-
<p>Una fascinant odissea a través d’un món distòpic on es fusionen la II Guerra Mundial i la mitologia bíblica. A través d’un innovador format inspirat en els judicis de Nuremberg, la novel·la et convida a explorar un món dividit en districtes que representen les tres grans religions monoteistes.</p> <p>En el transcurs d’aquesta epopeia, personatges carismàtics es veuen sotmesos a un judici diví, tot creant una atmosfera rica i diversa. L’autora, amb habilitat narrativa, ofereix als lectors la possibilitat de triar la seva pròpia lectura tot introduint elements d’humor i fent una subtil paròdia del món literari contemporani.</p>
-
<p>Una novel·la policíaca, una utopia feminista i un relat de viatges amb forts punts de iugonostàlgia, combinats en una magistral història de venjança.</p> <p>Seladon Senkowski, un inspector de la policia parisenca d’origen jueu polonès, i la seva companya Zaga, una associada de les Nacions Unides d’origen iugoslau, investiguen un macabre assassinat. A la Plaça de la Concòrdia, el cos voluminós d’un home de mitjana edat jau mort amb una estranya flor a la butxaca de la jaqueta. La investigació els portarà a recórrer Europa sencera i arribar als Estats Units, on una secreta organització de dones s’agafa la justícia per la seva banda.</p> <p>Svetlana Slapšak introdueix el tema de la venjança femenina pels crims de guerra en una història inesperada, provocadora i enginyosa sobre dones valentes que es prenen la justícia per la seva banda.</p> <p>«<em>La pimpinella blava</em> és un exitós thriller ple de tensió, sorpreses i emoció, que manté al lector impacient i despert.» —Vujica Ognjenovic</p>
-
<p>La prosa de Timothy O’Grady, tendra i viva, i les fotografies carregades de bellesa de Steve Pyke es combinen per fer una obra de ficció única, un acte de record impregnat de pèrdua, desafiament i una bellesa inoblidable.</p> <p>Un home es troba sol al final de la vida, lluitant per donar sentit a una vida de distanciament i pèrdua. Recorda la infantesa a l'oest d'Irlanda i les dècades d'exili desconcertat a les fàbriques, als camps de patates i a les obres d'Anglaterra. El persegueixen els rostres de la família i els paisatges que va deixar enrere. Recorda el país, les marines, els bars, la música que tocava i la dona que va estimar.</p> <p>La narració elegíaca d’O’Grady s'acompanya de fotografies fetes per Pyke durant els seus viatges per Irlanda que, en contrapunt amb el text, produeixen una poderosa evocació de l'experiència de l'emigrant irlandès.</p>
-
<p>El Premi de Literatura Fora de norma ens ofereix en aquesta ocasió tretze relats que relacionen de forma més propera o allunyada l’humor i el sexe. Com sempre, el recull defuig estereotips i rebutja el discurs únic de com i per a qui ha de ser el plaer, l’erotisme i el sexe. En la cerca de la nostra llibertat aspirem a una literatura eròtica que ens faci gaudir en més d’un sentit i l’humor s’hi fa present.</p> <p>L’obra conté una literatura eròtica feminista, diversa i inclusiva on la normalitat no encaixa ni restreny, ni ens vol tancar en una estructura caduca. A més, sempre de formes diferents, en alguna de les peces ens trencarem de riure, en d’altres l’humor serà present només entre els personatges, però sempre l’humor vehicula la forma en que els protagonistes es relacionen entre si. Divertiu-vos i gaudiu.</p>
-
<p><em>L’espai blanc</em> és el temps d’espera i incertesa d’una mare. Són tres mesos en què la vida i la mort, l’esperança i la por esdevindran dues cares de la mateixa moneda. La Maria té quaranta-dos anys i és professora en una escola nocturna de Nàpols, on una humanitat descarrilada lluita per obtenir el graduat escolar. Quan ja no hi comptava, es queda embarassada d’un home amb qui ha mantingut una relació esporàdica i dona a llum una criatura prematura. Durant tres mesos, a l’altra banda de la porta de la incubadora, la Maria veurà passar les hores com una seqüència de possibilitats entre el naixement i la mort.</p> <p>Narrada amb una veu preciosa i rebel, <em>L’espai blanc</em> és la història d’una maternitat divergent que comença com un relat de solitud i silenci però que, a poc a poc, es transformarà en un càlid cor de personatges en una Nàpols a cavall, també, de l’esperança i la desesperació.</p> <p>«Valeria Parrella té una escriptura personalíssima, elegant, lliure com les seves dones, que són sempre fascinants i lluminoses, fins i tot quan pateixen.» —Daría Bignardi, escriptora.</p>
-
<p>La crosta de la Terra no ha deixat d’ondular-se d'ençà que el temps és temps. Valls i muntanyes, rius i oceans, pobles, boscos i ciutats, viuen en un estat de transmutació suau però constant. En l’actualitat, els éssers que l’habiten s’han d’adequar a les normes biofísiques pertinents o més val que es disposin a patir la visita de la Clau i el seu escamot d’assassins professionals. Ecologistes fins al fanatisme, no coneixen altre límit que el de la seva pròpia creativitat, i ara que l’opció de fixar l’oscil·lació terrestre s’ha convertit en un fet factible; ara que la resistència augmenta i el sistema capitalista és un cau de corrupció ambiental, faran el que calgui per preservar l’algoritme en perill d’extinció.</p> <p><em>L’art de l’excés</em> és una història d’amors absoluts i de conviccions devotes, una representació de la humanitat des de l’altre cantó del mirall. En un món fet a imatge del nostre, la Clau i els seus lluitaran amb totes les seves forces per preservar unes posicions ideològiques irrefutables. Mataran i estimaran a parts igual, i acabaran demostrant que, a l’hora de la veritat, els instints naturals són el resultat d’una simple fórmula matemàtica.</p>
