<p>A trav&eacute;s de la construcci&oacute; de la noci&oacute; de &laquo;drets de les dones&raquo;, s&rsquo;ha constitu&iuml;t en les &uacute;ltimes d&egrave;cades un feminisme oficial i institucional la pr&agrave;ctica del qual ha contribu&iuml;t de manera destacada a noves din&agrave;miques de racisme, classisme, conquesta i dominaci&oacute;. &Eacute;s el que Fran&ccedil;oise Verg&egrave;s anomena com a &laquo;feminisme civilitzatori&raquo;, conformat per un discurs i una l&ograve;gica que identifica l&rsquo;alliberament femen&iacute; amb la integraci&oacute; i l&rsquo;adopci&oacute; dels valors d&rsquo;una abstracta &laquo;cultura occidental&raquo; en qu&egrave; el patriarcat seria suposadament menys patriarcal que en altres societats essencialment incapacitades per assumir la llibertat de les dones.</p> <p>Mitjan&ccedil;ant ideals pretesament il&middot;lustrats, democr&agrave;tics i laics, aquest corrent ha construit una mirada altament funcional per al manteniment i l&rsquo;aprofundiment de diferents relacions de poder en el context de la globalitzaci&oacute;. Ha servit per infantilitzar i inferioritzar les dones migrants i racialitzades, convertides en objecte de tutela per part de les seves germanes blanques; per estigmatitzar com a potencialment perillosos als homes amb el color, l&rsquo;origen o la religi&oacute; equivocada; i per justificar tant guerres com circuits de colonitzaci&oacute; tova mitjan&ccedil;ant la cooperaci&oacute; internacional, en qu&egrave; les dones del Sud Global han estat la gran causa civilitzadora.</p> <p><em>Un feminisme descolonial</em> denuncia que aix&ograve; ha posat en perill el projecte pol&iacute;tic del feminisme, reduint el seu paper i el de les dones a un mer grup d&rsquo;inter&egrave;s en el qual nom&eacute;s t&eacute; veu una minoria privilegiada. Davant d&rsquo;aix&ograve;, Fran&ccedil;oise Verg&egrave;s proposa un projecte transformador on l&rsquo;emancipaci&oacute; de les dones &eacute;s inseparable de la transformaci&oacute; de tota la societat i sobretot de les lluites contra el racisme, el classisme i les m&uacute;ltiples relacions de colonialitat.</p> <p>En una reflexi&oacute; en qu&egrave; es pot palpar la r&agrave;bia per les diferents formes d&rsquo;injust&iacute;cia que patim i la intel&middot;lig&egrave;ncia de qui sap que nom&eacute;s ens pot alliberar el q&uuml;estionament te&ograve;ric, pr&agrave;ctic i pol&iacute;tic de les categories constructores d&rsquo;inferioritat, teniu a les vostres mans un dels textos m&eacute;s potents i engrescadors que s&rsquo;han escrit en els &uacute;ltims anys.</p> <p>&nbsp;</p>