-
<p>En los 90, una nueva generación accede a la palestra elaborando un particular estilo de entender las cosas. La década anterior sujeta a una lógica de resistencia/ofensiva militar será sustituida por la acción simbólica situacional que replantea, en el conjunto del movimiento de la izquierda abertzale, la necesidad de retomar en su sentido más cotidiano la dinámica autodeterminativa. Esto implica la conveniencia de terminar con las estructuras piramidales para poder desarrollar microprácticas de base, interaccionadas en forma de red comunicativa, que evidencien la potencia del movimiento en una multiplicidad de prácticas y confluyan en momentos de acumulación de fuerzas, a su vez anticipadores de posteriores instantes de intensidad.</p> <p>El estilo que va a caracterizar a la nueva generación es el de la recomposición indirecta de los polos antagónicos del enfrentamiento de clase y comunitario. La profundización de las distancias sociales y la brecha abierta en torno al hecho nacional (temática de las dos comunidades), hace que la lectura en cada plano del conflicto esté sujeta a varios cortes. El nuevo proletariado vasco estará fracturado, además de por sus variados niveles reproductivos, por los condicionantes de identificación con un marco específico, y la misma lectura habrá de realizarse en lo que se refiere a los estratos de clase burgueses. Ahora podemos detectar, en su variedad práctica (sujeta a distintos planos de estratificación social) y en su sentido puro, a un proletariado independentista y a otro estatista, además de a una burguesía autonomista y a otra centralista, sectores que en sus escaramuzas reinventan la multilateralidad de los polos del conflicto.</p> <p>La generación de los 90 se abre paso por un escenario complejo, no es extraño por tanto que su lectura, dentro de su multiplicidad interpretativa, recomponga los niveles extremos de un conflicto social y nacional. De la lógica tribal parcelaria hemos pasado a una recombinatoria mestiza de elementos que prefiguran maneras antagónicas de entender tanto la pertenencia a una comunidad como la ubicación de clase.</p> -
<p>- Joseba Macías: Palestina. Símbolos, claves y desafíos</p> <p>- Noam Chomsky: El control del pensamiento en los EE.UU. El caso de Oriente Medio</p> -
<p>- Danny Morrison: El IRA y la paz en Irlanda: de los derechos civiles a la lucha armada</p> <p>- Fito Rodriguez Bornaetxea: Los conflictos irlandes z vasco. Análisis comparativo</p> -
<p>- Antonio Cuesta Marín: Negociación política en Euskal Herria. El camino hacia la paz</p> -
<p>Amb les eleccions del 25 de novembre del 2012 la Candidatura d'Unitat Popular entrava al Parlament de Catalunya. Ho feia al primer intent, i després d'haver descartat, en anteriors ocasions, la possibilitat de presentar-se a unes eleccions autonòmiques. </p> <p>L'emoció pels resultats no podia amagar la necessitat de l'organització, del moviment polític al qual pertany i dels altres actors de l'Alternativa d'Esquerres de cercar una nova eina que fes possible planificar, controlar i decidir des de fora del Parlament la tasca dels tres diputats dins la cambra. Era important tractar les tasques institucionals amb rigor però també calia procurar que la dinàmica parlamentària -que ja s'intuïa frenètica- no col·lapsès els òrgans de debat polític de la CUP. Per això sorgia el Grup d'Acció Parlamentària, el GAP. </p> <p>L'èxit dels resultats electorals, 126.000 i 3 diputats per la circumpscripció de Barcelona, fou possible gràcies al bagatge acumulat, a les legitimitats guanyades poble a poble, però també a una campanya electoral innovadora que va defugir dels paràmetres convencionals i que esbudellava la CUP de dalt a baix: què era, què feia, què faria, com ho faria, quants serien, quant cobrarien, etc. Era la lògica del codi obert de la CUP. Com aquest llibre, que vol ser, també, un exercici de transparència. </p> -
<p>- Cuestión nacional y movimiento obrero.</p> <p>- Entrevista con Joseba Intxausti: Cuestión nacional y movimiento obrero</p> <p>- Pueblos, naciones, estados</p> -
