Liberación nacional

  • <p>Aprofitant l&rsquo;experi&egrave;ncia de m&eacute;s de trenta anys de doc&egrave;ncia i direcci&oacute; en les escoles catalanes de Catalunya Nord, la Bressola, l&rsquo;autor explica les t&egrave;cniques pedag&ograve;giques i organitzatives emprades per aconseguir que els alumnes nord-catalans recuperin l&rsquo;&uacute;s normal d&rsquo;una llengua socialment gaireb&eacute; perduda.<br /> <br /> En un moment hist&ograve;ric en qu&egrave; a la Catalunya que encara dep&egrave;n de l&rsquo;Estat espanyol esperem grans canvis, ens &eacute;s imprescindible con&egrave;ixer i valorar degudament els resultats d&rsquo;&egrave;xit que s&rsquo;han fet en altres parts de la naci&oacute; per recuperar l&rsquo;&uacute;s espontani de la llengua catalana entre els infants. Perqu&egrave;, malgrat els enormes esfor&ccedil;os que aquests darrers trenta anys s&rsquo;han fet aqu&iacute; per aconseguir que la catalana sigui la llengua vehicular majorit&agrave;ria en l&rsquo;ensenyament, no hem aconseguit, ni de bon tros, que en la major part del territori sigui la llengua natural i espont&agrave;nia dels alumnes entre ells, la qual cosa ens acabaria abocant tard o d&rsquo;hora a una substituci&oacute; ling&uuml;&iacute;stica en tota regla. La prova &eacute;s que el percentatge a Catalunya de persones que coneixen la llengua catalana no para de cr&eacute;ixer, per&ograve; en canvi el percentatge dels joves que l&rsquo;usen espont&agrave;niament no para de baixar.<br /> <br /> La verticalitat de diferents edats d&rsquo;alumnes dins de cada aula &eacute;s un dels punts determinants de l&rsquo;estrat&egrave;gia ling&uuml;&iacute;stica de l&rsquo;escola, ja que permet que el nen petit que inicia l&rsquo;escolaritzaci&oacute; vegi la llengua no nom&eacute;s com la llengua dels mestres, sin&oacute; tamb&eacute; com la llengua del grup de nens m&eacute;s grans on ell es voldr&agrave; integrar. A m&eacute;s a m&eacute;s, la idone&iuml;tat dels professors per fer la tasca d&rsquo;atenci&oacute; a la llengua &eacute;s indispensable per garantir-ne l&rsquo;&egrave;xit. Finalment, un cap&iacute;tol dedicat a la familiaritzaci&oacute; dels alumnes amb l&rsquo;ampli ventall dialectal catal&agrave; clou aquest text absolutament imprescindible en la nova etapa historicopol&iacute;tica catalana que tants desitgem encetar.</p>
  • <p>El llibre que tens a les mans vol ser una reflexi&oacute; col&middot;lectiva sobre el moment pol&iacute;tic que vivim. Un moment de molta intensitat i de gran profunditat pol&iacute;tica. Un moment que gira al voltant d&rsquo;una eina molt concreta: el refer&egrave;ndum. El m&oacute;n cupaire reescriu en aquestes p&agrave;gines, de manera amena i pedag&ograve;gica, algunes de les principals idees que s&rsquo;amaguen dins d&rsquo;aquest refer&egrave;ndum amb voluntat de refor&ccedil;ar-lo i de proclamar-ne la naturalesa transformadora. D&rsquo;on venim, on som i quin futur volem construir en un proc&eacute;s constituent per bastir una rep&uacute;blica al sud d&rsquo;Europa. Una aut&egrave;ntica oportunitat de canvi descrita per la coralitat de veus i mirades que hi ha en la llarga llista d&rsquo;autors d&rsquo;aquest opuscle des de la humilitat de creure que un refer&egrave;ndum pot ser la clau que obri tots els panys.</p>
  • <p>Aquest llibre pretenia omplir un buit en l'obra pol&iacute;tica d'Andreu Nin despr&egrave;s que la seva sobtada desaparici&oacute; no li permet&eacute;s finalitzar un esudi complet sobre la perspecti sobre la perspectiva marxista entorn a la q&uuml;esti&oacute; de les nacionalitats. I m&eacute;s concretament, sobre l'aplicaci&oacute; d'aquesta teoria a la realitat complexa de l'Estat espanyol. </p> <p>El llibre que avui reedita Lo Diable Gros &eacute;s un deure hist&ograve;ric per recuperar les reflexions d'un dels pol&iacute;tics i personatges m&eacute;s importants de la nostra hist&ograve;ria comtempor&agrave;nia. Un deure que encara &eacute;s m&eacute;s gran davant l'oblit intencionat de la seva figura per les ferides que a dia d'avui encara perduren.</p> <p>Sobretot, per&ograve;, ofereix una argumentaci&oacute; i unes reflexions que avui s&oacute;n m&eacute;s vives que mai en el debat sobre la q&uuml;esti&oacute; nacional&nbsp; des de l'esquerra revolucion&agrave;ria (o transformadora o rupturista en termes actuals). </p>
  • <p class="p1"><span class="s1">Gent de rius, de mars i de muntanyes,<br /> </span>tindran mar i prats i rius i boscos.<br /> Ho tindran tot i es parlar&agrave; de vida.</p> <p class="p2">Ovidi Montllor</p> <p class="p3"><br /> Les paraules de l&rsquo;Anna Gabriel sempre ens donen esperan&ccedil;a i ens esperonen a lluitar. En aquest llibre hem volgut condensar elements importants del seu pensament revolucionari. L&rsquo;esquerra independentista catalana ha estat i &eacute;s un moviment pol&iacute;tic revolucionari que ha prioritzat la intervenci&oacute; sobre la realitat pol&iacute;tica i social, i que sovint no ha tingut temps per a la reflexi&oacute; pausada. &Eacute;s per aquest motiu que conserva en el format oral algunes de les seves millors aportacions. El llibre impr&egrave;s &eacute;s un format idoni per perdurar en el temps i perqu&egrave; els seus continguts puguin esdevenir veritables consignes que germinin en pr&agrave;ctiques transformadores. Els discursos i confer&egrave;ncies que compr&egrave;n aquest llibre (2013-2018) s&oacute;n intervencions que cal contextualitzar en el moment pol&iacute;tic m&eacute;s convuls que han viscut els Pa&iuml;sos Catalans des de la mort del dictador. Un moment pol&iacute;tic del qual l&rsquo;Anna, militant incansable de tants anys en&ccedil;&agrave;, &eacute;s un dels exponents individuals en el marc d&rsquo;un fenomen essencialment col&middot;lectiu. Un fenomen que ha implicat milers de persones en una lluita que &eacute;s particular, per&ograve; que alhora &eacute;s universal per a l&rsquo;emancipaci&oacute; humana.