Liberación nacional

  • <p>Hay muy poco escrito sobre la identidad c&aacute;ntabra. Ni siquiera parece que haya un consenso sobre qu&eacute; significa la cantabricidad. Por eso, el trabajo de Adri&aacute;n G. G&oacute;mez abre puertas. Tras situar el debate en disputa sobre la identidad y sus significados, el autor se acerca a todas las expresiones de la pol&iacute;tica formal de la Comunidad Aut&oacute;noma para extraer las narrativas &mdash;esencialistas y laxas&mdash; alrededor del sentimiento de pertenencia a Cantabria. Un libro para abrir el apetito investigativo, un texto gasolina para encender los debates que no forman parte de las primeras planas.</p>
  • <p>Este libro se centra en el posicionamiento de Rosa Luxemburg sobre la cuesti&oacute;n nacional y el derecho de autodeterminaci&oacute;n y el debate en el seno del marxismo entre 1848 y 1918. Los autores han pasado del examen de las posiciones de la autora al an&aacute;lisis de los debates en torno a esa cuesti&oacute;n en el mundo del movimiento obrero de ra&iacute;z socialdem&oacute;crata anterior e inmediatamente posterior a la Gran Guerra. Han comprobado que en el mundo del pensamiento te&oacute;rico-pol&iacute;tico inspirado por Marx y Engels el tratamiento de la cuesti&oacute;n nacional, lejos de ser homog&eacute;neo y consensuado, llev&oacute; a posturas divergentes e incluso antag&oacute;nicas que no solo tuvieron que ver con las coordenadas te&oacute;ricas del marxismo sino tambi&eacute;n con el contexto hist&oacute;rico pol&iacute;tico de cada coyuntura.</p> <p>El libro muestra c&oacute;mo Rosa Luxemburg se ocup&oacute; inicialmente de modo muy activo en el rechazo a la independencia de Polonia y culmin&oacute; la evoluci&oacute;n de su pensamiento rechazando el derecho de autodeterminaci&oacute;n en el &aacute;mbito europeo, y especialmente respecto a la situaci&oacute;n en Rusia. El libro muestra y analiza los debates que mantuvo con Kazimierz Kelles-Krauz, Karl Kautsky y V.I. Lenin.</p>
  • <p>Xavier Milian, en una tasca tit&agrave;nica, sintetitza per primera vegada els textos dels principals dirigents, organitzacions i mitjans que han desenvolupat una proposta pol&iacute;tica que vincula la lluita nacional amb la lluita social al nostre pa&iacute;s al llarg dels &uacute;ltims 100 anys de la nostra hist&ograve;ria (1910-2010). El resultat, dos volums amb un total de m&eacute;s de 1000 p&agrave;gines que condensen un segle d&rsquo;hist&ograve;ria, comprom&iacute;s i lluita per la llibertat.</p> <p>Amb m&eacute;s de 400 autors i autores citats, 300 partits ressenyats i l'aportaci&oacute; de m&eacute;s de 400 &ograve;rgans d'expressi&oacute;, el llibre aconsegueix reconstruir i sintetitzar fidelment les principals aportacions d'una tend&egrave;ncia fins ara menystinguda en l'estudi la hist&ograve;ria pol&iacute;tica contempor&agrave;nia dels Pa&iuml;sos Catalans. &Eacute;s amb una clara voluntat que l'autor encara aquest repte: recuperar els principals debats, aportacions i discussions que s'han donat en el si d'aquesta &agrave;mplia i extensa tradici&oacute;, fa possible que el debat avanci i que la proposta pol&iacute;tica s'enforteixi.</p> <p>Aprenent dels errors i calibrant els encerts, el llibre ens ofereix una panor&agrave;mica de gran valor i in&egrave;dita fins ara. Amb el ferm convenciment que con&egrave;ixer la nostra pr&ograve;pia hist&ograve;ria &eacute;s el primer pas cap a la presa de consci&egrave;ncia col&middot;lectiva, aquest llibre &eacute;s una nova eina per a l'articulaci&oacute; de la proposta emancipadora per al conjunt del poble catal&agrave;.</p>
  • <p>Si un tret distintiu sobresurt en Xavier Romeu (1941-1983) &eacute;s la seva personalitat polifac&egrave;tica: jove aventurer i honest; ling&uuml;ista acurat, treballador i poliglota; autor i traductor d&rsquo;obres dram&agrave;tiques; professor de dicci&oacute; i d&rsquo;hist&ograve;ria del teatre; escriptor de relats breus, novel&middot;les i articles d&rsquo;assaig period&iacute;stic; i, al mateix temps, lluitador per la independ&egrave;ncia, la unitat nacional i el socialisme. Calia, doncs, deixar const&agrave;ncia de la vida, l&rsquo;obra i la lluita d&rsquo;aquest intel&middot;lectual catal&agrave; comprom&egrave;s, escriptor de la generaci&oacute; dels 70 del segle xx, una figura que emergeix en un context hist&ograve;ric for&ccedil;a convuls: el de la recuperaci&oacute; dels Pa&iuml;sos Catalans al si de la lluita antifranquista i el de l&rsquo;anomenada &laquo;transici&oacute; cap a la democr&agrave;cia&raquo;. I calia fer-ho des d&rsquo;una an&agrave;lisi rigorosa i a frec de la seva amistat</p>
  • A printing of the compilation of anarchist writings about Palestine put together by Seditionist Distribution in the UK.
