<p>Unes setmanes abans que la Vella Dama ens arrabass&eacute;s en la flor de la vida a l enyorat Jaume Perich, aquest havia reunit en un volum els seus estimad&iacute;ssims gats. Malauradament, el Perich no va poder veure publicat el seu darrer llibre per&ograve; qui sap si ens contempla des de l altra banda del mirall amb una rialleta ir&ograve;nica als seus llavis. Els gats del Perich s&oacute;n un paradigma d'humor i de tendresa on queda perfectament reflectida una de les constants de l autor, el seu indestructible amor per la llibertat. Llibertat a la qual va servir amb el seu incisiu llapis des dels dies foscos de la Dictadura i des de les trinxeres pac&iacute;fiques de la ironia, la tendresa, la defensa dels desvalguts i el fustigament dels poderosos. Jaume Perich (Barcelona 1941-1995) va comen&ccedil;ar la seva carrera professional en l editorial Bruguera. En 1968 va publicar els seus primers dibuixos com a il lustrador per&ograve; no va ser fins al 1970 que Perich va irrompre com a autor independent amb la publicaci&oacute; de Perich Mach i Autopista, obra que el va catapultar a la fama. Cal assenyalar que Autopista (par&ograve;dia de Cam&iacute;, vadem&egrave;cum de l Opus Dei) va causar la irritaci&oacute; de les autoritats franquistes, que com a repres&agrave;lia, van obligar a plegar l empresa editora. Des de llavors la popularitat de Perich va anar en augment i va publicar una vintena m&eacute;s de llibres. El seu darrer original es va publicar en 1989. Cal remarcar que al llarg de gaireb&eacute; 30 anys de vida professional Perich va col laborar ass&iacute;duament en els m&eacute;s diversos mitjans de la premsa escrita. Sense cap dubte, Perich ha estat un dels millors humoristes del nostre temps.</p>