</p> <p class="p5">La greu involuci&oacute; democr&agrave;tica i repressiva impulsada per l&rsquo;Estat espanyol l&rsquo;ha portat a l&rsquo;exili, i des de Tigre de Paper hem volgut aportar el nostre gra de sorra al que entenem que ara &eacute;s una necessitat col&middot;lectiva: promoure projectes solidaris que permetin difondre les idees i les pr&agrave;ctiques que ha defensat l&rsquo;Anna Gabriel, i amb ella tantes altres, i que alhora permetin recollir diners per a la campanya a favor del seu retorn. Perqu&egrave;, com ella ha dit en alguna ocasi&oacute;: &laquo;Qu&egrave; &eacute;s rendir-se? No ho sabem, nosaltres som dones&raquo;.</p> <p>Els beneficis d&rsquo;aquest llibre es destinaran &iacute;ntegrament a la campanya &laquo;Free Anna Gabriel&raquo;.</p>
  • <p>This book bringstogether the political strategies and aspirations of the anti-capitalist, feminist and socialist movement for self-determination in Catalonia. It presents a rich history of the current struggle for self-determination movements around the world. The contributors to this book include some of the best known leaders of the left independence movement in Catalonia. Some of the people who can read here are incredibly brave, and risk criminalization for their actions and their words. Some have been exiled or imprisioned for their political activities and views. At the same time, the book you have in your hands represents a remarkable statement of hope and determination to build a fairer, more equal and just society; a society in wich people can enjoy true sovereignty and autonomy over their daily lives.</p>
  • <p>El llibre que tens a les mans no pret&eacute;n ser un text tancat, sin&oacute; una eina que permeta generar o reprendre uns determinats debats sobre la identitat valenciana. Qu&egrave;/qui som els valencians i les valencianes, des d&rsquo;on hem de construir la nostra identitat i amb qui ho hem de fer s&oacute;n algunes de les preguntes que s&rsquo;intenten contestar, per mitj&agrave; de diversos textos, a partir del proc&eacute;s sobiranista del Principat de Catalunya, un escenari del qual no podem fugir des del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, ja que ens afecta per molts motius. Les diverses an&agrave;lisis que ac&iacute; s&rsquo;apleguen s&oacute;n textos escrits per persones que representen alguns dels molts col&middot;lectius que lluiten per la construcci&oacute; de la valencianitat fora de l&rsquo;ofrena de noves gl&ograve;ries a Espanya. S&rsquo;hi ha pret&eacute;s representar el Pa&iacute;s Valenci&agrave; de sud a nord, aix&iacute; com les diverses sensibilitats ideol&ograve;giques del territori. Tot a&ccedil;&ograve;, amb la intenci&oacute; de contribuir a la construcci&oacute; d&rsquo;un discurs col&middot;lectiu, propi i des del sud, amb tot el que aquesta paraula implica.</p> <p>Escriuen: Cesk Freixas, Vicent Galiana, Jordi Vila, Anna Garcia, Julia Mart&iacute;n, Arrap, Aure Silvestre, Joves pel Dret a Decidir del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, Andreu Gin&eacute;s, Merc&egrave; Mart&iacute;nez, Toni Infante, Enric Sorribes, Assemblea de Nules, Christian &Uacute;beda, Jordi Garcia, Enric Pallar&eacute;s, Jordi Querol, V&iacute;ctor Tormo i Maria Nebot, Marc Lorca i Toni Rico.</p>
  • <p>Des d&rsquo;Emilio Bot&iacute;n fins a Standard &amp; Poor&rsquo;s alertaven que les amenaces democratitzadores contra el r&egrave;gim eren dues: el proc&eacute;s catal&agrave; i un possible tomb pol&iacute;tic a l&rsquo;Estat. Visibilitzats (i sap greu) la incapacitat, l&rsquo;abast i les limitacions de la segona (a qui tant s&rsquo;ha combatut des del mateix Estat), nom&eacute;s queda l&rsquo;esquerda catalana com a marc operatiu i com a opci&oacute; de ruptura democr&agrave;tica que superi els cadenats del 78. Ning&uacute; va dir que fos f&agrave;cil, per&ograve; m&eacute;s dif&iacute;cil i refotut ser&agrave; quedar-nos igual i al mateix lloc. Mem&ograve;ria i esperan&ccedil;a, ahir com avui, cal obrir per baix i a la perif&egrave;ria el que pretenen tornar a tancar per dalt i al centre. Qui vulgui fer-ho trobar&agrave; estris; qui no, excuses.</p> <p>El m&oacute;n ens mira. Veus desobedients sobre l&rsquo;autodeterminaci&oacute; i emancipaci&oacute; de Catalunya &eacute;s un recull de 35 articles de diferents activistes internacionals i nacionals sobre l&rsquo;autodeterminaci&oacute; de Catalunya.</p> <p>&nbsp;</p>
  • <p>Els CDR es van crear arran del refer&egrave;ndum de l&rsquo;1 d&rsquo;Octubre. A partir d&rsquo;aleshores es van estendre r&agrave;pidament amb un model local i assambleari que ha estat capa&ccedil; d&rsquo;autoorganitzar milers de persones d&rsquo;arreu del territori i de sensibilitats pol&iacute;tiques diverses. Per&ograve;, quins van ser els seus antecedents? En qu&egrave; es diferencien de l&rsquo;hist&ograve;ric associacionisme ve&iuml;nal? S&oacute;n un nou 15-M o la llavor d&rsquo;una transformaci&oacute; que vol anar m&eacute;s enll&agrave;? L&rsquo;historiador, periodista i activista social Xavier Milian tracta de donar resposta a aquests interrogants en un llibre prologat pel polit&ograve;leg Jordi Mu&ntilde;oz.</p>