<p>Un còmic sobre la sentència contra els joves d’Altsasu des d’una mirada única, grande i libre. Tal com a vosté li ho han contat des de totes les tribunes mediàtiques d’aquest país. Per a no perdre l’oportunitat, una vegada més, de corroborar les mateixes certeses de sempre. Ideal per a resoldre temes de conversa acalorada, gràcies a un argumentari de pes.</p> <p>Però, sobretot, perquè pense dues vegades a qui està enaltint quan crida: Altsasukoak Aske!</p> <p>A l’altre costat de la línia, la brotxa d’Elías Taño no sols escolta sinó que, a més, respon. I ho fa amb una mirada pròpia, desprejudiciada i compromesa. El que abans era una paret de silenci ara porta els colors d’un carrer del Carme de València o d’una façana de Sagunt. La veu dels que no tenen dret a ser escoltats.</p> <p>Ho diu José El Cabrero: “per molt que ens empresonen, la veu no l’aturaran. Ni reixes ni parets”.</p> -
A printing of the compilation of anarchist writings about Palestine put together by Seditionist Distribution in the UK. -
<p>El hecho catalán de <strong>Pierre Vilar</strong> </p> <p>El hecho portugués de <strong>Joxe Azurmendi</strong></p> -
<p>The idea for this book came out of a concern that solidarity movements have a tendency only to engage with Palestinians about their fight against the Israeli occupation. Sometimes this can be a barrier to seeing them as comrades in our intersecting struggles for a better world and against authoritarianism, white supremacy, patriarchy, capitalism and state control. 10 radical Palestinian women spoke to the authors between 2018-2021. Listening to their voices will help people outside of Palestine better understand them as allies in our global struggles for freedom.</p> <p>Hear more about it in <a href="https://www.thecanary.co/feature/2021/09/30/a-new-book-brings-together-ten-interviews-with-radical-palestinian-women/">this audio article</a>.</p> -
<p>Anarquisme i Catalunya són dos conceptes que la història universal ha aplegat. Internacionalment Barcelona és coneguda com la capital de la «divina acràcia» o la Rosa de Foc. També va ser la capital on es constituí el 1907 la Solidaritat Obrera, i tres anys més tard la Confederació Nacional del Treball, el sindicat de caràcter anarquista més important del món pel que fa a l’afiliació i la transcendència històrica.</p> <p>Malgrat això, estem avesats als tòpics contemporanis que presenten els habitants de Catalunya com a gent treballadora, ordenada i profundament assenyada, llocs comuns que redueixen la realitat a la mínima expressió i es presenten com una tergiversació interessada amb un pòsit de veracitat, un instrument de propaganda subtil al servei d’un objectiu. Per a molts observadors dels segles XVII i XVIII, els catalans són violents perquè no es volen sotmetre a una lògica política imposada, perquè no comparteixen els valors dominants de submissió i desigualtat. En canvi, els cànons analítics elaborats des de mitjans del XIX presenten els catalans com a amants del treball, de l’ordre i el seny perquè els grups dominants locals, que també dominen els discursos intel·lectuals, anhelen un paí­s modelat pels valors de l’ordre i el progrés propis de la burgesia.</p> <p>Encara que una minoria poderosa, aliada amb un estat aliè, i amb prou capacitat per bastir un imaginari col·lectiu i una hegemonia cultural, hagi expulsat de la memòria històrica el món llibertari o l’hagi reduït a categories inferiors, el fet és que aquest llegat hi és. Hi és i propicià una revolució que il·luminà (o aterrí) el món, viscuda (o patida) pels nostres avis. Malgrat aquest procés d’invisibilització, el pòsit es pot percebre en bona part de les pràctiques, creences i actituds de la societat catalana.</p> -
<p>Les portades de la premsa i els informatius ens mostren diàriament el conflicte a Palestina i l'Orient Mitjà, el qual apareix sovint davant nostre com un fet massa complex perquè puguem entendre'l. Massa vegades en rebem només informacions parcials o notícies concretes, les quals no ens proporcionen una idea global del conflicte i no ens ajuden a comprendre'n les causes i els motius. Sobre la qüestió palestina, en particular, i sobre el conflicte de l'Orient Mitjà, en general, se n'han escrit moltes obres. Aleshores, per què una més? El que es pretén amb aquest treball és, en realitat, detallar i explicar al lector interessat totes les dades bàsiques del conflicte de forma senzilla, precisa i amena, des dels seus orígens fins a l'actualitat. D'aquesta manera, en fullejar aquest llibre, qualsevol persona, per molt profana que sigui en el tema, obtindrà unes bases sòlides per a la comprensió i posterior anàlisi pròpia del conflicte.</p> -
<p>El autor da la vuelta a los tópicos sobre un «problema vasco» y, desmitificando la historia, nos propone audazmente la cara desnuda de la verdad en un lenguaje sencillo y muy propio para los estudiantes, a los que generalmente se engaña en las aulas, de las que tantas veces salen más ignorantes que cuando entraron en ellas.</p> -
