograve;gic del terme&mdash; capa&ccedil; de bastir una autoafirmaci&oacute; col&middot;lectiva, de plantejar alternatives, i de viure, creixentment, al marge i en contra de la societat oficial. La incapacitat de la Rep&uacute;blica (i tamb&eacute; la seva ostensible abs&egrave;ncia de voluntat) per revertir aquest proc&eacute;s de divisi&oacute; social representa un punt de no retorn en aquesta conflictiva dial&egrave;ctica de classe. A Catalunya, despr&egrave;s de la immediata reacci&oacute; de les organitzacions obreres davant del cop d&rsquo;estat de 1936,&nbsp; es va manifestar la profunditat i l&rsquo;arrelament social d&rsquo;aquesta trag&egrave;dia sota la f&oacute;rmula de la <em>venjan&ccedil;a de classe</em>.</p>