Daniel Jover, amb la seva mirada humanista i la seva sensibilitat corprenedora per a la bellesa i la bondat, ens convida a conèixer a les pàgines de Memòria de l’esperança. Camins de tendresa i solidaritat alguns dels eixos de la seva experiència vital.
Davant d’una ciència sense consciència i pensament sense compassió ens cal una intel·ligència creativa i sensible als problemes de la humanitat i la natura. Difícilment podrem resoldre problemes socials sense conèixer correctament les nostres capacitats d’autoorganització, els recursos amb què podrem comptar i els conflictes que haurem d’afrontar.
L’Esperança continua essent un bé comú, patrimoni històric i cultural de la humanitat. Ens dóna la inspiració per fer de la dignitat i la igualtat humana una pràctica de la vida quotidiana. Per tal que la memòria siga honesta amb el futur cal compromís seriós amb el present.
Aquest llibre posa en relació tres mons que mai no hagueren de separar-se: l’educació de l’esperança, el treball com a projecte polític i de dignificació del ser humà i l’emprenedoria com a forma d’economia solidària i comunitarisme social.