-
<p><em>1984 </em>se desarrolla en Londres: su protagonista, Winston Smith, decide rebelarse ante un gobierno totalitario que controla cada uno de los movimientos de sus ciudadanos y castiga incluso a aquellos que delinquen con el pensamiento. Consciente de las terribles consecuencias que puede acarrear la disidencia, Winston se une a la ambigua Hermandad por mediación del líder O’Brien. Sin embargo, nuestro protagonista va comprendiendo que ni la Hermandad ni O’Brien son lo que aparentan, y que la rebelión quizá sea un objetivo inalcanzable.</p> <p>Orwell adelantó en esta novela de ficción distópica de 1949 muchos elementos de la sociedad actual: la dependencia tecnológica, la desinformación y manipulación de los hechos, el control de nuestros datos y de nuestra vida de un Estado vigilante, cámaras por todas partes, las redes sociales y el fomento del odio... todo esto está escrito en esta novela. Por su magnífico análisis del poder y de las relaciones y dependencias que crea en los individuos, 1984 es una de las novelas más inquietantes y atractivas del siglo XX.</p>
-
<p>29 de enero de 2035. Esa es la fecha en que el gran cometa impactará con la Tierra. A Denise, a su madre y a Iris, su hermana, les han asignado un refugio provisional cerca de su casa de Ámsterdam, hasta después de la colisión. Pero Iris ha desaparecido, y al ritmo al que va la madre drogadicta de Denise, no llegarán a tiempo al refugio.</p> <p>Un encuentro de último minuto las conduce a algo mejor que un refugio provisional: una nave generacional que tiene previsto dejar la Tierra después de la caída del cometa, dispuesta a colonizar nuevos mundos. No obstante, todos los pasajeros deben tener conocimientos prácticos con los que contribuir, y Denise tiene miedo de que no le permitan quedarse a causa de su autismo. ¿Podrá conseguir una plaza antes de que despegue la nave? ¿Qué pasará con su madre y su hermana? Cuando el futuro de la humanidad está en peligro, ¿unas vidas importan más que otras?</p>
-
<p>No ho va escriure ella [Però si és evident que no ho va fer…] Ho va escriure ella, però no hauria d’haver-ho fet [És polític, sexual, masculí, feminista] Ho va escriure ella, però fixa’t sobre quines coses va escriure [El dormitori, la cuina, la seva família. Altres dones!] Ho va escriure ella, però només en va escriure un [Jane Eyre. Pobreta, va ser la seva única…] Ho va escriure ella, però no és una artista de veritat i no es tracta d’art autèntic [És un thriller, una novel·la romàntica, un llibre infantil. És ciència ficció!] Ho va escriure ella, però algú la va ajudar [Robert Browning, Branwell Brontë. El seu mateix «costat masculí»] Ho va escriure ella, però és una anomalia [Woolf. Amb l’ajuda de Leonard] Ho va escriure ella, però…</p> <p>Un clàssic de la teoria feminista que analitza com la història de la literatura ha tractat d’ometre el paper de les dones en les lletres universals.</p>
-
<p><em>El llibre de Phoenix</em> és un treball únic de futurisme africà. Preqüela de l’aclamada i guanyadora novel·la del World Fantasy Award <em>Qui tem la mort</em>, l’obra ens presenta una altra de les poderoses i memorables superdones d’Okorafor.</p> <p>Phoenix va néixer i es va criar entre altres experiments genètics a la Torre 7 de Nova York. És una “dona accelerada”: amb dos anys de vida, té el cos i la ment d’un adult. Les seves habilitats, a més, superen amb escreix les d’un ésser humà normal. Innocent i sense cap experiència al món real, Phoenix és feliç tancada a la seva habitació i gaudint de l’amor de Saeed, un altre humà alterat biològicament. Una nit, però, en Saeed és testimoni d’un fet tan terrible que es treu la vida. Devastada per la seva mort, Phoenix se n’adona que la seva casa és en realitat la seva presó, i decideix escapar-ne. Però la seva escapada és només el principi de la història…</p> <p>En aquesta preqüela de <em>Qui tem la mort</em> Nnedi Okorafor explora el procés de creació dels mites, així com el seu poder, superposant ciència ficció i realisme màgic en un relat que exposa de manera impertorbable les brutalitats del colonialisme, el racisme i la cobdícia.</p>
-
<p>Dotze anys després de convertir-se en l’emperador de l’univers conegut, en Paul Muad’Dib Atreides observa impotent la jihad que havia vaticinat i no ha pogut aturar. Els fanàtics arrasen civilitzacions i cometen atrocitats sota el seu estendard. Mentrestant, la cort imperial d’Arrakis bull de conxorxes i disputes pel poder. Els seus enemics voldran aprofitar la situació i faran el que calgui per fer caure o sotmetre la Casa Atreides.</p> <p>Reprenent el camí que havia començat a <em>Dune</em>, Herbert continua explorant qüestions sobre l’ecologisme, la teologia, la política o el poder. <em>El messies de Dune</em> és el segon llibre de la trilogia de les Cròniques de Dune, una de les sagues de ciència-ficció més importants de la història del gènere.</p>