<p>Basta con mirar los mapas sucesivos para ver que el espacio atribuido a Palestina se ha ido encogiendo con el paso del tiempo. El gobierno israelí trata de arrinconar a los palestinos en una esquina del tablero de ajedrez desde donde no tengan ya ninguna opción. Si llegamos a un acuerdo sobre una solución que comporte dos estados, nos proponen unos bantustanes. Y si decimos que, en esas condiciones, preferimos un estado único y democrático, entonces nos acusan de querer destruir Israel. Tenemos que ser capaces de explicar que nuestra lucha es una lucha de liberación nacional, pero que no es, ni ha sido nunca, una lucha contra los judíos. Nos han atacado y no hemos replicado. Nos han arrebatado la tierra; nosotros no hemos arrebatado la tierra de nadie. Edward Said ha dicho que somos «las víctimas de las víctimas». Reconocemos cuánto han sufrido los judíos, pero creemos que eso no justifica en modo alguno lo que nos han hecho sufrir a nosotros. No tenemos por qué excusarnos de sus infortunios. Defendemos nuestros derechos.</p> -
<p>El modelo territorial es un problema históricamente no resuelto ni siquiera en la Transición. La voluntad de la mayoría de la sociedad catalana de ejercer el derecho a decidir su futuro mediante una consulta no vinculante choca con las interpretaciones dominantes de la Constitución de 1978. Sin embargo, experiencias como las de Quebec y Escocia demuestran que es posible llegar a acuerdos para su reconocimiento legal, una vez agotadas las vías de “acomodo” posible de esas realidades nacionales dentro de los estados de los que forman parte. Ese es el caso de Cataluña, sobre todo después de la sentencia que adoptó el Tribunal Constitucional en julio de 2010 sobre el nuevo Estatut.<br /> <br /> En este libro se aborda una explicación histórica de cómo ha ido evolucionando la relación entre el proceso de construcción del Estado español y la progresiva formación de una identidad nacional catalana, hasta llegar al momento actual de conflicto abierto. Se analizan también las posiciones de los principales actores políticos y sociales al respecto, así como los factores que ayudan a entender el ascenso de un movimiento soberanista-independentista plural y transversal catalán en el marco de la actual crisis del régimen político español.</p> -
<p>This is the story of two internationalist volunteers who followed in the footsteps of our friend and comrade Anna Campbell and became part of the Rojava revolution. Anna left her home in England and travelled to northeast Syria —the Rojava region of Kurdistan— to join the women fighters of the YPJ in the battle against the Islamic State. One year after, she was killed in the Turkish invasion of Afrin.</p> <p>Between us we spent three years there, working alongside Kurdish revolutionaries and other internationalists from around the world, and getting to know the movement that our dear friend decided was worth fighting for.</p> <p>Witnessing and taking part in a revolution in progress made us all the more determined to bring the lessons of the Kurdistan Freedom Movement home. This book is about some of those lessons, about what it means to struggle for freedom and to insist on hope even in the darkest of times. </p> <p>Through stories and reflections, we've tried to bring the revolution to life, and translate some of the big ideas of the movement to our context. This is our love letter to revolution, an attempt to build a brisge between worlds, and a call to arms.</p> <p>«We wanted to bring (the Rojava) revolution home through stories of both the epic and the mundane, through day to day moments in all of their messiness and poetry. In a world where earnestness is looked down on, this book is where we give ourselves permission to fall in love with a revolution. This book is a product of shared moments with hundreds of comrades, of tales hundreds of years old, of the novels we read as children, of militant struggles old and new, and of an ongoing conversation that’s happening right now. We didn’t start it and we certainly aren’t trying to finish it. But the more people contribute the richer we can build the future. This is what we are committed to be a part of.»</p> -