  • <p>Hay muy poco escrito sobre la identidad c&aacute;ntabra. Ni siquiera parece que haya un consenso sobre qu&eacute; significa la cantabricidad. Por eso, el trabajo de Adri&aacute;n G. G&oacute;mez abre puertas. Tras situar el debate en disputa sobre la identidad y sus significados, el autor se acerca a todas las expresiones de la pol&iacute;tica formal de la Comunidad Aut&oacute;noma para extraer las narrativas &mdash;esencialistas y laxas&mdash; alrededor del sentimiento de pertenencia a Cantabria. Un libro para abrir el apetito investigativo, un texto gasolina para encender los debates que no forman parte de las primeras planas.</p>
  • <p>Aquest llibre parteix d&rsquo;una doble constataci&oacute;: afirma la import&agrave;ncia que ha tingut per a la voluntat popular de la naci&oacute; catalana el moviment pol&iacute;tic que, covat al llarg d&rsquo;uns anys de grans mobilitzacions, es manifest&agrave; d&rsquo;una manera oberta i contundent el Primer d&rsquo;Octubre de 2017; i, en contraposici&oacute;, mostra la clara involuci&oacute; d&rsquo;Espanya com a estructura de poder immergida en una crisi democr&agrave;tica creixent.</p> <p>Per a entendre el present, per&ograve;, conv&eacute; aprofundir en els fets esdevinguts d&rsquo;en&ccedil;&agrave; dels anys seixanta del segle passat. Partint d&rsquo;aquesta conjuntura, i sense abandonar del tot la perspectiva hist&ograve;rica, se situen els antecedents i la traject&ograve;ria del moviment d&rsquo;alliberament nacional dels Pa&iuml;sos Catalans, i s&rsquo;aporten les claus que constaten que l&rsquo;Estat espanyol &eacute;s irreformable en les condicions presents.</p> <p>En els cap&iacute;tols darrers, l&rsquo;autor, un referent de l&rsquo;independentisme, ens exposa un cam&iacute; cap a la conquesta de la Rep&uacute;blica Catalana Independent. I ho fa amb una proposta de l&iacute;nies d&rsquo;acci&oacute; que supera diverses limitacions ideol&ograve;giques actuals, com la incapacitat d&rsquo;analitzar correctament el sistema espanyol de dominaci&oacute;, la impossibilitat de desempallegar-se de les pr&agrave;ctiques autonomistes o el temor a la repressi&oacute;.</p> <p>&laquo;Entre els guiatges personals que un assumeix com a definitius en la lluita per l&rsquo;alliberament nacional i social de Catalunya, el d&rsquo;en Carles Castellanos, n&rsquo;ha sigut molt, d&rsquo;important. I despr&eacute;s de llegir el llibre, el qualificaria de guiatge perenne.&raquo;</p>
  • <p>&laquo;Estoy de pie sobre las ruinas de una casa en la ciudad de Gaza, oteando el horizonte&raquo;. Estas son las palabras iniciales de este libro, finalizado mediante mensajes de voz mientras Gaza, donde vive el autor, est&aacute; siendo aniquilada. Descolonizar la mente palestina no trata del &uacute;ltimo ataque israel&iacute; sobre Gaza. Es una cr&iacute;tica aguda a los Acuerdos de Oslo, a los territorios creados por el imperialismo en nombre de la soluci&oacute;n de los dos Estados. Tambi&eacute;n es un texto, escrito a quemarropa, sobre la folklorizaci&oacute;n de la lucha y la emancipaci&oacute;n palestinas, que se han convertido en una conducta habitual por parte de las organizaciones hist&oacute;ricas que luchan por la liberaci&oacute;n de Palestina.</p> <p>Haidar Eid se basa en la obra de Edward Said, a quien los palestinos aprecian por su implacable cr&iacute;tica de su situaci&oacute;n, para hacer un llamamiento por un cambio de conciencia. Vislumbra, desde las ruinas de Gaza, un nuevo per&iacute;odo de amenaza sin precedentes sobre la cultura, la identidad y el futuro del pueblo palestino.</p>
  • <p>&laquo;Estic dret sobre les ru&iuml;nes d'una casa a la ciutat de Gaza, observant l'horitz&oacute;&raquo;. Aquestes s&oacute;n les paraules inicials d'aquest llibre, finalitzat amb notes de veu mentre Gaza, on viu l'autor, &eacute;s aniquilada. <em>Descolonitzant la ment palestina</em> no tracta del darrer atac israeli&agrave; sobre Gaza. &Eacute;s una cr&iacute;tica aguda als Acords d'Oslo, als territoris creats per l'imperialisme en nom de la soluci&oacute; dels dos Estats. Tamb&eacute; &eacute;s un text, d&rsquo;urg&egrave;ncia, sobre la folkloritzaci&oacute; de la lluita i l'emancipaci&oacute; palestines, que han esdevingut una conducta habitual per part de les organitzacions hist&ograve;riques que lluiten per l'alliberament de Palestina.</p> <p>Haidar Eid es basa en l'obra d'Edward Said, a qui els palestins aprecien per la seva cr&iacute;tica implacable de la seva situaci&oacute;, per fer una crida per un canvi de consci&egrave;ncia. Albira, des de les ru&iuml;nes de Gaza, un nou per&iacute;ode d'amena&ccedil;a sense precedents sobre la cultura, la identitat i el futur del poble palest&iacute;.</p>
  • Cròniques

    13,00
