narrativa historica

  • <p>Els vincles auda&ccedil;os &eacute;s una novel&middot;la on la realitat sociopol&iacute;tica m&eacute;s recent dialoga amb el convuls per&iacute;ode de l&rsquo;obrerisme i el pistolerisme d&rsquo;entre 1917 i 1923. S&rsquo;hi recorren uns lligams &ndash;en l&rsquo;amistat, en l&rsquo;amor, en el treball, en la lluita&ndash; que sovint &laquo;s&oacute;n intangibles, abstractes, immaterials, per&ograve; els seus fonaments s&oacute;n corporals, concrets, s&rsquo;han de poder palpar&raquo;. Per una banda, entre unes amistats que entrecreuen vida i milit&agrave;ncia en una ciutat enfangada per la precarietat, el racisme o l&rsquo;especulaci&oacute;, per&ograve; tamb&eacute; dignificada pel 15M, el 8 de mar&ccedil; o l&rsquo;1 d&rsquo;octubre.</p> <p>Per l&rsquo;altra, i amb la mem&ograve;ria com a baula, emergeix la traject&ograve;ria d&rsquo;en Francesc Comas i Pag&egrave;s, en Paronas, el jove vidrier anarcosindicalista de Sants, deixeble de Peir&oacute; i de Segu&iacute;, que protagonitz&agrave; amb altres milers d&rsquo;an&ograve;nims &laquo;els anys del somni revolucionari dels humils&raquo;, en una ciutat esqueixada per la lluita de classes, les epid&egrave;mies o la carestia.</p> <p>&laquo;Tan deslligats estaven, per&ograve;, uns temps dels altres?&raquo;.</p>
  • <p>Alejandro Lerroux fou un publicista i pol&iacute;tic republic&agrave; que impuls&agrave; la seva carrera confrontant-se a un catalanisme en ascens. Revifant un ambient envellit com era el republicanisme barcelon&iacute; de principis de segle i cultivant les seves relacions amb la classe treballadora, Lerroux va imposar-se com un nucli de poder. El seu llegat, conegut amb el nom de <em>lerrouxisme</em>, s&rsquo;empra des de llavors com a sin&ograve;nim de divisionisme, d&rsquo;atiar el ressentiment de les capes m&eacute;s baixes i de la immigraci&oacute; en contra del nacionalisme catal&agrave;.</p> <p>Tanmateix, la hist&ograve;ria d&rsquo;un malvat foraster pagat per Madrid que ve a Catalunya per incendiar esgl&eacute;sies i destruir l&rsquo;harmonia social ha distorsionat la seva her&egrave;ncia. En la lluita hist&ograve;rica entre les forces que volen alliberar el potencial hum&agrave; i les que el volen mantenir subjecte als interessos d&rsquo;un grup redu&iuml;t de persones, l&rsquo;estrat&egrave;gia lerrouxista consisteix a liquidar les &agrave;nsies de llibertat dels catalans usurpant l&rsquo;ag&egrave;ncia dels m&eacute;s febles, siguin aquests els obrers, els pobres, els immigrants o, ara mateix, els independentistes. Una pol&iacute;tica feta des de dins i des de fora, que no es pot associar a cap partit ni a cap facci&oacute; concrets i que ha anat passant el relleu de generaci&oacute; en generaci&oacute;.</p> <p>El fantasma de Lerroux exposa algunes idees, pr&agrave;ctiques i lli&ccedil;ons que es poden extreure del llegat lerrouxista en la pol&iacute;tica catalana actual, lli&ccedil;ons que es poden absorbir com a ant&iacute;dot i tamb&eacute; com a recordatori que els fantasmes solen poblar la imaginaci&oacute; d&rsquo;aquells que estan m&eacute;s predisposats a veure&rsquo;ls.</p>
Ir a Arriba