Liberación nacional

  • Palestina

    5,00
    <p>- Joseba Mac&iacute;as: Palestina. S&iacute;mbolos, claves y desaf&iacute;os</p> <p>- Noam Chomsky: El control del pensamiento en los EE.UU. El caso de Oriente Medio</p>
  • <p>- Danny Morrison: El IRA y la paz en Irlanda: de los derechos civiles a la lucha armada</p> <p>- Fito Rodriguez Bornaetxea: Los conflictos irlandes z vasco. An&aacute;lisis comparativo</p>
  • <p>- Antonio Cuesta Mar&iacute;n: Negociaci&oacute;n pol&iacute;tica en Euskal Herria. El camino hacia la paz</p>
  • <p>Amb les eleccions del 25 de novembre del 2012 la Candidatura d'Unitat Popular entrava al Parlament de Catalunya. Ho feia al primer intent, i despr&eacute;s d'haver descartat, en anteriors ocasions, la possibilitat de presentar-se a unes eleccions auton&ograve;miques. </p> <p>L'emoci&oacute; pels resultats no podia amagar la necessitat de l'organitzaci&oacute;, del moviment pol&iacute;tic al qual pertany i dels altres actors de l'Alternativa d'Esquerres de cercar una nova eina que fes possible planificar, controlar i decidir des de fora del Parlament la tasca dels tres diputats dins la cambra. Era important tractar les tasques institucionals amb rigor per&ograve; tamb&eacute; calia procurar que la din&agrave;mica parlament&agrave;ria -que ja s'intu&iuml;a fren&egrave;tica- no col&middot;laps&egrave;s els &ograve;rgans de debat pol&iacute;tic de la CUP.&nbsp;Per aix&ograve; sorgia el Grup d'Acci&oacute; Parlament&agrave;ria, el GAP. </p> <p>L'&egrave;xit dels resultats electorals, 126.000 i 3 diputats per la circumpscripci&oacute; de Barcelona, fou possible gr&agrave;cies al bagatge acumulat, a les legitimitats guanyades poble a poble, per&ograve; tamb&eacute; a una campanya electoral innovadora que va defugir dels par&agrave;metres convencionals i que esbudellava la CUP de dalt a baix: qu&egrave; era, qu&egrave; feia, qu&egrave; faria, com ho faria, quants serien, quant cobrarien, etc. Era la l&ograve;gica del codi obert de la CUP. Com aquest llibre, que vol ser, tamb&eacute;, un exercici de transpar&egrave;ncia. </p>
  • <p>- Cuesti&oacute;n nacional y movimiento obrero.</p> <p>- Entrevista con Joseba Intxausti: Cuesti&oacute;n nacional y movimiento obrero</p> <p>- Pueblos, naciones, estados</p>
  • A printing of the compilation of anarchist writings about Palestine put together by Seditionist Distribution in the UK.
  • <p>El hecho catal&aacute;n de <strong>Pierre Vilar</strong>&nbsp;</p> <p>El hecho portugu&eacute;s de <strong>Joxe Azurmendi</strong></p>
  • <p>The idea for this book came out of a concern that solidarity movements have a tendency only to engage with Palestinians about their fight against the Israeli occupation. Sometimes this can be a barrier to seeing them as comrades in our intersecting struggles for a better world and against authoritarianism, white supremacy, patriarchy, capitalism and state control. 10 radical Palestinian women spoke to the authors between 2018-2021. Listening to their voices will help people outside of Palestine better understand them as allies in our global struggles for freedom.</p> <p>Hear more about it in <a href="https://www.thecanary.co/feature/2021/09/30/a-new-book-brings-together-ten-interviews-with-radical-palestinian-women/">this audio article</a>.</p>
  • <p>Anarquisme i Catalunya s&oacute;n dos conceptes que la hist&ograve;ria universal ha aplegat. Internacionalment Barcelona &eacute;s coneguda com la capital de la &laquo;divina acr&agrave;cia&raquo; o la Rosa de Foc. Tamb&eacute; va ser la capital on es constitu&iacute; el 1907 la Solidaritat Obrera, i tres anys m&eacute;s tard la Confederaci&oacute; Nacional del Treball, el sindicat de car&agrave;cter anarquista m&eacute;s important del m&oacute;n pel que fa a l&rsquo;afiliaci&oacute; i la transcend&egrave;ncia hist&ograve;rica.</p> <p>Malgrat aix&ograve;, estem avesats als t&ograve;pics contemporanis que presenten els habitants de Catalunya com a gent treballadora, ordenada i profundament assenyada, llocs comuns que redueixen la realitat a la m&iacute;nima expressi&oacute; i es presenten com una tergiversaci&oacute; interessada amb un p&ograve;sit de veracitat, un instrument de propaganda subtil al servei d&rsquo;un objectiu. Per a molts observadors dels segles XVII i XVIII, els catalans s&oacute;n violents perqu&egrave; no es volen sotmetre a una l&ograve;gica pol&iacute;tica imposada, perqu&egrave; no comparteixen els valors dominants de submissi&oacute; i desigualtat. En canvi, els c&agrave;nons anal&iacute;tics elaborats des de mitjans del XIX presenten els catalans com a amants del treball, de l&rsquo;ordre i el seny perqu&egrave; els grups dominants locals, que tamb&eacute; dominen els discursos intel&middot;lectuals, anhelen un pa&iacute;&shy;s modelat pels valors de l&rsquo;ordre i el progr&eacute;s propis de la burgesia.