    <p>El llibre que teniu a les mans sota el t&iacute;tol de Cr&ograve;niques recull tot un seguit d'articles de Manuel de Pedrolo publicats al llarg dels anys 80 al Diario de Barcelona i al diari Avui, i que foren publicats anteriorment, per separat, com a Cr&ograve;niques colonials i Cr&ograve;niques d&rsquo;una ocupaci&oacute;. En aquests articles, Manuel de Pedrolo hi denuncia les conseq&uuml;&egrave;ncies que per als Pa&iuml;sos Catalans es derivaren d'aquella transici&oacute; de pactes i ren&uacute;ncies, i alhora mostra el seu comprom&iacute;s inequ&iacute;voc amb la lluita per l'alliberament nacional, per la independ&egrave;ncia, dels Pa&iuml;sos Catalans. D&rsquo;aquesta manera, els textos de Pedrolo que conformen aquest llibre descriuen, d'una banda, la mis&egrave;ria pol&iacute;tica dels primers anys d'aquella reforma&nbsp;i la seua consolidaci&oacute;, que signific&agrave; la frustraci&oacute; de bona part d'aquelles expectatives nacionals i socials covades en la dura lluita contra la dictadura, i de l'altra, l'ascens i l'expansi&oacute; d'un independentisme d'esquerres i combatiu que intentaria plantejar alternatives i combatre el nou escenari pol&iacute;tic fruit de la malanomenada transici&oacute; al llarg dels anys vuitanta. Amb Cr&ograve;niques Edicions el Jonc ofereix als seus lectors el primer t&iacute;tol del que ser&agrave; la Biblioteca Manuel de Pedrolo que, amb el suport inestimable de la Fundaci&oacute; Manuel de Pedrolo, pret&eacute;n recuperar l'obra i sobretot l'actitud pol&iacute;tica i vital d'un autor que, en paraules seves, mai renunci&agrave; a la plenitud de la seua cultura, &eacute;s a dir, a bastir un discurs i una pr&agrave;ctica independentista.</p>
  • <div class="field field-name-field-ressenya field-type-text-with-summary field-label-hidden"> <div class="field-items"> <div class="field-item even"> <p>La Plataforma pel Dret a Decidir del Pa&iacute;s Valenci&agrave; (PdaD) &eacute;s un espai c&iacute;vic de debat i acci&oacute;. Un espai en qu&egrave; la ciutadania valenciana reflexiona sobre la realitat pol&iacute;tica del moment i fa projectes de pa&iacute;s. El proc&eacute;s de pa&iacute;s participatiu no pot ser sin&oacute; transversal: apel&middot;la a tothom que vulga defensar la dignitat individual i col&middot;lectiva i aposta per un Pa&iacute;s Valenci&agrave; solidari i divers.</p> <p>Amb el llibre<em> El Pa&iacute;s Valenci&agrave; que volem</em>, la PDaD vol precisament aportar opinions, an&agrave;lisis i idees sobre la situaci&oacute; actual del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, valorar les oportunitats de futur i descriure l&rsquo;avenir desitjat i imaginat.</p> <p>Sense pretendre que siga una representaci&oacute; de tots els aspectes de la societat valenciana, les idees que hi apareixen s&oacute;n peces del trencaclosques que &eacute;s el futur d&rsquo;un poble; i les paraules amb qu&egrave; est&agrave; expressat s&oacute;n el nou relat cap a la sobirania del Pa&iacute;s Valenci&agrave;.</p> </div> </div> </div>
  • <p>Aquest llibre &eacute;s la segona part d&rsquo;un altre, <em>Visca la Terra i Visca l&rsquo;Anarquia</em>, publicat en aquesta mateixa col&middot;lecci&oacute;, en qu&egrave; l&rsquo;autor exposava els seus pensaments, les seves teories, sobre l&rsquo;anarquisme i el fet nacional als Pa&iuml;sos Catalans. <em>Visca la Terra i Visca l&rsquo;Anarquia (2)</em> consta de dues parts.</p> <p>La primera amb el t&iacute;tol &ldquo;L&rsquo;anarquisme cataluny&egrave;s i el Proc&eacute;s&rdquo;, inclou un llarg text in&egrave;dit titulat originalment &ldquo;1-3 Octobre 2017, the Anarchist and Disobedience in Catalonia&rdquo; que Jordi Mart&iacute; Font va escriure per al Congr&eacute;s &ldquo;Anarchism and the National Question-Contemporany Perspectives&rdquo; que hi havia de tenir lloc a Leiden (Pa&iuml;sos Baixos) del 18 al 21 de mar&ccedil; de 2020 per&ograve; que la COVID-19 va impedir que es realitz&eacute;s.</p> <p>La segona part, amb el t&iacute;tol &ldquo;Un anarquista a la cort del rei Proc&eacute;s&rdquo;, aplega articles escrits per l&rsquo;autor, de 2017 a 2020, sobre el &ldquo;Proc&eacute;s&rdquo; d&rsquo;alliberament nacional desenvolupat a l&rsquo;espai cataluny&egrave;s. &Eacute;s la continuaci&oacute; de la secci&oacute; inclosa en el llibre Visca la Terra i Visca l&rsquo;Anarquia. El llibre inclou dos pr&ograve;legs, de Carlos Taibo, Parla de nacionalisme d&rsquo;Estat&rdquo;, i de Carme Abril &ldquo;Juntes farem nostra la nit&rdquo;.</p> <p>La portada ha estat creada, tal com el primer volum, per la dissenyadora Nerea Borrell.</p>
  • <p>Rosa Luxemburg (1871-1918) luch&oacute; toda su vida contra el capitalismo salvaje y su secuela de hambre, explotaci&oacute;n y pobreza. Previ&oacute; y denunci&oacute; los g&eacute;rmenes de la sociedad de consumo y previ&oacute; y denunci&oacute; el nacional socialismo (o social patriotismo, como ella lo llamaba); y previ&oacute; y advirti&oacute; contra la deriva autoritaria de la Revoluci&oacute;n de Octubre. Pero, &iquest;qui&eacute;n fue realmente Rosa Luxemburg? &iquest;Por qu&eacute; la conocemos tan poco y tan mal? &iquest;Por qu&eacute; su obra, y especialmente sus escritos sobre la &ldquo;Cuesti&oacute;n Nacional&rdquo; han llegado al p&uacute;blico a cuentagotas, de forma fragmentada y terriblemente mutilada? La respuesta es que fue una revolucionaria sumamente cr&iacute;tica, sagaz, valiente y honesta y, por ello, inc&oacute;moda. Inc&oacute;moda para poderosos y patronos, que la enviaron una y otra vez a la c&aacute;rcel; inc&oacute;moda para &ldquo;socialistas de Estado&rdquo;, que propiciaron su asesinato; e inc&oacute;moda para el estalinismo, que teji&oacute; un velo de silencio sobre su persona y su obra. Hoy, en cambio, nos damos cuenta de que su pensamiento es quiz&aacute;, de entre los marxistas de su generaci&oacute;n, el m&aacute;s moderno.</p>
