<p>Par&iacute;s, 14 de juny de 1940. El malaurat dia que les tropes del Tercer Reich entren a la capital francesa. Aquesta &eacute;s la historia d uns exiliats catalans que prengueren la decisi&oacute; de romandre-hi malgrat el perill que comportava. Entre ells, els cartellistes Carles Fontser&egrave; i Mart&iacute; Bas, el pintor Clav&eacute;, l escriptor i pol&iacute;tic catalanista Rafael Tasis, el cr&iacute;tic d art Sebasti&agrave; Gasch i el nostre protagonista de ficci&oacute;, el ninotaire Quim Moix. L ocupaci&oacute; nazi va durar quatre anys. Aquest relat es proposa denunciar la manca de resist&egrave;ncia i covardia de la gran majoria de ciutadans francesos d aquella generaci&oacute; enfront de l invasor, tant dels que aviat s enquadraren amb el mariscal P&eacute;tain com de bona part de la intel lectualitat fins aleshores &laquo;progressista&raquo;, i despr&eacute;s ben tancats confortablement en la seva closca... No ens oblidarem del Partit Comunista Franc&egrave;s &ndash;estalinista&ndash;, que, a causa de l aberrant pacte de no agressi&oacute; entre la URSS i l Alemanya de Hitler, no mogueren un dit fins que sobtadament la Wehrmacht enva&iacute; R&uacute;ssia. Aleshores s&iacute;, amb la p&agrave;tria real tra&iuml;da , s incorporaren decididament a la feble r&eacute;sistance per donar-li disciplina i organitzaci&oacute; . Els soldats alemanys entraren aquell 14 de juny a Par&iacute;s formant una llarga fila, espitregats, somrients, fusell a l espatlla com si entressin a casa seva. &laquo;&Eacute;s que s&oacute;n a casa seva!&raquo;, coment&agrave; Fontser&egrave; en veure ls. Ni un tret en contra: La Grandeur touch&eacute;e. D on sorgiren els primers resistents? Potser de militars? De partits antifeixistes? De cap manera. Sort&iacute; de la iniciativa d uns etn&ograve;legs, historiadors de l art i bibliotec&agrave;ries del Mus&eacute;e de l Homme, sense cap experi&egrave;ncia de lluita, per&ograve; decidits a plantar cara i trobant la manera d editar clandestinament el primer peri&ograve;dic contra l invasor i els seus aliats p&eacute;tainistes, tan perillosos i criminals els uns com els altres. En Quim Moix treball&agrave; al Museu i s incorporar&agrave; a l equip resistent. A trav&eacute;s d ell viurem aquells terribles, cruels i perillosos anys de detencions, afusellaments i deportacions. Quatre anys d absoluta vergonya per a tants! Juste de Nin, dibuixant i guionista de la novel la gr&agrave;fica Vergonya!, &eacute;s tamb&eacute; autor d Els Nin. Mem&ograve;ries a llapis d una fam&iacute;lia catalana (2004), Montecristo 1941 (2007), El Guepard 1970 (2008), Barcelona 1931 (2009), El quart poder (2010), La muntanya m&agrave;gica (2011), La fira de les vanitats (2012), La guerra dels besavis (2013), Rauxa (2014), Quan de tu s allunya (2015), &Iacute;taca (2016), Andreu Nin (2016) i Garbo (2017).</p>