lluita per barcelona

Apòstols i mercaders

18,00€

Pere Foix va ser protagonista de les lluites del moviment obrer a Catalunya durant el primer terç del segle XX. I en aquest llibre relata aquells anys convulsos i apassionants que van viure l’ampli ventall de persones que formaven la CNT. Recuperem un text escrit el 1939 des de Mèxic, on es va exiliar l’autor després de la derrota de la guerra civil. Al llibre, hi narra vivències personals i col·lectives combinant esbossos biogràfics de personatges capdavanters del moviment d’inspiració anarquista amb els de militants més anònims que també hi van prendre part. Amb això, Pere Foix vol assenyalar que aquest no va ser un moviment reduït al protagonisme d’uns líders, sinó una aventura compartida. Els apòstols a què al·ludeix l’autor en el títol d’aquesta obra els identificareu ràpidament, són els sis biografiats: Joan Roigé, Josep Maria Foix, Àngel Pestaña, Salvador Seguí, Joan Peiró i Eusebi Carbó. A través d’aquests homes, Pere Foix dibuixa l’ampli ventall de persones que formaven la CNT d’aquella època. De fet, ell és el veritable “setè home”. En canvi per si sorgeixen alguns dubtes d’on s’amaguen els hipotètics “mercaders” el propi Foix ho aclareix en una carta a Serra i Moret del 18 de maig de 1954: “de mercaders el llibre n’està ple: confidents, pistolers, falsos idealistes i governants assassins que, a més, cerquen el poder per enriquir-se”. Apòstols i mercaders esdevé així, una acurada obra sobre la lluita social contemporània del nostre país. L’edició d'aquest llibre ha estat a cura d'Antoni Estradé i Ariadna Fitó, tots dos professors de sociologia de la UAB. El llibre es va publicar per primera vegada el 1957 i hi ha una segona edició de 1976 (on Foix va escapçar alguns paràgrafs per esquivar la censura i també hi va afegir nous fragments). Estradé i Fitó parteixen de l'edició original, però hi han afegit paràgrafs que incorpora el text de 1976. El criteri amb què han treballat és que el lector sempre pugui disposar del màxim d’informació aportada per l’autor.

Añadir al carrito Detalles

VIVERS DE REVOLUCIONARIS

5,00€

Fa vuitanta anys, el 1938, quan la desgraciada guerra civil espanyola s’atansava a la seva fi, va aparèixer aquest llibre. El moment no era pas el més propici i l’obra va tenir poca divulgació i menys després amb l’arribada dels vencedors en que va ser proscrita. Des de llavors només la trobem en algunes biblioteques; el que és, però, més sorprenent i trist a la vegada, és que mai més no hagi estat reeditada. Profundament observador, Emili Salut fou a la vegada un home crític i solidari. Les imatges escrites que deixà en aquestes pàgines son la d’un ser reflexiu que ha entès molt bé quina és la condició dels humans sota el domini dels poderosos amb l’auxili de les forces d’ordre. Es tracta d’un text fonamental per a conèixer com s’educava, es treballava i vivia al barri del Raval a les acaballes del segle XIX i el primer terç del XX. I el més important, quines eren les relacions socials entre els seus habitants. Emili Salut era un home del carrer, es guanyava la vida com a pintor de parets; no era un lletrat i això el lector ho veurà ben aviat. De fet aquesta és l’única obra que li coneixem; la seva finalitat la deixa ben clara al pròleg: «No tinc pas la pretensió de voler oferir belles pàgines d’estètica literària, perquè l’essencial idea que em guia és la descripció de l’intens sofriment d’unes innominades generacions…» L’autor desgrana els records que més impacte deixaren a la seva vida transcorreguda al Raval. Inicia les seves vivències amb el capítol “Infància dissortada,” la seva i la de tants infants en aquella trista escola nacional, encara enreixada, la més gran de la ciutat, que fins feia poc havia estat la Galera, al carrer de Sant Pau, anterior a la Presó vella o d’Amàlia. Entre els jocs de la mainada pels carrers hi havia el de reproduir, amb ninots fets a mà, l’estrangulament de petits animalons imitant les execucions públiques al garrot que alguna d’aquella quitxalla havia presenciat. Recorda l’arribada a Colon de les tropes espanyoles després de la pèrdua de les darreres colònies d’Amèrica, amb els milers de soldats enllitats, –altres milers ja enterrats– tots presidits per generals rebuts com a victoriosos per una monarquia corrupta, en lloc d’haver estat jutjats com a responsables de tanta pèrdua i mort. Ens deixa patent la dolorosa situació de les dones, maltractades a la fàbrica on rebien el nom de “xinxes de fàbrica” i en molts casos pels mateixos marits, així com l’humillant estat de la prostitució al barri. L’amistat amb Salvador Seguí, malgrat les diferències que existiren entre ells dos, mostra aspectes que no han estat reconeguts en la major part de les biografies del Noi del Sucre. El temps d’esbarjo i distracció omple un dels capítols més rics del llibre: gent que anava fins el Torí de la Barceloneta on s’hi feia tota mena de representacions recreatives; d’altra assistia a les diverses sales de teatre i ball, i molta més que omplia els bars i les tavernes que amb bona quantitat hi havia al barri; llocs en els quals en uns s’hi jugava diners a cartes o a l’atzar i en altres es discutia la situació que es vivia als tallers i fàbriques. També eren llocs on es treballava en la captació de militants per als sindicats o partits; no cal dir com l’anarquisme era el moviment que més acollida i simpatia rebia. Relata les greus condicions de vida dels nens i nenes que als deu anys entraven a treballar, la misèria que hi havia a les entranyes de les fàbriques del barri, misèria que perdurava i donava pas a la que després trobaven a casa. Ja més grans, tot els ballava entre l’esperança i l’acció revolucionària a la qual s’hi arribaria mitjançant mobilitzacions i vagues generals com les de 1902, 1909, 1917 amb les onades repressives dels governs de torn. Mereix ser llegit amb atenció el capítol dedicat a la Setmana Tràgica, on l’autor n’explica no només els fets més coneguts sinó també els sentiments i les afeccions dels seus protagonistes quan es llançaren a totes cansats de tantes mentides i enganys que rebien per tal de sostenir els interessos colonials de la burgesia i l’estament militar. El llibre ens mostra amb cruesa i bondat la realitat del Raval com poques vegades s’ha fet; pàgines de denúncia, narració, història i coneixement profund de l’esperit humà que deixen, molt enrere, inflats escrits de contingut social, històric i polític. Pel que fa a la present edició, hem optat per deixar intacta la sintaxi i la grafia de l’autor per no treure-li força i respectar-li l’estil; sols en el cas d’unes quantes paraules que avui ens son estranyes o desconegudes, hem posat el seu significat al peu de la mateixa pàgina.