  • <p>El mejor libro para conocer de forma r&aacute;pida toda la historia de Catalu&ntilde;a desde los m&aacute;s remotos tiempos hasta hoy. Se trata de una visi&oacute;n rigurosa y amena dirigida a todos los p&uacute;blicos, que el lector podr&aacute; leer con facilidad y en poco tiempo. La obra del profesor Sobrequ&eacute;s acerca el pasado catal&aacute;n, desde su prehistoria hasta hoy, a los catalanes sin excepci&oacute;n y a aquellos forasteros que, al visitar Catalu&ntilde;a, quieran tener un conocimiento general de lo que ha sido este pa&iacute;s a lo largo de sus miles de a&ntilde;os de existencia. Esta breve historia tiene como objetivo presentar c&oacute;mo se configur&oacute; una naci&oacute;n dotada de Estado propio, que tuvo un papel destacado en Europa durante siglos. Y tambi&eacute;n explicar de qu&eacute; manera este Estado fue agredido a lo largo de dos siglos hasta ser destruido el 11 de septiembre de 1714 y la posterior lucha de los catalanes por renacer de sus cenizas y recuperar su lugar en la historia.</p>
  • EPOCA

    14,00
    <p>Durant la d&egrave;cada dels setanta, en el decurs dels darrers anys de la dictadura i al llarg del proc&eacute;s de transici&oacute; que es clogu&eacute; amb la reforma pol&iacute;tica espanyola i la mutaci&oacute; del r&egrave;gim franquista en una monarquia parlament&agrave;ria, una colla d&rsquo;activistes independentistes catalans organitzaren la resist&egrave;ncia armada al r&egrave;gim i al pacte de ren&uacute;ncies i claudicacions posterior, amb la constituci&oacute; d&rsquo;una organitzaci&oacute; militar clandestina i secreta, disposada a actuar al servei del pa&iacute;s quan els seus serveis fossin requerits.</p> <p>El grup que en una de les r&agrave;tzies repressives de qu&egrave; fou objecte va ser batejat per la policia espanyola amb el nom d&rsquo;Ex&egrave;rcit Popular Catal&agrave; (EPOCA), suposava el nexe de continu&iuml;tat hist&ograve;rica entre el vell separatisme resistent, bastit durant el primer ter&ccedil; de segle XX, amb l&rsquo;oposici&oacute; antifranquista i el nou independentisme modern que s&rsquo;estaven gestant, gr&agrave;cies a la influ&egrave;ncia dels moviments d&rsquo;alliberament nacional, que arreu del planeta emprenien el cam&iacute; de la lluita anticolonialista i antiimperialista.</p> <p>Amb <em>EPOCA, l&rsquo;ex&egrave;rcit a l&rsquo;ombra</em>, Edicions el Jonc pret&eacute;n recuperar la hist&ograve;ria oblidada d&rsquo;aquella colla d&rsquo;activistes que van lliurar-se a la causa de la just&iacute;cia i de l'alliberament dels Pa&iuml;sos Catalans, situant la seva lluita, despr&eacute;s de molts anys d&rsquo;ostracisme, al lloc que pertoca en la mem&ograve;ria col&middot;lectiva del pa&iacute;s.</p>
  • <p>Malgrat existir des de l&rsquo;any 1987 i disposar ja d&rsquo;una llarga traject&ograve;ria pol&iacute;tica, no fou fins a la irrupci&oacute; als principals mitjans de comunicaci&oacute; del pa&iacute;s el maig de 2007, amb l&rsquo;obtenci&oacute; d&rsquo;unes desenes d&rsquo;actes de regidor, i quatre anys m&eacute;s tard amb la seva consolidaci&oacute; en obtenir-ne un centenar, que la sigla CUP aparegu&eacute; amb for&ccedil;a en l&rsquo;escenari pol&iacute;tic i medi&agrave;tic del pa&iacute;s.</p> <p>Per&ograve;, qu&egrave; &eacute;s la Candidatura d&rsquo;Unitat Popular i quin &eacute;s l&rsquo;espai pol&iacute;tic que representa, m&eacute;s enll&agrave; dels t&ograve;pics i de les an&agrave;lisis simplistes que sovint s&rsquo;utilitzen per classificar-la? Quins s&oacute;n els fonaments en els quals se&rsquo;n sustenta el corpus ideol&ograve;gic i quina n&rsquo;ha estat l&rsquo;evoluci&oacute; al llarg de la seva exist&egrave;ncia?</p> <p>Unitat Popular. La construcci&oacute; de la CUP i l&rsquo;independentisme d&rsquo;esquerres intenta respondre aquestes q&uuml;estions i repassar els moments m&eacute;s importants en la vida d&rsquo;aquesta organitzaci&oacute; pol&iacute;tica i de l&rsquo;independentisme d&rsquo;esquerres modern al conjunt dels Pa&iuml;sos Catalans. A m&eacute;s, tamb&eacute; pret&eacute;n ser un instrument valu&oacute;s per con&egrave;ixer, de primera m&agrave;, qu&egrave; ha dut aquesta for&ccedil;a a convertir-se, sens cap mena de dubte, en una de les m&eacute;s puixants, arrelades i il&middot;lusionants de la realitat pol&iacute;tica catalana.</p>
  • <p>A les acaballes del franquisme, un grup de joves catalanistes i revolucionaris van fundar el Partit Socialista d&rsquo;Alliberament Nacional dels Pa&iuml;sos Catalans (PSAN). Un partit que es va estendre arreu dels Pa&iuml;sos Catalans i que va ser el referent de l&rsquo;independentisme catal&agrave; durant tota una d&egrave;cada. Un partit en el qual es van emmirallar moltes altres organitzacions que han vingut m&eacute;s tard.</p> <p>A trav&eacute;s del llibre de Roger Buch es pot resseguir el periple viscut pel PSAN, nascut en temps de gran agitaci&oacute; pol&iacute;tica i que ha esdevingut un dels partits m&eacute;s emblem&agrave;tics de la tortuosa hist&ograve;ria de d&rsquo;independentisme catal&agrave;. Un partit que, si b&eacute; no va aconseguir els seus objectius, va marcar tota una generaci&oacute; de militants.</p> <p>Per&ograve;, per qu&egrave; no es va poder consolidar el PSAN? Qu&egrave; resta avui d&rsquo;aquella &laquo;Independ&egrave;ncia, Socialisme i Pa&iuml;sos Catalans&raquo; que proclamava? Roger Buch ens explica les claus dels &egrave;xits i els fracassos del PSAN i l&rsquo;evoluci&oacute; pol&iacute;tica posterior dels militants i dirigents.</p>