  • <p>Charles Taylor, profesor titular de filosof&iacute;a y ciencias pol&iacute;ticas de la Universidad de McGill, es ampliamente conocido po sus aportaciones en una amplia gama de materias: filosof&iacute;a de la psicolog&iacute;a y el lenguaje, epistemolog&iacute;a de las ciencias humanas, estudio del pensamietno alem&aacute;s desde el siglo <span class="caps">XVIII</span> hasta nuestros d&iacute;as, interpretaci&oacute;n de la civilizaci&oacute;n moderna y desarrollo de una filosof&iacute;a pol&iacute;tica original.</p> <p>En esta obra se recogen sus trabajos m&aacute;s importantes sobre el federalismo y el nacionalismo en Canad&aacute;, analizando las complejas y conflictivas relaciones entre el Quebec franc&eacute;s y el Canad&aacute; ingl&eacute;s y exponiendo las bases de un modelo de sociedad que trate de respetar las exigencias de lo que &eacute;l llama &ldquo;diversidad profunda&rdquo;</p> <p>Adem&aacute;s, como se&ntilde;ala Javier de Lucas, Taylor plantea dos hilos conductores que atraviesan el libro: la prioridad de pensar a fondo el pluralismo como elemento de legitimiidad democr&aacute;tica y la importancia del disenso.</p> <p>El conocimiento de estas reflexiones puede ser de gran utilidad en un momento como el actual en el que el marco jur&iacute;dico-pol&iacute;tico est&aacute; cuestionado como modelo satisfactorio para encajar la plurinacionalidad del estado espa&ntilde;ol.</p>
  • <p>L&rsquo;Ainhoa neix de miracle a La Paz (Bol&iacute;via) despr&eacute;s de la mort, en atemptat parapolicial, de la seva mare Amanda. Creix a Cuba i el 1988, als 21 anys, viatja al Pa&iacute;s Basc per con&egrave;ixer la terra del seu pare, en Manex. En ple conflicte repressiu, coneix la Josune, una periodista compromesa, i la seva quadrilla d&rsquo;amigues i amics. Quan un mor per sobredosi d&rsquo;hero&iuml;na, Ainhoa i Josune parteixen en un viatge inici&agrave;tic que les portar&agrave; pel L&iacute;ban, l&rsquo;Afganistan i la ciutat de Marsella. S&oacute;n els darrers anys de la Guerra Freda i totes dues s&rsquo;endinsaran en el fosc m&oacute;n de les xarxes de narcotr&agrave;fic i els seus estrets vincles amb les trames pol&iacute;tiques.</p>
  • <p>Aquest llibre recull les mom&ograve;ries de milit&agrave;ncia, pres&oacute; i exili d'&Agrave;lvar Valls, que a la d&egrave;cada de 1970 va ser un independentista enquadrat primer al Front Nacional de Catalunya i despr&eacute;s a l'organitaci&oacute; militar EPOCA. </p> <p>Seguint el fil autobiogr&agrave;fic de l'autor, se'ns fan presents, narratas per un tetimoni de primera m&agrave;, els convulsos anys del final del franquisme i el comen&ccedil;ament de la transici&oacute;, l'acci&oacute; unit&agrave;ria dels partits democr&agrave;tics clandestins i la lluita particular de l'independentisme, el pas de l'acci&oacute; pol&iacute;tica a la lluita armada, la quotidianitat dels militants armats alliberats, la detenci&oacute; i l'empresonament de l'autor i, m&eacute;s tard, el seu llarg exili de vint anys, primer a Par&iacute;s i despr&eacute;s a Andorra. </p>
  • <p>Des de la perspectiva del discurs dels catalanoparlants d'adopci&oacute;, <em>Amb Q de formatge</em> planteja arguments de mediaci&oacute; en una societat que encara arrosega prejudicis ling&uuml;&iacute;stics dels quals mereix alliberar-se. &Eacute;s un llibre sincer, assertiu i original que, tot explicat les experi&egrave;ncies i les reflexions de l'adopci&oacute; ling&uuml;&iacute;stica de la seva autora, commou, fa pensar i aporta arguments en defensa de la diversitat ling&uuml;&iacute;stica. Amb un llenguatge i un to divulgatius &eacute;s, a m&eacute;s a m&eacute;s, un gran actiu i un bon argumentari en defensa de la inmersi&oacute; ling&uuml;&iacute;stica a totes les aules del nostre pa&iacute;s.</p>
  • <p>Per primera vegada apareix al nostre pa&iacute;s un estudi sobre <em>Anarquisme i alliberament nacional</em>, realitzat per un col&middot;lectiu de joves llibertaris, en el qual s&rsquo;asumeix plenament l&rsquo;independentisme des de posicions &agrave;crates, tot criticant alhora el caduc espanyolisme anarquista i l&rsquo;independentisme estatista i autoritari.</p> <p><br /> En el llibre &ndash;que &eacute;s tant de cr&iacute;tica pol&iacute;tica com d&rsquo;an&agrave;lisi hist&ograve;rica del moviment llibertari catal&agrave; i la quesito nacional, i es presta pe tant al debat i a la discussi&oacute;- es d&oacute;na testimoni de l&rsquo;exist&egrave;ncia d&rsquo;un nou moviment anarcoindependentista catal&agrave;, que aporta una nova visi&oacute; de l&rsquo;independentisme.<br /> <br /> &laquo;La independencia estatal per a nosaltres no &eacute;s independencia, sin&oacute; una altra forma de dependencia com a superaci&oacute; de totes les depend&egrave;ncies en el nostre marc nacional que alhora comporti un canvi de la nostra vida cuotidiana i un trencament amb les relacions existents.<br /> Entenem la independencia com autogesti&oacute; de la societat catalana a tots els nivells, partint de la federaci&oacute; de les unitats m&eacute;s petites a les m&eacute;s grans (individu, poble, barri, comarca, ciutat&hellip;) que exerceixin l&rsquo;autogesti&oacute; i la democr&agrave;cia directa als Pa&iuml;sos Catalans&hellip;&raquo;<br /> &nbsp;</p>
