-
<p>Estamos unidas, novela de la escritora, activista y académica argentina Marina Mariasch, narra la vida de una madre y dos hermanas que habitan un mundo desprovisto de hombres. Una novela situada en los noventa, en una familia de clase media, donde el neoliberalismo y sus marcas comienzan a entrar y definen parte de la vida de las protagonistas.</p>
-
<p>Unos meses antes del nacimiento de Claire de Luz Marina, mientras nadaba en el mar durante una pesca nocturna, su madre mira hacia el cerro Anthère. Ve las luces de sus mansiones brillar, formando racimos a la distancia. En lo alto, un poco más abajo de la loma embrujada Mòn Initil, parpadea el antiguo faro. Avanza entre los peces, partiendo en dos la superficie iluminada del mar, y a su paso las algas centellantes se desvanecen como en un espejismo. Las numerosas chozas de madera frente a la playa, con sus techos de paja y hojalata, completan la vista hacia el pueblo Ville Rose, en el sur de Haití.</p> <p>Siete años después, en el aniversario de su muerte, una ola gigante hunde un bote con su único pescador a bordo. Es también el séptimo cumpleaños de Claire, que esa noche desaparece. En «Claire de Luz Marina», una plaga de ranas muertas, inundaciones de verano y tormentas de granizo atraviesan las historias de Ville Rose, el pasado y presente de sus personajes magistralmente cruzados. Las estructuras abigarradas de sus paisajes cotidianos y viviendas, las pandillas, la radio del pueblo, Puerto Príncipe y Miami, las vidas tensionadas por el deseo y la sobrevivencia.</p> <p>Con la cadencia única del creol y el francés haitiano, Edwidge Danticat muestra ser una de las voces más punzantes del Caribe contemporáneo. Una novela que convierte el horror en belleza.</p>
-
<p>A Lucille ja no hi ha monstres, això diuen als nens. La Jam ha crescut amb aquesta lliçó ben apresa. Però quan troba la Mascota, un ésser emplomallat amb banyes i urpes esmolades, es veu obligada a qüestionar tot allò que li havien explicat. Però com es pot salvar el món dels monstres si ningú vol admetre que existeixen?</p> <p>Seleccionat com a llibre de l’any en nombroses llistes, <em>Mascota</em>, l’aclamada novel·la d’Akwaeke Emezi, ens demana als lectors que mirem més enllà de les il·lusions reconfortants i que lluitem contra els monstres que viuen entre nosaltres.</p>
-
<p>Ursula K. Le Guin és una dels escriptors més importants del segle XX. Les seves reflexions i idees són tan valuoses com la seva ficció i han canviat la mirada i l’ofici de molts autors contemporanis. El seu compromís amb la literatura transcendeix a tots els àmbits, no es conforma amb la revolució del gènere, ni amb la reivindicació d’un món millor sinó que ens demana implicació i acció partint d’una mirada crítica que s’inicia en nosaltres mateixos.</p> <p>La seva convicció en el poder transformador de la lectura i la seva coherència a l’hora d’escriure, converteixen <em>L’onada a la ment</em> en un refugi al qual tornarem una vegada i una altra. El seu univers captivador i valent ens descobreix una forma de veure l’escriptura més enllà de les paraules i ens empeny a imaginar alternatives per al futur que hem de començar en el nostre present.</p>
-
<p>Madres infanticidas, madres espectrales, madres autoritarias que traumatizan a su progenie de por vida. Madres frías y calculadoras, madres sádicas, madres crueles que aborrecen su condición. Los diez relatos que componen esta antología nos presentan a mujeres particularmente oscuras, alejadas del mito de la maternidad y del arquetipo de la madre afable, solícita y laboriosa que sacrifica su vida entera por el cuidado de su familia.</p> <p>Se recogen aquí las voces de autoras de la talla de George Sand, Emilia Pardo Bazán, Mary E. W. Freeman, Willa Cather y Ellen Glasgow, que nos presentan en sus relatos figuras maternales que, por una u otra razón, han sido consideradas subversivas, peligrosas, o, en cierto modo, siniestras y malvadas para la época.</p> <p>En la segunda y última parte del libro, Nieves Mories, Eva Cid, Layla Martínez, Dara Cuervo y Sarai Herrera se proponen también subvertir desde la literatura el mito de la maternidad, no atacando ya exclusivamente a la figura de la madre ideal, que todavía hoy goza, tristemente, de gran popularidad, sino explorando también el lado oscuro de las relaciones entre madres e hijas, así como otros aspectos polémicos como la explotación de las mujeres por otras mujeres o la relación de las madres con la crueldad.</p>
-
<p>«Hermann, penso destruir el vostre Imperi.» Han passat més de set-cents anys des del final de la Guerra dels Vint Anys i el món està sota el control d’Alemanya i el Japó, dues potències feixistes. En aquest nou ordre mundial, les dones viuen en barris segregats que funcionen com a granges de reproducció. L’Alfred, un anglès, es retroba a Alemanya amb en Hermann, un pagès nazi analfabet. L’atzar farà que es creuin amb el Cavaller Von Hess, amb qui mantindran una sèrie de converses clandestines que encendran l’espurna de la revolta contra el règim nazi.</p> <p>Katharine Burdekin va escriure aquesta distopia antiimperialista i antifeixista el 1937 anticipant-se a una Segona Guerra Mundial que podien guanyar els nazis. És un text fonamental per a la ficció especulativa i una denúncia desacomplexada del vincle indissociable entre el masclisme i l’extrema dreta. Així mateix, va avançar-se a autors com George Orwell o Margaret Atwood en les temàtiques que els van fer famosos.</p> <p>Burdekin alerta sobre els perills de la destrucció de la memòria històrica, del control social i de la segregació o de les conseqüències del feixisme i l’autoritarisme sobre les persones, l’educació i la cultura.</p>