-
<p>La Carola no té por de res ni de ningú. No és estrany, per tant, que no s’espanti gens ni mica quan una veu greu i terrorífica se li adreça de nit.</p> <p>—Carola! —deia la veu—. Carola!</p> <p>—Sí —respon la Carola—. Què passa?</p> <p>La Carola, precisament, no és de les que es deixen endur pels<br /> nervis; no obstant això, no pot evitar empipar-se com una mona<br /> quan el monstre que s’amaga sota el seu llit la pren amb el pingüí de peluix. La intrèpida Carola ens ensenya a desarmar les nostres pors amb arguments molt convincents: això de tenir por és una estupidesa inútil; qui no en té, disposa de més temps per jugar.</p>