</p> <p>Encara que una minoria poderosa, aliada amb un estat ali&egrave;, i amb prou capacitat per bastir un imaginari col&middot;lectiu i una hegemonia cultural, hagi expulsat de la mem&ograve;ria hist&ograve;rica el m&oacute;n llibertari o l&rsquo;hagi redu&iuml;t a categories inferiors, el fet &eacute;s que aquest llegat hi &eacute;s. Hi &eacute;s i propici&agrave; una revoluci&oacute; que il&middot;lumin&agrave; (o aterr&iacute;) el m&oacute;n, viscuda (o patida) pels nostres avis. Malgrat aquest proc&eacute;s d&rsquo;invisibilitzaci&oacute;, el p&ograve;sit es pot percebre en bona part de les pr&agrave;ctiques, creences i actituds de la societat catalana.</p>
  • <p>Les portades de la premsa i els informatius ens mostren di&agrave;riament el conflicte a Palestina i l'Orient Mitj&agrave;, el qual apareix sovint davant nostre com un fet massa complex perqu&egrave; puguem entendre'l. Massa vegades en rebem nom&eacute;s informacions parcials o not&iacute;cies concretes, les quals no ens proporcionen una idea global del conflicte i no ens ajuden a comprendre'n les causes i els motius. Sobre la q&uuml;esti&oacute; palestina, en particular, i sobre el conflicte de l'Orient Mitj&agrave;, en general, se n'han escrit moltes obres. Aleshores, per qu&egrave; una m&eacute;s? El que es pret&eacute;n amb aquest treball &eacute;s, en realitat, detallar i explicar al lector interessat totes les dades b&agrave;siques del conflicte de forma senzilla, precisa i amena, des dels seus or&iacute;gens fins a l'actualitat. D'aquesta manera, en fullejar aquest llibre, qualsevol persona, per molt profana que sigui en el tema, obtindr&agrave; unes bases s&ograve;lides per a la comprensi&oacute; i posterior an&agrave;lisi pr&ograve;pia del conflicte.</p>
  • <p>El autor da la vuelta a los t&oacute;picos sobre un &laquo;problema vasco&raquo; y, desmitificando la historia, nos propone audazmente la cara desnuda de la verdad en un lenguaje sencillo y muy propio para los estudiantes, a los que generalmente se enga&ntilde;a en las aulas, de las que tantas veces salen m&aacute;s ignorantes que cuando entraron en ellas.</p>
  • <p>Basta con mirar los mapas sucesivos para ver que el espacio atribuido a Palestina se ha ido encogiendo con el paso del tiempo. El gobierno israel&iacute; trata de arrinconar a los palestinos en una esquina del tablero de ajedrez desde donde no tengan ya ninguna opci&oacute;n. Si llegamos a un acuerdo sobre una soluci&oacute;n que comporte dos estados, nos proponen unos bantustanes. Y si decimos que, en esas condiciones, preferimos un estado &uacute;nico y democr&aacute;tico, entonces nos acusan de querer destruir Israel. Tenemos que ser capaces de explicar que nuestra lucha es una lucha de liberaci&oacute;n nacional, pero que no es, ni ha sido nunca, una lucha contra los jud&iacute;os. Nos han atacado y no hemos replicado. Nos han arrebatado la tierra; nosotros no hemos arrebatado la tierra de nadie. Edward Said ha dicho que somos &laquo;las v&iacute;ctimas de las v&iacute;ctimas&raquo;. Reconocemos cu&aacute;nto han sufrido los jud&iacute;os, pero creemos que eso no justifica en modo alguno lo que nos han hecho sufrir a nosotros. No tenemos por qu&eacute; excusarnos de sus infortunios. Defendemos nuestros derechos.</p>
  • <p>El modelo territorial es un problema hist&oacute;ricamente no resuelto ni siquiera en la Transici&oacute;n. La voluntad de la mayor&iacute;a de la sociedad catalana de ejercer el derecho a decidir su futuro mediante una consulta no vinculante choca con las interpretaciones dominantes de la Constituci&oacute;n de 1978. Sin embargo, experiencias como las de Quebec y Escocia demuestran que es posible llegar a acuerdos para su reconocimiento legal, una vez agotadas las v&iacute;as de &ldquo;acomodo&rdquo; posible de esas realidades nacionales dentro de los estados de los que forman parte. Ese es el caso de Catalu&ntilde;a, sobre todo despu&eacute;s de la sentencia que adopt&oacute; el Tribunal Constitucional en julio de 2010 sobre el nuevo Estatut.<br /> <br /> En este libro se aborda una explicaci&oacute;n hist&oacute;rica de c&oacute;mo ha ido evolucionando la relaci&oacute;n entre el proceso de construcci&oacute;n del Estado espa&ntilde;ol y la progresiva formaci&oacute;n de una identidad nacional catalana, hasta llegar al momento actual de conflicto abierto. Se analizan tambi&eacute;n las posiciones de los principales actores pol&iacute;ticos y sociales al respecto, as&iacute; como los factores que ayudan a entender el ascenso de un movimiento soberanista-independentista plural y transversal catal&aacute;n en el marco de la actual crisis del r&eacute;gimen pol&iacute;tico espa&ntilde;ol.</p>