  • <p>Els valencians hem vist com el nostre deute p&uacute;blic creixia fins a gaireb&eacute; la meitat del PIB. El prop&ograve;sit d&rsquo;aqueix estudi &eacute;s disseccionar l&rsquo;anatomia i el funcionament del sistema-deute al Pa&iacute;s Valenci&agrave;. Tal com escriu &Eacute;ric Toussaint en el pr&ograve;leg: &laquo;els autors analitzen rigorosament el proc&eacute;s d&rsquo;endeutament del Pa&iacute;s Valenci&agrave; i vinculen el diagn&ograve;stic a l&rsquo;acci&oacute; pr&agrave;ctica per a modificar l&rsquo;esc&agrave;ndol del deute acumulat de manera majorit&agrave;riament il&middot;leg&iacute;tima pels governants, especialment pels governs del PP&raquo;.</p>
  • <p>Anatomia d&rsquo;una ruptura. Espanya, Catalunya, 1975-2014. En els darrers anys hem viscut una efervesc&egrave;ncia pol&iacute;tica que ens ha condu&iuml;t a un punt de ruptura entre Catalunya i Espanya que podria concloure amb una separaci&oacute; poc amistosa. L&rsquo;autor indaga sobre els motius profunds que han portat bona part de la societat catalana a alimentar les files de l&rsquo;independentisme, i han obligat milions de residents catalans a desitjar la construcci&oacute; d&rsquo;un estat propi i a distanciar-se irreversiblement del regne d&rsquo;Espanya. Tot obviant explicacions simplistes d&rsquo;ordre econ&ograve;mic, pol&iacute;tic, hist&ograve;ric o cultural, la tesi de fons &eacute;s que s&oacute;n motius molt relacionats amb el passat recent els que han refor&ccedil;at aquesta decisi&oacute; col&middot;lectiva de trencar amb Espanya.</p> <p>L&rsquo;actual implosi&oacute; del r&egrave;gim de la Segona Restauraci&oacute; espanyola ha deixat al descobert una estructura estatal corcada, amarada de franquisme i involuci&oacute; pol&iacute;tica, social i nacional. El projecte reformador de la Transici&oacute;, que des de l&rsquo;inici mostrava les seves car&egrave;ncies, ha perm&egrave;s constatar que, davant la ruptura frustrada del 1975, els sectors m&eacute;s reaccionaris s&rsquo;han apropiat del relat espanyol. Paral&middot;lelament, d&egrave;cades de normalitat institucional en una Catalunya sociol&ograve;gicament antifranquista, pol&iacute;ticament democr&agrave;tica i nacionalment plural han anat desenvolupant el seu propi projecte nacional, creixentment allunyat de l&rsquo;Espanya mon&agrave;rquica, uniformista i autorit&agrave;ria. La crisi de les relacions entre Catalunya i Espanya de les darreres d&egrave;cades ha comportat un xoc de cultures pol&iacute;tiques, socials i nacionals. La independ&egrave;ncia representa la gran oportunitat de la ruptura pendent i definitiva.</p>
  • <p>El llibre que tens a les mans no pret&eacute;n ser un text tancat, sin&oacute; una eina que permeta generar o reprendre uns determinats debats sobre la identitat valenciana. Qu&egrave;/qui som els valencians i les valencianes, des d&rsquo;on hem de construir la nostra identitat i amb qui ho hem de fer s&oacute;n algunes de les preguntes que s&rsquo;intenten contestar, per mitj&agrave; de diversos textos, a partir del proc&eacute;s sobiranista del Principat de Catalunya, un escenari del qual no podem fugir des del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, ja que ens afecta per molts motius. Les diverses an&agrave;lisis que ac&iacute; s&rsquo;apleguen s&oacute;n textos escrits per persones que representen alguns dels molts col&middot;lectius que lluiten per la construcci&oacute; de la valencianitat fora de l&rsquo;ofrena de noves gl&ograve;ries a Espanya. S&rsquo;hi ha pret&eacute;s representar el Pa&iacute;s Valenci&agrave; de sud a nord, aix&iacute; com les diverses sensibilitats ideol&ograve;giques del territori. Tot a&ccedil;&ograve;, amb la intenci&oacute; de contribuir a la construcci&oacute; d&rsquo;un discurs col&middot;lectiu, propi i des del sud, amb tot el que aquesta paraula implica.</p> <p>Escriuen: Cesk Freixas, Vicent Galiana, Jordi Vila, Anna Garcia, Julia Mart&iacute;n, Arrap, Aure Silvestre, Joves pel Dret a Decidir del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, Andreu Gin&eacute;s, Merc&egrave; Mart&iacute;nez, Toni Infante, Enric Sorribes, Assemblea de Nules, Christian &Uacute;beda, Jordi Garcia, Enric Pallar&eacute;s, Jordi Querol, V&iacute;ctor Tormo i Maria Nebot, Marc Lorca i Toni Rico.</p>
  • <p>El independentismo catal&aacute;n est&aacute; mejor que nunca o al menos eso es lo que parece. Bajo esta premisa, el libro relata las diferentes etapas que ha recorrido el movimiento pol&iacute;tico y social que ha reivindicado este objetivo, con especial atenci&oacute;n a Esquerra Republicana de Catalunya, aut&eacute;ntico depositario electoral de este espacio pol&iacute;tico. Pero m&aacute;s all&aacute; de ERC tambi&eacute;n hay vida, como lo demuestran organizaciones como Estat Catal&aacute;, la crida de la Solidaritat, las recientes Candidaturas d&rsquo;Unitat popular, as&iacute; como las m&uacute;ltiples y variadas expresiones difusas de un independentismo que, poco a provoca dejando los m&aacute;rgenes para acercarse a una centralidad siempre relativa</p>
