salut mental

NO PUC MÉS

7,00€

El desè Dossier CRÍTIC es titula No puc més i se centra en l’anomenada nova societat de l’esgotament, tot posant en relleu una qüestió històricament tabú als mitjans de comunicació com són els trastorns mentals. Consta de 90 pàgines de reportatges, d’entrevistes i d’articles d’opinió, que demostren la preocupació creixent que hi ha a Catalunya per la salut mental. No puc més posa el focus en les circumstàncies socials, culturals, laborals i econòmiques que provoquen esgotament, malestar mental o depressió, i així evita un enfocament psiquiàtric individual, ja que, entre altres coses, no vol ser un producte periodístic per a experts, sinó destinat a la població en general. Després de la pandèmia de la Covid-19, tots els estudis apunten a un creixement del malestar emocional d’àmplies capes de la ciutadania, des de l’estrès laboral i la manca d’expectatives de futur fins a la depressió o l’ansietat, tot passant per l’espinosa qüestió del suïcidi, sobretot entre els joves. L’objectiu és donar veu, a més, a experts de diferents disciplines —no només psicòlegs i psiquiatres, que també— i a les associacions principals que treballen en l’àmbit de la salut mental a Catalunya.

Añadir al carrito Detalles

LES SOLEDATS

14,00€

Des de fa pocs anys el fenomen de la soledat no desitjada ha entrat en l’agenda pública. Un fenomen que, en termes polítics i socials és nou. Anteriorment, era una qüestió que restava únicament en el marc de la privacitat individual i no tenia solució, era una condemna que es vivia des de l’ostracisme, l’aïllament, i que només se superava si es disposava de les capacitats individuals i la xarxa social per poder-hi fer front. Ha calgut, doncs, en primer lloc, estudiar en profunditat la soledat, desgranar-la i analitzar-la per tal de construir una nova orientació a les polítiques de promoció de les persones que hi doni resposta, i amb especial cura en el cas de la soledat a les grans ciutats. El camí ja ha començat, però resta molt treball encara per construir una veritable política pública de socialització de les persones que erradiqui el sentiment de soledat no desitjada d’arrel, entomant el focus d’allò que genera aïllament. El CACS (Consell Assessor Científic contra la Soledat), impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, ha estat una magnífica eina de reflexió i diagnosi que ha permès desgranar la soledat no desitjada des de diferents punts de vista i dimensions i així construir l’Estratègia Municipal contra la Soledat no Desitjada (disponible a www.barcelona.cat/soledat) la qual ja es troba en execució. Aquest llibre mostra els treballs i les anàlisis dels seus membres, tots ells acadèmics de llarga trajectòria en cadascun dels seus àmbits, la filosofia, la sociologia, la psicologia, les ciències de la salut, la gerontologia i el treball social.

Añadir al carrito Detalles

Més enllà del divan

10,00€

Otto Gross, alumne directe de Freud, va saber veure el potencial revolucionari de la psicoanàlisi més enllà de l'ús clínic i individualitzat, per a descobrir les causes dels problemes socials. Gross descriu el conflicte entre l'individu que vol mantenir la seva essència i individualitat, enfront de les imposicions externes: la família, la societat i l'Estat. Explica que els individus més intensos, més conscientes o reflexius, sovint des de nens, tenen una relació més estreta amb la realitat i no accepten l'incoherent o l'injust. Partint de la voluntat de poder de Nietzsche, va elaborar la seva teoria sobre la tensió entre allò propi i allò aliè, i com es construeix la sexualitat sobre aquesta tensió. Sense autoritat no hi ha repressió sexual, i sense ella no es reprodueixen l'autoritarisme ni certes patologies.<o:p></o:p> Basannt-se en El matriarcat de Bachofen, Gross denunciava la societat patriarcal i el sofriment i la solitud del nen. Amb les seves anàlisis es va a avançar anys a Freud i a El malestar en la cultura, arribant a conclusions oposades a les d´aquest. Gross explica que la pulsió de mort (o de destrucció) no és una cosa innata que calgui reprimir, com deia Freud, sinó alguna cosa que es introjectada a cada persona en la infància i com a conseqüència , es viu en la cultura. Afirma que la vitalitat, la cooperació i les ànsies de llibertat són la veritable pulsió de l´ésser humà, no obstant això aquesta és reprimida. Els valors i idees imposats s´assenten sobre la fragmentació de la consciència. I la repressió de la sexualitat juga un paper clar en això. El dolor humà tè el seu origen en la societat, alguna cosa que l´escola psicoanalítica, en mans de la classe burgesa, no va a voler reconèixer per les implicacions que això tenia. Gross va influir en artistes i escriptors com Kafka, qui va basar El procés en ell. Va ser precursor de Wilhelm Reich (que al seu torn ho va ser de Marcuse) i va anticipar algunes de les idees de El Antiedipo. Va a ser silenciat per la psicoanàlisi oficial i va caldre esperar fins anys 70, amb l´interès dels joves per aquests autors, perquè reeditessin aquests escrits.<o:p></o:p>   La selecció de textos que presentem va ser publicada per última vegada en castellà fa 15 anys per Alikornio i ara per primera vegada en català. A més dels temes citats, aborda el sentiment de culpa, el sadisme i el masoquisme, la violació, el matriarcat o el paper de la psicoanàlisi. I ho fa en un llenguatge comprensible. Aquesta edició inclou dues reveladores cartes de Gross i un elaborat epíleg a manera d´assaig realitzat per a l´ocasió.<o:p></o:p>

Añadir al carrito Detalles