<p>&laquo;Era <em>El temps de les cireres</em>. El d'una can&ccedil;&oacute; que estava en la veu de molta gent de les classes populars en aquells anys i relacionada de manera estreta amb la Comuna. Per&ograve; va ser un temps que acab&agrave; malament. Era un per&iacute;ode en qu&egrave; l'euf&ograve;ria per les revolucions estava en un punt &agrave;lgid. Hi havia l'esperan&ccedil;a que el m&oacute;n es podia canviar. De que si s'unia la for&ccedil;a de les masses esdevindria possible una transformaci&oacute; radical de les condicions dolentes d'aquestes. De les econ&ograve;miques certament. Per&ograve; els de la Comuna ho feien amb la mirada fixa en uns canvis revolucionaris que pogueren posar fi al que eren unes situacions denigrants per a la classe obrera en aquell final de segle. I m&eacute;s encara: volien construir una utopia.&raquo; <br /> &mdash;Louise Michel</p> <p>&laquo;Louise Michel, de vegades empeny el traductor cap a situacions enrevessades. Perqu&egrave; Michel escriu, encara que el text el redactara passats els esdeveniments descrits, amb una empenta i amb una exaltaci&oacute; tan fortes que li fan crear un text sincopat, en&egrave;rgic i fort.&raquo; <br /> &mdash;Tom&agrave;s Escuder</p> <p>&laquo;Jo primer havia escrit aquest volum sense contar res de mi. Per&ograve; per les observacions dels meus amics, he afegit alguns episodis personals als primers cap&iacute;tols tot i el malestar que jo en sentia. Despr&eacute;s s'ha produ&iuml;t un efecte totalment oposat. Avan&ccedil;ant amb el relat m'ha agradat reviure aquest temps de lluita per la llibertat que va ser la meua veritable exist&egrave;ncia. I avui m'agrada deixar-la mesclada amb ella.&raquo; <br /> &mdash;Louise Michel</p>