lluita per barcelona

  • <p>Pere Foix va ser protagonista de les lluites del moviment obrer a Catalunya durant el primer ter&ccedil; del segle XX. I en aquest llibre relata aquells anys convulsos i apassionants que van viure l&rsquo;ampli ventall de persones que formaven la CNT.</p> <p>Recuperem un text escrit el 1939 des de M&egrave;xic, on es va exiliar l&rsquo;autor despr&eacute;s de la derrota de la guerra civil. Al llibre, hi narra viv&egrave;ncies personals i col&middot;lectives combinant esbossos biogr&agrave;fics de personatges capdavanters del moviment d&rsquo;inspiraci&oacute; anarquista amb els de militants m&eacute;s an&ograve;nims que tamb&eacute; hi van prendre part. Amb aix&ograve;, Pere Foix vol assenyalar que aquest no va ser un moviment redu&iuml;t al protagonisme d&rsquo;uns l&iacute;ders, sin&oacute; una aventura compartida.</p> <p>Els ap&ograve;stols a qu&egrave; al&middot;ludeix l&rsquo;autor en el t&iacute;tol d&rsquo;aquesta obra els identificareu r&agrave;pidament, s&oacute;n els sis biografiats: Joan Roig&eacute;, Josep Maria Foix, &Agrave;ngel Pesta&ntilde;a, Salvador Segu&iacute;, Joan Peir&oacute; i Eusebi Carb&oacute;. A trav&eacute;s d&rsquo;aquests homes, Pere Foix dibuixa l&rsquo;ampli ventall de persones que formaven la CNT d&rsquo;aquella &egrave;poca. De fet, ell &eacute;s el veritable &ldquo;set&egrave; home&rdquo;.</p> <p>En canvi per si sorgeixen alguns dubtes d&rsquo;on s&rsquo;amaguen els hipot&egrave;tics &ldquo;mercaders&rdquo; el propi Foix ho aclareix en una carta a Serra i Moret del 18 de maig de 1954: &ldquo;de mercaders el llibre n&rsquo;est&agrave; ple: confidents, pistolers, falsos idealistes i governants assassins que, a m&eacute;s, cerquen el poder per enriquir-se&rdquo;. <em>Ap&ograve;stols i mercaders</em> esdev&eacute; aix&iacute;, una acurada obra sobre la lluita social contempor&agrave;nia del nostre pa&iacute;s.</p> <p>L&rsquo;edici&oacute; d'aquest llibre ha estat a cura d'Antoni Estrad&eacute; i Ariadna Fit&oacute;, tots dos professors de sociologia de la UAB. El llibre es va publicar per primera vegada el 1957 i hi ha una segona edici&oacute; de 1976 (on Foix va escap&ccedil;ar alguns par&agrave;grafs per esquivar la censura i tamb&eacute; hi va afegir nous fragments). Estrad&eacute; i Fit&oacute; parteixen de l'edici&oacute; original, per&ograve; hi han afegit par&agrave;grafs que incorpora el text de 1976. El criteri amb qu&egrave; han treballat &eacute;s que el lector sempre pugui disposar del m&agrave;xim d&rsquo;informaci&oacute; aportada per l&rsquo;autor.</p>
  • <p>Fa vuitanta anys, el 1938, quan la desgraciada guerra civil espanyola s&rsquo;atansava a la seva fi, va apar&egrave;ixer aquest llibre. El moment no era pas el m&eacute;s propici i l&rsquo;obra va tenir poca divulgaci&oacute; i menys despr&eacute;s amb l&rsquo;arribada dels vencedors en que va ser proscrita. Des de llavors nom&eacute;s la trobem en algunes biblioteques; el que &eacute;s, per&ograve;, m&eacute;s sorprenent i trist a la vegada, &eacute;s que mai m&eacute;s no hagi estat reeditada.</p> <p>Profundament observador, Emili Salut fou a la vegada un home cr&iacute;tic i solidari. Les imatges escrites que deix&agrave; en aquestes p&agrave;gines son la d&rsquo;un ser reflexiu que ha ent&egrave;s molt b&eacute; quina &eacute;s la condici&oacute; dels humans sota el domini dels poderosos amb l&rsquo;auxili de les forces d&rsquo;ordre. Es tracta d&rsquo;un text fonamental per a con&egrave;ixer com s&rsquo;educava, es treballava i vivia al barri del Raval a les acaballes del segle XIX i el primer ter&ccedil; del XX. I el m&eacute;s important, quines eren les relacions socials entre els seus habitants. Emili Salut era un home