<p>Per primera vegada apareix al nostre país un estudi sobre <em>Anarquisme i alliberament nacional</em>, realitzat per un col·lectiu de joves llibertaris, en el qual s’asumeix plenament l’independentisme des de posicions àcrates, tot criticant alhora el caduc espanyolisme anarquista i l’independentisme estatista i autoritari.</p> <p><br /> En el llibre –que és tant de crítica política com d’anàlisi històrica del moviment llibertari català i la quesito nacional, i es presta pe tant al debat i a la discussió- es dóna testimoni de l’existència d’un nou moviment anarcoindependentista català, que aporta una nova visió de l’independentisme.<br /> <br /> «La independencia estatal per a nosaltres no és independencia, sinó una altra forma de dependencia com a superació de totes les dependències en el nostre marc nacional que alhora comporti un canvi de la nostra vida cuotidiana i un trencament amb les relacions existents.<br /> Entenem la independencia com autogestió de la societat catalana a tots els nivells, partint de la federació de les unitats més petites a les més grans (individu, poble, barri, comarca, ciutat…) que exerceixin l’autogestió i la democràcia directa als Països Catalans…»<br /> </p> -
<p>El 15 d'octubre de 1940, el mateix dia que un escamot d'execució assassinava Lluís Companys, un grup d'oficials de l'Exèrcit Republicà presos al castell de Montjuïc es vestien de dol per homenatjar el President de Catalunya. Des d'aquell gest, no foren poques les persones que reteren homenatge al seu president, negant-se a tancar els ulls davant la brutalitat de la dictadura. Mentre els mitjans de comunicació i la major part de la classe política actual s'obstinen a passar la pàgina de la història perquè aquesta no sigui llegida, els homes i dones que patiren l'exili, la fam i la repressió durant la llarga nit del franquisme ens ofereixen una lliçó de dignitat. En aquest llibre, l'historiador Agustí Barrera i el documentalista Robert Surroca rememoren des del gest d'aquells oficials republicans fins a l'homenatge que el poble basc li dedicà l'agost del 2000 a Irun, passant per la reacció dels catalans a l'exili dies després de l'afusellament, les accions dels militants del Front Nacional de Catalunya o l'homenatge de poetes il·lustres com Pere Quart, Joan Brossa o Pablo Neruda, entre d'altres. És l'homenatge a una figura que simbolitza la llibertat nacional i social del poble català i és l'homenatge als qui lluitaren ahir i lluiten avui contra l'oblit i la impunitat.</p> -
<p>Bobby Sands és, probablement, el més carismàtic dels presos irlandesos que van protagonitzar la dramàtica vaga de fam de 1981. Escrit amb paper higiènic i una mina de bolígraf que l'autor amagava dins del seu propi cos per evitar ser descobert, ja que les cel·les dels "homes de la manta" eren completament nues, sense un moble ni un racó que escapés als escorcolls reglamentaris, aquest llibre mostra la cruesa de la vida quotidiana que patien els presos irlandesos i la seva lluita constant per vèncer un règim penitenciari inhumà i brutal en el qual, gairebé sempre, la realitat supera la ficció. El llibre que teniu a les mans, escrit amb un estil amè i ple de sinceritat, és el testimoni de l'obstinació i la lluita d'un home per preservar la seva identitat enfront de la por, el fred i la soledat de la seva cel·la. Es tracta d'un relat colpidor en el qual el coratge i la dignitat de Bobby Sands i dels seus companys s'imposen a totes les adversitats imaginables. Al llarg d'aquestes pàgines, que inclouen el diari que Sands va escriure durant els primers disset dies d'aquella darrera vaga de fam, queden palesos la fortalesa, la humanitat, l'humor i la ideologia d'aquest gran irlandès.</p> -
<p>Del desenlace del conflicto de Chechenia depende en gran medida la continuidad o desaparición de Rusia como Estado y entidad cultural. Y a nadie se le escapan las importantes consecuencias que esto tendría a nivel mundial. Este libro rompe polémicamente con la inmensa mayoría de los tópicos y de la información que circula por Occidente, y pretende contribuir a una reflexión sobre la utilización del caos y la manipulación de la conciencia social como tecnología aplicada a los conflictos contemporáneos, algo que particularmente se viene aplicando en la URSS/Rusia desde los años de la perestroika. Por sus particularidades étnicas, históricas, religiosas, sociales y culturales Chechenia fue elegida como polígono para la instigación de un conflicto que, en el marco de la perestroika y de las reformas de Rusia, debería contribuir a la desestabilización de la URSS y de Rusia.</p> -
