-
<p><em>ZOO IL·LUSTRAT </em>és un projecte infantil i intergeneracional creat per la banda valenciana ZOO i l’Educador Social i Pedagog Ricard Tàpera, que pretén aproximar els valors i les cançons a la xicalla, a les famílies, les biblioteques i les escoles. La col·lecció recull cinc llibres que mostren la trajectòria del grup. Aquestes, estan il·lustrades per cinc il·lustradores i il·lustradors dels PPCC amb diferents estils i tècniques plàstiques: Carles Ubeefe, Gemma Moltó, Joan Turu, Helga Ambak i Paulapé.</p> <p>Es mostra així la diversitat d’estils mesclant les lletres, la música i les il·lustracions, utilitzant el joc i la pràctica artística com a eina educativa. Les cançons es converteixen en l’instrument per unir diferents generacions. L’objectiu, amb el seu pas al paper, és crear un punt de trobada entre persones, entre xiquets i adults, d’aquesta manera jugar amb els sons, els colors, les lletres, la imaginació i el lloc on vivim.</p> <p>Les cinc cançons vénen acompanyades de material didàctic. Activitats que recolliran diverses àrees: l’art i la creació, les emocions, la llengua i la comunicació, la investigació, coneixement del territori i jocs amb la música i el moviment dels cossos. Sempre amb una lògica cooperativa, holística i divertida amb la finalitat de desenvolupar la creativitat i fomentar el joc inclusiu, la creativitat i la relació amb l’entorn.</p> <p>La col·lecció inclou, a més, la reedició de les cinc cançons al voltant de les quals gira aquest projecte: “Deixa’m que caiga”, “Carrer de l’amargura”, “Xafant fang”, “La Mestra” i “Robot”. Una adaptació musical realitzada per Carlos Martí amb les veus de xiquets i xiquetes.</p>
-
<p><em>Revers. Testimonis de dones bertsolaris</em> és un exercici d anàlisi i apoderament feminista col·lectiu. Uxue Alberdi i les quinze bertsolaris entrevistades trenquen el silenci sobre la violència vers les dones en una cultura popular minoritària. Des dels marges lingüístics i culturals teixeixen una eina útil i transgressora per a qualsevol sector on es vulgui promoure una articulació feminista i una transformació antipatriarcal. Premi Euskadi d'Assaig 2020.</p>
-
<p>Hablar de Lola Flores es hablar de una de las artistas más importantes de la historia de nuestro país. Con su talento natural consiguió teñir de color una España en blanco y negro que agonizaba bajo el yugo de la dictadura franquista y, una vez terminada, supo reconvertirse y desarrollar una fructífera carrera en la música, el cine y la televisión hasta el mismísimo día de su muerte.</p> <p>Entre sus hazañas como personaje público, se cuentan la de haber vivido una vida absolutamente libre, llegando a mantener una relación con un hombre casado veinte años mayor que ella o haber abortado de forma clandestina en varias ocasiones. Y no solo buscó su libertad, sino también la de los demás: fue una gran defensora del colectivo LGTBIQ+ en un momento en el que no era nada fácil serlo y se convirtió en una abandera (in)voluntaria del feminismo cuando este movimiento era tan solo el germen de lo que ahora es.</p> <p>Por eso, en el centenario de su nacimiento, esta obra se dispone a hacer una relectura de su figura desde una perspectiva disidente. Gracias a textos de autoras como Lidia García, conductora del pódcast <em>¡Ay, campaneras!</em>; Nerea Pérez de las Heras, responsable del exitoso monólogo teatral <em>Feminismo para torpes</em>; la periodista Pepa Blanes o el bailarín de flamenco e investigador Fernando López, entre otras, intentaremos desentrañar uno de los mayores misterios que ha dado la cultura popular de este país: el de aquella jovencita de Jerez que llegó a Madrid decidida a comerse el mundo y que, aunque ni cantaba ni bailaba, consiguió dejar su nombre grabado a fuego en el imaginario colectivo de un pueblo que, por mucho que pase el tiempo, se niega a olvidarla.</p> <p>Con artículos de Carlos Barea, Lidia García, Noelia Cortés, Nerea Pérez de las Heras, Daniel María, Carlos Carvento, Fernando López, Pepa Blanes y Álex Ánder.</p>