  • <p>This book bringstogether the political strategies and aspirations of the anti-capitalist, feminist and socialist movement for self-determination in Catalonia. It presents a rich history of the current struggle for self-determination movements around the world. The contributors to this book include some of the best known leaders of the left independence movement in Catalonia. Some of the people who can read here are incredibly brave, and risk criminalization for their actions and their words. Some have been exiled or imprisioned for their political activities and views. At the same time, the book you have in your hands represents a remarkable statement of hope and determination to build a fairer, more equal and just society; a society in wich people can enjoy true sovereignty and autonomy over their daily lives.</p>
  • <p>Aquest llibre explica com els Grups de Defensa de la Llengua (GDL) van aplicar a l&rsquo;activisme ling&uuml;&iacute;stic les teories i conceptes desenvolupats o creats pel conegut socioling&uuml;ista valenci&agrave; Llu&iacute;s Vicent Aracil. S&rsquo;hi analitzen i comparen diversos textos produ&iuml;ts per aquest autor amb els que van produir els GDL, aix&iacute; com amb les declaracions, fetes en exclusiva, per testimonis i protagonistes d&rsquo;aquella &egrave;poca (N&uacute;ria Camps, Carles Castellanos, Josepa Huguet, Bernat Joan, Teresa Marb&agrave; i Blanca Serra), les quals es reprodueixen &iacute;ntegrament a l&rsquo;apartat d&rsquo;annexos.</p> <p>La relaci&oacute; dels GDL i la socioling&uuml;&iacute;stica cr&iacute;tica amb les teories aracilianes constitueix un exemple molt clar d&rsquo;aprofitament i aplicaci&oacute; d&rsquo;un corpus te&ograve;ric a l&rsquo;objectiu de capgirar la subordinaci&oacute; ling&uuml;&iacute;stica d&rsquo;una naci&oacute; sense Estat, unint pensament i acci&oacute;, socioling&uuml;&iacute;stica araciliana i voluntat de mobilitzaci&oacute;.</p> <p>L&rsquo;acci&oacute; dels GDL es proposava conscienciar el poble catal&agrave; de la necessitat de reivindicar la llengua en tots els &agrave;mbits d&rsquo;&uacute;s, a difer&egrave;ncia de la Crida (organitzaci&oacute; que els era coet&agrave;nia i que va tenir molt m&eacute;s ress&ograve; medi&agrave;tic), que feia una reivindicaci&oacute; m&eacute;s propera als postulats dels estaments oficials. Tal com remarca Blanca Serra a l&rsquo;entrevista, els GDL van pretendre canviar la realitat, trencar el pacte de silenci establert durant la Transici&oacute;, mitjan&ccedil;ant el qual la llengua catalana havia de continuar subordinada socialment en els aspectes fonamentals.</p> <p>El llibre permet entendre per qu&egrave; el llegat dels GDL va fructificar als anys 90 amb la superaci&oacute;, dins la societat catalana, del discurs biling&uuml;ista oficial de l&rsquo;autonomisme.</p> <p>En uns moments convulsos com els actuals, en qu&egrave; la llengua catalana rep atacs frontals en les diverses zones del territori nacional &mdash;incloent-hi la Catalunya estricta&mdash; i en qu&egrave;, per altra banda, es produeix una revifalla de l&rsquo;independentisme, escau revisitar les activitats dels GDL i la socioling&uuml;&iacute;stica cr&iacute;tica, i fer pal&egrave;s el servei que van fer a la llengua i la naci&oacute; catalanes en els moments incerts de despr&eacute;s del franquisme.</p>
  • <p>Aquest llibre explica la llarga lluita dels catalans, des del 1714, per assolir el reconeixement nacional i la independ&egrave;ncia. &Eacute;s la hist&ograve;ria de la nostra esperan&ccedil;a, tradu&iuml;da en accions que han obert les portes del pa&iacute;s a un futur en plenitud. Explica tamb&eacute; d&rsquo;una manera alhora rigorosa i planera all&ograve; que ha passat en els darrers trenta anys, durant els quals s&rsquo;ha consolidat el convenciment que ja no era possible una entesa de Catalunya amb Espanya. Explica aix&iacute; mateix les m&eacute;s recents agressions pol&iacute;tiques de qu&egrave; el poble catal&agrave; ha estat v&iacute;ctima per part dels governs espanyols i la resposta que hem donat a aquestes accions de viol&egrave;ncia institucional i pol&iacute;tica contra els trets identitaris, el benestar dels ciutadans i el dret d&rsquo;autodeterminaci&oacute; de Catalunya</p>
  • <p>&iquest;Vivimos en una democracia? &iquest;Es esto un Estado de Derecho? No hay ning&uacute;n pa&iacute;s perfecto, que lo sea democr&aacute;ticamente al cien por cien. Pero la democracia no se conquista una vez y ya est&aacute;, no se tiene una vez del todo y dura para siempre. Se puede tener un poco, limitadamente, o mucho. Aunque puede perderse en cualquier momento. Todo, o solamente una parte. Son much&iacute;simas las evidencias de que est&aacute; en juego nuestro futuro. Estamos en peligro!</p>
