salut mental

  • <p>El des&egrave; Dossier CR&Iacute;TIC es titula <em>No puc m&eacute;s</em> i se centra en l&rsquo;anomenada nova societat de l&rsquo;esgotament, tot posant en relleu una q&uuml;esti&oacute; hist&ograve;ricament tab&uacute; als mitjans de comunicaci&oacute; com s&oacute;n els trastorns mentals. Consta de 90 p&agrave;gines de reportatges, d&rsquo;entrevistes i d&rsquo;articles d&rsquo;opini&oacute;, que demostren la preocupaci&oacute; creixent que hi ha a Catalunya per la salut mental.</p> <p><em>No puc m&eacute;s</em> posa el focus en les circumst&agrave;ncies socials, culturals, laborals i econ&ograve;miques que provoquen esgotament, malestar mental o depressi&oacute;, i aix&iacute; evita un enfocament psiqui&agrave;tric individual, ja que, entre altres coses, no vol ser un producte period&iacute;stic per a experts, sin&oacute; destinat a la poblaci&oacute; en general.</p> <p>Despr&eacute;s de la pand&egrave;mia de la Covid-19, tots els estudis apunten a un creixement del malestar emocional d&rsquo;&agrave;mplies capes de la ciutadania, des de l&rsquo;estr&egrave;s laboral i la manca d&rsquo;expectatives de futur fins a la depressi&oacute; o l&rsquo;ansietat, tot passant per l&rsquo;espinosa q&uuml;esti&oacute; del su&iuml;cidi, sobretot entre els joves. L&rsquo;objectiu &eacute;s donar veu, a m&eacute;s, a experts de diferents disciplines &mdash;no nom&eacute;s psic&ograve;legs i psiquiatres, que tamb&eacute;&mdash; i a les associacions principals que treballen en l&rsquo;&agrave;mbit de la salut mental a Catalunya.</p>
  • <p>Des de fa pocs anys el fenomen de la soledat no desitjada ha entrat en l&rsquo;agenda p&uacute;blica. Un fenomen que, en termes pol&iacute;tics i socials &eacute;s nou. An&shy;teriorment, era una q&uuml;esti&oacute; que restava &uacute;nicament en el marc de la pri&shy;vacitat individual i no tenia soluci&oacute;, era una condemna que es vivia des de l&rsquo;ostracisme, l&rsquo;a&iuml;llament, i que nom&eacute;s se superava si es disposava de les capacitats individuals i la xarxa social per poder-hi fer front. Ha calgut, doncs, en primer lloc, estudiar en profunditat la soledat, des&shy;granar-la i analitzar-la per tal de construir una nova orientaci&oacute; a les pol&iacute;ti&shy;ques de promoci&oacute; de les persones que hi doni resposta, i amb especial cura en el cas de la soledat a les grans ciutats.</p> <p>El cam&iacute; ja ha comen&ccedil;at, per&ograve; resta molt treball encara per construir una veritable pol&iacute;tica p&uacute;blica de socialitzaci&oacute; de les persones que erradiqui el sentiment de soledat no desitjada d&rsquo;arrel, entomant el focus d&rsquo;all&ograve; que ge&shy;nera a&iuml;llament. El CACS (Consell Assessor Cient&iacute;fic contra la Soledat), impulsat per l&rsquo;Ajuntament de Barcelona, ha estat una magn&iacute;fica eina de reflexi&oacute; i diag&shy;nosi que ha perm&egrave;s desgranar la soledat no desitjada des de diferents punts de vista i dimensions i aix&iacute; construir l&rsquo;Estrat&egrave;gia Municipal contra la So&shy;ledat no Desitjada (disponible a www.barcelona.cat/soledat) la qual ja es troba en execuci&oacute;.</p> <p>Aquest llibre mostra els treballs i les an&agrave;lisis dels seus membres, tots ells acad&egrave;mics de llarga traject&ograve;ria en cadascun dels seus &agrave;mbits, la filosofia, la sociologia, la psicologia, les ci&egrave;ncies de la salut, la gerontologia i el treball social.</p>
