<p>Alejandro Lerroux fou un publicista i pol&iacute;tic republic&agrave; que impuls&agrave; la seva carrera confrontant-se a un catalanisme en ascens. Revifant un ambient envellit com era el republicanisme barcelon&iacute; de principis de segle i cultivant les seves relacions amb la classe treballadora, Lerroux va imposar-se com un nucli de poder. El seu llegat, conegut amb el nom de <em>lerrouxisme</em>, s&rsquo;empra des de llavors com a sin&ograve;nim de divisionisme, d&rsquo;atiar el ressentiment de les capes m&eacute;s baixes i de la immigraci&oacute; en contra del nacionalisme catal&agrave;.</p> <p>Tanmateix, la hist&ograve;ria d&rsquo;un malvat foraster pagat per Madrid que ve a Catalunya per incendiar esgl&eacute;sies i destruir l&rsquo;harmonia social ha distorsionat la seva her&egrave;ncia. En la lluita hist&ograve;rica entre les forces que volen alliberar el potencial hum&agrave; i les que el volen mantenir subjecte als interessos d&rsquo;un grup redu&iuml;t de persones, l&rsquo;estrat&egrave;gia lerrouxista consisteix a liquidar les &agrave;nsies de llibertat dels catalans usurpant l&rsquo;ag&egrave;ncia dels m&eacute;s febles, siguin aquests els obrers, els pobres, els immigrants o, ara mateix, els independentistes. Una pol&iacute;tica feta des de dins i des de fora, que no es pot associar a cap partit ni a cap facci&oacute; concrets i que ha anat passant el relleu de generaci&oacute; en generaci&oacute;.</p> <p>El fantasma de Lerroux exposa algunes idees, pr&agrave;ctiques i lli&ccedil;ons que es poden extreure del llegat lerrouxista en la pol&iacute;tica catalana actual, lli&ccedil;ons que es poden absorbir com a ant&iacute;dot i tamb&eacute; com a recordatori que els fantasmes solen poblar la imaginaci&oacute; d&rsquo;aquells que estan m&eacute;s predisposats a veure&rsquo;ls.</p>