  • <p>Joseba Sarrionandia, <em>Sarri</em>, fugit de la pres&oacute; l'estiu de 1985, va viure temporades amagat en cases que li oferien refugi, i en moltes d elles, hi havia nenes i nens petits. A una nena li va ensenyar a caminar, a un altre a acolorir dibuixos, a una altra la va ajudar a fer tasques escolars, no sense el temor que la policia, que el perseguia a ell, pogu&eacute;s tamb&eacute; danyar aquells nens i nenes. Una vegada que se n'anava no els tornava a veure, per&ograve;, passat el temps, imaginant que anaven creixent, els va identificar amb el nom d'Ainhoa i els va escriure una s&egrave;rie de 28 cartes plenes de viv&egrave;ncies, d'afecte i d'idees sobre el m&oacute;n.</p>
  • <p>El modelo territorial es un problema hist&oacute;ricamente no resuelto ni siquiera en la Transici&oacute;n. La voluntad de la mayor&iacute;a de la sociedad catalana de ejercer el derecho a decidir su futuro mediante una consulta no vinculante choca con las interpretaciones dominantes de la Constituci&oacute;n de 1978. Sin embargo, experiencias como las de Quebec y Escocia demuestran que es posible llegar a acuerdos para su reconocimiento legal, una vez agotadas las v&iacute;as de &ldquo;acomodo&rdquo; posible de esas realidades nacionales dentro de los estados de los que forman parte. Ese es el caso de Catalu&ntilde;a, sobre todo despu&eacute;s de la sentencia que adopt&oacute; el Tribunal Constitucional en julio de 2010 sobre el nuevo Estatut.<br /> <br /> En este libro se aborda una explicaci&oacute;n hist&oacute;rica de c&oacute;mo ha ido evolucionando la relaci&oacute;n entre el proceso de construcci&oacute;n del Estado espa&ntilde;ol y la progresiva formaci&oacute;n de una identidad nacional catalana, hasta llegar al momento actual de conflicto abierto. Se analizan tambi&eacute;n las posiciones de los principales actores pol&iacute;ticos y sociales al respecto, as&iacute; como los factores que ayudan a entender el ascenso de un movimiento soberanista-independentista plural y transversal catal&aacute;n en el marco de la actual crisis del r&eacute;gimen pol&iacute;tico espa&ntilde;ol.</p>
  • <p><font size="2" face="Tahoma">A trav&eacute;s de <span style="font-style: italic;">Catalunya Nord. La llesqueta del septentri&oacute;</span>, el periodista nord-catal&agrave; Aleix Reny&eacute; ens explica, en un relat am&egrave; i ir&ograve;nic, com, a mesura que es recupera la consci&egrave;ncia de catalanitat a la Catalunya Nord &ndash;molt lligada al proc&eacute;s de ruptura amb l&rsquo;Estat espanyol a la del sud i a la prepot&egrave;ncia francesa que ha eliminat qualsevol refer&egrave;ncia nominal catalana en la seva organitzaci&oacute; territorial&ndash; l&rsquo;&uacute;s social i p&uacute;blic de la llengua catalana es troba al l&iacute;mit de la seva desaparici&oacute;, puix que el franc&egrave;s ha esdevingut, ja, la llengua materna dels catalans sota administraci&oacute; francesa.</font></p>
  • <p><em>Catalunya, one nation, two states. Un estudi etnogr&agrave;fic de la resist&egrave;ncia no violenta a l&rsquo;assimilaci&oacute;</em>, &eacute;s un llibre d&rsquo;Alexander Alland Jr. i Sonia Alland que recull una recerca etnogr&agrave;fica feta a la Catalunya Nord, durant 10 anys, sobre la resist&egrave;ncia pac&iacute;fica de la gent a l&rsquo;assimilaci&oacute; cultural, a banda i banda de la frontera.</p> <p>Per les seves p&agrave;gines desfilen&nbsp;centenars de situacions que ens ajuden a comprendre&nbsp;com les persones estipulen la seva identitat, a favor&nbsp;o en contra d&rsquo;idees, realitats i somnis. En poques&nbsp;paraules, no &eacute;s f&agrave;cil viure en catal&agrave; i sentir-se d&rsquo;una&nbsp;naci&oacute;, quan dos Estats m&eacute;s grans treballen per ofegar&nbsp;la realitat cultural i social d&rsquo;un grapat d&rsquo;homes i dones.</p> <p>En paral&middot;lel, els autors afegeixen tot un seguit de&nbsp;l&uacute;cides reflexions sobre aquest rac&oacute; de m&oacute;n, i les&nbsp;comparen amb d&rsquo;altres llocs amb problem&agrave;tiques semblants. Reflexions, en tot cas, que s&oacute;n actuals,&nbsp;per&ograve; que falquen les seves arrels en un passat&nbsp;complex. La Catalunya Nord vindria a ser el laboratori&nbsp;on comprovar l&rsquo;anorreament cultural i social que es&nbsp;practica en diverses parts del m&oacute;n.</p> <p>Al llibre trobareu el tractament acurat de la hist&ograve;ria&nbsp;catalana, la Nova Can&ccedil;&oacute;, la llengua, els costums, la&nbsp;vida quotidiana, la pol&iacute;tica i l&rsquo;esport, el batec social, el&nbsp;tremp de l&rsquo;activisme cultural, els vaivens econ&ograve;mics,&nbsp;fins i tot l&rsquo;oblit institucional d&rsquo;una realitat que pugna per no desapar&egrave;ixer.</p> <p>L&rsquo;historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte n&rsquo;ha fet el pr&ograve;leg; i la traducci&oacute; va a c&agrave;rrec de l&rsquo;antrop&ograve;loga Laura Card&uacute;s i Font.</p>