-
<p>«He d'aprendre a confiar en els homes, vull confiar en els homes, confio en els homes, em vaig dir a mi mateixa en sortir per la porta de la consulta del terapeuta, però per si me n'oblido em caldrà un símbol, un dibuix per exemple aquí al canell, ben visible, un lloc on mirar quan vinguin —quan tornin— els núvols negres.»</p> <p><em>Senyal que plourà</em> és un brillant joc d autoficció. Un llibre valent i original, de vegades divertit, de vegades feridor, i sempre commovedor per la veritat dels seus textos. Amb la capacitat de remoure consciències i l'estil proper però contundent que li ha merescut premis com el Llibreter, el Carlemany o la Llança de Sant Jordi, Muriel Villanueva obre ara els calaixos dels records per indagar i qüestionar l univers masculí d ahir i d'avui des del feminisme adquirit. Un retaule de vivències i reflexions escrites des de la maduresa, però sobretot des de les entranyes, d'una de les veus més singulars de la narrativa actual.</p>
-
<p>Xina, 1967. Un projecte militar secret envia senyals a l’espai per contactar amb extraterrestres. Aviat, una civilització alienígena a prop de l’extinció capta el senyal i comença a planificar el seu desembarcament a la Terra. Durant les dècades següents, es comunica amb la humanitat a través d’un insòlit mètode: un estrany videojoc esquitxat de continguts històrics i filosòfics. A mesura que els alienígenes comencen a guanyar als jugadors terrícoles, es formen diferents bàndols, uns disposats a donar la benvinguda a aquells éssers superiors i ajudar-los a fer-se càrrec del seu món corrupte, i d’altres preparats per lluitar contra la invasió. El resultat és una experiència tan autèntica com reveladora sobre el nostre temps.</p>
-
<p>Quan la Judit decideix anar-se’n a viure amb la seva nova parella, les filles de tots dos se senten empeses a una difícil convivència. La pandèmia s’ha acabat, i la situació ja no és tan asfixiant, però tants mesos tancats a casa els han deixat ferides invisibles, fins i tot a l’avi Cisco. La Judit sap que necessiten un canvi radical en les seves vides, i l’oportunitat arriba gràcies a una herència inesperada: un mas perdut entre els esbarzers d’una profunda vall prepirinenca. Entre tots, s’arromangaran per rehabilitar el casalot en runes, però el que no saben és que aquest repte els canviarà per sempre.</p> <p>Després de la gran acollida de <em>La Muntanya</em>, Laia Asso torna amb una novel·la emocionant sobre el creixement personal: la història d’una família que intenta refer-se després de l’aïllament forçat, el viatge per retrobar-se amb ells mateixos. La vida rebrota entre rialles de corbs, muntanyes salvatges i llars de foc que es converteixen en refugis.</p>
-
<p>Hi ha una illa prop del continent que té unes normes pròpies, on el vent i el mar canvien les persones. L’illa està plena de gats, de domesticats, de panxacontents, de carrer, que una mica es passegen ara a casa de l’un, ara a casa de l’altre. Un dia de cop i volta desapareixen tots els gats i el que demanen a canvi de la seva tornada amenaça la forma de vida de tota la comunitat.</p> <p>L’autora ens ofereix un text elegant, rebel i agosarat que ens alerta de la fragilitat de les nostres llibertats i ens fa pensar sobre com la llengua es manipula per canviar les idees. Aquest llibre ha sigut un èxit a França amb el suport dels llibreters, que el van celebrar des de la primera lectura.</p>
-
<p>L’existència sota el brutal «racisme cordial» del Brasil esdevé dolorosament viva en aquesta contundent novel·la sobre les relacions entre pares i fills. <em>L’altra cara de la pell</em> és la història d’en Pedro que, després de l’accidentada mort del seu pare, es proposa rescatar el passat de la seva família, resseguint el camí del seu pare en un procés d’agafar el lideratge de la seva pròpia vida. Un procés de dolor, de rendició de comptes , però també un ritual de redempció, de superació i de llibertat.</p> <p>Amb una narració sensible i brutal, Jeferson Tenório fa aflorar un país marcat pel racisme estructural i un sistema educatiu fallit, en un profund relat d’exploració de les relacions entre pares i fills. La novel·la de Tenório constitueix una arqueologia dels afectes, però també de la vida al sud del Brasil.</p> <p>«Una obra necessària, contundent, que ens humanitza i alhora ens despulla de tota innocència davant la màquina racista, que no para de destruir vides de les maneres més diverses.» —Miguel Sanches Neto, <em>Jornal de Letras</em></p>
-
<p>Encara n’hi ha que recorden bé els fets del 1976, l’any que van tancar el monstre, quan la gent es va endinsar al canyissar amb escopetes, matxets i garrots; i amb la gàbia. Van creure’s lliures per sempre de la maledicció. Ignoraven que terra endins, embolcallats per una voluntat contrària al món, maligna, hi bategaven diamants, la veta més gran del planeta. Per revertir la decadència que porta a la seva fi, la humanitat només compta amb uns nens esclavitzats en unes mines perilloses, una bruixa vella i un cap tribal deprimit. Però també els que ens vetllen, els que ens estimen.</p> <p>Stalker ens ofereix la seva tercera obra, sisena entrega del cicle Motorsoul: aquest cop viatgem a Sierra Leone.</p>