  • <p>Aquest llibre explica la llarga lluita dels catalans, des del 1714, per assolir el reconeixement nacional i la independ&egrave;ncia. &Eacute;s la hist&ograve;ria de la nostra esperan&ccedil;a, tradu&iuml;da en accions que han obert les portes del pa&iacute;s a un futur en plenitud. Explica tamb&eacute; d&rsquo;una manera alhora rigorosa i planera all&ograve; que ha passat en els darrers trenta anys, durant els quals s&rsquo;ha consolidat el convenciment que ja no era possible una entesa de Catalunya amb Espanya. Explica aix&iacute; mateix les m&eacute;s recents agressions pol&iacute;tiques de qu&egrave; el poble catal&agrave; ha estat v&iacute;ctima per part dels governs espanyols i la resposta que hem donat a aquestes accions de viol&egrave;ncia institucional i pol&iacute;tica contra els trets identitaris, el benestar dels ciutadans i el dret d&rsquo;autodeterminaci&oacute; de Catalunya</p>
  • <p>No tots els mal v&eacute;nen d&rsquo;Almansa. Els Pa&iuml;sos Catalans com a projecte nacional han tingut al llarg de la hist&ograve;ria moments de major i menor efervesc&egrave;ncia per a les diferents cultures pol&iacute;tiques nacionalistes. En ple proc&eacute;s sobiranista obert a Catalunya, conceptes com territorialitat, naci&oacute;, ritmes, subjecte pol&iacute;tic, confederaci&oacute; i federalisme, entre d&rsquo;altres, estan a l&rsquo;ordre del dia en el discurs independentista tradicional i nouvingut.</p> <p>En aquest sentit, l&rsquo;autor del llibre pret&eacute;n analitzar l&rsquo;evoluci&oacute; hist&ograve;rica de la idea dels Pa&iuml;sos Catalans, els elements que ens porten a afirmar que s&oacute;n una sola o diverses nacions i la viabilitat de crear un mateix projecte pol&iacute;tic des de la diversitat, l&rsquo;heterogene&iuml;tat i el realisme que els tempos pol&iacute;tics dels diferents territoris marquen.</p> <p>En definitiva, <em>No tots els mals v&eacute;nen d&rsquo;Almansa</em> pret&eacute;n mantenir viu el debat sobre els Pa&iuml;sos Catalans, des d&rsquo;una visi&oacute; oberta i cr&iacute;tica, per donar eines als defensors del projecte davant d&rsquo;un creixent independentisme i nacionalisme als diferents territoris que, d&rsquo;una manera o altra, no contempla la construcci&oacute; nacional de Salses a Guardamar i de Fraga a Ma&oacute;.</p>
  • <p>Inscrit en la mem&ograve;ria amb les lletres del vent&hellip; S&oacute;n uns versos&nbsp;del poeta &Agrave;lvar Valls escri ts el 1977 en r&egrave;gim d&rsquo;incomunicaci&oacute; a la cinquena galeria de la pres&oacute; Model i, per tant, apresos de mem&ograve;ria,&nbsp;donada la impossibilitat de comptar amb paper i llapis.</p> <p>Aquest recull d&rsquo;articles remet a una mem&ograve;ria m&eacute;s viscuda&nbsp;que escrita, una mem&ograve;ria de ven&ccedil;uts i d&rsquo;obstinats. Mem&ograve;ria hist&ograve;rica,&nbsp;mem&ograve;ria sentimental i mem&ograve;ria de combat. I dif&iacute;cilment&nbsp;podrem discernir en aquestes p&agrave;gines la funci&oacute; de l&rsquo;historiador&nbsp;del viatge vital com a home, ni escindir el seu paper militant del&nbsp;seu pas pel temps com a persona, com a company, camarada, familiar&nbsp;o saludat.</p> <p>L&rsquo;autor evoca o recupera la vida de lluitadors i lluitadores&nbsp;de l&rsquo;independentisme catal&agrave;, explica moments transcendentals&nbsp;d&rsquo;aquest moviment pol&iacute;tic, o n&rsquo;analitza els encerts i les&nbsp;marrades. A ell li devem el rescat de l&rsquo;oblit de molts dels protagonistes&nbsp;de la nostra hist&ograve;ria petita: Josep Tramunt, Mag&iacute; Colet,&nbsp;Joan Layret, Jaume Fortuny, Esteve Albert i Corp, Ocatavi Viladrosa,&nbsp;Mait Carrasco, Ramon Subirats, Josep de Calassan&ccedil; Serra<br /> &ldquo;Cala&rdquo;, etc&egrave;tera.</p> <p>Tanmateix, no es tracta d&rsquo;una compilaci&oacute; de semblances i notes&nbsp;obitu&agrave;ries. Inscrit en la mem&ograve;ria hist&ograve;rica, obra d&rsquo;un inusual&nbsp;intel&middot;lectual-militant, aporta grans dosis d&rsquo;an&agrave;lisi, experi&egrave;ncia i&nbsp;interpretaci&oacute; d&rsquo;una important part de la hist&ograve;ria nacional, v&agrave;lides&nbsp;com les claus que ens obren tots els panys.</p>
  • <p>La gran pregunta que ens formulen els autors &eacute;s la seg&uuml;ent: &laquo;D&rsquo;acord, &eacute;s possible que assolim una Catalunya independent. Per&ograve; a partir d&rsquo;aquell dia, de qu&egrave; omplirem aquest fastu&oacute;s futur?&raquo; (...) <br /> Tradici&oacute; i Llibertat &eacute;s una gran aportaci&oacute; a aquest futur col&bull;lectiu perqu&egrave;, per sobre de totes les condicions necess&agrave;ries, a una Naci&oacute; que vol construir-se li cal un requisit suprem, previ a tots els altres: pensar-se (...) <br /> Vet aqu&iacute; la clau de volta, la profunda originalitat de Tradici&oacute; i Llibertat: una invocaci&oacute; a tots els elements no materials que envolten el proc&eacute;s sobiranista. <br /> <br /> Del pr&ograve;leg d&rsquo;Albert S&agrave;nchez Pi&ntilde;ol </p> <p>&nbsp;</p>