  • <p>Del desenlace del conflicto de Chechenia depende en gran medida la continuidad o desaparici&oacute;n de Rusia como Estado y entidad cultural. Y a nadie se le escapan las importantes consecuencias que esto tendr&iacute;a a nivel mundial. Este libro rompe pol&eacute;micamente con la inmensa mayor&iacute;a de los t&oacute;picos y de la informaci&oacute;n que circula por Occidente, y pretende contribuir a una reflexi&oacute;n sobre la utilizaci&oacute;n del caos y la manipulaci&oacute;n de la conciencia social como tecnolog&iacute;a aplicada a los conflictos contempor&aacute;neos, algo que particularmente se viene aplicando en la URSS/Rusia desde los a&ntilde;os de la perestroika. Por sus particularidades &eacute;tnicas, hist&oacute;ricas, religiosas, sociales y culturales Chechenia fue elegida como pol&iacute;gono para la instigaci&oacute;n de un conflicto que, en el marco de la perestroika y de las reformas de Rusia, deber&iacute;a contribuir a la desestabilizaci&oacute;n de la URSS y de Rusia.</p>
  • <p>Publicado por primera vez en El Viejo Topo en 1979, <em>Clases y naciones en el materialismo hist&oacute;rico</em> lleva d&eacute;cadas completamente agotado. Antes de su inesperado fallecimiento, Amin hab&iacute;a manifestado a la editorial su inter&eacute;s por rescatar este antiguo cl&aacute;sico. Y as&iacute; lo hemos hecho. <em>Clases y naciones en el materialismo hist&oacute;rico</em> fue publicado por El Viejo Topo hace pues m&aacute;s de cuarenta a&ntilde;os. En aquella portada, adem&aacute;s del t&iacute;tulo y el nombre del autor, una leyenda daba cuenta de su contenido: Un estudio sistem&aacute;tico sobre el papel de las naciones y las clases en el desarrollo desigual de las sociedades. Y eso es, exactamente. Obviamente, desde que Samir Amin dio por acabado el manuscrito, han pasado muchas cosas. Ha desaparecido la URSS; China ha dejado de ser mao&iacute;sta para convertirse en una potencia que compite &ndash;se dir&iacute;a que ya con ventaja&ndash; con EEUU y la Uni&oacute;n Europea; el capitalismo internacional ha superado una de sus crisis instaurando una globalizaci&oacute;n que ahora empieza a hacer aguas, y el mundo ha experimentado un cambio radical a trav&eacute;s de una revoluci&oacute;n entonces inesperada: la revoluci&oacute;n digital. Y, sin embargo, asombra la lucidez del an&aacute;lisis de Samir Amin en este Clases y naciones en el materialismo hist&oacute;rico es absolutamente vigente en lo esencial. Pero tambi&eacute;n podr&iacute;a decirse que es prof&eacute;tico en cuanto al porvenir de la izquierda y del propio capitalismo. El Viejo Topo recupera este libro por su inter&eacute;s objetivo y como homenaje a su autor, fallecido inesperadamente en agosto de 2018.</p>
  • <p>Si me pregunto por mi vida, por un hilo conductor de ella, en seguida, irreflexivamente busco un origen y una trayectoria que son de naturaleza pol&iacute;tica. En el entorno familiar proliferaban comentarios que no tardaron en hacer mella en la educaci&oacute;n que el otro entorno, el social y colegial (Le&oacute;n y Padres Agustinos), hab&iacute;an imbuido. El choque, aunque yo no lo supiera entonces, estaba escrito y surgi&oacute; en el terreno de las ciencias naturales, en aquel bachillerato de los a&ntilde;os sesenta. Sin casi darnos cuenta, en la clase apareci&oacute; un peque&ntilde;o partido de evolucionistas que bat&iacute;a con ardor a los no menos ardorosos creacionistas.</p> <p>Actualmente (Madrid, 2004, oto&ntilde;o), con cinco d&eacute;cadas a mis espaldas, veo el tiempo transcurrido bajo un prisma generacional. Creo que he pertenecido a aquella oleada que emboc&oacute; su juventud hacia la pol&iacute;tica revolucionaria, pensando que las revoluciones las tra&iacute;a el viento de la Historia y que s&oacute;lo hab&iacute;a que maniobrar con algo de pericia y eso s&iacute;, mucho tes&oacute;n. Luego, ante la conciencia del laberinto que es la Historia y que es la vida, un pelot&oacute;n grande de aquella juventud ech&oacute; el ancla y comenz&oacute; a despreocuparse de lo que no fueran sus asuntos personales. Poco a poco iba comprendiendo qu&eacute; era eso del exilio interior (vivir en Madrid y creer que Euskadi estaba en lo cierto) y paulatinamente, a&ntilde;o a a&ntilde;o, suscripci&oacute;n a suscripci&oacute;n, (<em>Egin</em>, <em>Gara</em>) fui educ&aacute;ndome en los entresijos de un movimiento popular vigoroso que echaba un pulso al poder en una sociedad burguesa.</p> <p>Creo que fue el fuerte contraste entre mi entorno y lo que interiormente viv&iacute;a, lo que me oblig&oacute; a escribir una tesis, una explicaci&oacute;n. En mi primer libro (<em>El problema espa&ntilde;ol</em>) argument&eacute; lo mejor que pude sobre lo endeble de la narraci&oacute;n llamada &quot;Historia de Espa&ntilde;a&quot; y sobre su funci&oacute;n de argamasa ideol&oacute;gica para unas clases dominantes que se hab&iacute;an ido forjando en los &uacute;ltimos siglos. Si he contribuido, y creo que s&iacute;, a la noble tarea de socavar un discurso reaccionario que oprime y molesta a millones de semejantes, me congratulo y me felicito. Este nuevo libro es la segunda salida; esta vez, m&aacute;s que para desfacer el entuerto de la malhadada &quot;Historia de Espa&ntilde;a&quot;, para ir en busca del malandr&iacute;n que la urdi&oacute; y encontrallo, y all&iacute; donde lo hallare hacerle confesar sus yerros. Bueno, bromas aparte, creo que queda mucho por hacer hasta recuperar todo lo que perdimos en 1939 y que este libro es una aportaci&oacute;n a la necesaria configuraci&oacute;n de una historiograf&iacute;a antit&eacute;tica a la que desde entonces nos gobierna.</p>