  • <p>This is the story of two internationalist volunteers who followed in the footsteps of our friend and comrade Anna Campbell and became part of the Rojava revolution. Anna left her home in England and travelled to northeast Syria &mdash;the Rojava region of Kurdistan&mdash; to join the women fighters of the YPJ in the battle against the Islamic State. One year after, she was killed in the Turkish invasion of Afrin.</p> <p>Between us we spent three years there, working alongside Kurdish revolutionaries and other internationalists from around the world, and getting to know the movement that our dear friend decided was worth fighting for.</p> <p>Witnessing and taking part in a revolution in progress made us all the more determined to bring the lessons of the Kurdistan Freedom Movement home. This book is about some of those lessons, about what it means to struggle for freedom and to insist on hope even in the darkest of times.&nbsp;</p> <p>Through stories and reflections, we've tried to bring the revolution to life, and translate some of the big ideas of the movement to our context. This is our love letter to revolution, an attempt to build a brisge between worlds, and a call to arms.</p> <p>&laquo;We wanted to bring (the Rojava) revolution home through stories of both the epic and the mundane, through day to day moments in all of their messiness and poetry. In a world where earnestness is looked down on, this book is where we give ourselves permission to fall in love with a revolution. This book is a product of shared moments with hundreds of comrades, of tales hundreds of years old, of the novels we read as children, of militant struggles old and new, and of an ongoing conversation that&rsquo;s happening right now. We didn&rsquo;t start it and we certainly aren&rsquo;t trying to finish it. But the more people contribute the richer we can build the future. This is what we are committed to be a part of.&raquo;</p>
  • <p>Per primera vegada apareix al nostre pa&iacute;s un estudi sobre <em>Anarquisme i alliberament nacional</em>, realitzat per un col&middot;lectiu de joves llibertaris, en el qual s&rsquo;asumeix plenament l&rsquo;independentisme des de posicions &agrave;crates, tot criticant alhora el caduc espanyolisme anarquista i l&rsquo;independentisme estatista i autoritari.</p> <p><br /> En el llibre &ndash;que &eacute;s tant de cr&iacute;tica pol&iacute;tica com d&rsquo;an&agrave;lisi hist&ograve;rica del moviment llibertari catal&agrave; i la quesito nacional, i es presta pe tant al debat i a la discussi&oacute;- es d&oacute;na testimoni de l&rsquo;exist&egrave;ncia d&rsquo;un nou moviment anarcoindependentista catal&agrave;, que aporta una nova visi&oacute; de l&rsquo;independentisme.<br /> <br /> &laquo;La independencia estatal per a nosaltres no &eacute;s independencia, sin&oacute; una altra forma de dependencia com a superaci&oacute; de totes les depend&egrave;ncies en el nostre marc nacional que alhora comporti un canvi de la nostra vida cuotidiana i un trencament amb les relacions existents.<br /> Entenem la independencia com autogesti&oacute; de la societat catalana a tots els nivells, partint de la federaci&oacute; de les unitats m&eacute;s petites a les m&eacute;s grans (individu, poble, barri, comarca, ciutat&hellip;) que exerceixin l&rsquo;autogesti&oacute; i la democr&agrave;cia directa als Pa&iuml;sos Catalans&hellip;&raquo;<br /> &nbsp;</p>