<p>La obra pretende desmitificar a la burguesía catalana y, más concretamente, a sus dirigentes históricos en el siglo xx (hasta el estallido de la guerra civil), y, asimismo, diversos estudios realizados y considerados como --definitivos-- sobre aquel grupo dirigente. En cualquier caso, su intención es contribuir a la clarificación de esta etapa fundamental de la historia contemporánea de cataluña. En el primer volumen se analizan las actitudes de los dirigentes de la liga regionalista frente a la i dictadura. Unas notas breves, pero necesarias para abordar este período básico. Aquellos dirigentes dieron ya muestra, durante la agresión perpetrada en aquel período contra la cultura catalana.</p> -
<p>La obra pretende desmitificar a la burguesía catalana y, más concretamente, a sus dirigentes históricos en el siglo xx (hasta el estallido de la guerra civil), y, asimismo, diversos estudios realizados y considerados como --definitivos-- sobre aquel grupo dirigente. En cualquier caso, su intención es contribuir a la clarificación de esta etapa fundamental de la historia contemporánea de cataluña. En el primer volumen se analizan las actitudes de los dirigentes de la liga regionalista frente a la i dictadura. Unas notas breves, pero necesarias para abordar este período básico. Aquellos dirigentes dieron ya muestra, durante la agresión perpetrada en aquel período contra la cultura catalana,</p> -
<p><strong>Antoni Rovira i Virgili</strong> és un dels historiadors, pensadors i polítics més rellevants del panorama in-tel·lectual català del segle xx. Aquest lúcid assaig, escrit en un moment de consolidació del moviment catalanista, és una nítida radiografia de les mancances nacionals de Catalunya. S’hi marquen els objectius que el país havia d’assolir per sobreviure com a col·lectivitat i per aconseguir un major grau d’identitat i de consciència nacionals. Pel seu autor, Catalunya era un poble que calia nacionalitzar. Aquesta petita gran obra de Rovira conté el germen del que serà el seu pensament polític i el seu projecte de futur de Catalunya com a nació. L’estudi del professor Xavier Ferré, especialista en l’obra de Rovira i Virgili, ajuda a situar <i>La nacionalització de Catalunya</i> en el marc històric en què va ser concebuda.</p> -
<p>Des de la perspectiva del discurs dels catalanoparlants d'adopció, <em>Amb Q de formatge</em> planteja arguments de mediació en una societat que encara arrosega prejudicis lingüístics dels quals mereix alliberar-se. És un llibre sincer, assertiu i original que, tot explicat les experiències i les reflexions de l'adopció lingüística de la seva autora, commou, fa pensar i aporta arguments en defensa de la diversitat lingüística. Amb un llenguatge i un to divulgatius és, a més a més, un gran actiu i un bon argumentari en defensa de la inmersió lingüística a totes les aules del nostre país.</p> -
<p>El moviment nacional català es troba en un moment d’efervescència i s’enfronta a un futur difícil però alhora esperançador. I ho fa amb uns instruments d’anàlisi escassos i ben sovint poc elaborats i amb unes orientacions estratègiques vacil·lants o contradictòries, expressió d’una certa feblesa argumentativa.</p> <p><em>El fenomen nacional</em> vol aportar elements per a l’anàlisi de la qüestió nacional i per al tractament polític del procés de construcció dels Països Catalans. El present llibre té, doncs, un objectiu ben delimitat: incidir en la conjuntura actual amb noves eines. Som conscients que actualment ens juguem bona part de les possibilitats de futur en el repte independentista, unes possibilitats que van lligades, des de la nostra perspectiva d’anàlisi, a la conquesta de l'hegemonia de l'independentisme d'esquerres com a pràctica operativa al si del moviment popular català.</p> -
