-
<p>La historia de un emigrante andaluz en la Barcelona de los años 20. La ciudad rebelde y cosmopolita, se convierte en la abanderada de los movimientos sociales que estaban estallando por toda Europa. El duro enfrentamiento entre la Patronal y el Gobierno contra el sindicato CNT, haría de Barcelona una de las ciudades más violentas del mundo.</p> <p>Antonio es un jornalero andaluz que no se resigna a la situación de humillación y servilismo que la sociedad le ha impuesto. Así pues, no va a renunciar a las pocas oportunidades que le ofrece la vida, aunque tenga que enfrentarse a señoritos, emigrar o abandonar al amor de su vida. Llegará a una Barcelona agitada por la violencia y los cambios sociales, donde encontrará una realidad muy distinta a la que esperaba.</p> <p>Seguir su fuerte voluntad de cambiar y mejorar su vida, le llevará por caminos donde tendrá que cometer actos que sobrepasarán su propia moral, y le enfrentarán a situaciones que jamás hubiera querido vivir.</p> <p>Sólo una época como los años 20 podía ofrecer un escenario tan interesante para la historia de hombre humilde, pero con orgullo.</p>
-
<p>Els dibuixos de Sabaaneh són en blanc i negre, una qualitat cromàtica que comparteixen molts dibuixos la llarg de la historia de l’art. Però a la obra de Sabaaneh significa alguna cosa més que una condició estètica: el blanc i el negre son les tonalitats de la vida que aquesta obra reflexa.</p> <p>Perquè la vida del palestí, de l’oprimit, es així de monocromàtica, sense matisos, immersa en uns sentiments negatius –la por, el desemparament, la humiliació...– que taponen l’emergència de la veritable vida, la tenyida amb els colors de la llibertat, de la capacitat d’aspirar a una plenitud a la que tots els essers humans tenen dret individual i col·lectivament. Això és una cosa que amb massa freqüència, i els palestins ho comparteixen amb altres persones, se’ls nega. Els ulls buits, com cansats de veure tant horror, de molts dels personatges dels dibuixos de Sabaaneh, són la millor manifestació d’aquest constant viatge cap al buit. En això ens recorden als Desastres de la guerra de Goya: Brutalment expressionistes i alhora surrealistes, perquè la realitat no serveix com a model per al que mostren.</p> <p>Però tot i això, en ells hi ha alguna cosa més: la tremenda i alhora humil presencia d’ànim dels que, amb tot resisteixen, perquè el simple fet de viure a l’infern implica una reivindicació de la dignitat. Sabaaneh també ens diu que els palestins segueixen allà, apèndix conscients d’unes arrels. El simple fet d’estar, ja constitueix, en nens, dones i homes, un acte d’heroisme.</p> <p>Per això la mort no prevaldrà contra ells. I per això en blanc i negre transcendeix la seva condició de col·lecció de dibuixos (o vinyetes, perquè totes elles ens expliquen una historia) per convertir-se en crònica i testimoni, en viatge pels dominis del mal i apel·lació a una consciencia universal que –covard i ignorant en la seva autosatisfacció– accepta la abominació com companya moral.</p> <p>Els palestins i palestines són els grans usurpats de l’actualitat, Però en això ja tenen una victòria: han arrabassat als seus usurpadors la condició de justos entre les nacions. I els dibuixos de Sabaaneh ho posen de manifest.</p>
-
<p>L’Atles il·lustrat de les comarques valencianes naix amb un propòsit educatiu i divulgatiu, sobre el fet de ser valencians i valencianes, i mostra els elements que conformen la nostra identitat i geografia. I ho fa de manera col·lectiva, ja que és el resultat d'un procés participatiu obert en què vora 400 persones han opinat sobre quins elements són els més representatius de la seua comarca. Podem dir que aquest atles és una invitació a repensar, en comú i intergeneracionalment, què significa ser valencians i valencianes ara i ací d'una manera lúdica, divertida i inclusiva, i des d'una perspectiva popular.</p>
-
<p>Buril y vitriolo es un selecto y atinado acercamiento a la obra de uno de los grabadores más celebrados —y sin duda más populares— de todos los tiempos: el mexicano José Guadalupe Posada (1852-1913), autor de una descomunal obra, pues se estima que realizó unos 20.000 grabados a lo largo de su vida.</p> <p>Por sus planchas pasaron todo tipo de imágenes: retratos, caricaturas, ilustraciones para cuentos, recreaciones de acontecimientos históricos o sucesos trágicos, sin olvidar los dibujos que le dieron fama: las calaveras, suerte de síntesis jocosa del choque de los imaginarios sobre la muerte a ambos lados del Atlántico.</p> <div> </div> <div>Su visión del ser humano, difundida en muchos casos en hojas volanderas, es tan propia y está tan aferrada a su tiempo que constituye todo un referente en el mundo de la ilustración y la sátira.</div>
-
<p>El meu pare té una malaltia mental és la creació d’una narració en format conte per infants i adults que estic convençuda que pot ajudar les persones que han passat o que estan vivint aquesta realitat. Una eina per així poder normalitzar la seva relació amb els seus familiars més propers. Recordo aquells anys amb un gran desconcert, sense entendre res, i tot i no ser-ne conscient llavors, aquell període m’ha marcat emocionalment la resta de la vida.</p> <p>És un text senzill, humà, que parla de la normalització i l’acceptació d’aquesta malaltia o de qualsevol malaltia mental. Només quan acceptem les situacions, les podem transformar.</p>
-
<p>El 18 de juny del 2018, els diaris anaven plens de fotografies d’immigrants baixant del vaixell Aquarius. D’entre totes elles, una foto de Kenny Karpov on es fonen amb una abraçada, un dels immigrants i un dels sanitaris.</p> <p>La instantània va acaparar portades i comentaris però, qui eren? Tornarem a recordar mai més les seves mirades?</p> <p>Amb l’impuls que aquesta persona deixi de ser una foto més en un diari, comença aquest projecte. Cada dia, durant un any, una pàgina dibuixada a mà alçada sense correccions, seguint el primer impuls, com qui tira una instantània per captar un moment.</p> <p>I el resultat final, és aquest llibre il·lustrat, una bona manera de descobrir i recordar lluites individuals i col·lectives (sovint invisibilitzades), petites-grans accions de gent, que lluiten dia a dia perquè aquest món sigui una mica millor.</p>
-
<p>En la segunda entrega de la serie de cómics Unas bollos de cuidado, Alison Bechdel nos relata la realidad de nuestras vidas con gran detalle, mostrándonos la rutina diaria con un gran sentido del humor hasta politizar sobre las relaciones exteriores. El elenco de sus personajes engloba a todas las clases sociales en una serie gráfica dirigida a humanistas de todas las creencias.</p>