pistolerisme

  • Endinsar-se en la vida de Durruti significa submergir-se en la biografia col·lectiva del moviment obrer del primer terç del segle XX a la península i, especialment, a Catalunya.
  • <p>&laquo;Reunidos los elementos del Sindicato Libre, hemos acordado asesinarte a ti y a Pesta&ntilde;a, entre otros. Esta vez no escapar&eacute;is ninguno, aunque tu ser&aacute;s el primero..&raquo;</p> <p>Amb aquest an&ograve;nim es dirigien a Salvador Segu&iacute; els seus assassins pocs dies abans de l&rsquo;atemptat. No &eacute;s gens estrany, doncs, que el Noi del Sucre es convert&iacute;s en un dels principals objectius del bra&ccedil; armat d&rsquo;una patronal que s&rsquo;escarrassava per liquidar escap&ccedil;ar les figures m&eacute;s insignes del moviment obrer.<br /> <br /> Una habilitat estrat&egrave;gica brillant, aix&iacute; com una poderosa ret&ograve;rica, feien de Segu&iacute; la simbiosi perfecta entre un home d&rsquo;acci&oacute; i un dels pensadors m&eacute;s influents d&rsquo;aquell sindicalisme revolucionari cada cop m&eacute;s vigor&oacute;s. Sempre capa&ccedil; de fer equilibris entre les diferents tend&egrave;ncies de l&rsquo;anarquisme, Segu&iacute; va aconseguir compactar els nombrosos grups revolucionaris en una col&middot;lectivitat ferma i organitzada, el sindicat, amb capacitat de plantar cara als seus opressors de classe. <br /> <br /> Des del rigor hist&ograve;ric, Xavier Diez ens convida a endinsar-nos en la vida i el pensament pol&iacute;tic d&rsquo;un dels personatges m&eacute;s populars &mdash;per b&eacute; que desconegut&mdash; de l&rsquo;anarquisme ib&egrave;ric. L&rsquo;autor pret&eacute;n donar resposta a problem&agrave;tiques, tan diverses com necess&agrave;ries, que encara s&oacute;n vigents en el nostre temps, com ara l&rsquo;&uacute;s de la viol&egrave;ncia, la q&uuml;esti&oacute; nacional i l&rsquo;afinitat de classes, entre d&rsquo;altres. Probablement som davant la temptativa contempor&agrave;nia m&eacute;s acurada i s&ograve;lida de biografia del sindicalista m&eacute;s rellevant del primer ter&ccedil; del segle XX, centrada en aquest cas en el seu pensament i les seves idees.</p>
  • <p>Aquesta &eacute;s probablement una de les obres m&eacute;s importants escrites en les &uacute;ltimes d&egrave;cades pel que fa a la hist&ograve;ria social i urbana de Barcelona en l&rsquo;explosiu primer tram del segle XX. La seva lectura multidisciplinar i multicausal dels esdeveniments, l&rsquo;abast de la investigaci&oacute; hist&ograve;rica (quaranta anys), la minuciositat del treball amb les fonts i l&rsquo;actualitzaci&oacute; i complexitzaci&oacute; d&rsquo;algunes lectures hist&ograve;riques la fan una de les obres m&eacute;s completes sobre aquest cicle, amb el fil d&rsquo;una prosa &agrave;gil, profunda i entenedora.</p> <p><em>La lluita per Barcelona</em> &eacute;s una aportaci&oacute; capital a la hist&ograve;ria de l&rsquo;anarquisme tant a Barcelona com a Catalunya, i tamb&eacute; de la seva influ&egrave;ncia a la resta de l&rsquo;Estat i a Europa. Chris Ealham aborda tant l&rsquo;evoluci&oacute; hist&ograve;rica de l&rsquo;anarquisme a trav&eacute;s dels seus debats i conflictes com la seva manifestaci&oacute; concreta en la realitat barcelonina, alhora que dibuixa la relaci&oacute; i l'antagonisme entre la ciutat prolet&agrave;ria i la ciutat burgesa enmig de la formaci&oacute; i l&rsquo;evoluci&oacute; de Barcelona com a metr&ograve;polis incipient.