<p>El conflicte basc ha estat un objecte d’estudi força silenciat i manipulat, ja que darrere d’aquest sempre ens hem trobat un munt d’interessos partidistes. Les lectures de confrontació en termes de derrota o victòria deixen de costat altres elements molt importants per a construir la història del que va passar en l’última pàgina del conflicte armat. En aquest treball no sols es pretén assolir el relat de l’enfrontament i la consegüent violència, sinó que més bé se centra en com va ser possible resoldre la confrontació armada i continuar amb la via política.</p> <p>Quins van ser els elements principals que van possibilitar la fi del conflicte armat a Euskal Herria i què els feia diferents dels altres intents d’assolir la pau? Quines són les motivacions que faran nàixer en l’Esquerra Abertzale diverses reflexions sobre el menester d’un canvi d’estratègia? Quin pes tenen els actors internacionals en la mediació i resolució del conflicte basc?</p> <p>Totes aquestes interrogants són investigades des de la disciplina de la Història del Món Actual per construir una petita crònica des del nostre present sobre com han estat els últims anys de la confrontació entre ETA i l’estat espanyol (2007-2011).</p> <p>Aquest llibre, a més d’incorporar un pròleg de Martxelo Otamendi (director del diari Berria) i una introducció d’Antoni Segura (catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona), ha estat guardonat amb el Premi Temps, Espai i Forma d’assaig en català que atorga la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona a l’edició de 2015, avalant i garantint el rigor de la recerca.</p> -
<p>El conflicto vasco ha sido un objeto de estudio bastante silenciado y manipulado, puesto que detrás de este siempre nos hemos encontrado un montón de intereses partidistas. Las lecturas de confrontación en términos de derrota o victoria dejan de lado otros elementos muy importantes para construir la historia de lo que pasó en la última página del conflicto armado. En este trabajo no sólo se pretende lograr el relato del enfrentamiento y la consiguiente violencia, sino que más bien se centra en cómo fue posible resolver la confrontación armada y continuar con la vía política.</p> <p>¿Cuáles fueron los elementos principales que posibilitaron el fin del conflicto armado en Euskal Herria y que los hacía diferentes de los otros intentos de lograr la paz? ¿Cuáles son las motivaciones que harán nacer en la Izquierda Abertzale varias reflexiones sobre la necesidad de un cambio de estrategia? ¿Qué peso tienen los actores internacionales en la mediación y resolución del conflicto vasco?</p> <p>Todos estos interrogantes son investigados desde la disciplina de la Historia del Mundo Actual para construir una pequeña crónica desde nuestro presente sobre cómo han sido los últimos años de la confrontación entre ETA y el estado español (2007-2011).</p> <p>Este libro, además de incorporar un prólogo de Martxelo Otamendi (director del diario Berria) y una introducción de Antoni Segura (catedrático de Historia Contemporánea de la Universitat de Barcelona), ha sido galardonado con el premio Temps, Espai i Forma de ensayo en catalán que otorga la Facultad de Geografía e Historia de la Universitat de Barcelona en la edición de 2015, avalando y garantizando el rigor de la investigación.</p> -
<p>Descobreix la nostra història com mai ningú te l'ha explicat! Un relat on plasmem alguns dels grans reptes i reflexions que hem fet al llarg d'aquests deu anys. Una firma renovada del nostre compromís amb la revolució. Terroristes, kale borroka catalana, <em>cachorros </em>de la CUP, malfollades, ganduls, totalitaris, vàndals, etc. Han estat moltes les paraules que mitjans de comunicació i altres agents polítics han utilitzat per definir-nos. Ara, després de deu anys d'organització juvenil i d'acció política a peu de carrer (i de barricada), Arran prenem la paraula.</p> <p>Volem explicar a totes les joves, però també a la resta de la societat, qui som i què fem. Per què defensem l'acció directa? Quin objectiu perseguíem assaltant un bus turístic, ocupant la seu del PP o tirant a terra un toro d'Osborne gegant? Per què som independentistes, socialistes i feministes? En definitiva, volem explicar per què la lluita és l'únic camí.</p> -
<p>A la primera postguerra, una colla d'intel·lectuals i prohoms catalans s'apleguen per formar una companyia d'elit de dansa tradicional: l'Esbart Verdaguer. Es tracta, en realitat, d'una eina peremptòria de resistència cultural en el clos ofegador del franquisme. La consigna: "Si no podem cantar en català, ballarem en català". El primer director serà el mestre Manuel Cubeles i Solé, al qual succeïrà Salvador Mel·lo i Nicola (1930-2001), coreògraf brillant i personatge polèmic. Seguit amb fervor per desenes de joves dansaires, envoltat dels artistes més destacats del moment, Salvador Mel·lo portarà fins a les darreres conseqüències el seu amor per la dansa rera una bella quimera: la creació del ballet català. <em>Papallones i roelles</em>, reivindicació del controvertit Salvador Mel·lo, és la història verídica d'un lliurament forassenyat a l'art, però també és una reflexió sobre la vigència de la nostra cultura tradicional i els difícils viaranys de la posteritat.</p> -