del carrer, es guanyava la vida com a pintor de parets; no era un lletrat i aix&ograve; el lector ho veur&agrave; ben aviat. De fet aquesta &eacute;s l&rsquo;&uacute;nica obra que li coneixem; la seva finalitat la deixa ben clara al pr&ograve;leg: &laquo;No tinc pas la pretensi&oacute; de voler oferir belles p&agrave;gines d&rsquo;est&egrave;tica liter&agrave;ria, perqu&egrave; l&rsquo;essencial idea que em guia &eacute;s la descripci&oacute; de l&rsquo;intens sofriment d&rsquo;unes innominades generacions&hellip;&raquo;</p> <p>L&rsquo;autor desgrana els records que m&eacute;s impacte deixaren a la seva vida transcorreguda al Raval. Inicia les seves viv&egrave;ncies amb el cap&iacute;tol &ldquo;Inf&agrave;ncia dissortada,&rdquo; la seva i la de tants infants en aquella trista escola nacional, encara enreixada, la m&eacute;s gran de la ciutat, que fins feia poc havia estat la Galera, al carrer de Sant Pau, anterior a la Pres&oacute; vella o d&rsquo;Am&agrave;lia. Entre els jocs de la mainada pels carrers hi havia el de reproduir, amb ninots fets a m&agrave;, l&rsquo;estrangulament de petits animalons imitant les execucions p&uacute;bliques al garrot que alguna d&rsquo;aquella quitxalla havia presenciat. Recorda l&rsquo;arribada a Colon de les tropes espanyoles despr&eacute;s de la p&egrave;rdua de les darreres col&ograve;nies d&rsquo;Am&egrave;rica, amb els milers de soldats enllitats, &ndash;altres milers ja enterrats&ndash; tots presidits per generals rebuts com a victoriosos per una monarquia corrupta, en lloc d&rsquo;haver estat jutjats com a responsables de tanta p&egrave;rdua i mort. Ens deixa patent la dolorosa situaci&oacute; de les dones, maltractades a la f&agrave;brica on rebien el nom de &ldquo;xinxes de f&agrave;brica&rdquo; i en molts casos pels mateixos marits, aix&iacute; com l&rsquo;humillant estat de la prostituci&oacute; al barri.</p> <p>L&rsquo;amistat amb Salvador Segu&iacute;, malgrat les difer&egrave;ncies que existiren entre ells dos, mostra aspectes que no han estat reconeguts en la major part de les biografies del Noi del Sucre. El temps d&rsquo;esbarjo i distracci&oacute; omple un dels cap&iacute;tols m&eacute;s rics del llibre: gent que anava fins el Tor&iacute; de la Barceloneta on s&rsquo;hi feia tota mena de representacions recreatives; d&rsquo;altra assistia a les diverses sales de teatre i ball, i molta m&eacute;s que omplia els bars i les tavernes que amb bona quantitat hi havia al barri; llocs en els quals en uns s&rsquo;hi jugava diners a cartes o a l&rsquo;atzar i en altres es discutia la situaci&oacute; que es vivia als tallers i f&agrave;briques. Tamb&eacute; eren llocs on es treballava en la captaci&oacute; de militants per als sindicats o partits; no cal dir com l&rsquo;anarquisme era el moviment que m&eacute;s acollida i simpatia rebia.</p> <p>Relata les greus condicions de vida dels nens i nenes que als deu anys entraven a treballar, la mis&egrave;ria que hi havia a les entranyes de les f&agrave;briques del barri, mis&egrave;ria que perdurava i donava pas a la que despr&eacute;s trobaven a casa. Ja m&eacute;s grans, tot els ballava entre l&rsquo;esperan&ccedil;a i l&rsquo;acci&oacute; revolucion&agrave;ria a la qual s&rsquo;hi arribaria mitjan&ccedil;ant mobilitzacions i vagues generals com les de 1902, 1909, 1917 amb les onades repressives dels governs de torn. Mereix ser llegit amb atenci&oacute; el cap&iacute;tol dedicat a la Setmana Tr&agrave;gica, on l&rsquo;autor n&rsquo;explica no nom&eacute;s els fets m&eacute;s coneguts sin&oacute; tamb&eacute; els sentiments i les afeccions dels seus protagonistes quan es llan&ccedil;aren a totes cansats de tantes mentides i enganys que rebien per tal de sostenir els interessos colonials de la burgesia i l&rsquo;estament militar.