  • <p>El 15 d'octubre de 1940, el mateix dia que un escamot d'execuci&oacute; assassinava Llu&iacute;s Companys, un grup d'oficials de l'Ex&egrave;rcit Republic&agrave; presos al castell de Montju&iuml;c es vestien de dol per homenatjar el President de Catalunya. Des d'aquell gest, no foren poques les persones que reteren homenatge al seu president, negant-se a tancar els ulls davant la brutalitat de la dictadura. Mentre els mitjans de comunicaci&oacute; i la major part de la classe pol&iacute;tica actual s'obstinen a passar la p&agrave;gina de la hist&ograve;ria perqu&egrave; aquesta no sigui llegida, els homes i dones que patiren l'exili, la fam i la repressi&oacute; durant la llarga nit del franquisme ens ofereixen una lli&ccedil;&oacute; de dignitat. En aquest llibre, l'historiador Agust&iacute; Barrera i el documentalista Robert Surroca rememoren des del gest d'aquells oficials republicans fins a l'homenatge que el poble basc li dedic&agrave; l'agost del 2000 a Irun, passant per la reacci&oacute; dels catalans a l'exili dies despr&eacute;s de l'afusellament, les accions dels militants del Front Nacional de Catalunya o l'homenatge de poetes il&middot;lustres com Pere Quart, Joan Brossa o Pablo Neruda, entre d'altres. &Eacute;s l'homenatge a una figura que simbolitza la llibertat nacional i social del poble catal&agrave; i &eacute;s l'homenatge als qui lluitaren ahir i lluiten avui contra l'oblit i la impunitat.</p>
  • <p>Del desenlace del conflicto de Chechenia depende en gran medida la continuidad o desaparici&oacute;n de Rusia como Estado y entidad cultural. Y a nadie se le escapan las importantes consecuencias que esto tendr&iacute;a a nivel mundial. Este libro rompe pol&eacute;micamente con la inmensa mayor&iacute;a de los t&oacute;picos y de la informaci&oacute;n que circula por Occidente, y pretende contribuir a una reflexi&oacute;n sobre la utilizaci&oacute;n del caos y la manipulaci&oacute;n de la conciencia social como tecnolog&iacute;a aplicada a los conflictos contempor&aacute;neos, algo que particularmente se viene aplicando en la URSS/Rusia desde los a&ntilde;os de la perestroika. Por sus particularidades &eacute;tnicas, hist&oacute;ricas, religiosas, sociales y culturales Chechenia fue elegida como pol&iacute;gono para la instigaci&oacute;n de un conflicto que, en el marco de la perestroika y de las reformas de Rusia, deber&iacute;a contribuir a la desestabilizaci&oacute;n de la URSS y de Rusia.</p>
  • <p>La obra pretende desmitificar a la burgues&iacute;a catalana y, m&aacute;s concretamente, a sus dirigentes hist&oacute;ricos en el siglo xx (hasta el estallido de la guerra civil), y, asimismo, diversos estudios realizados y considerados como --definitivos-- sobre aquel grupo dirigente. En cualquier caso, su intenci&oacute;n es contribuir a la clarificaci&oacute;n de esta etapa fundamental de la historia contempor&aacute;nea de catalu&ntilde;a. En el primer volumen se analizan las actitudes de los dirigentes de la liga regionalista frente a la i dictadura. Unas notas breves, pero necesarias para abordar este per&iacute;odo b&aacute;sico. Aquellos dirigentes dieron ya muestra, durante la agresi&oacute;n perpetrada en aquel per&iacute;odo contra la cultura catalana.</p>
  • <p>La obra pretende desmitificar a la burgues&iacute;a catalana y, m&aacute;s concretamente, a sus dirigentes hist&oacute;ricos en el siglo xx (hasta el estallido de la guerra civil), y, asimismo, diversos estudios realizados y considerados como --definitivos-- sobre aquel grupo dirigente. En cualquier caso, su intenci&oacute;n es contribuir a la clarificaci&oacute;n de esta etapa fundamental de la historia contempor&aacute;nea de catalu&ntilde;a. En el primer volumen se analizan las actitudes de los dirigentes de la liga regionalista frente a la i dictadura. Unas notas breves, pero necesarias para abordar este per&iacute;odo b&aacute;sico. Aquellos dirigentes dieron ya muestra, durante la agresi&oacute;n perpetrada en aquel per&iacute;odo contra la cultura catalana,</p>
  • <p><strong>Antoni Rovira i Virgili</strong> &eacute;s un dels historiadors, pensadors i pol&iacute;tics m&eacute;s rellevants del panorama in-tel&middot;lectual catal&agrave; del segle xx. Aquest l&uacute;cid assaig, escrit en un moment de consolidaci&oacute; del moviment catalanista, &eacute;s una n&iacute;tida radiografia de les mancances nacionals de Catalunya. S&rsquo;hi marquen els objectius que el pa&iacute;s havia d&rsquo;assolir per sobreviure com a col&middot;lectivitat i per aconseguir un major grau d&rsquo;identitat i de consci&egrave;ncia nacionals. Pel seu autor, Catalunya era un poble que calia nacionalitzar. Aquesta petita gran obra de Rovira cont&eacute; el germen del que ser&agrave; el seu pensament pol&iacute;tic i el seu projecte de futur de Catalunya com a naci&oacute;. L&rsquo;estudi del professor Xavier Ferr&eacute;, especialista en l&rsquo;obra de Rovira i Virgili, ajuda a situar <i>La nacionalitzaci&oacute; de Catalunya</i> en el marc hist&ograve;ric en qu&egrave; va ser concebuda.</p>
