<p><font size="2" face="Arial"><font color="000000">Havent contemplat l&rsquo;exaltaci&oacute; del geni wagneri&agrave; al gran edifici del poblet de Baviera, tot just inaugurat, gaireb&eacute; el temple d&rsquo;una nova religi&oacute;, Nietzsche, que de feia algun temps congriava recels envers el seu m&uacute;sic &laquo;salvador&raquo;, de primer admirad&iacute;ssim i llavors ja sospit&oacute;s de manipulaci&oacute;, passa a l&rsquo;acci&oacute; i comen&ccedil;a l&rsquo;operaci&oacute; de desemmascarar Wagner. Progressivament, va desmuntant amb escalpel privilegiat la figura del m&uacute;sic, ara titllat d&rsquo;&laquo;actor&raquo; i de &laquo;nociu&raquo;, i amb el pecat de la megalomania a sobre: la culminaci&oacute; ser&agrave; <i>El cas Wagner</i>, llibre enllestit i publicat el 1888, l&rsquo;any que a Tor&iacute;, a la seva estimada It&agrave;lia, a les acaballes de la seva vida l&uacute;cida acab&agrave; uns quants llibres m&eacute;s, molt pol&egrave;mics. Entre ells, <i>Nietzsche contra Wagner</i>, on recull, abans d&rsquo;abismar-se en els buits de la follia, els fragments de llibres anteriors que ja havien fet el cam&iacute; contra l&rsquo;esperit wagneri&agrave;. Aquest llibre &eacute;s el rebut final d&rsquo;una intensa relaci&oacute; decebuda tant pel que fa a l&rsquo;amistat com pel que fa a la m&uacute;sica i, per damunt de tot, pel que fa a l&rsquo;Art amb maj&uacute;scules. </font></font></p>