<p>A cegues &eacute;s un memorial devastador i punyent. &Eacute;s la hist&ograve;ria de Jorgen Jorgensen, mariner dan&egrave;s que va fundar una ciutat a Tasm&agrave;nia, que va ser rei d'Isl&agrave;ndia durant tres setmanes i que els anglesos van acabar deportant com a presidiari a la mateixa ciutat que ell havia fundat. El protagonista, home ple de for&ccedil;a moral, capacitat de sacrifici i de dedicaci&oacute;, &eacute;s al mateix temps la representaci&oacute; de l'etern rebel, l'amotinat, l'heretge a merc&egrave; de les onades i de la foscor de la hist&ograve;ria: &eacute;s Cippico, que ha passat pels camps nazis i per Goli Otok, la terrible Illa Calba on Tito confinava els dissidents. &Eacute;s tamb&eacute; Tore i Jan Jansen, Nev&eacute;ra i Strijela i els mil noms dels partisans i els clandestins. En un m&oacute;n on tot sembla tan repugnant i innocent, i en qu&egrave; trair &eacute;s comprensible i hum&agrave;, qui parla &eacute;s una mem&ograve;ria viva que batega, que de tant en tant s'esquerda, com la terra durant un terratr&egrave;mol, i deixa escapar les coses pels seus remolins. Confessi&oacute; i historial cl&iacute;nic, epopeia i deliri, rastre esborrat i reescrit cont&iacute;nuament, A cegues entrella&ccedil;a hist&ograve;ria i fantasmes, mite i record. &Eacute;s un viatge pel temps que commou i aclapara, furga en els racons m&eacute;s susceptibles i dolorosos de l'&agrave;nima per trobar un sentit, o si m&eacute;s no una escapat&ograve;ria. La hist&ograve;ria, explicada com un &uacute;nic mon&ograve;leg, uneix l'aventura d'un combatent pels ideals de llibertat i igualtat (Tore) que passa per tots els inferns del segle XX (fins i tot lluita en la guerra d'Espanya i es troba a Barcelona durant els Fets de Maig), amb la vida &egrave;pica de Jorgensen, un segle i mig abans. Ambd&oacute;s repudiats, inadaptats, perdedors... restes del naufragi.</p>