  • <p>Des de la perspectiva del discurs dels catalanoparlants d'adopci&oacute;, <em>Amb Q de formatge</em> planteja arguments de mediaci&oacute; en una societat que encara arrosega prejudicis ling&uuml;&iacute;stics dels quals mereix alliberar-se. &Eacute;s un llibre sincer, assertiu i original que, tot explicat les experi&egrave;ncies i les reflexions de l'adopci&oacute; ling&uuml;&iacute;stica de la seva autora, commou, fa pensar i aporta arguments en defensa de la diversitat ling&uuml;&iacute;stica. Amb un llenguatge i un to divulgatius &eacute;s, a m&eacute;s a m&eacute;s, un gran actiu i un bon argumentari en defensa de la inmersi&oacute; ling&uuml;&iacute;stica a totes les aules del nostre pa&iacute;s.</p>
  • <p>El moviment nacional catal&agrave; es troba en un moment d&rsquo;efervesc&egrave;ncia i s&rsquo;enfronta a un futur dif&iacute;cil per&ograve; alhora esperan&ccedil;ador. I ho fa amb uns instruments d&rsquo;an&agrave;lisi escassos i ben sovint poc elaborats i amb unes orientacions estrat&egrave;giques vacil&middot;lants o contradict&ograve;ries, expressi&oacute; d&rsquo;una certa feblesa argumentativa.</p> <p><em>El fenomen nacional</em> vol aportar elements per a l&rsquo;an&agrave;lisi de la q&uuml;esti&oacute; nacional i per al tractament pol&iacute;tic del proc&eacute;s de construcci&oacute; dels Pa&iuml;sos Catalans. El present llibre t&eacute;, doncs, un objectiu ben delimitat: incidir en la conjuntura actual amb noves eines. Som conscients que actualment ens juguem bona part de les possibilitats de futur en el repte independentista, unes possibilitats que van lligades, des de la nostra perspectiva d&rsquo;an&agrave;lisi, a la conquesta de l'hegemonia de l'independentisme d'esquerres com a pr&agrave;ctica operativa al si del moviment popular catal&agrave;.</p>
  • <p>El conflicte basc ha estat un objecte d&rsquo;estudi for&ccedil;a silenciat i manipulat, ja que darrere d&rsquo;aquest sempre ens hem trobat un munt d&rsquo;interessos partidistes. Les lectures de confrontaci&oacute; en termes de derrota o vict&ograve;ria deixen de costat altres elements molt importants per a construir la hist&ograve;ria del que va passar en l&rsquo;&uacute;ltima p&agrave;gina del conflicte armat. En aquest treball no sols es pret&eacute;n assolir el relat de l&rsquo;enfrontament i la conseg&uuml;ent viol&egrave;ncia, sin&oacute; que m&eacute;s b&eacute; se centra en com va ser possible resoldre la confrontaci&oacute; armada i continuar amb la via pol&iacute;tica.</p> <p>Quins van ser els elements principals que van possibilitar la fi del conflicte armat a Euskal Herria i qu&egrave; els feia diferents dels altres intents d&rsquo;assolir la pau? Quines s&oacute;n les motivacions que faran n&agrave;ixer en l&rsquo;Esquerra Abertzale diverses reflexions sobre el menester d&rsquo;un canvi d&rsquo;estrat&egrave;gia? Quin pes tenen els actors internacionals en la mediaci&oacute; i resoluci&oacute; del conflicte basc?</p> <p>Totes aquestes interrogants s&oacute;n investigades des de la disciplina de la Hist&ograve;ria del M&oacute;n Actual per construir una petita cr&ograve;nica des del nostre present sobre com han estat els &uacute;ltims anys de la confrontaci&oacute; entre ETA i l&rsquo;estat espanyol (2007-2011).</p> <p>Aquest llibre, a m&eacute;s d&rsquo;incorporar un pr&ograve;leg de Martxelo Otamendi (director del diari Berria) i una introducci&oacute; d&rsquo;Antoni Segura (catedr&agrave;tic d'Hist&ograve;ria Contempor&agrave;nia de la Universitat de Barcelona), ha estat guardonat amb el Premi Temps, Espai i Forma d&rsquo;assaig en catal&agrave; que atorga la Facultat de Geografia i Hist&ograve;ria de la Universitat de Barcelona a l&rsquo;edici&oacute; de 2015, avalant i garantint el rigor de la recerca.</p>
  • <p>El conflicto vasco ha sido un objeto de estudio bastante silenciado y manipulado, puesto que detr&aacute;s de este siempre nos hemos encontrado un mont&oacute;n de intereses partidistas. Las lecturas de confrontaci&oacute;n en t&eacute;rminos de derrota o victoria dejan de lado otros elementos muy importantes para construir la historia de lo que pas&oacute; en la &uacute;ltima p&aacute;gina del conflicto armado. En este trabajo no s&oacute;lo se pretende lograr el relato del enfrentamiento y la consiguiente violencia, sino que m&aacute;s bien se centra en c&oacute;mo fue posible resolver la confrontaci&oacute;n armada y continuar con la v&iacute;a pol&iacute;tica.