<p>Des dels inicis de la seva activitat armada, Terra Lliure va esdevenir el símbol de la lluita independentista del poble català. Les consignes i la simbologia de l'organització armada van ser àmpliament difoses i no era estrany veure-les reproduïdes a les parets d'arreu dels Països Catalans. Terra Lliure ha jugat un paper importantíssim a l'hora de configurar l'independentisme modern, a l'hora d'estendre socialment el discurs rupturista d'aquest nou independentisme que sorgia del desencant i de la farsa que suposà la transició "democràtica". Malgrat ser una peça d'innegable importància a l'hora d'entendre l'actual independentisme català, Terra Lliure continua condemnada a l'oblit i a l'ostracisme. Sembla, doncs, que el record de Terra Lliure continuï molestant, que hi hagi qui no està interessat a recuperar aquesta part de la nostra història recent. Aquest llibre pretén donar la veu a Terra Lliure. Pretén recuperar els pensaments daquells homes i dones que van decidir lluitar, amb les armes a les mans, per la llibertat del nostre poble. Aquest llibre pretén, en definitiva, aclarir aquest període obscur de la nostra història més immediata i situar al lloc on es mereixen aquells i aquelles que des de Terra Lliure van lliurar-se a la causa de la justícia i l'alliberament dels Països Catalans.</p> -
<p>Països Catalans Segle XXI és una profunda reflexió entorn de temes relacionats amb els aspectes més importants de la nació catalana en aquest tombant de segle. El llibre recull les resolucions i propostes sobre una quinzena de temes que tenen com a objectiu, tal com assenyala el manifest de convocatòria del III Congrés de Cultura Catalana, saber "si la llengua i la cultura catalanes poden afrontar en condicions mínimes el nou ordre mundial que ara es configura. Si volem ocupar un lloc en la realitat internacional com a cultura efectiva i reconeguda ens cal avaluar, ara mateix, a quina distància hi som i què necessitem per arribar-hi".Les resolucions i propostes ens exposen anàlisis ajustades de temes cabdals que concerneixen la societat i la cultura catalanes, com són el dret a l'autodeterminació, la situació de la llengua en diferents àmbits, la viabilitat econòmica dels Països Catalans, l'equilibri territorial, els drets socials i el sindicalisme, els drets de la dona, els fonaments d'una cuina nacional; aborden aspectes simbòlics i conceptuals relacionats amb la identitat nacional en l'època de la mundialització i la multiculturalitat; i esbrinen els aspectes ideològics i tecnològics que emmarquen l'espai comunicacional català i el mercat cultural. Fent en tots els casos propostes concretes pel compliment de les quals treballarà el Congrés de Cultura Catalana. Països Catalans Segle XXI ens informa també, de manera detallada, de les experiències associatives existents arreu del país, més nombroses del que hom creu normalment i massa sovint mal conegudes, i fa propostes concretes per tal d'avançar en la seva coordinació.</p> -
<p>El libro cuenta la lucha que las mujeres kurdas han emprendido en favor de su independencia y de su capacidad para tomar decisiones. Las mujeres kurdas cuentan sus deseos y sus sueños y recuerdan cómo empezó todo. Sus huellas nos conducen a las montañas atravesadas por los dos famosos ríos del Antiguo Testamento, el Tigris y el Eufrates, donde se esconde la guerrilla del PKK; a los barrios periféricos de la ciudad de Diyarbakir, donde se hacinan miles de refugiados kurdos; a las cárceles de Turquía, tristemente famosas por sus torturas; a las "madres de los sábados" de Estambul. Mujeres en permanente estado de vigilia aprenden a reír en contra del patriarca que dirije sus casas y también contra el muecín de las mezquitas.</p> -