</p> <p>Amb una capacitat impressionant d&rsquo;entrella&ccedil;ar lectures historiogr&agrave;fiques, culturals, pol&iacute;tiques i simb&ograve;liques, Ealham ens mostra l&rsquo;espai obrer com un espai de construcci&oacute; cultural complex, que l&rsquo;autor anomena com a &laquo;urbanisme proletari&raquo;. Aquest, profundament arrelat a les idees llibert&agrave;ries, edifica una cosmovisi&oacute; pr&ograve;pia, en la qual les classes populars construeixen una economia moral singular i disputen la ciutat tamb&eacute; en el terreny ideol&ograve;gic, amb pr&agrave;ctiques com l&rsquo;autogesti&oacute; i l&rsquo;acci&oacute; directa plasmades en processos d&rsquo;autonomia i autovaloritzaci&oacute; col&middot;lectiva.</p> <p>Avui que les ciutats s&rsquo;han convertit precisament en territoris d&rsquo;apropiaci&oacute;, despossessi&oacute; i expropiaci&oacute; de les vides de qui les habitem, probablement <em>La lluita per Barcelona</em>, on la contesa per l&rsquo;espai, la vida i l&rsquo;emancipaci&oacute; s&oacute;n tres eixos d&rsquo;una mateixa lluita, ens pot aportar claus per tornar a delimitar els territoris en disputa.</p>
  • <p>Pere Foix va ser protagonista de les lluites del moviment obrer a Catalunya durant el primer ter&ccedil; del segle XX. I en aquest llibre relata aquells anys convulsos i apassionants que van viure l&rsquo;ampli ventall de persones que formaven la CNT.</p> <p>Recuperem un text escrit el 1939 des de M&egrave;xic, on es va exiliar l&rsquo;autor despr&eacute;s de la derrota de la guerra civil. Al llibre, hi narra viv&egrave;ncies personals i col&middot;lectives combinant esbossos biogr&agrave;fics de personatges capdavanters del moviment d&rsquo;inspiraci&oacute; anarquista amb els de militants m&eacute;s an&ograve;nims que tamb&eacute; hi van prendre part. Amb aix&ograve;, Pere Foix vol assenyalar que aquest no va ser un moviment redu&iuml;t al protagonisme d&rsquo;uns l&iacute;ders, sin&oacute; una aventura compartida.</p> <p>Els ap&ograve;stols a qu&egrave; al&middot;ludeix l&rsquo;autor en el t&iacute;tol d&rsquo;aquesta obra els identificareu r&agrave;pidament, s&oacute;n els sis biografiats: Joan Roig&eacute;, Josep Maria Foix, &Agrave;ngel Pesta&ntilde;a, Salvador Segu&iacute;, Joan Peir&oacute; i Eusebi Carb&oacute;. A trav&eacute;s d&rsquo;aquests homes, Pere Foix dibuixa l&rsquo;ampli ventall de persones que formaven la CNT d&rsquo;aquella &egrave;poca. De fet, ell &eacute;s el veritable &ldquo;set&egrave; home&rdquo;.</p> <p>En canvi per si sorgeixen alguns dubtes d&rsquo;on s&rsquo;amaguen els hipot&egrave;tics &ldquo;mercaders&rdquo; el propi Foix ho aclareix en una carta a Serra i Moret del 18 de maig de 1954: &ldquo;de mercaders el llibre n&rsquo;est&agrave; ple: confidents, pistolers, falsos idealistes i governants assassins que, a m&eacute;s, cerquen el poder per enriquir-se&rdquo;. <em>Ap&ograve;stols i mercaders</em> esdev&eacute; aix&iacute;, una acurada obra sobre la lluita social contempor&agrave;nia del nostre pa&iacute;s.</p> <p>L&rsquo;edici&oacute; d'aquest llibre ha estat a cura d'Antoni Estrad&eacute; i Ariadna Fit&oacute;, tots dos professors de sociologia de la UAB. El llibre es va publicar per primera vegada el 1957 i hi ha una segona edici&oacute; de 1976 (on Foix va escap&ccedil;ar alguns par&agrave;grafs per esquivar la censura i tamb&eacute; hi va afegir nous fragments). Estrad&eacute; i Fit&oacute; parteixen de l'edici&oacute; original, per&ograve; hi han afegit par&agrave;grafs que incorpora el text de 1976. El criteri amb qu&egrave; han treballat &eacute;s que el lector sempre pugui disposar del m&agrave;xim d&rsquo;informaci&oacute; aportada per l&rsquo;autor.</p>
Ir a Arriba