</p> <p>&iquest;Cu&aacute;les fueron los elementos principales que posibilitaron el fin del conflicto armado en Euskal Herria y que los hac&iacute;a diferentes de los otros intentos de lograr la paz? &iquest;Cu&aacute;les son las motivaciones que har&aacute;n nacer en la Izquierda Abertzale varias reflexiones sobre la necesidad de un cambio de estrategia? &iquest;Qu&eacute; peso tienen los actores internacionales en la mediaci&oacute;n y resoluci&oacute;n del conflicto vasco?</p> <p>Todos estos interrogantes son investigados desde la disciplina de la Historia del Mundo Actual para construir una peque&ntilde;a cr&oacute;nica desde nuestro presente sobre c&oacute;mo han sido los &uacute;ltimos a&ntilde;os de la confrontaci&oacute;n entre ETA y el estado espa&ntilde;ol (2007-2011).</p> <p>Este libro, adem&aacute;s de incorporar un pr&oacute;logo de Martxelo Otamendi (director del diario Berria) y una introducci&oacute;n de Antoni Segura (catedr&aacute;tico de Historia Contempor&aacute;nea de la Universitat de Barcelona), ha sido galardonado con el premio Temps, Espai i Forma de ensayo en catal&aacute;n que otorga la Facultad de Geograf&iacute;a e Historia de la Universitat de Barcelona en la edici&oacute;n de 2015, avalando y garantizando el rigor de la investigaci&oacute;n.</p>
  • <p>Descobreix la nostra hist&ograve;ria com mai ning&uacute; te l'ha explicat! Un relat on plasmem alguns dels grans reptes i reflexions que hem fet al llarg d'aquests deu anys. Una firma renovada del nostre comprom&iacute;s amb la revoluci&oacute;. Terroristes, kale borroka catalana, <em>cachorros </em>de la CUP, malfollades, ganduls, totalitaris, v&agrave;ndals, etc. Han estat moltes les paraules que mitjans de comunicaci&oacute; i altres agents pol&iacute;tics han utilitzat per definir-nos. Ara, despr&eacute;s de deu anys d'organitzaci&oacute; juvenil i d'acci&oacute; pol&iacute;tica a peu de carrer (i de barricada), Arran prenem la paraula.</p> <p>Volem explicar a totes les joves, per&ograve; tamb&eacute; a la resta de la societat, qui som i qu&egrave; fem. Per qu&egrave; defensem l'acci&oacute; directa? Quin objectiu persegu&iacute;em assaltant un bus tur&iacute;stic, ocupant la seu del PP o tirant a terra un toro d'Osborne gegant? Per qu&egrave; som independentistes, socialistes i feministes? En definitiva, volem explicar per qu&egrave; la lluita &eacute;s l'&uacute;nic cam&iacute;.</p>
  • <p>A la primera postguerra, una colla d'intel&middot;lectuals i prohoms catalans s'apleguen per formar una companyia d'elit de dansa tradicional: l'Esbart Verdaguer. Es tracta, en realitat, d'una eina perempt&ograve;ria de resist&egrave;ncia cultural en el clos ofegador del franquisme. La consigna: &quot;Si no podem cantar en catal&agrave;, ballarem en catal&agrave;&quot;. El primer director ser&agrave; el mestre Manuel Cubeles i Sol&eacute;, al qual succe&iuml;r&agrave; Salvador Mel&middot;lo i Nicola (1930-2001), core&ograve;graf brillant i personatge pol&egrave;mic. Seguit amb fervor per desenes de joves dansaires, envoltat dels artistes m&eacute;s destacats del moment, Salvador Mel&middot;lo portar&agrave; fins a les darreres conseq&uuml;&egrave;ncies el seu amor per la dansa rera una bella quimera: la creaci&oacute; del ballet catal&agrave;. <em>Papallones i roelles</em>, reivindicaci&oacute; del controvertit Salvador Mel&middot;lo, &eacute;s la hist&ograve;ria ver&iacute;dica d'un lliurament forassenyat a l'art, per&ograve; tamb&eacute; &eacute;s una reflexi&oacute; sobre la vig&egrave;ncia de la nostra cultura tradicional i els dif&iacute;cils viaranys de la posteritat.</p>
  • <p>Des dels inicis de la seva activitat armada, Terra Lliure va esdevenir el s&iacute;mbol de la lluita independentista del poble catal&agrave;. Les consignes i la simbologia de l'organitzaci&oacute; armada van ser &agrave;mpliament difoses i no era estrany veure-les reprodu&iuml;des a les parets d'arreu dels Pa&iuml;sos Catalans. Terra Lliure ha jugat un paper important&iacute;ssim a l'hora de configurar l'independentisme modern, a l'hora d'estendre socialment el discurs rupturista d'aquest nou independentisme que sorgia del desencant i de la farsa que supos&agrave; la transici&oacute; &quot;democr&agrave;tica&quot;. Malgrat ser una pe&ccedil;a d'innegable import&agrave;ncia a l'hora d'entendre l'actual independentisme catal&agrave;, Terra Lliure continua condemnada a l'oblit i a l'ostracisme. Sembla, doncs, que el record de Terra Lliure continu&iuml; molestant, que hi hagi qui no est&agrave; interessat a recuperar aquesta part de la nostra hist&ograve;ria recent. Aquest llibre pret&eacute;n donar la veu a Terra Lliure. Pret&eacute;n recuperar els pensaments daquells homes i dones que van decidir lluitar, amb les armes a les mans, per la llibertat del nostre poble. Aquest llibre pret&eacute;n, en definitiva, aclarir aquest per&iacute;ode obscur de la nostra hist&ograve;ria m&eacute;s immediata i situar al lloc on es mereixen aquells i aquelles que des de Terra Lliure van lliurar-se a la causa de la just&iacute;cia i l'alliberament dels Pa&iuml;sos Catalans.</p>