</p> <p>El llibre ens mostra amb cruesa i bondat la realitat del Raval com poques vegades s&rsquo;ha fet; p&agrave;gines de den&uacute;ncia, narraci&oacute;, hist&ograve;ria i coneixement profund de l&rsquo;esperit hum&agrave; que deixen, molt enrere, inflats escrits de contingut social, hist&ograve;ric i pol&iacute;tic. Pel que fa a la present edici&oacute;, hem optat per deixar intacta la sintaxi i la grafia de l&rsquo;autor per no treure-li for&ccedil;a i respectar-li l&rsquo;estil; sols en el cas d&rsquo;unes quantes paraules que avui ens son estranyes o desconegudes, hem posat el seu significat al peu de la mateixa p&agrave;gina.</p>
  • El Raval

    5,00
    <p>Este trabajo explica el nacimiento y desarrollo del movimiento obrero barcelon&eacute;s, el cual en su mayor parte tuvo lugar en el Raval por ser este barrio a mediados del siglo XIX el espacio en que la burgues&iacute;a del pa&iacute;s implant&oacute; el mayor n&uacute;mero de f&aacute;bricas y talleres de la ciudad. El obrerismo se expres&oacute; a trav&eacute;s de una gran cantidad de peri&oacute;dicos y publicaciones ubicadas en el mismo barrio. El libro narra como el movimiento tuvo que hacer frente a las duras y despiadadas represiones que los distintos gobiernos llevaron a cabo, instigados por la burgues&iacute;a. La culminaci&oacute;n del proceso tuvo lugar en los heroicos enfrentamientos del 19 de julio de 1936 Al gobierno central, al igual que al de la Generalitat, le horrorizaba mucho m&aacute;s el pueblo en armas que el ej&eacute;rcito sublevado, por ello pusieron toda clase de dificultades para armarlo y &eacute;ste tuvo que hacerlo por su propia cuenta. En lo que respecta a Barcelona, el hecho de que los militantes anarquistas ocuparan Les Rambles por el lado del Raval y que levantaran barricadas en la Bretxa de Sant Pau por el otro, impidi&oacute; que las tropas sublevadas de los diferentes cuarteles pudieran unirse. Los habitantes del Raval se sumaron a la lucha en Les Rambles, asediando a los militares acantonados en Atarazanas.</p>
  • <p>Operar alrededor de ese nudo problem&aacute;tico que es el uso de los territorios por lo social, alentar una reflexi&oacute;n sobre los movimientos sociales en la metr&oacute;poli, son las cuestiones que esta traves&iacute;a investigadora acogida al escenario que fue la Barcelona de comienzos de siglo plantea. En aquel decorado urbano, sacudido por una crisis que estuvo acompa&ntilde;ada de un elevado grado de conflictividad social, las concepciones de la ciudad y los usos sociales de los territorios urbanos eran opuestos seg&uacute;n las distintas perspectivas que los diferentes actores sociales que en &eacute;l se condensaban estaban en condiciones de ensayar. Desde esta &oacute;ptica es preferible hablar m&aacute;s que de Barcelona de Barcelonas. Donde hay una Gran Barcelona hay otras Barcelonas en persistente relaci&oacute;n b&eacute;lica, donde se ejerce un urbanismo del dominio asoma un urbanismo de la insumisi&oacute;n. Contra la ciudad del capital emerge la metr&oacute;poli proletaria.</p> <p>&Eacute;sa es la apuesta que se propone en el libro: maniobrar en la Barcelona que fue y pudo ser en la perspectiva de aportar unos perfiles anal&iacute;ticos para pensar en la metr&oacute;poli que es y podr&iacute;a ser. Si las inmersiones al pasado son utilizadas para narrar los prodigios de unos antepasados a trav&eacute;s de las conmemoraciones de todo tipo de efem&eacute;rides, los acontecimientos del ayer tambi&eacute;n pueden instrumentalizarse para vislumbrar unas formas de querer vivir en la &oacute;rbita de unas cr&iacute;ticas pr&aacute;cticas contra el Orden.</p>
Ir a Arriba