Añadir al carrito Detalles

El Raval

5,00€

Este trabajo explica el nacimiento y desarrollo del movimiento obrero barcelonés, el cual en su mayor parte tuvo lugar en el Raval por ser este barrio a mediados del siglo XIX el espacio en que la burguesía del país implantó el mayor número de fábricas y talleres de la ciudad. El obrerismo se expresó a través de una gran cantidad de periódicos y publicaciones ubicadas en el mismo barrio. El libro narra como el movimiento tuvo que hacer frente a las duras y despiadadas represiones que los distintos gobiernos llevaron a cabo, instigados por la burguesía. La culminación del proceso tuvo lugar en los heroicos enfrentamientos del 19 de julio de 1936 Al gobierno central, al igual que al de la Generalitat, le horrorizaba mucho más el pueblo en armas que el ejército sublevado, por ello pusieron toda clase de dificultades para armarlo y éste tuvo que hacerlo por su propia cuenta. En lo que respecta a Barcelona, el hecho de que los militantes anarquistas ocuparan Les Rambles por el lado del Raval y que levantaran barricadas en la Bretxa de Sant Pau por el otro, impidió que las tropas sublevadas de los diferentes cuarteles pudieran unirse. Los habitantes del Raval se sumaron a la lucha en Les Rambles, asediando a los militares acantonados en Atarazanas.

Añadir al carrito Detalles

Un verano con mil julios y otras estaciones

10,00€

Operar alrededor de ese nudo problemático que es el uso de los territorios por lo social, alentar una reflexión sobre los movimientos sociales en la metrópoli, son las cuestiones que esta travesía investigadora acogida al escenario que fue la Barcelona de comienzos de siglo plantea. En aquel decorado urbano, sacudido por una crisis que estuvo acompañada de un elevado grado de conflictividad social, las concepciones de la ciudad y los usos sociales de los territorios urbanos eran opuestos según las distintas perspectivas que los diferentes actores sociales que en él se condensaban estaban en condiciones de ensayar. Desde esta óptica es preferible hablar más que de Barcelona de Barcelonas. Donde hay una Gran Barcelona hay otras Barcelonas en persistente relación bélica, donde se ejerce un urbanismo del dominio asoma un urbanismo de la insumisión. Contra la ciudad del capital emerge la metrópoli proletaria. Ésa es la apuesta que se propone en el libro: maniobrar en la Barcelona que fue y pudo ser en la perspectiva de aportar unos perfiles analíticos para pensar en la metrópoli que es y podría ser. Si las inmersiones al pasado son utilizadas para narrar los prodigios de unos antepasados a través de las conmemoraciones de todo tipo de efemérides, los acontecimientos del ayer también pueden instrumentalizarse para vislumbrar unas formas de querer vivir en la órbita de unas críticas prácticas contra el Orden.

Añadir al carrito Detalles