  • <p>Quan ens acostem als antecedents de l&rsquo;esclat sobiranista que avui dia ocupa un lloc central dins l&rsquo;agenda pol&iacute;tica del nostre pa&iacute;s, resulta fins a cert punt sorprenent constatar com una de les primeres i, sens dubte, m&eacute;s clares reivindicacions hist&ograve;riques favorables a la independ&egrave;ncia de Catalunya sorg&iacute; a l&rsquo;&iacute;lla de Cuba.<br /> <br /> Ens referim concretament a les expressions expl&iacute;cites recollides entre l&rsquo;octubre del 1906 i l&rsquo;abril del 1907 a las p&agrave;gines de la publicaci&oacute; de Santiago Fora grillons! i, nom&eacute;s uns mesos m&eacute;s tard, el setembre del mateix any 1907, a l&rsquo;article primer dels estatuts fundacionals del Catalunya. Grop Nacionalista Radical d&rsquo;aquesta mateixa ciutat oriental de l&rsquo;illa, on s&rsquo;afirmava taxativament que &ldquo;el preferente objeto y finalidad de esta entidad es, y ha de ser, trabajar con ah&iacute;nco para obtener la absoluta Independencia de Catalunya&rdquo;.<br /> <br /> L&rsquo;historiador Ferm&iacute; Rubiralta analitza els antecedents, circumst&agrave;ncies de la fundaci&oacute; i la traject&ograve;ria del Catalunya. Grop Nacionalista Radical fins a l&rsquo;any 1932, quan el pas del temps doni una m&iacute;nima maduresa al sempre poc consistent separatisme y amb la constituci&oacute; de la Generalitat republicana es produeixi una breu per&ograve; important modificaci&oacute; del panorama pol&iacute;tic catal&agrave;.</p>
  • <p>L&rsquo;any 1995 es publicava El llibre negre de Catalunya &ndash;de Felip V a l&rsquo;ABC&ndash; de l&rsquo;historiador i pol&iacute;tic Josep M. Ainaud de Lasarte, un recull de textos que documentaven els atacs que havia sofert Catalunya des de 1714 i fins al 1994. L&rsquo;&egrave;xit del llibre feu que, fins i tot, altres pobles en copiessin la intencionalitat, el format i l&rsquo;estructura &ndash;de lectura i consulta f&agrave;cils. Gaireb&eacute; vint-i-cinc anys despr&eacute;s, aquestes &ldquo;cr&ograve;niques negres&rdquo; que teniu a les mans volen fer-ne una actualitzaci&oacute;, aquest cop, per&ograve;, centrada en el m&oacute;n de l&rsquo;ensenyament, que, com es pot comprovar, s&rsquo;ha convertit, conjuntament amb la r&agrave;dio i la televisi&oacute; p&uacute;bliques catalanes, en el camp de batalla pol&iacute;tic i medi&agrave;tic, com en els anys 90, de tots aquells qui no volen que la llengua catalana sigui primera llengua en algun &agrave;mbit de la societat catalana, de tots aquells qui no volen que la llengua espanyola perdi, per poc que sigui, posicions, de tots aquells qui creuen, en el fons, que Catalunya, i per extensi&oacute; la resta dels Pa&iuml;sos Catalans, no &eacute;s m&eacute;s que una mera extensi&oacute; d&rsquo;un projecte espanyol, d&rsquo;arrel b&agrave;sicament castellana&hellip; Per tant, en aquest llibre trobareu disposicions legals, escrits period&iacute;stics, assajos socioling&uuml;&iacute;stics pretesament cient&iacute;fics, declaracions de pol&iacute;tics, etc. que evidencien la voluntat expl&iacute;cita d&rsquo;anar contra el catal&agrave; a l&rsquo;escola. Tamb&eacute; hi trobareu fets que han afectat negativament la pres&egrave;ncia de la nostra llengua en algun dels sistemes educatius de la nostra comunitat ling&uuml;&iacute;stica.</p> <p>Per tant, un llibre que vol fer con&egrave;ixer els atacs que ha rebut la nostra llengua a l&rsquo;escola de Catalunya, del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, de les Illes Balears i Piti&uuml;ses, de la Catalunya Nord, de la Franja, de l&rsquo;Alguer i, fins i tot, a Andorra. Un llibre que l&rsquo;autor &ldquo;dedica&rdquo; a tots aquells que dia s&iacute; i dia tamb&eacute; ataquen l&rsquo;escola catalana.</p>
  • <p>Onejar la bandera &eacute;s un recull de textos a trav&eacute;s del qual es pret&eacute;n explicar el canvi del discurs i de les pr&agrave;ctiques nacionalistes en un temps convuls com l'actual. Assistim a la transformaci&oacute; d'un nacionalisme m&eacute;s banal, desapercebut i concebut com a natural (mijant&aacute;nt les banderes que onegen als edificis p&uacute;blics, la reproducci&oacute; di&agrave;ria del mapa estatal en la previsi&oacute; meteorol&ograve;gica, les pr&agrave;ctiques esportives de la selecci&oacute; nacional...), cap a un altre m&eacute;s expl&iacute;cit que, en moltes ocasions, es presenta en la seua versi&oacute; m&eacute;s violenta. En aquestes l&iacute;nies s'analitza la situaci&oacute; dels nacionalismes als Pa&iuml;sos Catalans i en altres pa&iuml;sos per tal d'esbrinar les conseq&uuml;&egrave;ncies d'aquest fenomen i com podem actuar per aturar l'avan&ccedil; d'aquesta idiologia.&nbsp;</p>