  • <p class="Textbody" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="ES" style="font-size:11.0pt;line-height:115%">Otto Gross, alumne directe de Freud, va saber veure el potencial revolucionari de la psicoan&agrave;lisi m&eacute;s enll&agrave; de l'&uacute;s cl&iacute;nic i individualitzat, per a descobrir les causes dels problemes socials. Gross descriu el conflicte entre l'individu que vol mantenir la seva ess&egrave;ncia i individualitat, enfront de les imposicions externes: la fam&iacute;lia, la societat i l'Estat. Explica que els individus m&eacute;s intensos, m&eacute;s conscientes o reflexius, sovint des de nens, tenen una relaci&oacute; m&eacute;s estreta amb la realitat i no accepten l'incoherent o l'injust. Partint de la voluntat de poder de Nietzsche, va elaborar la seva teoria sobre la tensi&oacute; entre all&ograve; propi i all&ograve; ali&egrave;, i com es construeix la sexualitat sobre aquesta tensi&oacute;. Sense autoritat no hi ha repressi&oacute; sexual, i sense ella no es reprodueixen l'autoritarisme ni certes patologies.<o:p></o:p></span></p> <p class="Textbody" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="ES" style="font-size:11.0pt;line-height:115%">Basannt-se en El matriarcat de Bachofen, Gross denunciava la societat patriarcal i el sofriment i la solitud del nen. Amb les seves an&agrave;lisis es va a avan&ccedil;ar anys a Freud i a <i>El malestar en la cultura</i>, arribant a conclusions oposades a les d&acute;aquest. Gross explica que la pulsi&oacute; de mort (o de destrucci&oacute;) no &eacute;s una cosa innata que calgui reprimir, com deia Freud, sin&oacute; alguna cosa que es introjectada a cada persona en la inf&agrave;ncia i com a conseq&uuml;&egrave;ncia , es viu en la cultura. Afirma que la vitalitat, la cooperaci&oacute; i les &agrave;nsies de llibertat s&oacute;n la veritable pulsi&oacute; de l&acute;&eacute;sser hum&agrave;, no obstant aix&ograve; aquesta &eacute;s reprimida. Els valors i idees imposats s&acute;assenten sobre la fragmentaci&oacute; de la consci&egrave;ncia. I la repressi&oacute; de la sexualitat juga un paper clar en aix&ograve;. El dolor hum&agrave; t&egrave; el seu origen en la societat, alguna cosa que l&acute;escola psicoanal&iacute;tica, en mans de la classe burgesa, no va a voler recon&egrave;ixer per les implicacions que aix&ograve; tenia. Gross va influir en artistes i escriptors com Kafka, qui va basar <i>El proc&eacute;s </i>en ell. Va ser precursor de Wilhelm Reich (que al seu torn ho va ser de Marcuse) i va anticipar algunes de les idees de <i>El Antiedipo</i>. Va a ser silenciat per la psicoan&agrave;lisi oficial i va caldre esperar fins anys 70, amb l&acute;inter&egrave;s dels joves per aquests autors, perqu&egrave; reeditessin aquests escrits.<o:p></o:p></span></p> <p>&nbsp;</p> <p class="Textbody" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="ES" style="font-size:11.0pt;line-height:115%">La selecci&oacute; de textos que presentem va ser publicada per &uacute;ltima vegada en castell&agrave; fa 15 anys per Alikornio i ara per primera vegada en catal&agrave;. A m&eacute;s dels temes citats, aborda el sentiment de culpa, el sadisme i el masoquisme, la violaci&oacute;, el matriarcat o el paper de la psicoan&agrave;lisi. I ho fa en un llenguatge comprensible. Aquesta edici&oacute; inclou dues reveladores cartes de Gross i un elaborat ep&iacute;leg a manera d&acute;assaig realitzat per a l&acute;ocasi&oacute;.<o:p></o:p></span></p>
Ir a Arriba