<p>Aquest llibre explica com els Grups de Defensa de la Llengua (GDL) van aplicar a l’activisme lingüístic les teories i conceptes desenvolupats o creats pel conegut sociolingüista valencià Lluís Vicent Aracil. S’hi analitzen i comparen diversos textos produïts per aquest autor amb els que van produir els GDL, així com amb les declaracions, fetes en exclusiva, per testimonis i protagonistes d’aquella època (Núria Camps, Carles Castellanos, Josepa Huguet, Bernat Joan, Teresa Marbà i Blanca Serra), les quals es reprodueixen íntegrament a l’apartat d’annexos.</p> <p>La relació dels GDL i la sociolingüística crítica amb les teories aracilianes constitueix un exemple molt clar d’aprofitament i aplicació d’un corpus teòric a l’objectiu de capgirar la subordinació lingüística d’una nació sense Estat, unint pensament i acció, sociolingüística araciliana i voluntat de mobilització.</p> <p>L’acció dels GDL es proposava conscienciar el poble català de la necessitat de reivindicar la llengua en tots els àmbits d’ús, a diferència de la Crida (organització que els era coetània i que va tenir molt més ressò mediàtic), que feia una reivindicació més propera als postulats dels estaments oficials. Tal com remarca Blanca Serra a l’entrevista, els GDL van pretendre canviar la realitat, trencar el pacte de silenci establert durant la Transició, mitjançant el qual la llengua catalana havia de continuar subordinada socialment en els aspectes fonamentals.</p> <p>El llibre permet entendre per què el llegat dels GDL va fructificar als anys 90 amb la superació, dins la societat catalana, del discurs bilingüista oficial de l’autonomisme.</p> <p>En uns moments convulsos com els actuals, en què la llengua catalana rep atacs frontals en les diverses zones del territori nacional —incloent-hi la Catalunya estricta— i en què, per altra banda, es produeix una revifalla de l’independentisme, escau revisitar les activitats dels GDL i la sociolingüística crítica, i fer palès el servei que van fer a la llengua i la nació catalanes en els moments incerts de després del franquisme.</p> -
<p>La independència política de Catalunya és condició necessària però no suficient per construir un país just, democràtic i sostenible. Necessitem aplicar el dret a decidir que, com tot poble, ens correspon, a tots els dominis de la vida col·lectiva, incloent-hi l’economia. La història demostra que molts pobles que s’han dotat d’estats independents no han pogut disposar lliurement dels seus recursos, sinó que han continuat al servei d’altres estats o de les elits. Si volem ser un poble lliure, no podem limitar el procés de decisió col·lectiva a la independència política; necessitem també posar l’economia al servei de les nostres necessitats. Perquè sense sobirania econòmica no hi haurà mai veritable sobirania política.</p> <p>El nou model socioeconòmic de la futura República Catalana ha d’estar guiat per valors com la cooperació, la qualitat de vida, la sostenibilitat, l’equitat i la participació. Tots ells es troben en el nucli del que anomenem economia social i solidària, una economia que és democràtica, que arrela al territori i que sorgeix de l’autoorganització de la societat civil, precisament les mateixes bases que sostenen qualsevol procés d’alliberament nacional.</p> <p>Aquest llibre explora les relacions entre emancipació nacional i economia solidària, i formula un conjunt de propostes per a la futura organització socioeconòmica de la Catalunya independent. Tenim davant nostre un gran repte: saber aprofitar tota l’energia col·lectiva que genera el procés independentista per reconstruir la societat catalana sobre fonaments més democràtics, equitatius, solidaris i sostenibles.</p> <p>Els autors son cooperativistes i membres de la Xarxa d´Economia Solidària<i>.</i></p> -
<p><em>PROCÉS</em> és el primer Dossier CRÍTIC. Una revista de 100 pàgines dedicada al procés sobiranista, amb reportatges, entrevistes, articles d’opinió i també un còmic sobre la història de l’independentisme.<img border="0" width="1" height="1" alt="" src="https://www.paypalobjects.com/es_ES/i/scr/pixel.gif" /></p> <p>· Els perquès de tot plegat <br /> · L'última lluita dels altres catalans<br /> · També és la butxaca<br /> · Una revolució a l'esquerra<br /> · El procés i la transformació social<br /> · El tsunami polític de la consulta<br /> · Diaris en procés<br /> · L'èpica del "melindrisme"<br /> · La burgesia escindida<br /> · Arrels i raons del federalisme<br /> · L'altra Espanya que es trenca<br /> · Entrevistes amb: Antonio Baños, Íñigo Errejón, Iolanda Fresnillo, Gemma Galdón, Mònica Oltra, Argèlia Queralt, Pere Rusiñol y Joan Manuel Tresserras</p>
CONSULTA CONDICIONS DE DISTRIBUCIÓ!ENVIAMENTS GRATUÏTS A PARTIR DE 60€FES-TE VÍRICA I DONA SUPORT AL PROJECTE VIRUS TANCA DEL 10 AL 25 D'AGOSTAPROFITA ARA PER REALITZAR LA TEVA COMANDA
Contacta
Contacta
Editorial
Distribuïdora
Legal
© Creative Commons. • Desenvolupament de Coma Comunicación Creativa per Edita
Editorial
Distribuïdora
Legal
© Creative Commons. • Desenvolupament de Coma Comunicación Creativa per Edita