  • <p>El coneixement d&rsquo;una llengua, m&eacute;s enll&agrave; de l&rsquo;aprenentatge reglat, &eacute;s la suma d&rsquo;experi&egrave;ncies que ens ajuden a entendre&rsquo;n la funci&oacute; social. En aquest llibre, resultat del bagatge acumulat durant anys d&rsquo;estudi, l&rsquo;autor ens presenta un objectiu doble: dominar adequadament la llengua i familiaritzar-nos amb els conceptes b&agrave;sics de la socioling&uuml;&iacute;stica.</p> <p>Les lleng&uuml;es s&oacute;n un testimoni imprescindible de la hist&ograve;ria de la humanitat i, com a tals, cal preservar-les. Amb aquest convenciment se&rsquo;ns desbrossa el cam&iacute; cap a la consci&egrave;ncia ling&uuml;&iacute;stica, un proc&eacute;s de conscienciaci&oacute; d&rsquo;especial import&agrave;ncia en situacions d&rsquo;opressi&oacute; i minoritzaci&oacute;, com &eacute;s la que pateix el catal&agrave;.</p> <p>Volem una llengua viva. Per&ograve; no n&rsquo;hi ha prou amb la repetici&oacute; d&rsquo;aquesta proclama: la vitalitat dep&egrave;n de factors que van m&eacute;s enll&agrave; de la intenci&oacute; individual; ha de ser un esfor&ccedil; d&rsquo;afermament i d&rsquo;intel&middot;lig&egrave;ncia col&middot;lectius. Perqu&egrave; l&rsquo;&uacute;nica llengua que es perd &eacute;s la que no es defensa, i per a defensar-la cal con&egrave;ixer-la.</p> <p>&laquo;Carles Castellanos ens proposa un projecte d&rsquo;alliberament ling&uuml;&iacute;stic. Com tot alliberament, no &eacute;s precisament una tasca f&agrave;cil, i per aix&ograve; &eacute;s especialment &uacute;til una guia per estar alerta i no caure en els paranys, at&egrave;s que, com diu l&rsquo;autor, trobarem molts obstacles per a la presa de consci&egrave;ncia&raquo; &mdash;Pr&ograve;leg de <strong>Carme Junyent</strong></p>
  • <p>La Uni&oacute; dels Catalans Independentistes (UCI) va ser la primera organitzaci&oacute; catalana que incorpor&agrave; sense ambages la paraula independ&egrave;ncia a les seves sigles. Entitat promoguda pel Catalunya. Grop Nacionalista Radical, de Santiago de Cuba, es va constituir l&rsquo;any 1943 amb l&rsquo;objectiu d&rsquo;aplegar els catalans residents a l&rsquo;exterior a red&oacute;s d&rsquo;una estrat&egrave;gia independentista que, alhora, don&eacute;s suport a la resist&egrave;ncia que el Front Nacional de Catalunya lliurava contra la dictadura franquista des de l&rsquo;interior.</p> <p>Aquest llibre estudia els antecedents i les causes de la configuraci&oacute; de l&rsquo;UCI, i se&rsquo;n relata la traject&ograve;ria i l&rsquo;extensi&oacute; a M&egrave;xic, on se n&rsquo;estructur&agrave; una delegaci&oacute;. Finalment, s&rsquo;expliquen les raons de la seva desaparici&oacute; el 1959. Reprenent la l&iacute;nia de recerca encetada amb <em>Els or&iacute;gens de l&rsquo;independentisme catal&agrave; a Cuba</em> (Edicions del 1979, 2017), Ferm&iacute; Rubiralta i Casas aprofundeix en la hist&ograve;ria pol&iacute;tica de la di&agrave;spora catalana a Am&egrave;rica i reconstrueix la cronologia de les reivindicacions separatistes primerenques, que, com explica, no sorgiren als Pa&iuml;sos Catalans sin&oacute; a l&rsquo;illa de Cuba.</p>
  • <p>Hait&iacute; es el pa&iacute;s m&aacute;s pobre de Am&eacute;rica Latina, &iquest;Qu&eacute; m&aacute;s sabemos de Hait&iacute;? &iquest;Por qu&eacute; no sabemos nada m&aacute;s? En 1804, el pueblo de una peque&ntilde;a isla del caribe, Saint Domingue, se declar&oacute; independiente de Francia y dej&oacute; de ser una colonia, convirti&eacute;ndose en la primera naci&oacute;n pol&iacute;ticamente independiente de Am&eacute;rica Latina.</p> <p>Dirigida por Toussaint l&rsquo;Ouverture y Jean Jacques Dessalines, la revoluci&oacute;n de Hait&iacute; &mdash;cuyos inicios son las insurrecciones de negros y mulatos&mdash; comenz&oacute; siendo una rebeli&oacute;n de esclavos que luchaban por su libertad y se transform&oacute; en una guerra por la independencia, en la que un ej&eacute;rcito popular de exesclavos negros se enfrent&oacute; a los ej&eacute;rcitos espa&ntilde;ol e ingles, y derrot&oacute; al ej&eacute;rcito de Napole&oacute;n Bonaparte.</p> <p>Conocer los acontecimientos de &ldquo;la revoluci&oacute;n negra&rdquo; es indispensable para recuperar la conexi&oacute;n entre la miseria actual de Hait&iacute; y el proceso de expropiaci&oacute;n que se desarrolla desde el siglo XV en adelante.</p>
  • <p>La nova edici&oacute; d'aquest llibre d'Andreu Nin, publicat per primera vegada durant la Segona Rep&uacute;blica, &eacute;s una de les formulacions pioneres de la relaci&oacute; entre el moviment nacional catal&agrave; i el moviment obrer de Catalunya. Lluita obrera i lluita per l'alliberament nacional es relacionen de manera molt estreta en el pensament de l'autor. <em>Els moviments d'emancipaci&oacute; nacional</em> &eacute;s un llibre, &uacute;nic en el seu g&egrave;nere, en qu&egrave; s'estudien i es critiquen les distintes posicions dels cl&agrave;ssics del marxisme i dels corrents principals del moviment obrer davant el problema de les nacionalitats. Tots els exemplars d'aquesta obra varen ser destru&iuml;ts quan els ex&egrave;rcits de Franco ocuparen Catalunya. L'edici&oacute; de 1970 es va haver de fer a l'exili i tingu&eacute; una difusi&oacute; molt redu&iuml;da.</p> <p>Per tant, la present reedici&oacute; &eacute;s un aut&egrave;ntic esdeveniment editorial, i ha estat enriquida amb l'estudi preliminar del professor Pelai Pag&egrave;s, que se suma al de Wilebaldo Solano de l'edici&oacute; de Par&iacute;s de 1970.</p> <p>EN RESUM &mdash; Es tracta de la primera edici&oacute; a Catalunya d'un llibre que fou destru&iuml;t per Franco el 1939. &mdash; Ens dona una visi&oacute; clara de la relaci&oacute; entre el moviment nacional catal&agrave; i el moviment obrer a Catalunya &mdash; &Eacute;s l'obra d'un marxista assassinat pels comunistes. &mdash; Traductor de Dostoievski, Tx&egrave;khov i Tolstoi al catal&agrave;. &mdash; Va fundar Esquerra Comunista, que el 1935 es va unir al BOC per constituir el POUM. &mdash; Una reedici&oacute; molt esperada i imprescindible per entendre els conflictes pol&iacute;tics durant la Rep&uacute;blica i la Guerra Civil.</p>
Ir a Arriba