Dol i sol és un poemari de to intimista on es fa palès el desig d’escalfar el fred d’alguns hiverns íntims i l’afany de fer néixer primaveres al bell mig de qualsevol solstici. La perspectiva de la solitud va canviant de tonalitat a mesura que transcorren els versos fins a l’esclat de sol que transforma les llavors en promesa de flors.
Un llibre on “Les temperatures i els paisatges esdevenen mirall d’esperança i de bellesa”.