  • <p>Pa&iuml;sos Catalans Segle XXI &eacute;s una profunda reflexi&oacute; entorn de temes relacionats amb els aspectes m&eacute;s importants de la naci&oacute; catalana en aquest tombant de segle. El llibre recull les resolucions i propostes sobre una quinzena de temes que tenen com a objectiu, tal com assenyala el manifest de convocat&ograve;ria del III Congr&eacute;s de Cultura Catalana, saber &quot;si la llengua i la cultura catalanes poden afrontar en condicions m&iacute;nimes el nou ordre mundial que ara es configura. Si volem ocupar un lloc en la realitat internacional com a cultura efectiva i reconeguda ens cal avaluar, ara mateix, a quina dist&agrave;ncia hi som i qu&egrave; necessitem per arribar-hi&quot;.Les resolucions i propostes ens exposen an&agrave;lisis ajustades de temes cabdals que concerneixen la societat i la cultura catalanes, com s&oacute;n el dret a l'autodeterminaci&oacute;, la situaci&oacute; de la llengua en diferents &agrave;mbits, la viabilitat econ&ograve;mica dels Pa&iuml;sos Catalans, l'equilibri territorial, els drets socials i el sindicalisme, els drets de la dona, els fonaments d'una cuina nacional; aborden aspectes simb&ograve;lics i conceptuals relacionats amb la identitat nacional en l'&egrave;poca de la mundialitzaci&oacute; i la multiculturalitat; i esbrinen els aspectes ideol&ograve;gics i tecnol&ograve;gics que emmarquen l'espai comunicacional catal&agrave; i el mercat cultural. Fent en tots els casos propostes concretes pel compliment de les quals treballar&agrave; el Congr&eacute;s de Cultura Catalana. Pa&iuml;sos Catalans Segle XXI ens informa tamb&eacute;, de manera detallada, de les experi&egrave;ncies associatives existents arreu del pa&iacute;s, m&eacute;s nombroses del que hom creu normalment i massa sovint mal conegudes, i fa propostes concretes per tal d'avan&ccedil;ar en la seva coordinaci&oacute;.</p>
  • <p>El libro cuenta la lucha que las mujeres kurdas han emprendido en favor de su independencia y de su capacidad para tomar decisiones. Las mujeres kurdas cuentan sus deseos y sus sue&ntilde;os y recuerdan c&oacute;mo empez&oacute; todo. Sus huellas nos conducen a las monta&ntilde;as atravesadas por los dos famosos r&iacute;os del Antiguo Testamento, el Tigris y el Eufrates, donde se esconde la guerrilla del PKK; a los barrios perif&eacute;ricos de la ciudad de Diyarbakir, donde se hacinan miles de refugiados kurdos; a las c&aacute;rceles de Turqu&iacute;a, tristemente famosas por sus torturas; a las &quot;madres de los s&aacute;bados&quot; de Estambul. Mujeres en permanente estado de vigilia aprenden a re&iacute;r en contra del patriarca que dirije sus casas y tambi&eacute;n contra el muec&iacute;n de las mezquitas.</p>
  • <p>Aquest llibre explica com els Grups de Defensa de la Llengua (GDL) van aplicar a l&rsquo;activisme ling&uuml;&iacute;stic les teories i conceptes desenvolupats o creats pel conegut socioling&uuml;ista valenci&agrave; Llu&iacute;s Vicent Aracil. S&rsquo;hi analitzen i comparen diversos textos produ&iuml;ts per aquest autor amb els que van produir els GDL, aix&iacute; com amb les declaracions, fetes en exclusiva, per testimonis i protagonistes d&rsquo;aquella &egrave;poca (N&uacute;ria Camps, Carles Castellanos, Josepa Huguet, Bernat Joan, Teresa Marb&agrave; i Blanca Serra), les quals es reprodueixen &iacute;ntegrament a l&rsquo;apartat d&rsquo;annexos.</p> <p>La relaci&oacute; dels GDL i la socioling&uuml;&iacute;stica cr&iacute;tica amb les teories aracilianes constitueix un exemple molt clar d&rsquo;aprofitament i aplicaci&oacute; d&rsquo;un corpus te&ograve;ric a l&rsquo;objectiu de capgirar la subordinaci&oacute; ling&uuml;&iacute;stica d&rsquo;una naci&oacute; sense Estat, unint pensament i acci&oacute;, socioling&uuml;&iacute;stica araciliana i voluntat de mobilitzaci&oacute;.