  • Cròniques

    13,00
    <p>El llibre que teniu a les mans sota el t&iacute;tol de Cr&ograve;niques recull tot un seguit d'articles de Manuel de Pedrolo publicats al llarg dels anys 80 al Diario de Barcelona i al diari Avui, i que foren publicats anteriorment, per separat, com a Cr&ograve;niques colonials i Cr&ograve;niques d&rsquo;una ocupaci&oacute;. En aquests articles, Manuel de Pedrolo hi denuncia les conseq&uuml;&egrave;ncies que per als Pa&iuml;sos Catalans es derivaren d'aquella transici&oacute; de pactes i ren&uacute;ncies, i alhora mostra el seu comprom&iacute;s inequ&iacute;voc amb la lluita per l'alliberament nacional, per la independ&egrave;ncia, dels Pa&iuml;sos Catalans. D&rsquo;aquesta manera, els textos de Pedrolo que conformen aquest llibre descriuen, d'una banda, la mis&egrave;ria pol&iacute;tica dels primers anys d'aquella reforma&nbsp;i la seua consolidaci&oacute;, que signific&agrave; la frustraci&oacute; de bona part d'aquelles expectatives nacionals i socials covades en la dura lluita contra la dictadura, i de l'altra, l'ascens i l'expansi&oacute; d'un independentisme d'esquerres i combatiu que intentaria plantejar alternatives i combatre el nou escenari pol&iacute;tic fruit de la malanomenada transici&oacute; al llarg dels anys vuitanta. Amb Cr&ograve;niques Edicions el Jonc ofereix als seus lectors el primer t&iacute;tol del que ser&agrave; la Biblioteca Manuel de Pedrolo que, amb el suport inestimable de la Fundaci&oacute; Manuel de Pedrolo, pret&eacute;n recuperar l'obra i sobretot l'actitud pol&iacute;tica i vital d'un autor que, en paraules seves, mai renunci&agrave; a la plenitud de la seua cultura, &eacute;s a dir, a bastir un discurs i una pr&agrave;ctica independentista.</p>
  • <p>L&rsquo;any 1995 es publicava El llibre negre de Catalunya &ndash;de Felip V a l&rsquo;ABC&ndash; de l&rsquo;historiador i pol&iacute;tic Josep M. Ainaud de Lasarte, un recull de textos que documentaven els atacs que havia sofert Catalunya des de 1714 i fins al 1994. L&rsquo;&egrave;xit del llibre feu que, fins i tot, altres pobles en copiessin la intencionalitat, el format i l&rsquo;estructura &ndash;de lectura i consulta f&agrave;cils. Gaireb&eacute; vint-i-cinc anys despr&eacute;s, aquestes &ldquo;cr&ograve;niques negres&rdquo; que teniu a les mans volen fer-ne una actualitzaci&oacute;, aquest cop, per&ograve;, centrada en el m&oacute;n de l&rsquo;ensenyament, que, com es pot comprovar, s&rsquo;ha convertit, conjuntament amb la r&agrave;dio i la televisi&oacute; p&uacute;bliques catalanes, en el camp de batalla pol&iacute;tic i medi&agrave;tic, com en els anys 90, de tots aquells qui no volen que la llengua catalana sigui primera llengua en algun &agrave;mbit de la societat catalana, de tots aquells qui no volen que la llengua espanyola perdi, per poc que sigui, posicions, de tots aquells qui creuen, en el fons, que Catalunya, i per extensi&oacute; la resta dels Pa&iuml;sos Catalans, no &eacute;s m&eacute;s que una mera extensi&oacute; d&rsquo;un projecte espanyol, d&rsquo;arrel b&agrave;sicament castellana&hellip; Per tant, en aquest llibre trobareu disposicions legals, escrits period&iacute;stics, assajos socioling&uuml;&iacute;stics pretesament cient&iacute;fics, declaracions de pol&iacute;tics, etc. que evidencien la voluntat expl&iacute;cita d&rsquo;anar contra el catal&agrave; a l&rsquo;escola. Tamb&eacute; hi trobareu fets que han afectat negativament la pres&egrave;ncia de la nostra llengua en algun dels sistemes educatius de la nostra comunitat ling&uuml;&iacute;stica.</p> <p>Per tant, un llibre que vol fer con&egrave;ixer els atacs que ha rebut la nostra llengua a l&rsquo;escola de Catalunya, del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, de les Illes Balears i Piti&uuml;ses, de la Catalunya Nord, de la Franja, de l&rsquo;Alguer i, fins i tot, a Andorra. Un llibre que l&rsquo;autor &ldquo;dedica&rdquo; a tots aquells que dia s&iacute; i dia tamb&eacute; ataquen l&rsquo;escola catalana.</p>
  • CUP

    22,00
    <p>Una primera aproximaci&oacute;n sobre las CUP, las Candidaturas de Unidad Popular, como concepto pol&iacute;tico operativo. Proyecto y propuesta de unidad popular como expresi&oacute;n de la voluntad de arraigo en la vida municipal. El primer libro donde hablan y se interpelan la historia, el presente y las alternativas de futuro de la expresi&oacute;n audaz y renovadora del municipalismo que ve, en la independencia y la transformaci&oacute;n social, los ejes inseparables de la lucha de las clases populares en los Pa&iacute;ses Catalanes. El primer libro donde afloran las contradicciones internas, los desaf&iacute;os y las convicciones, la teor&iacute;a y la pr&aacute;ctica pol&iacute;tica, los aspectos personales y la composici&oacute;n colectiva de una organizaci&oacute;n peque&ntilde;a pero considerada ya, por propios y extra&ntilde;os, como uno de los fen&oacute;menos m&aacute;s rompedores de la pol&iacute;tica catalana de los &uacute;ltimos a&ntilde;os.</p> <p>De Josep Fontana a F&egrave;lix Riera, de Montserrat Tura a Ramon Tremosa, de Llu&iacute;s Cabrera a Eva Serra, de Xavier Bru de Sala a Gemma Calvet, de Salvador Card&uacute;s a Joan Subirats, e incluso Arnaldo Otegi, el trabajo de David Fern&agrave;ndez y Juli&agrave; de J&ograve;dar recoge hasta ochenta opiniones y un an&aacute;lisis preciso sobre la fuerza emergente de las elecciones municipales de 2011 y 2015, y de las auton&oacute;micas de 2012 y 2015 en Catalu&ntilde;a.</p>