</p> <p>L&rsquo;acci&oacute; dels GDL es proposava conscienciar el poble catal&agrave; de la necessitat de reivindicar la llengua en tots els &agrave;mbits d&rsquo;&uacute;s, a difer&egrave;ncia de la Crida (organitzaci&oacute; que els era coet&agrave;nia i que va tenir molt m&eacute;s ress&ograve; medi&agrave;tic), que feia una reivindicaci&oacute; m&eacute;s propera als postulats dels estaments oficials. Tal com remarca Blanca Serra a l&rsquo;entrevista, els GDL van pretendre canviar la realitat, trencar el pacte de silenci establert durant la Transici&oacute;, mitjan&ccedil;ant el qual la llengua catalana havia de continuar subordinada socialment en els aspectes fonamentals.</p> <p>El llibre permet entendre per qu&egrave; el llegat dels GDL va fructificar als anys 90 amb la superaci&oacute;, dins la societat catalana, del discurs biling&uuml;ista oficial de l&rsquo;autonomisme.</p> <p>En uns moments convulsos com els actuals, en qu&egrave; la llengua catalana rep atacs frontals en les diverses zones del territori nacional &mdash;incloent-hi la Catalunya estricta&mdash; i en qu&egrave;, per altra banda, es produeix una revifalla de l&rsquo;independentisme, escau revisitar les activitats dels GDL i la socioling&uuml;&iacute;stica cr&iacute;tica, i fer pal&egrave;s el servei que van fer a la llengua i la naci&oacute; catalanes en els moments incerts de despr&eacute;s del franquisme.</p>
  • <p>La independ&egrave;ncia pol&iacute;tica de Catalunya &eacute;s condici&oacute; necess&agrave;ria per&ograve; no suficient per construir un pa&iacute;s just, democr&agrave;tic i sostenible. Necessitem aplicar el dret a decidir que, com tot poble, ens correspon, a tots els dominis de la vida col&middot;lectiva, incloent-hi l&rsquo;economia. La hist&ograve;ria demostra que molts pobles que s&rsquo;han dotat d&rsquo;estats independents no han pogut disposar lliurement dels seus recursos, sin&oacute; que han continuat al servei d&rsquo;altres estats o de les elits. Si volem ser un poble lliure, no podem limitar el proc&eacute;s de decisi&oacute; col&middot;lectiva a la independ&egrave;ncia pol&iacute;tica; necessitem tamb&eacute; posar l&rsquo;economia al servei de les nostres necessitats. Perqu&egrave; sense sobirania econ&ograve;mica no hi haur&agrave; mai veritable sobirania pol&iacute;tica.</p> <p>El nou model socioecon&ograve;mic de la futura Rep&uacute;blica Catalana ha d&rsquo;estar guiat per valors com la cooperaci&oacute;, la qualitat de vida, la sostenibilitat, l&rsquo;equitat i la participaci&oacute;. Tots ells es troben en el nucli del que anomenem economia social i solid&agrave;ria, una economia que &eacute;s democr&agrave;tica, que arrela al territori i que sorgeix de l&rsquo;autoorganitzaci&oacute; de la societat civil, precisament les mateixes bases que sostenen qualsevol proc&eacute;s d&rsquo;alliberament nacional.</p> <p>Aquest llibre explora les relacions entre emancipaci&oacute; nacional i economia solid&agrave;ria, i formula un conjunt de propostes per a la futura organitzaci&oacute; socioecon&ograve;mica de la Catalunya independent. Tenim davant nostre un gran repte: saber aprofitar tota l&rsquo;energia col&middot;lectiva que genera el proc&eacute;s independentista per reconstruir la societat catalana sobre fonaments m&eacute;s democr&agrave;tics, equitatius, solidaris i sostenibles.</p> <p>Els autors son cooperativistes i membres de la Xarxa d&acute;Economia Solid&agrave;ria<i>.</i></p>
  • Procés

    12,00
    <p><em>PROC&Eacute;S</em> &eacute;s el primer Dossier CR&Iacute;TIC. Una revista de 100 p&agrave;gines dedicada al proc&eacute;s sobiranista, amb reportatges, entrevistes, articles d&rsquo;opini&oacute; i tamb&eacute; un c&ograve;mic sobre la hist&ograve;ria de l&rsquo;independentisme.<img border="0" width="1" height="1" alt="" src="https://www.paypalobjects.com/es_ES/i/scr/pixel.gif" /></p> <p>&middot; Els perqu&egrave;s de tot plegat <br /> &middot; L'&uacute;ltima lluita dels altres catalans<br /> &middot; Tamb&eacute; &eacute;s la butxaca<br /> &middot; Una revoluci&oacute; a l'esquerra<br /> &middot; El proc&eacute;s i la transformaci&oacute; social<br /> &middot; El tsunami pol&iacute;tic de la consulta<br /> &middot; Diaris en proc&eacute;s<br /> &middot; L'&egrave;pica del &quot;melindrisme&quot;<br /> &middot; La burgesia escindida<br /> &middot; Arrels i raons del federalisme<br /> &middot; L'altra Espanya que es trenca<br /> &middot; Entrevistes amb: Antonio Ba&ntilde;os, &Iacute;&ntilde;igo Errej&oacute;n, Iolanda Fresnillo, Gemma Gald&oacute;n, M&ograve;nica Oltra, Arg&egrave;lia Queralt, Pere Rusi&ntilde;ol y Joan Manuel Tresserras</p>
Ir a Arriba