  • <p>&laquo;El treball de Marc Santasusana presenta, indubtablement, un inter&egrave;s transversal en diversos aspectes que afecten la hist&ograve;ria de Catalunya del segle XX: m&eacute;s enll&agrave; de la biografia pol&iacute;tica de Pere Curtiada -l'eix vertebrador del treball i s&iacute;ntesi de les diverses emancipacions-, ens ofereix la hist&ograve;ria d'un moviment obrer especialment bel&middot;ligerant i l'evoluci&oacute; del separatisme catal&agrave; m&eacute;s colpidor i combatiu durant els anys de la Rep&uacute;blica.<br /> Alhora s'endinsa dins la hist&ograve;ria local d'una localitat amb moltes peculiaritats, com fou Sitges, i en uns anys especialment convulsos, fins a penetrar obertament en la hist&ograve;ria de Catalunya. Pocs treballs com el de Marc Santasusana presenten una varietat d'objectes d'inter&egrave;s tan divers.&raquo;</p> <p>Pelai Pag&egrave;s i Blanch (Professor d&rsquo;hist&ograve;ria contempor&agrave;nia de la Universitat de Barcelona)</p>
  • <p>De Pau Claris a Lerroux. De l&rsquo;heroi de la defensa de les institucions catalanes durant la Guerra dels Segadors (1640-1659) al dirigent republic&agrave; de ret&ograve;rica demag&ograve;gica i ferotgement anticatalanista. Aquesta ant&iacute;tesi, que tamb&eacute; &eacute;s una met&agrave;fora, &eacute;s el fil conductor de la hist&ograve;ria del proc&eacute;s d&rsquo;espanyolitzaci&oacute; de Catalunya que ens presenta l&rsquo;historiador Xavier Deulonder i Camins. </p> <p>Amb una obra que abasta el per&iacute;ode compr&egrave;s entre la Monarquia Hisp&agrave;nica i la Segona Rep&uacute;blica Espanyola, l&rsquo;autor esgrana el seguit de fets socials, pol&iacute;tics i econ&ograve;mics que expliquen la instauraci&oacute; del projecte nacional espanyol a Catalunya. Un projecte bastit sobre dos pilars inseparables: l&rsquo;estructura centralista del poder, i la castellanitzaci&oacute; ling&uuml;&iacute;stica i cultural. </p> <p>Finalment, Deulonder tamb&eacute; aporta una g&egrave;nesi del concepte &laquo;lerrouxisme&raquo;. Aix&iacute;, el lector s&rsquo;aproximar&agrave; a la narrativa espanyolista de rebuig frontal als signes d&rsquo;identitat dels catalans promoguda pel fundador del Partido Republicano Radical, una figura que resulta imprescindible per comprendre la vida pol&iacute;tica barcelonina dels primers anys del segle XX.</p>
  • <p>&laquo;Nos partimos la cara&hellip; pero al final nos la acabaron rompiendo.&raquo; &laquo;Yo he nacido aqu&iacute;, creo en un proyecto.&raquo; &laquo;Me pegaron doce tiros. A mi compa&ntilde;ero, diecinueve. Yo, al menos, consegu&iacute; sobrevivir.&raquo; A trav&eacute;s del testimonio de antiguos combatientes de la Izquierda Abertzale es posible rastrear los or&iacute;genes ideol&oacute;gicos de ETA en su reivindicaci&oacute;n de una Euskadi independiente y, sobre todo, en la defensa de los intereses de clase y en la lucha contra la dictadura de Franco en el Pa&iacute;s Vasco, llegando a ser un agente emancipador para la Espa&ntilde;a reprimida. Cincuenta a&ntilde;os despu&eacute;s, viviendo en democracia y habiendo asesinado a m&aacute;s de 800 personas, ETA ya no representa lo mismo para los espa&ntilde;oles, que celebraron en 2011 el alto el fuego de la organizaci&oacute;n terrorista como uno de los mayores triunfos de la democracia. Buscando un relato que descubre &aacute;ngulos desde los que nunca se ha mirado, Nicol&aacute;s Buckley da voz a quienes hicieron uso de la violencia como medio para alcanzar la autodeterminaci&oacute;n de Euskal Herria. Al ceder la palabra a antiguos militantes de ETA, Del sacrifico a la derrota trasciende la reconstrucci&oacute;n del relato del conflicto armado y pol&iacute;tico ahondando en la historia reciente de Espa&ntilde;a y Euskadi.</p>
  • <p>Un recull magn&iacute;fic d'una veu que, alhora que beu de la traici&oacute; insurreccional catalana i rebel mundial, sona com a individual alhora que aporta molt combustible a les opinions col&middot;lectives compartides que des d'aqu&iacute; i ara aix&ograve; que anomenem &laquo;Esquerra Independentista&raquo; ha constru&iuml;t, desenvolupa, aixeca i expandeix en forma d'idees directament dirigides a fer, a transformar i a gestionar de forma col&middot;lectiva i revolucion&agrave;ria, &eacute;s a dir dirigides a canviar les coses a benefici del cent per cent de la poblaci&oacute; de totes i cada una de les persones.&nbsp;</p>
Ir a Arriba